Davant d’una mala còpia,millor l’original

Fa temps que vinc dient que ERC ha estat una mala còpia de CIU, s’han passat molts anys despotricant de tot el que feia CIU, ens acusaven de ser molt febles amb el tema nacional, d’haver pactat amb el PP, de no haver afrontat la reforma de la llei electoral, de no haver avançat cap la sobirania nacional de Catalunya, i d’haver negociat a l’any 2001 un mal finançament amb el PP.
Ells, amb un discurs molt engrescador per les orelles, van embaucar al poble de Catalunya amb lemes com Independència, mans netes, concert econòmic i que un cop arribat al govern, mai més s’ha sabut, es van dedicar a canviar-les sense cap escrúpol, ni vergonya, estafant a tots els seus votants, que van creure en el seu moment en un projecte independentista per Catalunya.
Si la constitució del primer tripartit, amb el suport de ERC, es podria entendre , per la presència de Pasqual Maragall que malgrat d’ésser del psc-PSOE tothom reconeix el seu catalanisme polític, després de la patètica sortida del govern, amb els seus continus canvis de parer, si, si crític, per després finalment votar No a l’estatut, i malgrat la seva davallada electoral, no tenia cap sentit la continuïtat d’un segon tripartit, però el seu afany de fer desaparèixer a CIU, va pesar mes, i van preferir convertir en Jose Montilla president de Catalunya, abans que un pacte catalanista amb CIU. I darrerament en Saura amenaça amb la continuïtat d’un tripartit 3 si sumen, que ràpidament en Ridao ha volgut desmentir, per pregonar de nou una nova falsa equidistància, sabedor que probablement ja no sumaran, i es veuen fora del govern.

Allò que ens acusàvem a nosaltres del nostre suport al PP , ells ho han fet amb el PSOE, i a més donant la presidència de Catalunya a un partit espanyolista. La paraula independència ràpidament la van substituir per pluja fina, les mans netes les van utilitzar per endollar a l’administració a tots els amics i parents d’en Carod i companyia, i allò que ens criticaven del peix al cova, ells ho han substituït en paraules d’en Puigcercòs per el “ mentrestant” , es a dir mentrestant no tinguem el concert econòmic ja ens està bé aquest finançament.
No importa doncs si l’acord del finançament incompleix l’estatut, ( total ells no el van votar...) No importa si un cop més l’estat espanyol incompleix una llei votada pels catalans, Ara el que toca dir es que es el millor acord de finançament mai aconseguit fins ara, amb tota la parafernàlia i complicitat de tots els mitjans de comunicació del tripartit. Només faltaria que l’acord fos pitjor del que es va signar ja fa 8 anys!!!!.
Tal com deia al principi, davant d’una mala copia em quedo amb l’original, i espero i desitjo que els ciutadans de Catalunya dipositin la seva confiança en CIU i en L’Artur Mas que sempre ha defensat els interessos del país .

A les properes eleccions de Catalunya, tothom ja tindrà clar que a Catalunya només hi han dues opcions , o Montilla o Mas, es a dir o Tripartit o CIU

Hem recuperat forces

He de reconèixer que els darrers aconteixements, m’han agafat amb el peu canviat, però necessitava desconnectar, els darrers dies havien estat particularment molt durs per nosaltres, plens de tensió primer, i de emoció i tristor després, tanta adrenalina acumulada em demanava una pausa i necessitava marxar amb la família uns dies, i res millor que els Pirineus i la Cerdanya. Hem estat relaxats i tranquils a Prullans, a un magnífic Bungalow del càmping la Cerdanya. Sense ordinador, però amb TV.
En allà tant el Jordi com el Pol s’ho han passat força bé , gaudint del munt d’amics que han conegut, i també hem pogut fer sortides per Puigcerdà, Andorra i el parc Animalié a els Angles . Ens ha servit per pal·liar una mica la tristor per la pèrdua del meu pare i l’avi dels nens, (De fet ja teníem previst enguany no anar gaire lluny donat l’estat de salut d’ell, i per això havíem triat la Cerdanya, i ell ens va dir que no voldria fastidians les vacances).

Tot i estar desconnectat, vam poder conèixer la gran parafernàlia que ha muntat el tripartit, El tripartit s'ha excedit convertint aquest assumpte en una gran operació de propaganda política per justificar el seu suport al finançament proposat pel govern espanyol, el que fa 4 dies era una birria, una misèria, completament insuficient, ara el defensen com el millor finançament mai aprovat fins ara, inclòs millor que l’aprovat per CIU l’any 2001 amb el pacte del Majestic,
Només faltaria, que 8 anys després el pacte no fos millor!!!.
Però tal com ha dit Artur Mas ,No es compleix l’estatut
L’acord PSOE-tripartit incompleix l’Estatut, El 50% dels articles de finançament. L’acord no compleix amb la xifra que es desprèn de l’Estatut (5.630 M€): rendiment íntegre de la cistella d’impostos. L’acord no compleix amb el model: bilateralitat, cistella d’impostos, esforç fiscal de cada comunitat, variable població rectificada (es rebutja el criteri immigració), principi d’ordinalitat, consorci tributari... L’acord no compleix amb els terminis. Se sobrepassa la data límit que fixa l’Estatut: 2011.Salgado reconeix el model és gairebé igual al que va proposar Solbes el desembre. Com és que ara el tripartit l’accepta?.
Com pot ser que ERC que va dir no a l’Estatut per insuficient ara accepti una retallada?.

I Per altra banda l'escenificació triomfalista a Madrid de l'acord sobre el traspàs a la Generalitat de la xarxa de trens de Rodalies de Renfe, que és "un traspàs sense vies, sense estacions i sense [trens] regionals", tot afegint l'expressió "i sense diners".

Com sempre el tripartit aferrant-se com sigui a una suposada unitat, les paraules sinceres d’en Saura dient que volen reeditar el tripartit 3, i en Ridao desmentin-les i jugant de nou a una suposada equidistància, que hores d’ara ja ningú es creu.

Espero que al Cel estiguis encara millor que a la terra.

S’hem fa molt difícil poder parlar del meu pare, perquè només de pensar com podria glossar la seva vida i les nostres vivències amb ell, quedo nuat de llàgrimes i es fa difícil atinar amb les tecles del ordinador, perquè jo per escriure encara tinc que mirar les tecles , i amb llàgrimes als ulls em costa molt de fer-ho.

El meu pare sempre havia sigut una referència per la meva mare, pels meus germans, per mi, i pels nostres fills. Tots els seus nets n’estaven molt del seu avi, i ell n’estava molt orgullós de tots els seus fills i filles i de tots i cadascun dels seus nets i netes. Sempre acompanyat de la meva mare del braç, no recordo mai veure’ls separats, sempre anaven junts a tot arreu, allà on anava el meu pare del seu braç penjava la meva mare, ella s’haurà d’habituar, que a partir d’ara ja no tindrà del braç al Joaquim.
El darrer any, va saber afrontar amb molta valentia que ja s’acostava el final de la seva vida, però fins el darrer dia va ésser capaç d’aixecar-se i anar fins el banc de la farmàcia de la plaça ponent, que era darrerament la referència màxima on podia arribar caminant. Ens havia demanat i personalment m’ho havia dit ,que volia estar tranquil, no patir i morir a casa seva, que amb 82 anys com tenia no volia que el maregin gaire i no volia cap tractament agressiu, i així a sigut,Va restar a casa fins el final, no va patir i va estar rodejat de tots els que l’estimen.

Al viure tan a prop, ha fet que la relació amb els nets fos diària, en Jordi i el Pol , han estat gaudint de les experiències de l’avi, i s’han fet molta companyia sovint, son moltes les anècdotes que recorden del seu avi, i la seva pèrdua els deixarà un buit molt important.
Diuen que en els moments difícils, es quant mes necessites a la família, i es ben cert, aquesta experiència tant dura per nosaltres, ens ha servit per unir encara mes a la família, tots els germans i cunyats hem estat una pinya, inclòs ha servit per retrobar familiars que feia temps que no teníem relació i que no recordes perquè s’havia deixat de tenir contacte.

Papa, t’estimo!!!. I com a t’ha dit el Pol aquest matí, espero que al cel estiguis encara millor que a la terra.!!!

Herrera diu que els dos actuals problemes de Catalunya són Zapatero i CiU

Semblava una mosqueta morta, que mai havia trencat un plat, amb aspecte de progre, però de tant en tant i com es habitual en tots els portaveus del tripartit, a la que poden, zas, andanada contra CIU.
De fet ja fa temps que es van tornant un darrera un altre, amb l’objectiu i punt de mira de CIU, per intentar desestabilitzar a la federació per tal de dissimular les seves pròpies misèries, desgavells i conflictes.

Ara li toca el torn al secretari general d’iniciativa Joan Herrera, la perla que ha deixat anar es: “Catalunya ara mateix té dos problemes: Zapatero, que incompleix sistemàticament amb tot allò a què es compromet, i CIU, que actua amb interessos descaradament partidistes”.

Suposo que quant fa aquestes declaracions i parla d’interessos partidistes, No ho deu dir per l'actitud electoralista que va tenir IC al votar contra la llei d'educació per contentar els sindicats, oi? . Una vegada mes es va posar de manifest una altra contradicció al si del govern tripartit, votant en contra d’una llei del propi govern del que formen part, i en lloc de sortir del govern, es permet el luxe de criticar a l’oposició que va votar a favor de la llei, i es queda tant ample.
Sr Herrera perquè es tan cínic?

El problema de Catalunya sr Herrera, es el propi tripartit, i dintre del tripartit es ICV, amb la seva nefasta gestió al front del govern, i la penosa actuació del sr Saura al front de interior que li ve gran, i d’en Baltasar que ja fa temps que per pròpia dignitat hauria d’haver dimitit, perquè ni saben ni tenen capacitat ni estan preparats per governar, l’únic que saben fer es demagògia, i política de trinxeres. La gent de ICV esta preparada per estar a l’oposició i fer oposició, (a la que tornaran ben aviat), no pas per governar.

Aquests son els veritables problemes de Catalunya, tres perdedors al front d’un govern, un govern fet única i exclusivament per arraconar a CIU, que es l’únic que els manté junts, ja que per propis interessos partidistes no han estat capaços ni de posar-se d’acord entre ells en temes cabdals pel nostre país. I en lloc de sentir-se avergonyits per l’espectacle que ens estant oferint, encara es permeten el luxe de criticar a CIU, que tot i estar a l’oposició, actua amb responsabilitat de govern.
I encara queda el tema del finançament i la resolució de l’estatut, que farem sr Herrera?, que diran els ecosocialistes davant de l’atropellament que patirà Catalunya?

El tripartit aguantarà fins al final de legislatura, però tots ells saben que ja només els hi queda un any al govern, perquè la força dels vots els farà fora per molt de temps.