ARA, Ramon Tremosa

Ja estem immensos en una nova campanya electoral, els partits polítics han posat en marxa la maquinaria electoral.
Molts ciutadans però, encara es pregunten per a que serveix el Parlament Europeu, molts pensen que només serveix per engreixar les butxaques dels Parlamentaris, per agrair els seus serveis prestats, i que es com una mena de cementiri de elefants.
Alguns partits polítics lluny de fer pedagogia i tractar de explicar la funcionalitat i la importància d’aquest parlament i de les resolucions que en allà es decideixen, i que com a Catalans ens afecten directament, es dediquen com sempre (tant psc-PSOE com PP) a retreure que CIU es planteja les eleccions europees en clau catalana, el que ells diuen en clau local i no en clau general.
Nosaltres com a partit nacionalista que som,el que vertaderament ens interessa es la defensa dels interessos de Catalunya, per a nosaltres només hi ha una prioritat i aquesta es Catalunya, i la defensarem aquí, a Madrid , a Europa i on calgui.
Ells en canvi han plantejat les eleccions no en clau catalana, ni tampoc en clau europea(com ens reclamen a nosaltres) sinó que les han plantejat en clau primàries de l’estat, amb retrets mutus entre els dos partits d’àmbit espanyol PSOE i PP. Uns treuen al candidat contrari de cul, i els altres treuen la imatge d’un gos furiós bordant. En tot cas ja poden bordar el que vulguin i girar-se d’esquena, nosaltres ja sabem que per ells Catalunya no es prioritària.

Per això per a tots els que encara es pregunten per a què serveix el Parlament Europeu, CIU aquesta campanya explicarà el que vol aconseguir durant la propera legislatura , al llarg de la campanya anirà desglossant un per un els objectius del nostre programa ,com per exemple la reivindicació del català a Europa, l’arribada del tren de mercaderies a Catalunya, o la descentralització del IVA i la creació del compte corrent tributari, entre d'altres iniciatives. Per a portar-ho a terme CIU encapçala la Coalició per Europa amb PNB, Bloc, CC, UM, UMe, PA, liderada per Ramón Tremosa, un candidat potent, prestigiós economista, sobiranista convençut, i amb una capacitat de treball encomiable.
Ahir en un acte electoral Ramón Tremosa va instar el president de la Generalitat, José Montilla, a “rectificar” i “fer una crida a tots els catalans perquè vagin a votar el 7 de juny per defensar Catalunya a Europa”. El passat 4 d'abril, en un consell nacional del Psc-PSOE, el mandatari va dir que alguns partits “actuen fora de Catalunya amb l'única obsessió de traslladar a Europa els seus problemes”. Tremosa creu que la posició de Montilla és “lògica” perquè “sabem que els socialistes catalans tampoc van a Madrid a defensar Catalunya”. A parer seu, “Europa es construeix a partir de la defensa dels interessos locals.
Tremosa també ha dit que està “totalment d’acord” amb al proposta va llançar el candidat dERC, Oriol Junqueras, d’impulsar una iniciativa ciutadana a Europa per a obtenir l’oficialitat del català a les institucions europees. No obstant, ha demanat que la iniciativa sigui extensible a Madrid per “poder parlar català al Congrés dels Diputats” i per aconseguir que el PSOE i el PSC “retirin el decret de la tercera hora de castellà”. “Tampoc tindria sentit poder parlar català al Parlament Europeu i no a Madrid” i ha exigit als socialistes que han de “mullar-se definitivament i dir de quin costat estan”.

La elecció sembla clara, ARA Ramon Tremosa.

Comença el compte enrera per l’autodeterminació

Cada vegada estic mes convençut que pertànyer a l’estat espanyol no ens reporta cap avantatge ni benefici. A part de l’espoli fiscal que representa per Catalunya, pertànyer a un estat que no es ni serà mai un estat federal, i que el tema de les autonomies no el té assumit com un fet diferencial, sinó mes aviat com un fet folklòric i regional , a més a més, se’ns veu als catalans com uns insolidaris, que només demanem i demanem, malgrat que som els que més aportem a les arques de l’estat i en canvi rebem unes almoines, no tenim solucionat el tema del finançament ni tenim concert econòmic , i som menyspreats pels diferents governs que hi ha hagut a l’estat, i per acabar d'adobar-ho, tot el que representa el fet diferencial català està mal vist arreu de l’estat espanyol, ni entenen la manera de ésser nostre, ni ens volen entendre.

Queda clar dons que en matèria de concepció de l’estat tant el PP com el PSOE tenen la mateixa idea uniformadora, i que la dita de Calvo Sotelo "antes una España roja que una españa rota", en temps de la república encara té validesa en un estat espanyol que es venta de ésser democràtic, que troba normal el dret de l'autodeterminació de les repúbliques bàltiques, però en canvi no reconeix aquest mateix dret per les nacions històriques de Catalunya i Euskadi per posar dos exemples.

La iniciativa que arribarà al parlament català per demanar un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya, es un primer pas seriós que surt de la societat civil, els mateixos deu mil que van anar a Brussel·les, i que pretenen mobilitzar als partits polítics catalans, que si volen sintonitzar amb la població han de moure peça.
Espanya ja no dona mes de sí, Catalunya ha de decidir que vol ser, hem de donar un pas al front i plantejar als ciutadans de Catalunya que decideixin lliurement el seu futur. Si el Parlament de Catalunya vota majoritàriament pel dret a decidir del nostre poble, i no ens deixen exercir aquest dret, llavors s’haurem de plantejar de manera unilateral prendre’ns aquest dret i exercir-ho.
No podem perdre mes temps.

La iniciativa crida a participar a tots els ciutadans amb dret de sufragi actiu per tal de sotmetre a la seva decisió la següent pregunta: 'Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la UE?'. Ara, segons han recordat els promotors de la ILP, la pilota la té la Mesa del Parlament, pendents que la admeti a tràmit, que segons la llei té 14 dies per pronunciar-se. Ha començat doncs el compte enrera per l'autodeterminació.

Diuen que l’alternança es sana per la democràcia.

No entenc gaire perquè quan es vol defensar actuacions polítiques que es passen pel folre el resultat donat a les urnes, sempre n’hi ha que surten dient allò de que l’alternança es sana per la democràcia, quan el que veritablement els importava era treure del poder als partits nacionalistes hegemònics als seus respectius governs autònoms.
Així es va fer a Catalunya i ara s’ha repetit al país Basc. Aquesta situació anòmala, poc ètica però legal, ha donat uns pactes de govern amb forces polítiques que els seus respectius programes electorals estan a les antípodes, i quin únic punt en comú era assolir el poder arraconant a l’oposició a la força política nacionalista guanyadora.
En qualsevol país democràtic, amb sistema parlamentari com el nostre, sempre la força política guanyadora es l’encarregada de formar govern, en cap lloc els perdedors sumen forces per treure del poder al guanyador, i menys encara si son d’ideologies polítiques antagòniques com poden ser PSOE i PP com en el cas d’Euskadi.
No entenc perquè volen justificar aquests pactes dient que es sa per la democràcia l’alternança, perquè, després de 23 anys de CIU a Catalunya i Gairebé 30 de PNB a Euskadi convenia un canvi, si la gent seguia votant a CIU i a PNB?.
Perquè no apliquen aquesta mateixa alternança a tots els Ajuntaments que des de l’any 1979 estan governats pel psc-PSOE de manera ininterrompuda?, que no fora bo per la democràcia que en aquestos ajuntaments es donés també una alternança??.

De fet, després de 6 anys de govern Tripartit, l’únic que s’ha aconseguit ha sigut crear una sensació de inestabilitat política permanent, amb lluites internes per assolir quotes de poder entre els partits que formen el pacte, i amb una supeditació total al PSOE, que fa que les sensacions que es tenen ,es que CIU ha aconseguit des de la oposició mantenir-se forta i amb una tendència a l’alça important que farà possible que el tripartit no torni a sumar.
Per altra banda el pacte contranatura a Euskadi portarà al govern espanyol a quedar-se en minoria, donarà inestabilitat política a Euskadi i a Madrid, i farà encara mes fort al PNB, de cara a unes properes eleccions a Euskadi.

Indiscutiblement l’alternança ens ha fet mes forts, L’Artur Mas a Catalunya guanyarà per tercera vegada consecutiva, i ho farà de forma tan clara i contundent, que ningú li podrà discutir aquest cop la presidència, i això els tres partits que formen el govern ho saben i per això li tenen por, i per això donada la seva incompetència de governar, l’únic que fan es atacar a CIU i al seu líder. Perquè ataquen de nou a CIU dient que pactarà amb el PP?, si està vist i demostrat que el PSOE es capaç de pactar sense cap tipus d’escrúpols amb el PP. A Euskadi no devia servir allò del “si tu no vas ellos vuelven", perquè ... “ara, ja els tenen”.

Carod diu que L'independentisme fora d'ERC fa el joc a CiU

El vice-president del Govern i dirigent d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha dit que "l'independentisme fora d'ERC o bé és extraparlamentari i marginal o bé fa el joc a CiU", referint-se a Joan Carretero, i ha acusat CiU d’utilitzar les sortides [d'ERC] en benefici propi".

Una vegada més la obsessió que els dirigents de ERC tenen amb CIU ha esdevingut fins i tot malaltissa, ara resulta que CIU també te la culpa de la crisi interna que està patint ERC i que la marxa de Carretero, després que la direcció de ERC li suspengués la militància per reclamar la independència de Catalunya també es culpa nostra.
Sr Carod, calli d’una vegada si us plau, no digui més bestieses, deixi tranquil·la a CIU, i miri i reflexioni perquè ERC s’enfonsa per moments .

Sr Carod Hi ha errors que es paguen molt cars, i el segon tripartit és un gravíssim error històric que no sols ha causat una profunda decepció sinó que ha creat una fractura en la seva militància i en els seus simpatitzants que cada dia que passa sembla més difícil que s’arribi a tancar.
La baixa també recent de Jaume Renyer, el jurista que havia acompanyat Carod-Rovira en el famós viatge a Perpinyà per enraonar amb ETA, la justifica en un article al diari Avui, Renyer afirma que subscriu de dalt a baix el patriotisme i l’opció de Joan Carretero i denuncia que “la direcció actual no té ni la voluntat ni la capacitat necessàries per sostenir un conflicte polític i jurídic amb l’Estat espanyol orientat a exercir el dret d’autodeterminació.
Carod i Puigcercós ja han demostrat que tenen una gran capacitat per subordinar Catalunya a un partit espanyolista però que no en tenen gens per conduir aquest poble a la seva independència.
Mentre la direcció actual de ERC no reconegui els seus errors i faci autocrítica davant de l’allau de baixes de la seva militància, i les diferents davallades electorals que ha anat tenint d’ençà el 2003, i que obstinadament han tractat de dissimular o de maquillar, mentre no se’n adonin que el problema son ells mateixos i no pas CIU, mentre segueixin buscant culpables allà on no hi son, i mentre expulsin del partit tota veu crítica a la direcció, ERC continuarà amb el seu particular descens de suport popular, i la davallada electoral es preveu descomunal.

Ara en Puigcercòs ens vol fer creure que si el model de finançament es dolent, ERC es plantarà, però els consellers, per fidelitat seguiran donant suport al govern, Quina mena de plantada es llavors aquesta??. ERC doncs tragarà amb el que digui el PSOE.

Actualment ERC va la deriva, sense timó ni rumb, Només hi ha una sortida a aquesta deriva i és la retirada de Carod i de Puigcercós de la primera línia política.