Montilla reclama a Mas que es defineixi si es independentista:

Ara resulta que l’esperpent de president que tenim, Pepe Montilla, que ha estat al front del Govern de Catalunya durant 4 anys gràcies al recolzament d’un partit que es declara independentista, i que no ha tingut cap inconvenient per acceptar sense pudor el seu suport, que l’han mantingut de president de Catalunya durant tota la legislatura, i que durant tot aquest temps no ha tingut cap neguit, ni preocupació per tenir de soci de govern a ERC, ara resulta que la seva gran preocupació es demanar i retar a L’Artur Mas que es definís si es independentista o no.

En Montilla en lloc de preocupar-se d’això el que hauria de fer es explicar que la única manera que té de mantenir-se de president, (per molt que digui que segueix creient com diu la darrera campanya mediàtica, no sé si institucional i pagats per tots), la única manera de ser president es si el tripartit suma de nou, i per tant necessitarà de nou el recolzament de ERC, que sempre s’ha proclamat independentista. Per tant no veig la preocupació obsessiva que tenen per si CIU es o no independentista, quant tenen de soci de govern a ERC, i això en canvi no es cap motiu de preocupació, ni neguit.

Ja he explicat en mes d’una ocasió que sembla que la obsessió dels socialistes , del tripartit en general i dels mitjans de comunicació es fer veure que CIU es un partit independentista, i voler que l’ Artur Mas es defineixi clarament a favor de la independència, per així voler aconseguir que CIU perdi part dels vots que provenen de sectors mes moderats, no independentistes. CIU es la força política que al llarg de tots aquest anys ha aconseguit el recolzament popular que té, i que l’ha permès guanyar totes les eleccions al parlament de Catalunya, perquè com en el seu dia va definir Pujol CIU ha esdevingut el Pal del Paller del catalanisme, a CIU hi cabem tots els catalanistes , siguem o no independentistes, els sobiranistes i també els autonomistes, del que es tracta es de fer la casa gran i no posar etiquetes ni barreres que serveixin per deixar fora a uns quants, del que es tracta es de donar cabuda a tothom i tots junts anant assolint cada cop els reptes que la ciutadania reclama, perquè això es CIU i ho seguirà essent, i evidentment per aconseguir això es necessari primer guanyar les eleccions amb la majoria suficient per a poder aconseguir-ho, i segon amb la força que dona la majoria suficient, plantejar els reptes de manera clara i decidida.

Té raó Montilla quant diu “Mas i jo som diferents. Molt. Molt diferents. Però les nostres diferències personals i polítiques no són res al costat de les diferències que tenim sobre el model de país “Jo, no m’amago de res: Ni del que sóc, ni del que penso, ni del que faig. Aquesta és la diferència.
Si Sr Montilla afortunadament en Mas i vostè son molt diferents, i el model de país que defensen també es molt diferent, i certament els ciutadans saben com es vostè i com pensa, per això va tenir el suport popular que va tenir, es a dir el pitjor resultat mai obtingut pel PSC al Parlament de Catalunya amb 38 diputats. Està clar que vostè ja no dona per a mes, moltes gràcies per tot sr Montilla i adéu siau.

PD. L’Artur Mas ja ha donat suficient proves del seu sobiranisme, malgrat tot sembla ser que això no es suficient i tots aquells que li reclamen que es declari obertament independentista, ni ens han votat ni ho faran mai.
CIU segueix sent la única força política catalanista capaç d’aglutinar el sentiment nacional català i que pot vertebrar el vertader canvi a la situació actual del nostre país.

Del que es tracta es de sumar.

Sembla que existeix una obsessió per part de molts periodistes, i en la entrevista de la Terribas l’altre dia també es va posar de manifest, de intentar fer-li dir a L’Artur si es independentista o no. Si el que pretenen es que l’Artur Mas es proclami obertament independentista com sembla que es la obsessió de tothom darrerament, doncs van equivocats, perquè això, malgrat que en Mas ho sigui o no, no ho dirà, i no ho dirà perquè seria posar etiquetes, i per tant etiquetant discriminaries a uns o als altres, i el que veritablement importa es sumar, sumar i sumar.
Es només des de el govern que es pot treballar pel dret a decidir, i en Mas ja ha dit clarament que vol que Catalunya sigui una nació plena i sobirana , que treballarà pel dret a decidir, i també ha dit en mes d’una ocasió que votaria que sí en un hipotètic referèndum per l’autodeterminació. però que ara la prioritat es treure a Catalunya de la crisi econòmica i rebaixar la taxa de l'atur dels nostres ciutadans.

No serveix de res dir que defenses un projecte independentista transversal si només obtens 4-5 diputats o apuntant alt 10 diputats. Ja que actualment la independència no es un sentiment majoritari actualment a Catalunya.


D’altres que prèviament parlaven d’independència, i que van arribar aconseguir il·lusionar a molts ciutadans fins el punt que van ser capaços de gairebé doblar la seva representació parlamentària, al arribar al poder, es van oblidar dels seus cants de sirena independentistes, i van optar per ser únicament d’esquerres fent a Montilla president . i ara encara tenen la barra de dir que només pactaran amb qui garantitzi un referèndum per l’autodeterminació. El que haurien d’haver fet es demanar perdó per haver prostituït la paraula independència, i haver jugat amb els sentiments de molts ciutadans.
Ara del que es tractarà però, es de decidir qui serà el president de Catalunya i només hi han dos opcions o Montilla (tripartit) o Mas(CIU) ,tot el vot que no vagi a CIU només servirà per fer fort al tripartit.
D’entrada del que es tracta doncs es de guanyar les eleccions i per fer això necessitem de tots els vots catalanistes siguin o no independentistes, dels que estan cansats del tripartit, dels vots que puguin venir de la esquerra , dels que puguin venir del centre, i dels que puguin venir de la dreta, ja que un cop dins es barregen tots,( no conec a cap partit polític que rebutgi els vots que li puguin venir de exvotants d’altres opcions). I un cop assolida una amplia majoria i poder formar govern, treballar pels objectius de refer de nou el nostre país, aixecar Catalunya econòmicament, i poder decidir el nostre futur. Això només ho pot aconseguir en Mas, ningú mes, i depèn de tots nosaltres que això sigui possible, sinó... a la que badem tornarem a tenir a Montilla de president i haurem perdut el temps 4 anys mes.

Ni han altres opcions que promulguen la independència transversal, però que no expliquen que hi ha darrera del seu projecte, ni com s’aconseguirà, ni qui a hores d’ara encapçalarà aquest projecte, i ....que d’alguna manera recorda massa la repetició de altres promeses i experiències que un cop arribats al poder han estat un frau i un engany.

jo estic convençut que L’Artur Mas tindrà la majoria suficient que reclama i serà el proper president de Catalunya, perquè el país ho necessita, i perquè necessitem d’un projecte seriós, real i efectiu, que ens dugui a portar a Catalunya allà on es mereix, i tots junts poder acompanyar al Mas a plantejar el dret a decidir de Catalunya.

50 anys!!!

El dia 8 d’abril faig 50 anys!! Deu ni do , es un bon moment per fer una ullada enrera i repassar una mica la meva vida.
Recordo la meva infantesa a Tarragona, a l’estació de RENFE, el meu pare tenia la concessió del restaurant de la estació, que sempre l’havia portat la meva família. Tinc records de les màquines de tren, del Talgo i pujar amb els maquinistes i fer sonar la botzina, i les vegades que a l’estiu els hi donàvem els meus germans i jo un cop de mà als pares a la barra o bé a l’andana venent begudes als viatgers
Els meus primers anys a l’escola de monges del Jesús i Maria al carrer de Méndez Núñez on vaig aprendre a llegir i sumar i el meu pas posterior amb 7 anys a la Salle, la meva primera comunió a la parròquia de Sant Joan, i les assignatures de FEN ( Formación del Espiritu Nacional), posteriorment anomenada ECS Educació Civico i Social, que sempre m’havien semblat un rotllo i un “tostón” i al seu professor Sr Castellote, que tot i ésser falangista, (llavors jo no entenia massa de política i no entenia que volia dir quant deia que Franco havia enganyat a la falange i s’havia apropiat dels seus símbols), mai ens va fer cridar viva Franco, o al menys... jo no ho recordo, ni tampoc vam cantar el cara al Sol.

Recordo amb molta il·lusió els primers anys de la democràcia i les primeres eleccions democràtiques al 1977 jo no podia votar encara amb 17 anys però m’agradava una força política que es deia Pacte Democràtic per Catalunya(PDC) constituït per CDC-EDC-PSC reagrupament encapçalada per Jordi Pujol a Barcelona i Josep Sendra per Tarragona. I vaig recomanar als meus pares que votessin per aquesta força política catalana.
El meu ingrés a la JNC a l’any 1982 i el primer cop que vaig fer d’interventor per CIU, les campanyes electorals les enganxades de cartells i la meva presidència l’any 1983 de la JNC durant 7 anys. I com no la meva inclusió a les llistes municipals de l’any 1987 i la presa de possessió com a regidor de l’Ajuntament de Tarragona i posteriorment com a Tinent d’alcalde de Cultura Joventut Esports i Festes, liderats per l’Alcalde Joan Miquel Nadal, i recordo la il·lusió amb que vam treballar per la nostra ciutat.

També recordo especialment els meus anys a la Facultat de medicina, les primeres pràctiques a la clínica Monegal de la mà de l’extraordinari metge, professor i millor persona Dr Santiago Medrano Lozano, del que vaig aprendre moltíssim i que he intentat imitar tot el que he pogut. ( gràcies Santi, per tots els valors que em vas ensenyar!!).
La primera entrevista de treball al Hospital de Sta Tecla i el meu primer contracte laboral, Urgències, Anestesiologia i des de 2002 al Sociosanitari, ja son 21 anys treballant a la Xarxa Sanitària i Social de Sta Tecla, pràcticament mitja vida meva implicat amb una institució de la que em sento molt orgullós de formar part, i que agraeixo sincerament la confiança dipositada en mi al anomenar-me coordinador mèdic del Sociosanitàri de Sta Tecla Llevant.

I també recordo amb gran afecte el meu pas pel l’equip de futbol de Bràfim, gràcies al qual vaig conèixer a la Loreto, la persona que va voler compartir la seva vida amb mi ,de la que estic feliçment casat, i que em fa sentir que la vida tingui sentit, al costat seu he après a ser millor persona, i dels magnífics fills el Jordi i el Pol que hem tingut en comú i que ha estat el millor que m’ha passat en aquests 50 anys de la meva vida.

Buff, ara que rellegeixo el que he escrit sembla que això siguin les meves memòries, i...no era aquesta la meva intenció, només volia fer una mirada enrera del que ha estat fins ara la meva vida. 50 anys!!! Deu ni do!!!

El canvi a Catalunya es possible!!!

Ja no hi ha dubtes, tothom ja sap que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya si el tripartit suma, ho tornaran a fer. Aquesta precampanya i campanya electoral excepte ICV que aposta públicament pel tripartit(única formula que tenen per tocar govern), tant el PSC com ERC intentaran jugar la carta de la equidistància, malgrat que els seus subconscients els delaten, i per molt que tant Montilla com els líders d’esquerra s’intentin desmarcar d’una formula que els ha mantingut al poder durant 7 anys, i parlin de noves aventures i nous pactes, en el fons saben que si sumen, hi tornaran!!!.

E (abans ERC), per boca de la exconsellera Anna Simó parla que només pactaran amb qui accepti un referèndum per l’autodeterminació , per tant això descartaria d’entrada al PSC, però sembla que només son paraules per dringar bé a les oïdes i res mes, perquè ràpidament en Puigcercós candidat de E (abans ERC) a les eleccions ha deixat clar que el tripartit no ho ha fet tant malament i que no descarta un tercer tripartit.
Gràcies per aclarir les dubtes, sr Puicercós, ja sabem doncs tots que si sumen tindrem tripartit 3. Aquest cop sí que ens creuran quant diguem que a Catalunya o tripartit o CIU, no hi ha mes alternatives. O Mas o Montilla.

Davant d’un estil de fer política sectari, amb conflictes continus entre els membres dels partits que formen el govern, amb un president mut, gris i pres dels seus aliats, sense capacitat de resposta als problemes que pateix el nostre país, davant d’això tenim un perfil diferent, una idea de canvi polític que va agafant cos i que lidera Artur Mas. Començar il·lusiona i la gent de CIU està plenament capacitada per treure al país de l’ensopiment en que ens ha dut el tripartit, de resoldre els problemes vitals del nostre poble i de tornar la esperança en un futur millor.

Certament el canvi a Catalunya es possible, només dependrà que els ciutadans de Catalunya dipositin la seva confiança en el projecte polític que representa CIU, i donar a L’Artur aquesta majoria amplia que demana.
L’Artur reclama no només els vots dels fidels al projecte de CIU, que els reclamem i agraïm de nou, sinó que també necessitem els vots de tots aquells que estan farts del tripartit, i que, malgrat no identificar-se plenament amb CiU, aquesta vegada li donaran suport per propiciar un "canvi" polític a Catalunya.

Es inaudit!!! ara Carod es queixa de la Premsa.

Només ens faltava això per escoltar, ara resulta que segons Carod, les causes de la pèrdua de la confiança dels ciutadans respecte la formula tripartit, han sigut la manca de “complicitat” dels mitjans amb l’obra de l’executiu. Segons el republicà tot govern necessita “un nivell modest de complicitat dels mitjans de comunicació cap a l’obra de govern” i en aquestes dues legislatures no ha existit.

Aquestes declaracions del Vice-president del govern de Catalunya, son una prova mes de la total ineficàcia d’un govern que agonitza, que se sap perdedor i que busca culpables externs allà on no hi son, que no fa autocrítica de la seva nefasta gestió, i que vol ara culpabilitzar als mitjans de comunicació, que ja no poden negar la evidència tot i treballar al seu servei.

I es que respecte dels mitjans de comunicació no es que no hagin tingut complicitat es que el govern tripartit ha tingut el control mes absolut: pràcticament tots els mitjans estan sota l' òrbita del tripartit. Ja sigui a TV3 o a Catalunya radio, on s' ha purgat els desafectes, a la Vanguardia o l' Avui, sempre al seu servei, o de COM radio, el periódico o El Pais, durant tots aquests anys han estat completament al servei del tripartit, i magnificant qualsevol acció dels membres del govern, el problema es que la situació ha estat tan nefasta i tan patètica que els propis mitjans de comunicació, no han pogut negar la evidència i han posat de manifest la incompetència total d’aquest govern.

Ara em venen a la memòria declaracions de certs personatges psocialistes que deien que s’havien d’arrancar crostes nacionalistes a TV3 i bajanades semblants per tal de fer dels mitjans de comunicació un butlletí oficial del tripartit.
Als diferents governs de CIU, a TV3 per exemple treballaven periodistes de totes les ideologies polítiques i que tothom coneixia, i tothom sabia i sap les seves simpaties pels socialistes, per ERC o per ICV, i feien els seus programes amb total llibertat, això era pluralitat.

No sr Carod no ens podrà fer creure que ara a mes a mes tampoc tenen la complicitat dels mitjans de comunicació, això només respon a amagar les veritables intencions del govern que encara vol tenir mes intervencionisme durant aquests mesos que encara queden per les eleccions, de fet la elecció del nou president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) Enric Marín per decret , sense consens es una prova mes del sectarisme que ha fet gala el tripartit tots aquests anys ,i la manca de voluntat per aconseguir uns mitjans de comunicació plurals i independents.

No Sr Carod, els mitjans de comunicació que vostè ara critica, només han fet que posar en evidència el que tothom ja sap, i que ja no poden amagar , han retratant la realitat, i aquesta realitat diu que vostè i tots els membres del seu govern sou patètics.