Govern Tripartit de Catalunya: “Ques que sé, ce merdé?”

En el darrer consell nacional de CDC, Artur Mas ha denunciat que Els partits del tripartit presumeixen de cohesió, però cadascú fa balanç pel seu compte, i ERC i ICV van a manifestacions contra lleis que fa el seu govern, com la llei d’Educació”, ha afirmat el líder convergent. Una manca d’unitat que perjudica Catalunya: “des de que governa el tripartit tenim més pobresa, menys feina, menys empreses i activitat econòmica, menys autogovern i una pitjor relació amb el conjunt de l’Estat”. I ha afegit: “Les conseqüències d’això les paga la gent de Catalunya”.

Una vegada més les forces polítiques que formen el tripartit es manifesten en contra de les pròpies lleis que fa el propi govern tripartit. En cap país civilitzat els partits que governen es manifesten en contra del seu propi govern, no es pot estar al mateix temps al govern i fent d’oposició, això es totalment absurd i kafkià, però al nostre país ja ens han ensenyat, i hem après, que lamentablement tot es possible, i, tot es pot justificar, fins i tot la esquizofrènia que pateix el propi govern de Catalunya.
Si els partits que formen part del govern no estan d’acord en una llei tant important com es la llei de l’ensenyament, el que han de fer es marxar del govern, però no, aquí a Catalunya ells mateixos encapçalen una manifestació en contra de la llei i es queden tan amples.

Això només pot tenir dues lectures, la primera que davant de la disbauxa que representa el mal govern de Catalunya ambdós partits ERC i ICV es volen desmarcar del PSC, i així reclamar una línia de actuació pròpia, però seguint al govern al preu que sigui, i la segona lectura es que davant de totes les enquestes desfavorables vers el tripartit, volen intentar salvar els mobles i trobar el moment més idoni per trencar el pacte de govern, qualsevol excusa pot ser bona, i ara que la decisió del TC cada cop està mes propera, i tot indica que aquesta serà contraria als interessos de Catalunya, es pot precipitar els esdeveniments ja que per altra banda els tres partits del govern han estat incapaços a d’aconseguir un nou model de finançament.

Un clar exemple d’aquesta mala gestió, és precisament com el govern està portant les negociacions sobre el nou model de finançament. Artur Mas a dit que “Vam fer costat al govern i al president de la Generalitat, però ells no ens diuen ni ase ni bèstia, segurament perquè les coses no van bé o no van en absolut”, ha lamentat Mas.

“CiU es va posar al costat del govern i el president, també el president Pujol i d’altres figures històriques, però tota aquella unitat s’acaba en el seguidisme del PSC respecte al PSOE, trencant la unitat catalana a Madrid”.

I mentre tant al govern de Catalunya “ Ques que sé ce merder”

El PSC es quedarà sol al Senat:

Tot sembla indicar que ERC presentarà veto als pressupostos generals de l’estat (PGE) del 2009, tot i que segons ha indicat en Ridao ho fan a contracor, (Malgrat que els socialistes han rebutjat gairebé totes les esmenes presentades per ells). Jo diria mes aviat que ho fan a contra remolc de CIU i ICV.
Amb el veto doncs de ERC, que es sumarà al veto presentat per CIU, ICV i PP, els pressupostos no seran aprovats al senat i hauran de tornar al congrés, per aprovar-se llavors de nou sense les esmenes del senat.

Un cop més es demostra per si havia algun dubte, que els 25 diputats del PSC, al contrari del que van afirmar en Montilla i la Chacon, abans que diputats i senadors catalans son diputats i senadors del PSOE, i no tenen cap rubor en votar en contra dels interessos de Catalunya, si així els hi demana el seu partit, que no oblidem es el PSOE.
Els 25 diputats del PSC van votar sense cap vergonya en contra de la millora del finançament català i a favor d’uns pressupostos que ignoren l’estatut de Catalunya, per molt que ens vulguin fer creure que per ells primer es Catalunya i després el partit. Potser que el sr Montilla, abans de fer declaracions en les que no hi creu, s’ho pensi dues vegades.
Aquests son els fets, i els fets demostren que el PSC només es basa en paraules, contradient el seu lema copiat de campanya.

Els fets un cop més posen en evidència la discrepància d’actuació en el si de les forces que formen el tripartit que governa Catalunya, i demostren també que a ERC i a ICV ja els hi comença a passar factura la seva actuació, perquè a mes de les divisions internes en les seves pròpies formacions polítiques , cada cop els tres partits estan mes allunyats en la seva acció de govern, que es tradueix diàriament en retrets públics entre els propis consellers, i la trista imatge de un govern que marxa a la deriva i sense rumb ni liderat.

Ara, per tancar la enèsima crisi de govern tant ERC com ICV demanen la revisió del pacte tripartit, més per pressió de les seves bases, que per pròpia voluntat dels seus líders, i ja us puc anunciar que tot acabarà amb una escenificació teatral d’encaix de mans i declaracions dient que el govern tripartit gaudeix de bona salut, obviant els veritables problemes interns que per altra banda no poden amagar. Només cal esperar la resolució del tribunal constitucional, que quant dictamini en contra de l’estatut de Catalunya, pot fer saltar de nou tot pels aires.

Ja veurem que passarà, però tot sembla indicar que aquest govern que avui ha arribat a l’equador del seu mandat, fa aigües per tot arreu i s’enfonsa, es qüestió de temps saber quant llançaran el SOS i les barques de salvament.

Catalunya no té president

Es inaudit el que passa al nostre país, el pacte tripartit, va fer del pitjor candidat, President de Catalunya i aixì ens va al nostre país, un mal govern amb un mal president, l’estratègia d’ERC era fer desaparèixer CIU i perpetuar-se al poder, Però la jugada només els hi surt bé a mitges, tenen el govern de Catalunya sí, però no el suport popular , a mesura que passa el temps, el suport popular va minvant, no aconsegueixen fer desaparèixer a CIU, i fan gran al psc-PSOE, però malgrat tot, malgrat veure que a les properes eleccions s’ensorren, segueixen agafant-se al poder i segueixen fent creure que son equidistants.

Artur Mas, estic segur, serà president de Catalunya, per varis motius, però el principal es perquè es de justícia que ho sigui, ha guanyat dos cops i ho farà una tercera i ho farà de manera contundent i sense discussió. No podran justificar una tercera conxorxa, perquè aquest cop tres perdedors ja no sumaran.
ERC amb la seva actual direcció patirà una davallada impressionant, que els deixarà pràcticament com a partit testimonial, perquè ja no pot seguir parlant d’ una equidistància(que ningú es creu) i al mateix temps apartar del govern a CIU amb pactes tripartits a les diputacions Ajuntaments, consells comarcals i arreu .
Crec sincerament, que actualment ERC sap que la seva estratègia de enfonsar a CIU ha fracassat, en Artur Mas es un líder sòlid i solvent, a ERC mantenir-se al govern els crema a les mans, però no saben com sortir-se , perquè saben que si surten del govern, potser ja no tornaran, perquè a lo millor CIU no els necessitarà, i amb els altres ja no sumaran.

La crisi econòmica que està patint el mon, i evidentment també Catalunya, no els està ajudant tampoc gens, com tampoc ajuda el govern amic d’en Zapatero, que per tenir aquests amics, que incompleixen tots els compromisos adquirits amb Catalunya, no cal tenir enemics.

El govern de Catalunya ha arribat a tenir un perfil tant baix, que avorreix a tothom, i que ha convertit Catalunya en una trista sucursal de l’estat. Catalunya no té president, davant dels problemes del nostre país el president Montilla defuig de responsabilitats desapareix, i espera que els temes s’arreglin sols, o que se’n oblidin.

Fa falta un cop de timó, un liderat clar, un full de ruta que marqui el destí del nostre país cap a la nostra sobirana, i aquest liderat només el pot exercir Artur Mas, sens dubta el proper president de Catalunya

Montilla defensa la serietat del Govern davant la “política espectacle” de CiU

En el consell nacional del PSC, El primer secretari del PSC, José Montilla, ha fet balanç dels dos anys de legislatura del Govern d'Entesa i ha defensat la seva serietat, seguretat i realisme davant una CiU que, per ell, es dedica a fer “política espectacle” i a construir “cases grans on no hi vol viure ningú” perquè no tenen ni “rumb ni patró”.

S’ha mirat Montilla a casa seva?, s’ha mirat als seus socis de govern, que el mantenen com a president?, on tenen ells el rumb i al patró?. Se’n adona Montilla que està desqualificant en Artur Mas guanyador de les eleccions i líder de la principal força política majoritària al Parlament de Catalunya?
Se’n oblida Montilla del trist espectacle que estant donant dia si i dia no les forces que composen el govern tripartit, que cada dia que passa fan millor a qualsevol dels 23 anys de govern de CIU?.
Se’n adona Montilla que passarà a la història com el pitjor president que mai ha tingut Catalunya, i que ni tan sols ha estat capaç de guanyar unes eleccions?
Se’n adona Montilla, que la força que podria representar el PSC dins del PSOE es dilueix i no serveix per a rés, i que en Zapatero no té en compta als catalans per a res, i que no s’aconseguirà ni concert econòmic, ni desplegament de l’estatut, ni millora d’infrastructures, i que el govern de Catalunya amb el beneplàcit dels tres partits que formen la conxorxa tripartita claudicarà un cop mes als desigs del govern central del PSOE?.

Diu en Montilla que Artur Mas vol construir una casa gran a la que no vol viure ningú, i resulta que mirem els resultats electorals i CIU supera al psc-PSOE amb 11 diputats i totes les enquestes vaticinen una nova victòria de CIU encara amb mes diferencia. La casa gran està oberta a tothom, i després del trist espectacle del govern de Catalunya, cada vegada seran més els que entrin a la casa gran. ( Bé en Montilla no hi entrarà, i tampoc el volem)

Siguem clars, Montilla malgrat que el joc democràtic li permeti ésser president, gràcies a que la suma de tres perdedors li donen majoria, en el fons sap que es un president que no ha estat refrendat pel poble, sinó que es un president producte de pactes amb l’únic objecte de fer desaparèixer a la força política que elecció rera elecció ha guanyat totes les eleccions al Parlament de Catalunya, i això que han aconseguit, serà democràtic, però va en contra dels desigs dels ciutadans de Catalunya.
En Montilla sap també que davant seu té una força política que malgrat tots els intents per mantenir-la al marge de tot, malgrat arraconar-la de mala manera a l’oposició, no només no s’afebleix, sinó que cada vegada té mes suport popular mes força i amb un líder sòlid, coherent en els plantejaments, guanyador, i que sens dubte serà el proper president de Catalunya, perquè així ho voldran els catalans, i perquè es de justícia que així ho sigui.

El tripartit s’acaba, ben aviat tres perdedors ja no sumaran, i ben aviat Artur Mas serà el president de Catalunya, i els Montillas, Carots, i Sauras, aniran a l’oposició, que es el lloc que els hi correspon i de la que mai tindrien que haver sortit.

Vergonyós!!!!

Heu provat mai de donar-vos de baixa de una companyia operadora de telefonia mòbil?. Per nosaltres ha estat tota una odissea. I encara no ho hem aconseguit
La Loreto arran de la mort del seu pare Daniel, ha de donar de
baixa entre d’altres coses el seu número de mòbil, i porta dos dies de infructuosos intents i encara no ho ha aconseguit.
Ahir va trucar al menys 4 vegades, a MOVISTAR, i cada cop que una gravació li preguntava el motiu de la trucada i contestava “ donar de baixa un mòbil”, li posaven una musiqueta, després de més de 10 minuts d’espera una operadora li preguntava el motiu de la baixa, després de explicar que era per la mort del titular, li contesta la operadora que ella no pot gestionar la baixa directament i que li passa amb un responsable, més mùsiqueta, de nou 10 minuts més d’espera, una enquesta de satisfacció quant encara no havien solucionat rés i tall de la trucada. I així 4 vegades i més de 40 minuts penjada al telèfon. Amb el tràngol d’estar repetint cada vegada que el seu pare era mort. I donar 4 cops el seu DNI.
Aquest matí ho ha intentat de nou, ha tingut sort i li han contestat al primer intent, però li han contestat que per donar de baixa la línia ha d’enviar per FAX fotocopia del certificat de defunció, fotocopia del DNI del titular mort, fotocopia de la darrera factura, i una carta dient els motius de la baixa del número del mòbil, i un telèfon de contacte i fotocòpia del DNI de la Loreto.
O sigui per donar-te d’alta només cal una simple trucada telefònica i als 5 minuts estàs donat d’alta, no cal DNI, ni motius perquè et dones d’alta ni rés.
Per donar-te de baixa en canvi es tota una odissea, ni tants sols serveix que la persona estigui morta, que fins i tot et demanen un certificat de defunció, però que s’han cregut??.

Li he dit a la Loreto que doni ordres al Banc que no pagui cap rebut més, per cert el compte del banc també haurà d’ésser cancel·lat.
espero que a la entitat financera no ens demanin tants requisits per cancel·lar un compte.

Qui guarda sempre té.

Vull dedicar aquest post al meu sogre Daniel Padró Armengol, una bona persona, alegre i disposat a escoltar als demés, bon pare i avi exemplar i persona de profundes arrels cristianes, involucrat amb el seu poble i fervent seguidor del Nàstic. Que el proppassat divendres 07 de Novembre ens va deixar per sempre.

En el seu comiat , a l’església parroquial de Bràfim, al seu estimat poble, van voler concelebrar la missa funeral 8 capellans dels quals en Daniel els va fer d’escolà quant varen ésser els rectors de la parròquia de Bràfim,
L’església es va omplir de gom a gom per acomiadar en Daniel en el seu darrer viatge cap a l’esperança d’una vida eterna.
La meva sogra Belen, les meves cunyades Carme, Betlem i Montse, la meva dona Loreto , nets i família tota ,vam gaudir d’una cerimònia difícil d’oblidar, perquè emanava estimació, emoció i al mateix temps dolor, però que serenament s’acomiadàvem d’en Daniel.
Allà van haver moments molt emocionants, com quan l’Angel embargat per l’emoció llegia les pregàries, o com quant dos dels seus nets ,la meva neboda Aïna i el meu fill Jordi van recordar els moments viscuts amb el seu estimat avi, o quant la meva cunyada Carme la seva filla gran agraïa a tothom la massiva presència al temple, però que emocionalment preferien no passar pel tràngol del condol, o també quan en Marcel , va glossar la seva vida, i va dir la frase de “ Qui guarda sempre té”, frase preferida d’en Daniel quan algú de nosaltres li preguntàvem perquè guardava tantes coses, algunes veritables trastos vells.

En Daniel ja no està amb nosaltres, però el seu record sempre es mantindrà viu.
Agraïm especialment a tots els que aquests dies ens han fet costat i ens han fet sentir el seu condol i afecte , i ens reconforta pensar que en Daniel va aconseguir fer-se estimar per tothom.
Ara allà dalt vetllarà per tots nosaltres, i de segur que ja té la plaça concedida d’escolanet de Deu.

President Obama

Amb l’elecció de Barack Husein Obama, els americans han triat el primer president negre de USA. Un jove i emprenedor candidat, fins ara senador per Il·linois, que ha captivat a la societat americana i també al mon sencer. Els americans tenien ganes de canvi, després de la nefasta gestió de Bush en la presidència americana, se’n va el pitjor president que mai ha tingut America, Obama entra desprès d’haver arrasat a les eleccions i amb amplia majoria a les cambres dels diputats i al senat. Ha estat la victòria mes amplia d’un candidat demòcrata des de la època de Jimmy Carter ja fa més de trenta anys.
Obama amb el seu discurs populista i una campanya electoral perfectament dissenyada i executada amb el seu lema “ Canvi”, i si que podem ( yes we can),que a cada míting la gent corejava insistentment fins la sacietat, s’ha fet amb el suport majoritari de la societat americana. Ha estat capaç també de mobilitzar a la gent jove, que des de feia anys no estaven gens involucrats amb els processos electorals. Ha estat la convocatòria electoral amb la més alta participació ciutadana dels darrers 50 anys.
Obama ara té tres reptes importants que marcaran el començament de la seva presidència, afrontar la crisi econòmica en que està immers el país, la retirada de les tropes de Iraq, i la reforma de la sanitat que ha promès que serà publica i per a tothom.
Obama ha generat molta il·lusió no només a Amèrica sinó a tot el mon, una nova era comença, esperem que li deixin afrontar les reformes que ha promès, i que les relacions internacionals oblidin la crispació que USA generava actualment.
El poble americà ha estat capaç de superar els seus fantasmes i ha fet gala de la seva maduresa i ha triat a un jove afroamericà com a president del seu país, s’ha fet justícia després de tants anys de lluites racials a USA,
President Barack Obama, “yes we can”

Dos anys de tripartit2, dos anys de decadència!!!

Malgrat les valoracions que puguin fer en Zaragoza dient que Catalunya va bé( no s’ho creu ni ell), o en Ridao que qualifica el govern de ordenat i estable. ( suposo que es una broma) , perquè justament aquest govern si d’alguna cosa s’ha caracteritzat es per tot el contrari. I les valoracions que fa Dolors Camats per ICV dient que ells eviten les temptacions dretanes del tripartit, ara ja sè quin es el paper de ICV al govern, perquè a part d’ésser un apèndix del PSC no sabia ben bé quina aportació feia ICV al govern, ara ja ho sé ells vetllen perquè el govern no es dretanitzi, quin nivell!!!!
En les seves valoracions els socis del govern tripartit, no expliquen que en aquests dos anys de conxorxa tripartita, no han desencallat cap projecte pendent sobre la taula, com son el nou sistema de finançament, el traspàs de Rodalies, el nou model de gestió de l’aeroport del Prat, el Quart Cinturó i, tot això, a l’ombra d’una retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional (TC) que veurem com gestiona el govern de la Generalitat un cop es confirmi la segura retallada de l’estatut.
Recordem també que han estat dos anys marcats per la crisis de les infrastructures, amb col·lapses a l’aeroport del Prat, el talls del servei ferroviari de Rodalies per causa dels esvorancs de les obres del AVE, la sequera i la polèmica del aigua amb el transvasament de l’Ebre, altrament dit interconexio de ramals, i també les conseqüències de l’apagada de llum a l’estiu del 2007. Sense mencionar la tant famosa i mediàtica llei de les dependències, que després de tantes expectatives obertes , només s’ha jugat amb els sentiments de les persones afectades, perquè la realitat diu que més de 70.000 expedients pendent de resolució, romandran aturats i sense resposta.

No ha estat doncs certament un bon balanç de la primera meitat del govern tripartit, malgrat que ens vulguin fer creure tot el contrari, Catalunya d’ençà la constitució del primer tripartit ha entrat en una autèntica i real decadència.
Tots tres partits del govern saben que l’unic que els manté units es el poder, i per això s’aferren als càrrecs, son conscients que difícilment podran repetir experiència ja que molt probablement tres perdedors ja no tornaran a sumar, i mentre tant, mentre això no passi a Catalunya estem perdent el temps, i oportunitats d’afrontar reptes il·lusionants.