SI TU NO VAS ELLS ES QUEDEN

Malgrat els intents de bipolaritzar la campanya electoral, malgrat fer-nos creure als ciutadans que es tracta de triar o Zapatero ó Rajoy, malgrat que com ja s’ha demostrat tant el PSOE com el PP passen olímpicament de Catalunya, amb l’incompliment de l’estatut, menys recursos econòmics, dèficits en infrastructures, intent de fer demagògia amb el castellà a les escoles, i tantes i tantes promeses que no s’han complert, i tants i tants episodis de menyspreu a Catalunya i les seves institucions,malgrat tot, els catalans aquest 9 de març podrem escollir que Catalunya sigui respectada , o que les coses segueixen com fins ara.
Per aconseguir que es respecti a Catalunya, hem de pensar en aquestes eleccions en clau catalana, hem de pensar en qui representarà millor els interessos de Catalunya, i qui farà respectar a Catalunya.
Es des de el rigor que representa la presencia dels diputats de CIU, que aconseguirem si som decisius, que de nou se’ns faci cas, però necessiten la força dels vots, tots els vots que serveixin per que CIU sigui decisiva.
Si tu no vas a votar ells es quedaran, i es quedaran a Catalunya, i es quedaran a l’estat, i el que es pitjor no podrem decidir rés, perquè els catalanistes no pintarem rés.
Si realment volem canviar les coses, perquè tal com estant no s’aguanta per enlloc, es important, es necessari , es vital el teu recolzament per a CIU.
Les dones i els homes que formem part d’aquest projecte estem convençuts que si som decisius ,Catalunya de nou avançarà, com sempre ha avançat quant CIU ha pogut determinar la política a realitzar.
De com incidirem en el nou govern de l’estat , dependrà dels resultats que es donin i de la força que puguem tenir, però per descomptat que si la força guanyadora ens necessita, per poder pactar els hi exigirem :l’íntegre desplegament de l’Estatut, la publicació de les balances fiscals, el finançament adequat per a Catalunya negociat bilateralment (donant compliment al que preveu l’Estatut i, alhora, modificar la LOFCA per tal de reconèixer la singularitat del cas català). i un seguit de pactes en matèria d’educació, pensions, infrastructures i d’altres.

Pels que diuen si CIU entrarà o no al govern amb ministres a Madrid, en Duran Lleida, ja ha explicat que no es “Ni una prioritat, ni una necessitat, ni una exigència. És una possibilitat però no l’única. El nostre únic compromís és amb Catalunya. Si el partit guanyador vol pactar amb nosaltres, hi ha unes condicions per complir, i ja en parlarem de si és possible o no. Ara, certament, si CiU participés al Govern espanyol, crec que aportaríem rigor, seriositat i sentit comú a la política, i que avançaríem en capacitat de consens i centralitat."

I respecte a l’actual govern de Catalunya "És evident que un pacte CiU-PSOE situaria el tripartit en una posició molt incòmoda" i quedaria en evidència les contradiccions i dependències de cadascú en el sí del tripartit.
per tant si tu no vas a votar ells es queden.

No permetis que ningú decideixi per tu.

Al llarg d’aquests darrers anys ja hem tingut sobrades mostres del que poden fer si nosaltres no som forts, ja ens han demostrat que no n’hi ha prou guanyant, es necessita un resultat contundent, que no doni peu a maniobres estranyes i que llistes perdedores arravatin el govern a la llista guanyadora.

Ara, es decideix qui ha de governar l’estat, però nosaltres podrem decidir si som forts, quina mena de política volem per a Catalunya, i que d’una vegada per totes s’acabi amb l’expoli de l’estat vers Catalunya, també podrem incidir en quina política social volem, i en donar solució als temes candents com la immigració, la política econòmica , trobar solucions per l’atur, així com la de proposar un nou model de finançament basat en la bilateralitat. I plantejar de manera definitiva el nostre dret a decidir.
Això només serà possible si aquestes eleccions generals, les veiem en clau catalana, es des de Catalunya que podrem incidir al Govern de l’estat, es des de la força que pugui obtenir CIU que podrem ésser decisius.
Al llarg d’aquests anys de democràcia, sempre que CIU ha estat decisiva, Catalunya ha avançat, i sempre que hi ha hagut majories absolutes a l’estat, Catalunya ha reculat. Per això l’única força que pot fer que Catalunya surti d’aquest ensopiment, grisor i desafecció en que es troba el nostre poble es Convergència i Unió.

Des de sectors sobiranistes, sembla que s’hagi engegat una campanya en favor del vot en blanc o l’abstenció, per castigar els 4 anys de submissió de ERC al PSOE, Però el vot en blanc farà encara més forts al PSOE i al PP. Nosaltres no donarem cap xec en blanc a ningú, nosaltres no farem que governi una llista perdedora, nosaltres no farem president de l’estat a ningú que no respecti a Catalunya.Nosaltres treballarem perquè Catalunya sigui respectada.
Estem segurs que Catalunya, després del 9 de març es farà respectar, i això només serà possible si els catalans i les catalanes dipositen la seva confiança en Convergència i Unió, la força política que farà que Catalunya sigui respectada, perquè sempre per a CIU el primer ha estat Catalunya, i així ho ha demostrat al llarg d’aquests 30 anys de democràcia.

Per tant , no permetis que ningú decideixi per tu, el proper 9 de març acudeix a votar, i si dones el teu vot a CIU, aconseguiràs que la veu de Catalunya sigui escoltada, i afavoriràs per tant si som decisius, que alguna cosa comenci a canviar al nostre país. A Catalunya una altra majoria es possible, depèn de tu.

Tarragona capital cultural 2016 y Zapatero.

Si un projecte havia il·lusionat a totes les forces vives de la ciutat, i aconseguir que tots els partits polítics anessin de la ma era la candidatura de Tarragona capital cultural europea 2016, el seu punt d’inici va ser el novembre de 2004 quant el llavors regidor de Cultura Albert Vallvé, presentava formalment en roda de premsa la candidatura de Tarragona 2016.
Sabíem que la elecció no era fàcil, altres 12 ciutats de l’estat com Màlaga, Cuenca, Córdoba, Càceres, Tenerife, Segòvia, Alcalà de Henares, València, Saragossa,, Burgos, Pamplona i Múrcia també aspiren a la mateixa distinció i volen arribar a ésser seleccionades. Se suposava que fins el moment de la elecció de la ciutat candidata , el govern de l’estat actuaria amb la màxima imparcialitat possible, i en espera que fora Tarragona la ciutat escollida.

Però quina ha estat la nostra sorpresa, quan el president Zapatero es despatxa amb unes declaracions a la premsa de Còrdoba on dona el seu recolzament explícit a la ciutat cordovesa dient “Y muy especialmente apoyamos que Córdoba, como la ciudad universal que es, sea declarada Capital Cultural Europea en el año 2016”. Crec que la frase no precisa de explicació queda clara quina es la posició del president Zapatero i del govern espanyol.

Que diuen els seus companys de partit al govern de Tarragona?, a part de dir que Tarragona guanyarà amb el PSOE, a part de quedar-se impassibles, la Tinent d’alcalde Begoña Floria intenta fer-nos veure que Moncloa recolza per igual a totes les candidatures. Per lo que em torno a llegir les declaracions de Zapatero i la impressió que tinc es que apoya especialmente a Córdoba, no diu rés de les altres ciutats, i evidentment de Tarragona encara menys.
Després la Begoña Floria diu que potser hi ha hagut una mala interpretació. Mala interpretacio???, es que Zapatero parlava en Anglès o potser ho va dir en català i els periodistes no ho van entendre?.

Crec que el govern Zapatero ha demostrat un cop més la poca sensibilitat que té per Catalunya i per Tarragona en particular, ja sabem que vol dir la Catalunya optimista de la Floria i la Chacón, molt de lluir les dents, però per defensar els interessos de Catalunya no els fan servir per a rés.

Esperem una rectificació clara de Moncloa i que en Zapatero expliqui que les declaracions que va fer, van ser fruit d’un error magistral, i que recolza per igual a les 13 candidatures que aspiren a la nominació. Perquè podrà haver fet contents a la gent de Córdoba, però ha aconseguit empipar a 12 ciutats, i molt especialment a Tarragona i a tota la gent que hi ha darrera d’aquest projecte que esperem que finalment sigui una realitat.

Serveixi des de aqui el nostre suport a TARRAGONA 2016 capital cultural Europea

Els dirigents del tripartit es posen nerviosos

A 4 dies de començar la campanya electoral, una cosa si queda clara, perfí, Tothom ja sap que votar al PSOE-PSC, ERC o ICV es el mateix vot. Les forces tripartites han sumat esforços i aquest cap de setmana tots tres partits han dirigit les seves critiques a CIU, perquè veuen perillar el seu govern i el seu pacte . Saben que alguna cosa pot passar el 9 de març i ara coincideixen a dir que no es pot decidir a Madrid el govern de Catalunya, així hem sentit a la Chacon que a més d’ensenyar la seva blanca dentadura arreu de Catalunya, l’únic que sap fer es despotricar contra CIU, ens ha sorprès amb aquestes declaracions “el govern de la Generalitat no passa per la Moncloa, i adverteix que els pactes post-electorals no faran que CiU entri a la Generalitat
Per altra banda l’inclit Joan Ridao cap de llista per ERC també surt amb unes declaracions com” "Sento vergonya com a catalanista que algú que es denomina nacionalista supediti el govern de Catalunya a alguna cosa que es decideixi a Madrid, però també sento vergonya com a demòcrata, en veure que algú vol guanyar en els despatxos allò que li han negat les urnes", ha dit Ridao.

Tant la Chacon com en Montilla, darrerament estant molt nerviosos, i de debò no sé perquè, ZP ha dit que no pactarà govern amb CIU ( ja veurem amb qui formarà govern).Però clar ja sabem que les promeses de ZP son paper mullat, i ni ells mateixos se’l creuen.

I el sr Ridao s’ha quedat a gust, cada cop que obre la boca es per atacar a CIU, no hi ha una sola declaració pública que no ataqui a CIU, i ja comencem a tenir els nassos una mica inflats d’aquest personatge tan hipòcrita, que es capaç de dir que no es pot guanyar als despatxos allò que han negat les urnes,?? SR Ridao les urnes van donar guanyadora a CIU amb 11 escons de diferencia amb la segona força que va ésser el PSC, i més del doble de diputats que vostès sr Ridao. Es el tripartit2 qui es va gestar als despatxos, contra els desitjos de la decisió popular. I en Mas té tot el dret a demanar el que per justícia li han pres per dos vegades, en dos pactes ignominiosos, que esta abocant a Catalunya al pedregam.

Molt nerviosos estan els del tripartit, veuen que les seves cadires trontollen, perquè ara la gent ja té clar que tenen que fer si volen acabar amb aquest govern tripartit. El proper 9 de març Catalunya serà respectada, perquè sra Chacón Madrid no decidirà la política catalana, serà des de la força de CIU si es decisiva qui supeditarà la política espanyola a la de Catalunya, i no a l’inrevés, no volgeu confondre a la gent, perquè tothom té molt clar això, si CIU es decisiva, serà el començament de la Fi del tripartit, i això a can tripartit ho saben i per això els hi tremolen les cames, i estan nerviosos, molt nerviosos.

I si per un casual, el dia 9 de març, CIU no es decisiva, tranquils, davant de la davallada que irremeiablement patirà ERC,( segons diuen totes les enquestes), Potser prendran nota i se’n adonaran que la gent no vol que ERC hagi fet a Montilla president i potser llavors afavoriran una altra majoria.La majoria natural que les urnes van donar, una majoria nacionalista.

Mai més qui perdi governarà

En un dinar amb les entitats, Artur Mas, ha dit que si CiU és imprescindible a Madrid “farem que a Catalunya mai més pugui governar la llista que perdi les eleccions, farem que governi la més votada” ja que entén que aquesta és una mesura imprescindible per a la regeneració democràtica i per retornar a la ciutadania la confiança en la classe política. Fets com aquest són exemple de la “regressió democràtica” que viu el país i que no només provoca desencís entre els catalans sinó que suposa una “pèrdua de confiança en els polítics i en les institucions”. Una manca de confiança de la qual ha posat un altre exemple de plena actualitat: “no pot ser que mentre el Parlament, que és l’expressió de la voluntat del poble, demani una moratòria per a la construcció del túnel del TGV a Barcelona, el mateix dia el sr. Montilla i el seu govern, diguin que el túnel no s’aturarà”. “El govern té l’obligació de defensar el que diu el Parlament”

Amb aquestes declaracions de l’ Artur Mas , es referma el que les persones de CIU defensem, i que es tracta de respectar els resultats electorals, respectar al guanyador de les eleccions., no pot ser que qui guanya les eleccions no estigui al govern, perquè llavors el que s’aconsegueix es que els ciutadans se sentin manipulats.
Ja hem entès que al parlament de Catalunya, governa qui aconsegueix sumar majoria, però no pot ser que a la llista majoritària no se li permeti sumar majoria, per una conxorxa de les forces perdedores per arraconar-la, I que tot i ésser el grup majoritari al Parlament, resti a l’oposició.

Això no pot tornar a passar mai més, com tampoc pot passar que el Sr Montilla i el seu govern, no facin cas del manament del propi Parlament de Catalunya, perquè si permetem això, estem permeten que les nostres institucions siguin febles, i estem permeten que la expressió de la voluntat popular, sigui ridiculitzada i anul·lada.

Ja es hora de dir prou, ja n’hi ha prou de tenir un govern que es passa pel folro les nostres institucions, Ni Catalunya ni els catalans ens podem permetre tenir aquest govern ni un dia més.
En qualsevol país democràtic, quant un govern es queda en minoria i perd una votació amb la diferència en que ho va fer, no li queda més remei que dimitir i convocar eleccions, o buscar un canvi de govern amb una altra majoria, però al nostre país això no es així, aquí no passa rés, ni dimiteix, ni convoca eleccions ni rés de rés, aquí, encara el president es permet el luxe de desafiar al propi Parlament de Catalunya.

Per això es important que CIU sigui decisiva a Madrid, perquè només sent forts i tenint poder de decisió podrem fer canviar les coses el proper 9 de març. Els catalanistes no es podem quedar a casa, hem de sumar molts, un per un, els vots per Catalunya, perquè tornem a ser un país normal, on el guanyador exerceixi el seu dret a governar, on es respectin les institucions i on la normalitat democràtica sigui l’ habitual, que hagi llibertat de premsa i els periodistes puguin expressar la seva opinió sense por a ésser represaliats ni amenaçats com està passant actualment.

Vull acabar aquest post desitjant una ràpida recuperació de la seriosa intervenció quirúrgica, amb l’ extirpació d’un tumor pulmonar al que ha estat sotmès en Josep Anton Duran i Lleida, cap de Llista per CIU a les properes eleccions del 9 de Març, i que ben aviat es pugui tornar a reincorporar a les seves tasques al capdavant dels diputats i diputades que formaran part del grup parlamentari de CIU al congrés.

A partir del 9 de març, moltes coses poden canviar. I a Catalunya ens respectaran. Depèn de tots que ho aconseguim.

Montilla referma que no farà cas del Parlament

Ens hem sentit al llarg d’aquests 4 anys de govern tripartit, que no governa qui guanya les eleccions, sinó que es el Parlament de Catalunya qui escull president. Per tant si Montilla ha estat escollit pel Parlament de Catalunya (que no pel poble),i per tant, o el que decideix el parlament val per sempre, o de lo contrari estem en un país de pandereta i pixarrí.

El Parlament de Catalunya va aprovar una moció, per canviar el traçat del AVE que el president de la Generalitat ha de respectar, i en canvi no ha mostrat el més mínim respecte cap una institució que no oblidem l’ha fet president, i ja ha declarat que no farà cas del manament del parlament de Catalunya.
Per tant el joc de majories pot fer que perdis una votació, i si avui el resultat no li ha agradat, no pot dir “ara no penso fer cas”.
En democràcia el Sr Montilla ara només té dues opcions o fer cas de l’acord majoritari del Parlament de Catalunya, o dissoldre el parlament i convocar eleccions, ja que al quedar-se en minoria no pot complir el manament del parlament. El que segur que no pot fer es passar-se aquest acord pel folro, com pretén fer, perquè això es antidemocràtic, caciquil i feixista (paraula que als socialistes els hi agrada molt aplicar als altres partits que no son ells)..

Davant d’aquesta situació ERC tindrà alguna cosa a dir, perquè formant part del govern ha votat en contra del seu propi govern, l’ha deixat en minoria, i s’ha sumat a una proposta, que haurà de mantenir fins el final, i reclamar al seu president que la porti a terme, sinó demostraran una vegada més que han tornat a fer teatre ( com ja ens tenen acostumats), només actuen de cara a la galeria perquè s’acosten eleccions i ara els hi toca fer veure que s’allunyen del PSOE, cosa que no es certa perquè viatgen de nou junts al senat amb les candidatures conjuntes de la entesa .

Després ens estranyem que la gent estigui desafectada de la política, però es que es del tot impresentable que Montilla segueixi de president de Catalunya un dia més.No es pot permetre que faci el que li doni la gana, i que aquí no passi rés, crec sincerament que algú haurà de moure fitxa, i alguna cosa haurà de canviar. Cada dia que passa amb Montilla de president es un dia perdut per Catalunya, i això tard o d’hora algú ho pagarà

Maragall confessa que no votarà al PSC a les eleccions del 9 de març:

Les darreres setmanes, s’especulava si en Pasqual Maragall es presentaria a les eleccions amb el seu partit, el partit català d’Europa, però finalment ja ha anunciat que no es presenta.
En un article a la Vanguardia Maragall ha anunciat, que aquest cop no votarà a la Chacón ni al PSC a les properes eleccions del 9 de març, i anuncia que probablement votarà en blanc. Després fa un repàs de la gestió del tripartit2, on diu que no se sent satisfet, que no ho estant fent bé, i critica específicament a la titular de salut Marina Geli, perquè les visites als especialistes triguen varis mesos. (Tot sigui de pas a la Marina Geli la va anomenar el propi Maragall Consellera de Salut).

Es curiós que en poc temps, dos personalitats importants de dos partits que formen el govern de Catalunya, es desdiguin del seu partit i anunciïn públicament que no els pensen votar. No fa gaires setmanes L’ ex president del Parlament de Catalunya, històric militant i ex president de ERC Heribert Barrera anunciava que no pensava votar al seu partit en aquestes eleccions, i ara es en Pasqual Maragall, ex president de Catalunya el que anuncia que tampoc votarà al seu partit el PSC.
Alguna cosa està passant al nostre país on els propis dirigents històrics d’ambdós partits no estan a gust amb la feina feta, ni amb la imatge que estant donant, i prefereixen votar en blanc.

Mentre tant a l’estat espanyol, sembla que en lloc de parlar de perquè la economia ha sofert un revés històric, i la percepció que tenen els espanyols de que son mes pobres que abans, de perquè les dates de l’atur han arribat a les cotes més altes dels darrers anys, rècord històric d’aturats, arribant al 8.6 % amb la caiguda del sector de la construcció i del sector immobiliari. En canvi Tant PSOE com PP semblen embarcats en una subhasta, per qui dona més, uns dient que crearan 1 milió de llocs de treball i els altres dient que ells encara més, 1.5 milions de llocs de treball, total, més promeses que després no pensen complir.
Però el més trist de tot, es que ara resulta que la culpa de tots els mals, ara la tenen els bisbes. Com si no haguessin prou problemes a l'estat, que ara els hi preocupa la església.

Potser que es prenguin les coses més en serio i expliquin veritablement que pensen fer amb els problemes que té el país, i aportin solucions, com les que està plantejant en Duran Lleida, perquè potser ja es hora que es parli en serio de la immigració (no podem obrir la porta a tothom, el papeles para todos, ha resultat ésser un veritable problema, i un error).
Ja es hora també de parlar de la seguretat ciutadana, de la economia, de la mitjana empresa, de l’ensenyament(perquè estem a la cua d’Europa?, i el fracàs escolar cada cop més alt), de la salut(mancança de metges i infermeres, llargues llistes d’espera), del benestar dels ciutadans( la famosa llei de la dependència que no es pot aplicar per manca de pressupost). Del desplegament de l'estatut, la publicació de les balances fiscals, del dret a decidir, del nou model de finaçament i del concert econòmic, i tantes coses que als partits estatals semblen no preocupals.

Enfì es tracta de parlar del que vertaderament preocupa a la societat, i no del que hagin dit o no els bisbes.

L’horitzó del 9 de març, les coses poden canviar

Avui, voldria fer una reflexió sobre el futur del catalanisme polític.
Sembla clar, que les properes eleccions generals del 9 de Març, poden tenir un resultat molt ajustat. Moltes de les enquestes realitzades fins ara, donen un empat tècnic entre les dos forces espanyolistes del estat PSOE i PP, i ambdós partits hauran de buscar aliats per poder constituir una majoria estable.
Com aconseguiran aquesta majoria estable? Amb qui?.
La majoria d’enquestes ( i quedi clar que son enquestes, i que l’únic resultat vàlid es el dels vots emesos a les urnes), donen una tendència al alça de CIU, amb una pujada estimada de 2-3 escons passant a tenir 12-13 diputats, i un retrocés de ERC, amb una pèrdua de 2-3 escons que podria quedar-se amb 5-6 diputats.
Amb aquest resultat, i una victòria ajustada del PSOE o del PP els diputats de CIU podrien ésser decisius, que es el que des de CDC estem proclamant.

Darrerament s’ ha criticat a CIU la seva equidistància envers el PP i PSOE i se’ns demana que siguem clars i ens definim amb qui pactarem.
Fins no fa gaire temps, a Catalunya un altre partit ha jugat la carta de la equidistància, i quan érem nosaltres els qui reclamàvem que es definissin, no tan sols no ho feien, sinó que ens deien que nosaltres pactaríem amb el PP.
Un cop celebrades les eleccions serà el moment de valorar els resultats, saber si s’han cobert o no les expectatives i si som o no som decisius.

Ara fem però una reflexió, pensem per un moment que passaria amb una hipotètica victòria del PP. A menys que ERC tingués una davallada impressionant, la victòria del PP li donaria oxigen al tripartit, que cada dia que passa augmenta més la seva agonia, però això li donaria forces per radicalitzar els seus missatges , entrar en conflictes amb el govern central . i donar-li tota la culpa al PP. Que en trauria de benefici CIU de pactar amb el govern del PP si a Catalunya restem a l’oposició?, seria per així dir-ho el nostre suïcidi polític. Crec que la postura més coherent, seria mantenir-nos a l’oposició i esperar millors temps.
Si per el contrari guanya el PSOE, amb el Bono de president del congrés, serà difícil que es repeteixi el pacte PSOE-ERC perquè aquest ja ha deixat ben clar que no el vol . Per tant es possible que ens vinguin a buscar, i nosaltres els escoltarem, però aquest cop ja no creurem en les paraules, sinó que voldrem garanties i per avançat, i ha de quedar clar que nosaltres no podrem oferir la ma a Madrid i que ells mateixos a Catalunya ens la mosseguin, per tant alguna cosa haurà de canviar també a Catalunya.
Per això hem dit molts cops que el 9 de març moltes coses poden canviar, Els ciutadans tenen la paraula, i esperem que ens puguin donar la força necessària perquè les coses canviïn., perquè només des de el catalanisme polític es poden canviar les coses al nostre país,