Mas: “La degradació de la política porta a la degradació del país”.

Comparteixo Plenament les paraules d’Artur Mas en referència al cas Pretòria.
Artur Mas, ha assegurat que “la degradació de la política porta a la degradació del país” en referència al cas de corrupció investigat pel jutge Baltasar Garzón en diferents ajuntaments catalans. El líder de Convergència ha lamentat la manca de “confiança, il·lusió i esperança” que generen els darrers esdeveniments. En aquest sentit, Mas ha assegurat que aquesta “degradació” també és responsabilitat del seu grup i d’ell mateix i ha subratllat que farà el que calgui per “canviar aquestes actituds i recuperar la confiança en les institucions”.

En la mateixa línia, Mas ha remarcat que cal respectar el principi d’innocència de “tothom” abans de prendre decisions i jutjar els esdeveniments. El líder de CiU ha subratllat que quan els exdirigents convergents, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, “estiguin disponibles” vol parlar amb ells i “escoltar la seva versió dels fets”.
I cal diferenciar també entre CiU i PSC perquè, “són casos radicalment diferents”. “Nosaltres no podem destituir a ningú perquè no hi ha cap càrrec del partit implicat en aquest cas” mentre en el PSC trobem “càrrecs electes implicats”. El líder de Convergència ha assegurat que “tot i que ara es podria acarnissar amb el PSC” no vol fer judicis previs i ha lamentat que en les darreres setmanes els socialistes no hagin respectat el principi d’innocència.

Per altra banda El president de la Generalitat, José Montilla en declaració oficial, s’ha mostrat avui “comprensible amb l’alarma social i el sentiment de rebuig” que ha generat el cas de corrupció investigat pel jutge Baltasar Garzón i el cas Millet, però ha volgut deixar clar que “no tots som iguals”.

Certament, Sr Montilla no tots som iguals. Ni tothom que es dedica a la política són/som corruptes. Ara, un petit i subtil matís. Prenafeta i Alavedra poden haver actuat il·lícitament des de la seva activitat professional personal, i cas que es demostri la seva culpabilitat, a part de la condemna que puguin rebre, seran suspesos de la seva militància al partit, no se’ls pot cessar de cap càrrec perquè fa més de dotze anys que no tenen cap càrrec públic ni cap càrrec al partit.
En canvi, l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet i vice-president de la Diputació de Barcelona sr Bartomeu Muñoz, i el regidor d'Urbanisme de Sta Coloma Manuel Dobarco ambdós del PSC ho han fet, fent ús del seu càrrec de representació pública.

Ara en Iceta ha sortit demanant una treva a CIU, ha demanat que ambdós partits “no es llencin els plats pel cap” respecte aquest cas de corrupció, ja que, segons el PSC això “és el darrer que vol la ciutadania”. I certament la ciutadania no vol escridassades entre els partits polítics, pero.... no era el propi Iceta el que fa quatre dies s’acarnissava amb CIU pel tema Millet, volen fer creure que era CIU qui havia comès un delicte, quant el lladre era el Millet?, no era l’ Iceta el mateix que deia que els socialistes tenien les mans netes i que si CIU no toca la flauta, es perquè rep diners del Palau?, no deia també, que els socialistes si necessitaven diners anaven als bancs? ( no va dir però que després els bancs els hi condonaven el deute). Aquest personatge tan peculiar dels socialistes ara va i demana una treva, de que té por??, té por d’una investigació a tots els ajuntaments del baix Llobregat governat pels socialistes des de fa 30 anys? O... es que està reconeixent doncs que ells havien iniciat una guerra contra CIU per a desacreditar-la, i ara toca retirada?.

La corrupció en la política ha de ser investigada, perseguida i jutjada, i si existeix delicte siguin qui siguin els implicats han de ser condemnats amb la presó, es imprescindible que així sigui per la bona salut democràtica d’aquest país, per la pròpia credibilitat en la política, i per demostrar que en política com a tot arreu, els xoriços se’n van a la presó.
Perquè si això no es així i els delictes queden impunes, passa el que diu L’Artur Mas, que la degradació de la política porta a la degradació del país, i els ciutadans ja comencen a estar bastant farts dels polítics.

ERC i CiU uneixen esforços per rebaixar l’impost de successions.

Llegeixo a la premsa que el president de ERC, Joan Puigcercós, ha celebrat avui que CiU hagi manifestat la seva voluntat d'arribar a un acord amb Esquerra en aquest tema perquè la mesura ha de beneficiar a moltes famílies catalanes i entre “totes dues forces polítiques” sumen “majoria suficient al Parlament de Catalunya”. ha afegit que des del partit buscaran la suma de totes les forces parlamentàries, tant els socis de Govern com la resta de partits de l'arc parlamentari “per que les famílies catalanes es mereixen un ampli consens per acabar amb una situació injusta”.
Es una llàstima que en Puigcercós s’en adoni ara que CIU i ERC sumen majoria, perquè no fa gaires setmanes quant CIU va portar al Parlament la proposta de suprimir aquest impost ( no de rebaixar-lo), per tal com diu Puigcercós acabar amb una situació injusta, ERC amb Puigcercós al capdavant va votar en contra, igual que tots els diputats dels partits que conformen el tripartit.

Celebro que ara ERC vulgui d’alguna manera esmenar el seu error, però podrien aprofitar per proposar la supressió d’aquest impost donada la situació tant injusta que viuen moltes famílies catalanes, però molt em temo que aquest tema servirà simplement perquè ERC a pocs mesos vistes d’unes eleccions catalanes vulgui fer-nos creure que es un partit equidistant, i que es capaç d’aprovar propostes amb CIU.
Aquesta majoria parlamentària de la que ara se’n adona en Puigcercós que es capaç de sumar, existeix des de fa 3 anys, quant ells van decidir ignorar-la i apostar de nou per un tripartit i fer president a José Montilla, un govern que aleshores proclamaven progressista i d’esquerres.
Ara en Putxi diu que no donaran suport a qui no aposti pel dret a decidir, per tant això d’entrada descartaria un nou tripartit donat que en Montilla ja ha dit que ell no està per aventures irrealitzables, ni projectes independentistes. Però ja ningú dubta que si el tripartit suma, tornaran a fer-lo, perquè si ho han fet dues vegades, la segona sense cap tipus de rubor ni de vergonya aliena, res impedeix que ho tornin a fer una tercera.

Benvinguda la proposta de la rebaixa de l’impost de successions, nosaltres defensàvem la seva supressió, vam perdre la votació pel vot en contra de ERC que es podria haver sumat aleshores i no ho va fer, però evidentment ara donarem suport a una rebaixa de l’impost ja que sempre serà millor que mantenir-lo tal qual.

A Tarragona per altra banda l’alcalde Ballesteros i el seu equip de govern han impedit que els autobusos municipals portin publicitat contra l’impost de les successions, i en canvi d’altres ciutats catalanes si la porten.A que es deu aquesta censura a Tarragona, quan a Lleida Girona i Barcelona si la podran ensenyar?

I es nota per altra banda que s’acosten eleccions perquè a part dels moviments de ERC per marcar territori i proclamar-se equidistant, l’inefable José Montilla gastarà de les arques de tots els catalans 1 mil.lio d’euros per fer-se propaganda, deu ni do!!!, si ja els mitjans de comunicació ens omplien de manera mediàtica de Montilles, PSOE i Govern tripartit de Catalunya, ara ens trobarem a Montilla fins a la sopa. Molt malament els hi deuen anar les enquestes i les expectatives de vot, quant necessiten desacreditar sigui com sigui a CIU i al seu líder Artur Mas, i gastar-se molts diners en propaganda i autobombo.

La desafecció de la política:

Ja sé que fa dies que no escrivia cap post, però sempre per una cosa o d'una altre m’era difícil el posar-me a escriure, i no pas per manca de temes, ja que darrerament han succeït moltes coses a Catalunya que haguessin donat per escriure un post cada dia.
Però fent una reflexió del que esta passant a casa nostra aquests darrers dies la meva pregunta es i... encara ens estranyem que la ciutadania passi olímpicament de la política i hagi cada cop mes desafecció pels polítics??

No pot ser que davant de problemes tant importants com està patint el nostre país, el govern de Catalunya tanqui els ulls, i es dediqui a la política d’embrutar als altres. No pot ser que es gastin milers i milers de diners en informes, estudis i seguiment de les ideologies polítiques dels periodistes a casa nostra, i es vulgui tapar, volent fer treure les vergonyes a CIU insinuant que una fundació de CDC s’ha finançat amb diners de la fundació palau de la musica, quant el finançament es va signar sota convenis de col·laboració, i son totalment legals.

No, Pepe Montilla, en política no tot val, no val embrutar als altres perquè les enquestes us son molt molt pessimistes, no val amagar el cap sota l’ala i donar la culpa als demés. Aquest govern tripartit una vegada mes amaga informació, i per desviar l’atenció, actua amb nocturnitat i alevosia i utilitza la tàctica de calumnia que alguna cosa quedarà, per tal de fer creure que CIU es va finançar de manera irregular.

Tot això respon a una campanya orquestrada del tripartit, per escalfament electoral i per intentar desgastar a CIU, i per crear dubtes entre els ciutadans ,la claca socialista torna a repetir de nou la tàctica de repetir una mentida mil vegades, perquè a força de repetir-la a veure si per art de màgia es converteix en veritat.
El joc brut i crear suspicàcies i sospites és típic en els socialistes quan es veuen acorralats.

Costarà molt convèncer de nou a la ciutadania perquè s’impliquin pel país, des de CIU treballarem per il·lusionar de nou als ciutadans, Catalunya be s’ho val.
Costarà molt tornar aixecar aquest país, encara queda un any d’aquesta agonia que es diu tripartit, que ens està deixant el país destrossat, anímicament desmoralitzat, gairebé sense forces i totalment allunyat de la ciutadania.
Aquest país necessita cada vegada mes un nou impuls i un lideratge que només li pot donar un projecte seriós, creïble, socialment avançat, il·lusionant i modern com es CIU i el seu líder Artur Mas.

Entre tots ho aconseguirem!!!

Que ningú s’ho prengui malament, mai he parlat malament de RCat ni ho faré ara, perquè encara no m’han donat motius per a fer-ho. Aquest dissabte han fet la seva assemblea constituent i han assenyalat les bases per presentar-se a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
però n’hi ha coses que no em lliguen gaire. Reconec que el missatge que proclama Carretero de declarar de manera unilateral la independència de Catalunya des de una majoria al Parlament català em dringa molt bé a les orelles, de fet m’agrada aquesta idea, però al mateix temps..... veig massa paral·lelismes amb la ERC del principi del Carod quant també parlava de independència ,això li va fer guanyar molts vots, va ser tan gran l’estiravot que va tenir, que va doblar el numero de diputats, això li va permetre tocar poder i ja sabem com va acabar la història, de la proclama de la Independència vam acabar amb Montilla i olé. ERC podia haver triat un govern catalanista i apostar per la sobirania nacional de Catalunya, i en canvi va escollir un govern d’esquerres per intentar acabar amb CIU, i així quedar-se ells amb tota la herència Catalanista. Donat que no ho van aconseguir al primer intent, ho van intentar una segona vegada, fet que al proclamar a Montilla president, molts dels seus militants ja no es sentien identificats amb les directrius del seu partit, això, i el constant degoteig que ha sofert ERC en les successives eleccions, va fer que molts militants de ERC, orfes d’un referent independentista al seu partit, van marxar, i ara es constitueixen com a nou partit independentista.

No vull dir que les intencions de Carretero no siguin reals, però, no sé.. no me’n refio. Ja sé que molts exmilitants de ERC veuen en Carretero com el líder que pot dur a Catalunya cap a la independència, però no oblidem que
Carretero ha estat conseller de Governació amb el tripartit, defensava el tripartit aleshores, i no va fer cap declaració llavors proclamant la independència de Catalunya, ni va fer la proposta al Parlament ( que gaudia de majoria nacionalista).Si bé es cert que Maragall el va cessar perquè des de el seu càrrec com a Conseller de governació va titllar a Zapatero de mentider.

Ja sé que els reagrupats poden dir que ells no se’n refien de CIU ni d’Artur Mas, perquè mai ens hem declarat independentistes, però La Casa Gran és un projecte de renovació i regeneració política, que situa a CDC en una nova centralitat política més acostada al sobiranisme. Algú dirà que no ho demostrem prou, que no es suficient, i ho veuran com un defecte. Lluny d'això, CiU manté la seva aposta per l'autodeterminació sense espantar un electorat que podria anar a opcions espanyolistes. No podem prescindir dels vots d’aquells que es senten autonomistes i/o federalistes perquè votin per aquells que van contra Catalunya. A CIU i caben tots els catalanistes, de fet hi conviuen des de els que es senten autonomistes i/o federalistes fins els que volen la independència de Catalunya, tots son necessaris pel nostre projecte i necessitarem de tots els vots, perquè tot vot que no vagi cap a CIU afavorirà al tripartit.
Desitjo molta sort a Rcat en el seu congrés assembleari fundacional, es necessari que a Catalunya hi hagi un referent independentista de veritat, per bellugar l’eix nacional en aquest sentit. Però no hem d’oblidar que si bé un bon resultat de Rcat a les eleccions fora positiu, la victòria de CIU es absolutament imprescindible, no podem caure en la trampa de pensar que el tripartit ja es mort, que ja pràcticament no existeix, ans al contrari en aquests moments crítics per ells, es mostren mes cohesionats que mai, van a una, tenen tots els mitjans al seu abast i que fan servir de manera indiscriminada contra CIU, ja no amaguen que volen repetir, i que si a les properes eleccions poden sumar no dubteu que tornaran a reeditar el tripartit. I això es justament el que ha d’evitar CIU, amb el suport de tots els catalanistes.
CiU està amb més força que mai per aixecar el país, per aportar solucions i poder treure al país de la crisi, per defensar l'autodeterminació, plantejar-se objectius possibles i arrossegar-hi una major part de la població. El component necessari de RCat seria un bon complement per a CiU, però només serà útil si CiU es capaç de trencar la suma del tripartit (que no és tan lluny de poder sumar, ni molt menys).
Si som capaços de sumar esforços i remar tots en la mateixa direcció ho aconseguirem.