L’esquizofrènia del govern de Catalunya

D’ença de la constitució del govern tripartit, ens hem acostumat fins i tot hem arribat a trobar com a normal el joc d’equilibri de les tres forces que constitueixen el govern, i amb les incongruències constants a les que cauen dia rera dia, i cada cop que això succeeix, i passa bastant sovint, ens surten amb alguna excusa o d'altre , a tot li troben justificació, i al final la típica coletilla “ el govern tripartit gaudeix de bona salut, i està mes cohesionat que mai”.
Mentre tant aquest govern d’entesa d’interessos partidistes, ha caigut en el més pur instint de supervivència, on el president no decideix, ni mana als consellers, ni tants sol els anomena ell, sinó els partits que formen el govern, i malgrat el nefast paper del conseller Baltasar davant del Parlament de Catalunya , ni tants sols l’ha cessat perquè pertany a ICV i això crearia una crisi de govern.

Ara però, el sumum de la esquizofrènia del govern es el fer-nos creure que es pot estar al govern i al mateix temps a l’oposició i tampoc passa absolutament rés, es pot defensar el transvasament de l’Ebre sense cap tipus de pudor i al mateix temps encapçalar una manifestació en contra perquè el partit així ho reclama a les terres de l’Ebre.
Ara també anuncien que ERC s’abstindrà en la votació per validar el decret del govern contra la sequera, i ICV diu que es reserva el vot, fins tenir la seguretat que el trasllat de l’aigua ( TRANSVASSAMENT), es gestioni públicament des de Catalunya i no des de l’estat.
Per tant dos partits que formen part del govern es desmarquen del propi govern i fan d’oposició, i això tampoc crea cap crisi al govern., perquè com he dit abans es habitual en aquest país que el govern desenvolupi dos papers al mateix temps govern i oposició, i tothom ho troba de lo més normal i coherent.
Això si, aquesta posició ha provocat la reacció del portaveu del PSC, Miquel Iceta, que ha acusat els seus companys de govern de mantenir "posicions no congruents" amb l'Executiu del que formen part.
Però tranquils, perquè una mala setmana la pot tenir qualsevol, i.... “ el tripartit gaudeix de bona salut, i està mes cohesionat que mai!!!!.
Viure per veure!!!!.

L’alcalde Rialler:

Ha passat gairebé un any de les eleccions municipals, i de la suposada il·lusió que havia generat l’arribada de Ballesteros a l’alcaldia de Tarragona, hem passat a una indiferència total.
Ràpidament la gent ha començat a veure que el lema “ primer Tarragona”, amb Ballesteros no es ben bé així, I que primer han sigut ells i els seus amics, i després amb assessors que han acabat al jutjat per intent de robatori de patrimoni municipal.
La ciutadania també ha comprovat que el nou estil de fer política s’ha resumit simplement en l’etern somriure del batlle de Tarragona i poca cosa més,
També la ciutadania a conegut les formes i el llenguatge de la tinent d’alcalde de comunicació i participació, que se suposava que havien de destil·lar talante i en canvi destil·len rancúnia, intolerància i mala llet contra tot el que provingui de la oposició. l’estil de la Floria format sota l’aixopluc d’en Xavier Sabaté es tota una mostra de la manera d’actuar del equip de govern actual. I... eren ells els que es queixaven de la manera de fer d’en Nadal !!!.

Però ha passat gairebé un any, i l’únic que es recorda de l’actual equip de govern es que els primer dies es van treure unes zones blaves, a part d’això, que més han fet?!!!!
Els carrers no estan més nets que abans, per molt que passin la Brigada especial de neteja ( abans també passaven els camions de l’aigua a netejar)
El projecte de la façana marítima ara ja tothom té la seguretat que no es farà mai, i menys el tren passant per a sota de la ciutat.
El Nou camp del Nàstic ja es història, Aquest tema ha estat un bon fiasco.
Tarragona està plena d’indigents i rodamóns, Ara hi ha encara més inseguretat ciutadana.
Però hi ha un tema que tothom té clar, aquest alcalde rialler, no té autonomia pròpia, d’altres belluguen els fils de l’alcaldia, aquest alcalde no defensarà els interessos de la ciutat davant de les altres institucions, i no s’enfrontarà mai amb els seus companys de partit, com ha demostrat en el tema de l’aigua, que deixarà que es salinitzin els nostres pous per vendre l’aigua a Barcelona, Perquè entre d’altres coses les decisions de l’alcaldia no es prenen a la plaça de la Font, es prenen al carrer sant Francesc, seu de la delegació del govern de Catalunya,

La metamorfosi del govern d’entesa.

Es curiós com els membres del govern tripartit2 han donat un gir espectacular en les seves declaracions i en les seves actuacions,
Abans els transvasaments eren dolents, eren de dretes i eren perjudicials per la societat, ara ja no, encara que ara s’anomenen interconexió de ramals.
Abans quan es calava un incendi, la culpa era de la Generalitat perquè no havia pres les mesures preventives pertinents, ara ja no, ara quan es cala un incendi la culpa es del piròman que cala el foc.
Abans quan l’administració publica contractava al nebot de la portera del xofer del president es titllava l’administració d’amiguisme i corrupció, ara ja no, ara el que s’estila es contractar als germans, i parents dels consellers, això si amb les mans netes.
Quan abans la Generalitat finançava a la escola concertada, era reaccionari i de dretes, ara ja no. Abans portar al teu fill a una escola privada era totalment conservador i burgès, i ara fins i tot les filles del president de Catalunya estudien en una escola privada, faltaria més.
Abans quant la manca de metges a Catalunya començava a ésser una realitat es va titllar de manca de projecte per sanitat, ara, amb la jubilació anticipada dels metges, i la falta de cobertura de places, el problema encara es mes greu i les llistes d’espera encara son mes llargues.
Abans quant es parlava d’immigració i s’insinuava que s’hauria de controlar d’alguna manera, et taxaven de fatxa i retrògrad, ara ja no.
Fins i tot abans quant un conseller mentia o amagava informació i després ho reconeixia públicament, presentava automàticament la dimissió. Ara ja no, en Baltasar ha mentit descaradament al Parlament de Catalunya fins a 3 vegades i no ha tingut ni tan sols la decència de dimitir.
Però clar abans els consellers els anomenava el president de Catalunya, i el president el feia dimitir o el cessava, però ara ja no, ara als consellers no els tria el president sinó els partits polítics del tripartit que imposen les seves cotes de poder dintre del govern, i així ens va en aquest país.

Aquesta es la metamorfosis del govern tripartit, del que deien abans i del que diuen ara, del que prometien abans i del que fan. De la farsa diària a que ens tenen sotmès aquest país, i del cinisme amb que menteixen i ens volen fer combregar amb rodes de molí, i tot amb l’aquiescència dels mitjans de comunicació afins amb ells, que neguen l’evidencia i lloen les seves misèries com si fossin virtuts.

Abans la culpa era del govern , i ara no, els que manen diuen que no tenen la culpa de rés, ara la culpa diuen que es de tots, del govern i de l’oposició perquè critica.
I el pitjor de tot, es que sembla que els ciutadans d’aquest país s’hem acostumat a les animalades que fa el govern i a les seves justificacions i ja ni reaccionem, sembla que tots aquests despropòsits son tan habituals que ja els trobem fins i tot normals.
Que trist, tot plegat, però el culpable de tota aquesta disbauxa té nom i cognoms is es diu José Montilla Aguilera, el pitjor president que mai ha tingut Catalunya.

TOCAT I ENFONSAT.

La singladura del segon govern tripartit, ja no va començar bé, si malament va acabar l’experiència del primer govern tripartit, malament va començar el segon intent. De nou després de perdre estrepitosament les eleccions, ens expliquen per activa i per passiva que no governa qui guanya, sinó qui aconsegueix majoria parlamentària, i de nou i menyspreant el resultat electoral exclouen per segona vegada al partit guanyador del Govern de Catalunya.
La suma de tres perdedors dóna com a conseqüència la instauració al nostre país de un govern completament ineficaç, fins el punt que en 4 anys d’ençà el primer tripartit han hagut 4 consellers de governació, per lo que aquesta conselleria, dona una imatge constant de interinitat. Sense cap projecte ni cap línia d’actuació.

Si fem un repàs de la tasca de govern, només ens venen al cap nyaps, accidents nuclears, caos d’infrastructures, fallides elèctriques, esvorancs, vagues i conflictes laborals, la farsa del transvasament de l’Ebre i un llarg etc., i tot això amb l’aquiescència d’un govern que no governa, d’un president que amaga el cap i no dona respostes, i uns consellers com ara el de medi ambient, que es permet mentir fins a tres cops al parlament de Catalunya i no ha estat fulminantment cessat.

Al mig de tot això, es celebren eleccions generals a l’estat espanyol i dóna com a resultat una consolidació del vot del PSOE a Catalunya ,per la por a que guanyés el PP, però un càstig important envers als socis del govern tripartit, es a dir l’ensorrament de ICV i ERC. Aquests resultats no fan més que posar de nou en entredit la conveniència o no de mantenir el govern tripartit2, que cada dia que passa trontolla cada vegada més, i que sembla que s’aguanta d’un fil.

Aquest govern està tocat de mort, d’ença el 9 de març sembla la crònica d’una mort anunciada, aquest govern té data de caducitat, això no hi ha qui ho aguanti. Aquesta nefasta experiència del govern tripartit2, altrament dit d’entesa, es el govern dels despropòsits, cadascú va a la seva i es tracta ara salvar el que puguin, es un govern que fa aigües per tot arreu, perquè la seva línia de flotació està tocada i s’enfonsa. I entremig les crisis internes dels partits que formen el govern ,tant ERC com ICV es debaten per la seva subsistència, i el psc que observa com el PSOE els menysprea malgrat el resultat obtingut a Catalunya.

Quant un govern ho fa malament la responsabilitat es únicament del govern, però sembla que els socialistes amb el seu afany de dominar els mitjans de comunicació, s’entesten en divulgar dia rera dia que la responsabilitat es de tots, fent creure després de més de 4 anys de tripartit que la culpa es de CIU, Ja ni ha PROU, la responsabilitat d’aquesta ineficàcia no es de CIU, es únicament del Govern TRIPARTIT,

Sr Montilla, acabi d’una vegada amb aquesta agonia, dissolgui d’una vegada aquest govern i plegui, potser llavors haurà fet l’única cosa responsable de la seva presidència.

MENTIDERS!!!!!! Montilla, Carod i Saura van signar a favor de l'Ebre

Durant molt de temps, inclòs durant la darrera campanya electoral ens vam sentir dir que CIU havia canviat de parer, que havien defensat el PHN i ara havíem canviat de opinió, que ells, el psc-PSOE. ERC i ICV es mantenien ferms i que L’Ebre ni es toca, i que si guanyava el PP es faria el transvasament de L’Ebre.

I ara ens trobem que Gobierno de Espanya i Govern de Catalunya pacten l’interconexió de ramals, per portar l’aigua de l’Ebre a Barcelona.
Diuen que no es un transvasament, tot i que transportaran l’aigua amb canonades paral·leles a l’autopista des de Tarragona a Barcelona ( si això no es un transvasament, que carai es?, 60 km de canonades).
Diuen que es una mesura temporal, però les obres costaran mes de 185 milions d’euros, deu ni do per a ésser una mesura temporal.....
I diuen que es tracta del aigua excedent de Tarragona., però sigui o no sigui excedent, es aigua de l’Ebre, i per tant es un transvasament amb tota regla. Però ells segueixen sense reconèixer-ho.

Només volem recordar que tots aquells, que fa uns anys encapçalaven manifestacions i portaven pancartes, i que van fer aixecar a la gent de les terres de l’Ebre contra CIU, aquells mateixos, ara els han trait, però s'ha de tenir memòria i en aquesta foto surten tots retratats (foto del diari Avui). L'ara president de la Generalitat, José Montilla; el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira; el d'Interior, Joan Saura; van signar el 25 de juliol del 2000 el Compromís dels partits polítics per l'Ebre -en contra del Pla Hidrològic del PP- que demanava expressament en el seu punt 3 la retirada del projecte de connexió de les xarxes de Tarragona i Ter-LLobregat perquè "representa l'inici del transvasament de l'Ebre". La mesura és ara l'adoptada pel Govern català per a pal·liar la sequera a l'àrea metropolitana . Per tant van signar tot el contrari del que ara faran.
Després d’això, després de l’engany més flagrant del govern tripartit aquesta legislatura, enlloc de reconèixer el seu canvi de criteri , malgrat tot segueixen intentant enganyar al ciutadà inventant-se excuses de malpagadors.
I mentre tant en qüestió en 15 dies el conseller Baltasar ens ha enganyat tres cops i ha canviat tres vegades de projecte. Només una paraula els defineix MENTIDERS.
Srs del govern Ja ni ha PROU, per dignitat dimiteixin.

La presencia de ministres catalans al govern espanyol:

Ja coneixem quin es el pes específic dels 25 diputats que el PSC aporta al PSOE, novament gaudiran de dos ministres al govern espanyol, la flamant ministra de defensa Carme Chacón, i el de treball i immigració Celestino Corbacho.
També ha estat un èxit pel PSC la continuïtat de la Maleni Alvarez com a ministra de foment quant el parlament de Catalunya va demanar la seva dimissió, no fa gaires mesos.

Enfì no dubto de la capacitat de la Chacón al front de defensa. A partir d’ara, ja no caldrà portar a la Marta Sánchez perquè animi a les tropes espanyoles, ara només caldrà que enviïn a la Chacón.
Tampoc dubto de la capacitat del Celestino Corbacho al front del ministeri de treball, ja que si sense ésser universitari ha estat Alcalde de L’Hospitalet de Llobregat i President de la Diputació de Barcelona, segur que això del ministeri de treball i immigració doncs estarà xumat per ell.

Així que a can PSC tots estant contents perquè no han perdut cota de poder al Govern, volien tres ministres pels seus resultats electorals , però, mantenen els dos càrrecs ministerials, però i ara?, que faran amb el Clos, el tornaran a Barcelona?, que li faran fer?, perquè ... sap fer alguna cosa?. Iceta de moment ha fet un reconeixement de la tasca feta per Joan Clos, que “seguirà desenvolupant funcions d´importància política com a dirigent del PSC, com a diputat en el Congrés i les responsabilitats que li siguin encomanades en el futur”. Per tant tranquils que seguirà vivint del momio.
I que diu ERC, principal aliat del PSOE al govern català?
El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, ha dit que la continuïtat de Magdalena Álvarez al capdavant del ministeri de Foment és "gairebé ofensiva", alhora que ha afirmat que té "més importància el PSOE andalús de Chaves que els 25 diputats del PSC triats el 9 de març".

D'altra banda, el president de CiU al Congrés, Josep A. Duran i Lleida, ha afirmat que el de Zapatero "és un govern de sorpreses, fins a cert punt, que és la continuïtat de la ministra de Foment. Aquí hi ha hagut una batalla entre els socialistes andalusos i els catalans i és obvi que l’han guanyada els socialistes andalusos. A CiU no li satisfà la seva continuïtat. No serà fàcil entendre’ns com no ho ha estat en el passat.”

Veurem que ens aporta el nou govern de l’estat i temps tindrem per explicar si respectaran Catalunya, o ens voldran tornar a prendre el pel com en l’anterior legislatura.

DEFENSEM L'AIGUA, DEFENSEM TARRAGONA

El sindicat Unió de pagesos ha convocat una concentració, que tindrà lloc aquest proper disabte dia 12 d’abril a la plaça de la Font davant del palau Municipal, per mostrar al consistori tarragoní el seu rebuig a la venda d’aigua a Barcelona. Els pagesos no volen, de cap manera, que l’aigua del pous tarragonins es vengui a la capital catalana. Diuen que cal ser solidari, però amb tothom, i argumenten que d’aigua NO en sobra ni una gota al Camp de Tarragona.

La concentració tindrà lloc dissabte, a les 11 del matí, i comptarà amb els suport de sis tractors.

Des de aquí volem donar el nostre suport a dita concentració, i animem a tots els amics i veïns de Tarragona que facin acte de presència per donar el màxim suport a la citada concentració. La nostra veu ha d’ésser escoltada.
Fes acte de presència, i tots junts defensem l’aigua, defensem Tarragona.

Montilla diu que el Roine és "una broma de mal gust"

Que a Catalunya tenim un problema de sequera, no es dir rés que ningú no sapiguem. Les nostres reserves hidràuliques estan gairebé exhaurides, i la situació a Barcelona es gairebé dramàtica, fins el punt que necessiten portar aigua d’altres llocs perquè no en tenen.

Aquest problema no ve d’ara, ja fa temps que es preveien problemes amb el subministrament d’aigua a Barcelona i rodalies, el creixement desmesurat de la població sense preveure els recursos naturals i l’impacte mediambiental, ha fet que s’arribés a la situació actual.
No en va ja fa 14 anys que per intentar solucionar el problema de l’aigua a Catalunya CIU en el seu moment va defensar el transvasament del Roine, però com que tot el que sona a transvasament sembla tema tabú, el PSC es va manifestar radicalment en contra, simplement perquè era un projecte defensat per CIU, i ni tants sols es van dignar ni a estudiar-ho, i el que es pitjor ni van buscar solucions alternatives.

Per tal de fer veure que el tripartit estava compromès amb el tema hidràulic i amb les nostres reserves aqüiferes, van començar a parlar de la nova cultura del aigua, que hores d’ara, a part d’ésser un simple eslògan ningú sap encara de que es tracta, a part de demanar a Santa Bàrbara que plogui.
Amb el tema de la sequera i Ebre amunt, Segre avall, han aconseguit crispar de nou a la ciutadania i a les comunitats de regants i la Unió de pagesos, al mateix temps, tant els Ajuntaments de Girona ( majoria psocialista) i Lleida ( majoria psocialista) s’han negat a portar aigua a Barcelona, només l’Ajuntament de Tarragona ha acceptat com a passerells, el deixar-nos espoliar els nostres pous per portar el tant apreciat líquid a Barcelona
Només quedava per acabar d’adobar el tema, les declaracions del president Montilla, adduint que el Roine es una “broma de mal gust” i que la solució al problema actual passa pel transvasament temporal del Segre.
Mentre tant Tarragona un cop més serà la gran perjudicada, cedint dels nostres malmesos pous, aigua que serà transportada en vaixells, trens, o qualsevol cosa que es bellugui cap a Barcelona.
Sembla que després de 14 anys de predicar en el desert, el proper president del govern espanyol José Luis Rodriguez Zapatero, s’ha compromès a estudiar el transvasament del Roine com a mesura a llarg termini., i això no ha agradat gaire en Montilla.
Però mentre tant. Les canonades de Badalona i rodalies de Barcelona, tenen fugues que fan perdre mils de litres d’aigua, per mala conservació i manca de previsió, però aquí no passa rés.
4 anys de govern tripartit, i tota la previsió a estat esperar a que plogui., i ves per on, no ha plogut gens.

L'AIGUA NO ENS LA PRENDRAN

En Joan Miquel Carrillo, m’envia un altre meme sobre l’aigua que passo a contestar tot seguit:

1.- Si la concessió del transvassament de l’Ebre al Camp de Tarragona presenta a dia d’avui una reserva de 21 Hm3/any i a Tarragona es pretén vendre la quantitat de 4,4 Hm3/any. Com és possible que aquest estiu ens quedem sense aigua a Tarragona?

No es l’aigua de l’ebre la que s’enviarà a Barcelona, es l’aigua dels nostres pous de Tarragona, que per si algù no ho recorda, abans del transvassament de l’ebre a Tarragona, a la nostra ciutat l’aigua era salada, perque els nostres pous estaben salinitzats, ja que no en teniem prou. I si ara els hi donem a Barcelona, segur que es tornarà a salinitzar.
De vegades hem d’utilitzar els nostres pous, quan per alguna causa paren l’aigua que prové del minitransvassament, llavors no tindrem ni per nosaltres ni per ells.
Per cert a Lleida i a Girona dos ciutats governades pels socialistes han dit NO a donar aigua a Barcelona. Vol dir que ells son uns insolidaris i nosaltres no?, o vol dir que nosaltres som uns pasarells?, i ells en canvi defensen els interessos de les seves ciutats?.

2.- Si el polígon d’explotació dels aqüífers de la conca interna del Francolí anomenat “P1. Nord-oest Ventalls” presenta un cabal d’explotació autoritzat de 19,3 Hm3/any, com es pot assegurar que exportant 4,4 Hm3/any aquests aqüífers es salinitzaran al cap d’un any?

No ho diem nosaltres, ho diu l’ACA , fa més d’un any en el pla d’ordenació de explotacions dels aqüifers de la conca francolí-gaià, que diu que l’aqüifer està sobre explotat i amb risc de salinització. Ho diuen els informes tècnics, i per tant en principi s’els hem de creure.


3.- Si tenim tan poca aigua al Camp de Tarragona que no es poden cedir 4,4 Hm3/any, com pot ser que a l’Aprovació Inicial del POUM de Tarragona que van proposar els grups municipals de CiU i PP en plena sequera es proposés la creació d’urbanitzacions de baixa densitat a la Móra-2 o al Pont del Diable?

Mira aquesta pregunta, no la sé respondre perquè no formava part de l’ajuntament quant es va aprovar el POUM. Però tinc entés que a la redacció del Pla, es va fer un estudi medioambiental, i que era factible el creixement moderat de la ciutat.
Si no tinc mal entès la ciutat podria absorbir una població màxima de 250.000 habitants en 10-15 anys, de tota manera t’estic parlant ara de memòria i podria estar equivocat, i aquesta xifra era assumible des de el punt de vista de viabilitat ambiental .

El tripartit supera el rècord d'alts càrrecs de CiU

Quants cops hem sentit en boca dels dirigents del tripartit les paraules de mans netes, transparència administrativa, eficàcia i eficiència, i fins i tot lluita contra la corrupció. Ens volien fer creure que els governs de CIU havien estat una disbauxa, i que amb el govern tripartit i després amb el govern d’entesa tornaria el rigor pressupostari, i la lluita contra el malgastament dels recursos públics.
Doncs rés a veure amb la realitat, actualment el govern tripartit supera el record d’alts càrrecs de CIU, l’any 2003 amb CIU hi havia 149 alts càrrecs i ara amb el govern tripartit al pressupost del 2008 es de 236 alts càrrecs. També en la contractació de personal eventual al 2003 amb CIU era de 227 llocs de treball per personal eventual, al 2008 amb el tripartit2 hi han 323 llocs eventuals o d’assessors.
Aquestes xifres que han estat denunciades per la diputada de CIU Pilar Pifarré a la sessió plenària del parlament de Catalunya, no han estat desmentides pel conseller de Governació Jordi Ausàs en el seu torn de rèplica.

Si al menys hagués servit per a tenir un govern eficaç a Catalunya, doncs d’alguna manera seria justificable, però ni el govern es més eficaç, ni es proper al ciutadà, ni resolt els problemes que tenim a casa nostra. I han enganyat als ciutadans fent tot el contrari del que predicaven.
A més a més amb CIU es gestionava un pressupost de 17.000 milions d’euros, i el tripartit gestiona 35.000 milions d’euros, i en paraules de l’ex-conseller Puigcercós el govern està en bancarrota, quant de temps durarà aquest mal son ?.

Es insòlit i resulta del tot kafkià que per culpa de la inestabilitat i tensions continuades per el repartiment de poder entre els tres partits que conformen el govern, en 4 anys al departament de governació hem vist passar 5 consellers, 3 secretaris d'Administració i Funció Pública, 4 directors generals de Funció Pública i 3 directors generals d'Organització i Modernització. I evidentment això provoca que el departament estigui en la pràctica, bloquejat, i que sigui del tot ineficaç.

Aquest es el tarannà del govern, malgastar els recursos públics, contractar de manera indiscriminada a alts càrrecs i personal eventual, i a les paraules de eficàcia, transparència, etc etc els podríem aplicar allò de... el que el vent s’endugué...

I mentre tant el president de Parlament de Catalunya Ernest Benach utilitzant el cotxe oficial per anar a actes del seu partit, per anunciar que es presentarà a secretari general de ERC, tot plegat ben trist. Han confós el govern de Catalunya amb la seva finca particular.