El nou estil de fer política dels socialistes a Tarragona

Se’n recordeu quan a la darrera campanya municipal en Ballesteros insistia dia si dia també en que instaurarien un nou estil de fer política a L’ajuntament, basat en el diàleg, la transparència i la ma estesa?
Doncs bé, ja sabem que tota aquesta xerrameca només eren paraules, ja que els fets demostren tot el contrari.
Estem en disposició de poder dir que l’actual equip de govern municipal, l’estil que ha instaurat a l’ajuntament no es correspon ni de lluny en el que van prometre, ni es transparent ( no aporten la informació que la oposició els hi demana), ni te la mà estesa, (no accepten rés del que prové des de la oposició), ni està basat en el diàleg, ja que en el darrer plenari, fins i tot l’alcalde Ballesteros va menysprear als membres de l’oposició.

No fa gaires mesos, la inclita portaveu dels socialistes na Begoña Floria deia que CIU tenia mal gust fent oposició. I resulta que el mal gust el tenen ells, quant el sr Alcalde de la ciutat durant el transcurs del darrer plenari va menysprear i fins i tot insultar a la sra regidora Carme Duch tractant-la de tonta, i el sr Carles Castillo,regidor de seguretat ciutadana, fent us d’una prepotència impròpia en el seu càrrec es permet el luxe, durant el plenari de utilitzar expressions barroeres i pròpies de tertúlies de baretos, i de dir-li a un altre conseller amb menyspreu “miri, no sé si li contestaré aquesta pregunta”. Perquè si no ho sap, el sr Castillo, a part de guardar les formes, té l’obligació de contestar a totes les preguntes que els srs regidors li puguin fer als plenaris, i si no sap la resposta, la pot posposar al proper plenari, però li agradi o no, l’haurà de contestar. I es responsabilitat de l’alcalde ,que el propi alcalde i tots els regidors mantinguin un comportament adequat amb el que representen, que no es ni mes ni menys que la representació de la ciutadania de Tarragona.

Ja sabem quin es l’estil socialista a Tarragona, es l’estil del sectarisme, si el que dius no els hi agrada et menyspreen , i fins i tot es permeten el luxe d’insultar-te.
Es també l’estil de donar la culpa de tot a CIU i al pàrking de Jaume I, i escudant-se en això apujar-se ells el sou, però al mateix temps pujar els impostos, la brossa, l’aigua i el Bus.
També l’estil dels socialistes de Tarragona ha estat deixar perdre tots els projectes de la ciutat com ara la Façana marítima, Tabacalera, Banc d’Espanya, Camp del Nastic, i no tenir cap projecte nou, perquè per no tenir no tenen ni projecte de ciutat.

Veritablement ens pensàvem que la transparència i el nou estil de fer política era un altra cosa.

ERC, les obsessions malaltisses i els complexes!!!!

De debò que no volia parlar d’ERC, de debò que segueixo pensant que el millor per Catalunya es un pacte Nacional CIU + ERC. Però cada dia que passa veig que segueix estan molt lluny aquesta possibilitat, i que la intenció dels dirigents actuals de ERC es mantenir-se en el poder costi el que costi i tornar a repetir tripartit per poc que puguin.

Us ben asseguro que no volia parlar de ERC, Perquè el gran problema de Catalunya es Montilla i el PSC, però es que cada cop que algun dels seus líders fa unes declaracions, em toquen el voraviu, perquè en lloc d’explicar el que fan, o mes aviat el que deixen de fer, per la seva boca només surten retrets cap a CIU. Les mostres mes clares les d’en Joan Ridao, que ja ens té acostumats als seus exabruptes contra CIU, però ara només faltava sentir en Benach, dient que CIU ha generat una obsessió malaltissa contra ERC. I per altra banda en Oriol Junqueras, candidat d'ERC al Parlament Europeu, durant el Consell Nacional del partit independentista, ha mostrat clarament per on aniran els trets de la seva candidatura: en la línia d'atacar CiU, Junqueras adverteix a CiU que no "busqui les pessigolles" a ERC. Sr Junqueres, vostè expliqui el seu programa si es que en té, i oblidis de CIU, ja té prou pena encapçalant la llista d’un partit que ha estat capaç de enganyar a tothom amb la paraula indepèndencia.

L’obsessió malaltisa , senyor Benach, només està a la vostra ment, i penso que es justament a l’inrevés, es obsessió de ERC contra CIU, o no recordeu les paraules d’en Ridao dient allò de “la pesada motxilla de ressentiment contra CIU, que ERC portava”.
No Sr. Benach, no es CIU qui té la culpa d'on ha arribat la nostra dissortada Catalunya. La culpa es que "de mans netes" res de res, i que veritablement ERC tenint la "clau", la vau regalar a uns que son sucursalistes i que us han fet abaixar els pantalons cada vegada que han volgut i vosaltres heu estat i sou els seus esclaus.
I Sap qué passa Sr Benach?...que els passatgers del tren ERC ja se'n han adonat de que viatgen en direcció contraria a l'anunciada...i a més, que els maquinistes en sou plenament conscients. Els heu enredat i ho esteu pagant. Per això teniu el privilegi de ser l' únic partit amb més exvotants que votants.
Mentre tant en Montilla resisteix com a president de Catalunya, gràcies a la crossa de ERC i de ICV, que veuen com el seu suport popular va decaient dia a dia, però davant de la evidència ,tanquen els ulls i prefereixen donar-li la culpa a CIU i les obsessions malaltisses.

ERC té un greu problema, es diu “complex de partit d’oposició”, malgrat que porten 5 anys al govern, se senten mes còmodes fent d’oposició, i als dos llocs a l’hora no si pot estar.
Potser que s’ho feu mirar, abans que sigui massa tard i esdevingueu gairebé una força política testimonial.

Els socialistes acusen Esquerra de voler marcar paquet.

Sentin les declaracions d’en Ridao on ha assegurat que l’acord de Govern“està amenaçat per factors externs”, i on El dirigent republicà ha apuntat que el “mal finançament no compleix amb els objectius del pacte”. No obstant però, el secretari general d’ERC ha reiterat el compromís amb el Govern perquè ara és “l’únic capaç de fer front a la crisi i obtenir un bon model de finançament”,

I després sentin al inefable viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta on considera que els independentistes estan fent un “esforç especial” per “marcar paquet”, malgrat assegurar que ERC no expressa aquesta actitud en el sí de l'Executiu. I ha assegurat que no tenen constància de cap document d’Esquerra en què els republicans exigeixen la revisió del pacte de Govern per poder mantenir viu l’acord tripartit. El PSC per tant nega haver rebut cap ultimàtum dels republicans.

Sentin doncs, les declaracions de uns i d’altres, ningú diria que des de fa 5 anys formen part d’un mateix govern. Davant de les suposades exigències de ERC, el PSC respon amb la porta als morros , Sembla que tot estigui a punt de petar, i en canvi res mes lluny de la realitat.

Ja començo a entendre aquest joc de despropòsits, ells mateixos formen part de una estratègia ben estudiada de fer de govern i d’oposició a l’hora. Quant les coses van bé ( pocs cops) es un èxit del tripartit, quant les coses van malament es desmarquen uns dels altres com si la cosa no anés amb ells, i es retreuen mútuament com si no fossin el mateix.

Tenen molt clar tant el PSC i ERC que es necessiten mútuament, i per molt que sembli que l’acord penja d’un fil, No trencaran el pacte, i menys ara, perquè els hi va la seva supervivència personal i política, saben que ja no tornaran a sumar, per tant perquè han de trencar res, si avançant les eleccions passarien tots automàticament a l’oposició. Solució: fem veure que ens desmarquem però seguim igual, fem veure que us exigim una revisió de l’acord, però no toquem res i anem seguint igual, perquè al menys així seguirem al govern. Perquè tots sabem que quin any passa any empeny.

Iceta, Ridao tant de marcar paquet, se us ha vist massa el llautó.
Després de cinc anys ja no us creu ningú. Les línies vermelles i els ultimàtums d'Esquerra al PSC són tan risibles com les amenaces de la sucursal socialista a Zapatero. Te’n recordes Iceta del que vas dir?, no fa pas tant d’això : "Si per cap d'any no hi ha acord de finançament, les relacions entre PSC i PSOE no podran continuar sent les mateixes. Hi haurà un abans i un després". Ja ho hem vist tots això!!! Qui marcava paquet llavors??.

ERC i ICV reconeixen que el govern no transmet lideratge

Els dos grups consideren que s’han de fer “visibles les seves accions” davant la crisi i remarquen que “no s’ha fet una bona política de comunicació”

La portaveu parlamentaria d’ERC, Anna Simó ha dit que el govern de la Generalitat “té una necessitat imperiosa” de fer veure a la societat “el seu lideratge”. “S’ha de millorar la percepció que té la gent sobre la nostre feina i s’ha de visualitzar més el lideratge del govern, assegurant que, de moment, “no s’ha fet una bona política de comunicació”.
En aquest sentit, la portaveu d’ICV al Parlament, Dolors Camats, ha dit que “constatem que a la gent li costa veure que s’estan prenent mesures i, encara més, els seus efectes”. “El govern ha de fer visibles les seves accions”.

O sigui que després de tota la propaganda mediàtica que està realitzant el govern tripartit, tots els diners esmerçats en editar díptics, butlletins i anuncis institucionals, reconeix que no s’ha fet una bona política de comunicació. Això vol dir que s’han malgastat els diners?, no aconsegueixen transmetre lideratge?. Potser el que s’han de plantejar es que realment no tenen cap lideratge, no transmeten res, perquè res tenen per transmetre. L'única sensació que a hores d'ara pot transmetre el tripartit és la del fastidi.


Si l’Anna Simó diu que s’han de fer visibles, vol dir que ens preparem, perque encara es gastaran mes diners per fer-se visibles als ciutadans. Més campanyes institucionals i mes Montilla a tots els mitjans de comunicació audiovisuals i escrits.
Resulta que ara davant dels problemes de la crisi generalitzada, dels incompliments del govern espanyol, de l’augment de la delinqüència i de la inseguretat ciutadana, de la pujada dels impostos, de tots els problemes que pateix la nostra societat, ara resulta que el nostre govern està preocupat perquè no transmet lideratge.

Només els líders poden transmetre lideratge, i aquest govern ni te líder, ni te president ni té res. Però ells encara s’aferren als càrrecs i aguanten estoicament l’agonia interminable d’un mal govern que està portant a Catalunya cap el pedregal.
Cada dia que passa es un temps perdut, una oportunitat perduda de recuperar la dignitat, potser el que els hi caldria fer es acabar d’una vegada amb un govern que fa aigües i que es qüestió de temps que s’enfonsi definitivament.

La nostra gent gran tants cops oblidada!!!!

Durant els actes de la festa major de Salou, en un acte multitudinari la tercera edat de Salou va rebre un calorós homenatge, i la gent gran va poder gaudir d’un bon dinar.
Trobo una molt bona iniciativa, que a la festa Major del poble, es tingui un record i reconeixement per la nostra gent gran, tants de cops oblidats, i que molts cops no arriben gairebé a final de mes per la minsa pensió que els hi ha quedat després d’haver dedicat tota la seva vida a treballar, o a les moltes famílies que esperen pacientment la resolució de la llei de les dependències que mai acaba d’arribar mentre des de fa anys conviuen a casa amb familiars afectes de demència senil avançada, i que difícilment se’n recorden dels noms dels seus fills.

Es justament en la etapa final de la vida, l’anomenada tercera edat, quant la nostra gent gran ens necessiten mes, ells que es van desviure pels seus fills, en normal correspondència els fills els hem de reconèixer i agrair tot el que van fer per nosaltres, i al mateix temps prestar-los tot el suport, ajut i amor en les seves mancances, deficiències i penúries.
Sovint no som capaços d’agrair prou tot l’esforç que van fer, sovint molts cops trobem als nostres majors com una càrrega per la societat per la seva dependència física a les activitats bàsiques de la vida diària. Sovint no comprenem perquè els hi hem de repetir les coses cinquanta vegades, i segueixen sense entendre-ho, i no els podem deixar sols, per por a que prenguin mal, puguin caure, o es perdin pel carrer.
Sovint els nostres majors es troben desemparats davant les administracions quant acudeixen a demanar algun ajut o alguna mena de suport., perquè els tràmits son feixucs i molt lents.
Per això actes tan senzills com el que va realitzar l’Ajuntament de Salou , reconforta.