EL MEME DEL AIGUA

El meu bon amic Dani Juarez em passa el següent meme, que tracta d’un tema prou important a Tarragona com es el tema del aigua així que aquí el reprodueixo tot contestant a les preguntes que em formula:

"Per això i tal i com va anunciar la CECT, engeguem aquesta consulta popular en forma de MEME per poder veure si la voluntat de la gent consisteix en transvasar aquesta aigua o no."

Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?

Tenint en compta la importància del tema i la sensibilització que existeix a Tarragona, respecta del aigua sincerament crec que sí.

Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal·liar la sequera?

Jo personalment no recordo cap campanya al respecta, i si se'n ha fet alguna no tinc coneixement. Per tant aquesta informació si s’ha donat ha estat del tot insuficient.

Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal•liar la sequera?

Ah, es que s’han adoptat algunes mesures?, perquè fa 4 anys que no es pren cap decisió al respecta. Es va paralitzar el PHN, però no s’ha fet cap altra cosa, a part de esperar que plogui.

S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?

A nosaltres , a CIU quan vam intentar millorar un pla hidrològic que s’aprovava amb majoria absoluta del PP, gairebé ens pengen, d’altres van votar en contra sense aportar rés, i sense tenir un pla alternatiu, i ara ens trobem amb el que tenim, una manca total de previsió i de resultats. Evidentment això ha de tenir unes responsabilitats polítiques importants.

Ara toca que opineu vosaltres, l’hi envio el MEME a:

Oriol Vazquez http://oriolvazquez.blogspot.com/
Cesc Bonet http://bonetliberal.blogspot.com/
Jordi Salvat http://salvat.blogspot.com/
Millorem Tarragona http://milloremtarragona.blogspot.com/
Pitu Tarrasa http://parlen-ne.blogspot.com/

El PSC aspira a substituir CiU en el catalanisme polític

Del president Montilla, ja poques coses em sorprenen, sembla que ja m’he acostumat a la seva manera de parlar tant característica, tan Montillesca, però hi ha coses que per molt que ho repeteixi, ni m’acostumaré ni me’l creuré, no em crec que Montilla sigui el defensor dels interessos de Catalunya, perquè no ho ha estat mai ni ho serà, en Montilla pensa més com a membre de la Executiva del PSOE que com a secretari general del PSC.
Fer-nos creure ara que el pes dels 25 diputats del PSC es faran sentir a Madrid, es una fal·làcia, perquè fins ara amb 21 no es feien sentir, tampoc ho faran ara amb 25, en tot cas el que faran aquest 25 diputats com sempre, es integrar-se plenament dintre del grup del PSOE.
Fer-nos creure ara que el PSC representa el catalanisme polític es una altra fal·làcia, perquè en Montilla sap perfectament que qui ha guanyat a Catalunya no ha estat ni ell, ni la Chacón. ni el PSC, ha guanyat el PSOE i Zapatero, entre d’altres coses per la campanya de la por, la por al PP en que van basar tota la campanya. Quant ell ha encapçalat la llista ha perdut estrepitosament.

Ara, en Montilla surt amb les declaracions de que el PSC es avui l’expressió més solida del catalanisme integrador, i que vol liderar la centralitat del catalanisme polític, en una paraula diu que el PSC aspira a substituir a CIU en el catalanisme polític. I vull recordar-li que fa un any, a les eleccions catalanes, amb ell de cap de llista, sense el paraigües del PSOE va perdre per una diferència de 11 diputats davant de la força majoritària al parlament de Catalunya que es CIU, liderada per Artur Mas.
Dona la sensació que tothom vol substituir a CIU en el catalanisme polític, i d’altres que ho han intentat s’han quedat pel camí en l’intent. Ara es el PSC i en Montilla qui ho vol intentar, això només vol dir una cosa, quant tothom vol fer el que tu fas, vol dir que tant malament no ho devies haver fet. Encara que es dificil de creure que un partit sucursalista del PSOE pugui liderar el moviment d'alliberació nacional.

CIU seguirà treballant per aquest país perquè es el nostre primordial objectiu, i qui es vulgui sumar al projecte serà ben rebut, les portes de la casa gran del catalanisme, resten obertes per a qui vulgui entrar.

Per altra banda esperem que els ciutadans segueixin confiant en CIU com a la força política que vertaderament defensa els interessos del Catalunya i dels catalans, i serà la força política que farà possible donades les circumstàncies i els nous reptes, que els catalans puguem exercir el dret a decidir el nostre futur.

El delegat del govern i el seu menyspreu als ciutadans.

Un cop més el delegat del govern a Tarragona en Xavier Sabaté, ens ha demostrat de nou que es un bocamoll. Amb el cinisme que el caracteritza, s’ha permès menysprear a un col·lectiu de ciutadans, que integren una setantena d’entitats agrupades sota la anomenada “plataforma l’aigua no ens la prendran ” perquè segons ens diu es una plataforma vinculada a CIU.
L’inefable sr Sabaté ha dit als mitjans de comunicació que aquesta plataforma no li mereix cap respecta.

Vull recordar-li al Sr Delegat, que la seva obligació com a responsable de la Generalitat a Tarragona, es tractar a tots els ciutadans amb respecte, i aquest menyspreu que fa d’un col·lectiu simplement perquè no està d’acord amb les seves decisions, es un tracte discriminatori, sectari i fins i tot feixista.

Un principi bàsic de la democràcia es que tothom té dret a expressar la seva opinió, i els polítics han de saber acceptar les critiques, encara que aquestes no t’agradin.
El Sr Sabaté es el delegat territorial de tots els ciutadans, no només dels ciutadans que van votar al PSC-PSOE.
Per aquest motiu el grup municipal de CIU mitjançant el seu portaveu Sr Joan Aregio a demanat al president de la Generalitat que cesi immediatament al Sr Sabaté per aquestes inoportunes i antidemocràtiques declaracions.
De plataformes reivindicatives sempre hi han hagut, els ciutadans tenen tot el dret a expressar-se, i els polítics tenen l’obligació de escoltar-los, i poden estar o no d’acord, i poden fer declaracions dient que no estàs d’acord, però mai pots dir “que no et mereixen cap respecte”.

Des de CDC volem expressar la nostra repulsa vers aquestes declaracions del Sr Sabaté, i vull manifestar que des de la creació de la citada plataforma, CDC coincideix amb els seus plantejaments, però hem separat l’acció política de les iniciatives ciutadanes, i que no es una plataforma vinculada a CIU, tot i que a títol personal pot haver algun militant de CDC, igual que segur que també ni han d’altres partits polítics.
Però el que si vull manifestar clarament, es que arran de les declaracions del Sr Sabaté ,des de avui CDC dona suport a la citada plataforma i s’adhereix totalment als seus plantejaments.

Sr Sabaté vostè si que com a representant del Govern no ens mereix cap respecte.

Temps de canvis:

S’acosten els congressos dels dos partits polítics que tenen com a referent i eix fonamental el catalanisme polític. Al juny farà el seu congrés ERC i al Juliol ho farà CDC.
Sembla que venen temps de canvis per lo que respecte a les seves estratègies en ambdues formacions polítiques. Està clar que els resultats de les darreres eleccions generals, no han satisfet les perspectives d’ambdós partits i han obert velles ferides, que estaven latents, i que ara de nou han aflorat, així a ERC es evident el divorci entre Carod i Puigcercós, i sonen amb força les corrents critiques de EI de l’Uriel Bertran i la de Reagrupament Cat d’en Carretero. Això farà que el seu congrés sigui mogudet, ells diuen que hi haurà debat d’idees, però està clar que si no es volen convertir de nou en un partit polític residual i testimonial, molt hauran de replantejar els seus objectius, de cara a la pròpia existència com a partit, i també s'hauran de replantejar el manteniment o no del seu suport a Montilla com a president, que a la fì es el que ha provocat la gran davallada en vots i en suport popular de ERC. D’entrada en Carod ha anunciat que no es tornarà a presentar com a president del partit, però si que vol aspirar a ésser el candidat de ERC a la presidència de la Generalitat.

A CDC malgrat que els resultats no han estat dolents, CIU no ha pujat el que en un principi ens esperàvem, no hem estat capaços de recuperar els 5 diputats que vam perdre fa 5 anys a favor de ERC i que ara han anat a parar al PSOE. Això ha fet de nou que aflorin les veus critiques que aposten per desfederar-nos de UDC, i apostar d’una vegada per totes per el sobiranisme sense cap tipus de complexes.
Tot sembla indicar que CDC elaborarà una ponència on el dret a decidir serà l’eix fonamental del nostre projecte polític que vol refundar CDC, segons ha explicat avui Francesc Homs, que es qui dirigeix la ponència de la refundació, en consonància amb els eixos fonamentals explicats per Artur Mas el mes de Novembre quant va presentar la casa gran del catalanisme.

Els dos principals partits catalanistes no poden estar contínuament llençant-se els trastos pel cap, això no fa sinó afeblir les dues forces polítiques, ja que l’electorat no entén aquest enfrontament entre dos partits germans i cada cop es més evident l’augment de l’abstenció, això només serveix per engreixar als partits espanyols que veuen amb complaença, que no som capaços de posar-nos d’acord. Haurem de reflexionar tots plegats i un bon moment per a fer-ho poden ser els nostres respectius congresos

S’acosten doncs moments interessants en ambdós partits, tant de bo que veritablement els dos congressos serveixin per establir ponts entre els dos partits catalanistes, que necessàriament estant condemnats a entendres, Necessitem posar el comptador a Zero en les relacions d’ambdós partits, i parlant i sumant esforços , es poden arribar a acords que serveixin per tirar endavant un projecte comú en aquest gran país que es Catalunya.

Hem resistit, ara ens toca créixer.

Aquesta darrera setmana, després de l’aldarull electoral amb l’arrasada del PSOE a Catalunya, i en plenes negociacions d’en Zapatero per a intentar aconseguir una majoria estable, han estat diverses les declaracions dels diferents partits polítics, en les seves particulars valoracions dels resultats, i amb diverses conseqüències immediates en els partits perdedors, així després de la renuncia d’en Llamazares a seguir encapçalant el projecte de IU, i la retirada a un segon pla d’en Zaplana i Acebes al PP, Ens trobem a Catalunya la crisi oberta al sí de ERC per fer-se amb el poder dins del partit, i la convocatòria d’un congrés extraordinari al mes de Juny que servirà per saber si es finiquita o no definitivament el tripartit2, que d’ençà els resultats del 9 M, malgrat els intents dels socialistes de fer-nos veure que no passa rés, realment si que passa, perquè saben que el tripartit penja d’un fil, i que aquest fil està a punt de trencar-se.,

Per altra banda unes declaracions de la Marta Ferrusola dient que no li agradava que el president de Catalunya fos andalús i es digués José , han fet saltar totes les alarmes socials i els socialistes han aprofitat per dir que les seves declaracions eren un tant xenòfobes.
Mireu a mi en Montilla tampoc m’agrada gens, però no perquè sigui andalús i es digui José, sinó perquè encara no he sabut trobar quines virtuts té ni com a president de Catalunya, ni com a polític, perquè ni coneix la llengua pròpia de Catalunya, ni s’expressa correctament ni en català ni en castellà, es un polític mediocre, es passa pel folre cada cop que vol, els manaments del Parlament de Catalunya, i a sobre va perdre de manera estrepitosa les eleccions catalanes. No ha defensat els interessos de Catalunya i segueix al dictat del que se li encomana des de el PSOE. Per tant la seva visió de país que té i el seu projecte es completament diferent del meu. Va ser un mal alcalde de Cornellà, un mediocre president de la diputació de Barcelona, un nul ministre de Industria, i ara un nefast president de Catalunya.

Quina conclusió en trèiem a CIU dels resultats electorals, jo personalment ,estic completament d’acord amb les declaracions d’en Artur Mas quant diu que el nostre objectiu no es resistir sinó créixer. Malgrat la bipolarització en les darreres eleccions, i tot i que ens esperàvem millors resultats per la nostra formació política, hem estat capaços de resistir, per tant ara ens toca créixer, molts ens donaven per morts i no ha estat així, malgrat tot CIU segueix essent el referent nacionalista vàlid i fort per tirar endavant amb el projecte de país, es amb una CIU forta, que Catalunya avançarà,
Hem d’aconseguir ara, aglutinar a tots els catalanistes per poder fer front als intents del PSOE i PP de descatalanitzar Catalunya, CIU seguirà treballant per un projecte enriquidor per el nostre país, perquè els ciutadans i ciutadanes de Catalunya s’ho mereixen, i volem assolir el repte de tornar a liderar ben aviat el nostre país, perquè sabeu ? Catalunya val la pena!!!.

Qui extrapola els resultats?

Durant la passada precampanya, i la campanya electoral ,els membres del govern tripartit2 es van fer un fart de dir que CIU volia extrapolar els resultats de les generals a la política catalana, que volíem supeditar el possible recolzament a la investidura de ZP a un canvi al govern de Catalunya, que nosaltres preteníem un canvi de cromos, i que volíem aconseguir a Madrid el que no teníem a Catalunya i ara resulta que els primers que han extrapolat els resultats han estat els propis membres del govern tripartit.
Per una banda en Puigcercós que de manera unilateral deixa el govern de la Generalitat per poder dedicar-se al partit i poder-se fer amb les regnes de ERC de cara a arribar al proper congrés ben situat, i on han estat manifestes les seves discrepàncies amb Carod.
Per un altre costat el president Montilla demanant en Zapatero que no pacti amb CIU per evitar anar en contra de Catalunya, vull creure que va ésser un lapsus lingüístic ( dels que ens té acostumats), i que el que vertaderament volia dir, era que no s’anés el contra dels interessos del PSC i del tripartit.
Montilla també ens vol fer creure i així ens ho manifesta que el govern tripartit no està en perill, que aguantarà fins al final de la legislatura i que convocarà eleccions quant toqui ,i al mateix temps exigeix als membres de ERC i al propi Puigcercós lleialtat al govern de Catalunya. Em quedo completament sorprés, es que.... en Montilla dubta de la lleialtat dels seus socis?, vol dir això, que no se’n fia gens ni mica d’ells?, Vol dir això que el govern de Catalunya està basat en interessos personals, i no en aconseguir el millor per a Catalunya?.
Demanar públicament a un soci de govern lleialtat es molt greu, perquè se suposa que ja la hauries de tenir garantida d’entrada, i per tant si la demanes es perquè no la tens assegurada i això vol dir que en qualsevol moment aquest govern petarà per algun cantó.

Els resultats electorals de ERC evidentment els hi passarà factura, perquè si no volen convertir-se de nou en una força merament testimonial hauran de reaccionar, i el proper congres extraordinari del mes de juny assentarà les bases del que ha d’ésser la ERC del futur immediat, i això pot passar per canviar o no la cúpula del partit, però amb tota seguretat es voldrà renegociar, perquè així ho han dit diversos sectors del partit ,les condicions del pacte tripartit, que podrien no ésser assumides per Montilla i obligar-ho a convocar eleccions anticipades.

Mentre tant a CIU estem a l’espera dels esdeveniments , perquè d’ençà que han hagut les eleccions han dimitit en Llamazares, Puigcercós, la Imma Mayol. En Zaplana anuncia que no serà portaveu, i en Acebes diu que no optarà a la secretaria general del PP. I després ens diuen que qui està nerviosa es CIU, tothom parla en boca de CIU, i precisament CIU encara no ha dit rés.
El millor que pot fer CIU en aquests moments es això, el que està fent, deixar passar els dies, perquè sabedors com som de que podem ésser decisius, ja arribarà el moment en que ens trucaran a la porta i direm quines son les nostres condicions per arribar a algun acord.
Però el que si està clar es que alguna cosa passarà, i jo estic segur que des de les eleccions generals del 9 de març. Malgrat l’èxit aclaparador del PSOE a Catalunya, el tripartit trontolla, temps al temps...

Guanya Zapatero, i ara que...?

D’entrada la meva felicitació per en José Luis Rodriguez Zapatero per la seva victòria, i al PSC per la seva inapel·lable i contundent victòria a Catalunya amb els seus 25 diputats.

Després vull expressar la meva satisfacció, perquè a pesar de la brutal bipolarització que s’havia fet durant la campanya i de la disjuntiva de... o PSOE o PP, L’única força política que ha aconseguit resistir aquesta tremenda bipolarització ha estat CIU, que amb 11 diputats, aconsegueix el seu objectiu de ésser la força decisiva a Madrid.
Ara s’obre un cicle de reflexions, de estudiar estratègies, de sumes aritmètiques, d’estires i arronses, etc etc. La situació està vertaderament interessant.

Dos partits polítics han fracassat estrepitosament IU-ICV que només ha obtingut dos diputats, i que li va costar la dimissió d’en Llamazares la mateixa nit electoral, i ERC, que amb només 3 diputats d’entrada es queda sense grup parlamentari propi (tret que el PSC li deixi algun diputat, i saltar-se de nou la decisió sobirana de les urnes, que els deixen sense grup). En Puigcercós ja ha dimitit de Conseller de Governació per dedicar-se exclusivament al partit.(Suposo que voldrà posar ordre).

Reconec que no esperava una victòria socialista tan ample a Catalunya, em pensava que tot el desgavell dels darrers 4 anys els hi passaria factura i que com a màxim repetirien els 21 diputats , però han aconseguit la xifra rècord de 25.(La por al PP, a Catalunya ha sortit efecte).
Potser aquest cop el PSOE es doni compta de veritat que els vots de Catalunya li donen la victòria a l’estat, ja serà hora que tingui algun gest cap a Catalunya.

I ara seran uns altres els que hauran de reflexionar de perquè han perdut el suport popular, perdent fins a 5 diputats. Pràcticament ERC ha perdut el 50% del seu suport popular. Que s’ho facin mirar , no serè jo qui els hi digui el que tenen que fer, però haurien d’estar vertaderament preocupats , perquè novament han tornat a les cavernes del grup mixt ( que era el lloc on sempre havien estat, tret dels darrers 4 anys). I que pensin que els hi aporta donar suport al tripartit, tret de perdre vots a cada elecció.
També nosaltres haurem de reflexionar el perquè, dels 5 diputats que vam perdre fa 4 anys i que van anar a parar a ERC, perquè ara que ERC els ha perdut de nou , només hem estat capaços de recuperar un, els altres 4 els ha guanyat el PSC.

En tot cas vull felicitar al nostre diputat per Tarragona Jordi Jané i al nostre senador Josep Maldonado, perquè ells dos, juntament amb la resta de companys i companyes de CIU a les corts espanyoles faran que Catalunya sigui respectada, i ells dos, vetllaran perquè les comarques de Tarragona siguin també respectades.

El poble ha parlat a les urnes, i ningú discuteix que en zapatero, guanyador de les eleccions ha de ser el proper president i per tant li pertoca formar govern, perquè si ningú ho discuteix, i tothom ho troba normal, no es va fer el mateix reconeixement a Catalunya quan CIU i Artur Mas van guanyar les eleccions catalanes?.

Zapatero ha guanyat, ara li toca bellugar peça. Si ens truca a la porta escoltarem que ens té de dir.

Ara toca reflexionar:

La campanya electoral arriba a la seva fi, ara toca reflexionar, hem de reflexionar i al mateix temps recordar com s’han gestionat els nostres vots aquests darrers quatre anys, i hem de decidir si el que ha passat a Catalunya i a l’estat ens satisfà o volem que canviï aquesta dinàmica.

A Catalunya algú ha rifat els vots sortits de les urnes i ens han col·locat de president a un perdedor , que ni coneix ni vol conèixer els interessos de Catalunya, i ni els defensa ni els defensarà, per no enfrontar-se al seu partit el PSOE, i a sobre es permet el luxe de parlar de desafecció de la gent vers els polítics.

Ara no val a badar, sembla que ningú discuteix la més que probable victòria del PSOE a l’estat, però aquesta victòria no es pot traduir en una majoria absoluta, perquè llavors Catalunya encara sortirà més malparada que ho ha estat aquest 4 anys amb les mentides i promeses incomplides d’en Zapatero.

El PP ens acusa en canvi de voler decidir des de Catalunya la política del estat i es planteja reformar la llei electoral per treure la representació i la veu als partits nacionalistes, per tant si fos pel PP, Catalunya es quedaria sense veu.

Ara per tant, poca broma, amb Catalunya no s’hi juga, i tant el PSOE com el PP ja han jugat prou contra els interessos de Catalunya, Si després de tot el que ha passat aquest darrers anys, amb tripartits, Montillas, infrastructures, esvorancs, peatges, caos de rodalies, apagades de llum, vagues de metges, de transports públics, de mestres, etc etc, si després de tot això a Catalunya encara surt més reforçat el PSOE, i CIU no pot ésser decisiva, pobre Catalunya, llavors encara ens menysprearan més, perquè malgrat el malament que ho han fet, no haurien perdut el suport popular.

Per tant els catalanistes el dia 9 de març no es podem quedar a casa, ni tampoc ens podem permetre el luxe de votar en blanc. No val dir "total , després faran el que voldràn!!!
Perquè respectin a Catalunya, i puguem ser decisius, tots els vots catalanistes han d’ésser per a CIU, es només amb el nostre suport a CIU i a Jordi Jané a Tarragona que podrem tenir la suficient força per poder fer respectar els interessos de Catalunya i el nostre dret a decidir.