divendres, 28 de gener de 2011

Credibilitat, Rigor i eficàcia:


Un bon govern al meu parer ha de reunir una sèrie de característiques entre d’elles, la de tenir credibilitat, ha de ser rigorós amb la despesa pública i ha de ser eficaç. I crec sincerament que l’actual govern de Catalunya reuneix les tres condicions per poder arribar a ser un bon govern.
D’entrada perquè un govern tingui credibilitat, ha de saber connectar amb la gent, i aplicar les mesures que ha anunciat que aplicaria ja que tothom recorda les promeses electorals mes importants, així el nou govern ja s’ha anunciat que es tramitarà la retirada de la llei de successions, s’eliminarà els 80km a Barcelona aplicant la velocitat variable, es deixa en suspens la llei de vegueries, i se suprimirà la setmana blanca en ensenyament.

El Rigor es una de les altres característiques d’un bon govern, es va prometre també la supressió de alts càrrecs i càrrecs de confiança i s’ha fet, així com la reducció del número de conselleries i retall de la despesa pública , ja va dir el president Mas que aquest govern amb menys diners vol fer mes i millor.

També un govern guanya credibilitat i al mateix temps rigor quan es manté ferm en la presa de decisions que poden ser conflictives,però necessàries pel bon funcionament del país, No pot ser com passava abans que s’anunciïn unes mesures i a l’endemà totes les contraries. Un govern s’ha de mantenir fort i cohesionat, i segur de les seves decisions, així al conseller de interior Felip Puig no li ha tremolat el pols quant va autoritzar la intervenció dels mossos davant els okupes, i ha anunciat que ja s’acabà la impunitat per les ocupacions i l’alteració del ordre públic.
I tant el President Artur Mas, com el conseller de obres publiques han sortit avisant a RENFE que si no donen un bon servei a rodalies, el govern buscaria un nou operador.
Al mateix temps el govern ha donat sobrades mostres de saber per on trepitja avisant a Espanya, que ja s’ha acabat el menysprear a Catalunya i als catalans, que ens paguin el que ens deuen, i que tenim dret a un millor finançament, que plantejarem un pacte fiscal amb l’estat, semblant al concert econòmic basc,i que si des de Espanya es mantenen intransigents, estem disposats a liderar el camí de Catalunya cap a la sobirania nacional,perquè a les eleccions del proppassat 28 de novembre, el poble de Catalunya li va donar a l’Artur Mas la confiança per marcar el camí i el tempus per arribar al destí somiat.

Per tant la eficàcia d’un govern es demostra per la fermesa en la presa de decisions, i en els resultats finals, la eficàcia d’un govern es mesura a mig termini, i al final de la legislatura i comprovar si els objectius marcats s’han complert. Encara es aviat doncs per mesurar la eficàcia del nou govern, però
de moment anem per bon camí, ja que tenim un govern liderat per un president que crea confiança i credibilitat, que es rigorós i que estic segur que serà eficaç.
De moment el govern de Catalunya liderat pel president Mas, pinta bé,

diumenge, 16 de gener de 2011

"Cap freda, cor calent, puny ferm i peus a terra", Artur Mas President de Catalunya



Aquestes paraules del president de Catalunya Artur Mas, volen reflectir la manera d’actuar del nou govern de Catalunya, unes paraules que te inscrites en un timó que L’Artur té al seu despatx a la Generalitat. D’alguna manera es un símbol que representa que el president de Catalunya es el timoner que ens durà a tots a bon port.
Aquest simbolisme, ha estat però també motiu de critiques ferotges per part dels partits de la oposició, inclòs han arribat a dir que Mas havia convertit el despatx de presidència en una espècie de discurs de premsa rosa estil “salvame”. Home... comparar unes paraules del president que volen estimular l’autoestima dels catalans amb un estil frívol del govern, em fa riure, perquè mirant enrere pots trobar moltes actuacions frívoles que ha tingut el tripartit en el seu pas pel govern com la de la corona de espines d’en Carod i Maragall a Jerusalem per posar un exemple.
Això nomes reflexa que els partits de la oposició, que abans havien estat al govern, encara no son conscients del rebuig que han rebut dels ciutadans, estan completament desorientats. No han entès el missatge que la ciutadania els va dir, i en lloc de reflexionar perquè electoralment han rebut una patacada perdent una pila de diputats i de vots, en lloc de analitzar les causes i prendre les mesures pertinents per rectificar, es dediquen al de sempre es a dir a seguir criticant a CIU.


L’endemà mateix de la presa de possessió de l’Artur ja li deien que havia incomplert una promesa electoral, sense tenir en compta que el Parlament i ells mateixos estaven de Vacances per les festes nadalenques.
L’Artur encara no nomena al nou govern que ja surten les primeres critiques, que si un es socialista, si l’altra es una jutgessa del tribunal superior de justícia que es va oposar a les consultes d’Arenys, que si aquest que si l’altre. I resulta que mires els currículums dels consellers i el que veus es que al menys tots son persones de molt de prestigi, amb currículums exemplars i com a mini’m amb coneixements sobrats per la tasca encomanada. Un metge a Sanitat, un economista a economia, una mestre a ensenyament, una jurista a justícia... i així anem seguint, no tots son militants de CIU, i n’hi ha un que de tots es coneguda la seva militància socialista, perquè ja va dir en Mas que al seu govern hi cabien els millors fossin don fossin, la prova es que 4 son independents. Si tots haguessin sigut de CIU també ho haguessin criticat
Quin mèrits tenien els anteriors amb el tripartit?, que tenien el carnet del partit??, perquè de currículums res de res... La diferència doncs amb els anteriors governs està clara. Ara el nou govern s’ha de posar a treballar, deixar que facin una auditoria per conèixer la situació real de la Generalitat, i amb un pressupost auster i amb menys diners, tal i com va dir el president han de fer més i millor. I segur que es deixaran la pell i es trencaran l’anima per aconseguir-ho. Treballarem per una Catalunya millor sens dubte.


També em vull referir-me a les critiques rebudes des de Tarragona a que no n’hi ha cap representant de Tarragona al nou govern, motiu també de una campanya furibunda per part dels socialistes i peperos. I vull dir que no sabia que havia una quota territorial al govern, el mèrit d’anar al govern es per ser de Tarragona?, o perquè ets bo en la matèria i vols anar?.No tot s’acaba en una conselleria, ni tots estaven disposats a acceptar marxar a Barcelona, n’hi ha que prefereixen seguir treballen des de l’àmbit territorial, que no pas amb una conselleria que obliga a tenir una perspectiva global.
Quant hi havien socialistes de Tarragona al Govern o de ERC de que va servir? En Ballesteros alcalde de Tarragona ara ha exigit que la Llei de les vegueries s’amagui en un calaix, i no s’apliqui mai. Perquè no ho va dir quant calia , quan es va aprovar i manaven els seus i havien representants de les terres de Tarragona al govern?
La gent de CIU de les nostres comarques volen defensar les nostres terres des de la mateixa terra que trepitgen, no cal que tinguin una conselleria, i els bons restaran a Tarragona amb càrrecs institucionals de rellevància que es com millor poden defensar els drets i les propostes sorgides de les nostres terres, i ho faran amb el tarannà que sempre ens ha caracteritzat, amb el tarannà de CIU, la força hegemònica de Catalunya que ha estat capaç de guanyar a totes les comarques del país.

diumenge, 9 de gener de 2011

Que cansat n’estic d’aquesta pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.



Vagi per endavant, que aquest post no es meu, arran del darrer post Independència Parlem-ne!! vam establir un debat enriquidor en Rober Oliva i jo, com que al final va esdevenir en comentaris i contrarèpliques sense fi, li vaig retar a que escrivís ell un post i jo el publicaria sense cap mena de censura al meu bloc. I aquest es el resultat,ell ha escrit l’article i ha triat la foto ( per cert una foto que mai hagués triat jo). Així que us deixo amb l’article del Robert i us animo que feu comentaris i doneu la vostra opinió.





Aquest es l'Article del Robert:

Oh, que cansat n’estic d’aquesta terra... I com m’agradaria allunyar-me’n nord enllà... És el que pensava fa pocs mesos, i probablement és el que comencen a pensar molts catalans com jo, de forma natural i espontània. Tal i com devia passar ja fa mig segle. I es que la majoria de ciutadans són conscients de que el poble català viu una època molt inestable a nivell polític, social i econòmic.
A nivell polític perquè s’ha negat definitivament la nació catalana i alhora es limiten totes aquelles aspiracions nacionals i fites que tant han costat d’aconseguir. Quedant reforçat el ventall polític tant variat que caracteritza el nostre estimat Parlament. Hi tenim des dels que tenen el suport de l’estat (i per tant tota la raó) el PP, passant per un PSC espanyolista disfressat de catalanista, al centre hi ha un partit que no es defineix en aquests assumptes ICV, el partit nacionalista per excel·lència CiU i a l’altre punta de l’extrem els bojos nois SCI. Me’n descuidava, per acabar-ho d’adobar també hi ha partits oportunistes que veient el ventall complet es defineixen com a no nacionalistes i bàsicament defensen els pobres ciutadans maltractats mitjançant l’ús del millor recurs polític: la fal·làcia.
La inestabilitat social queda palesa amb la manifestació de més d’un milió de ciutadans el 10-J, i com desprès els tots mitjans de comunicació espanyols (com el Periódico), silencien i menyspreen la xifra seguint amb la seva línia de manipulació subtil però constant. Les consultes per la independència, les estelades que la gent comença a penjar als balcons així com alguna bandera espanyola, el naixement de nous mitjans de comunicació catalans com ARA, directe.cat, crònica.cat ... no es poden considerar fets casuals.
A nivell econòmic, com denuncia el centre català de negocis, reagrupament i SCI, patim una doble crisis, la crisi econòmica mundial i la de l’espoli fiscal. Dades objectives sobre el flux monetari, les balances fiscals, o les inversions en infraestructures, així com comparacions amb la resta de comunitats autònomes demostren el que tots els catalans ja sabien. Ens prenen el pèl, sempre ho han fet i som la regió més espoliada del món, de forma amargament injusta.
Com en totes les guerres els principals perjudicats són els que es troben al camp de batalla, i el camp de batalla és Catalunya. La unitat i intransigència del govern i institucions espanyoles es troben a un costat llençant míssils periòdicament, i la impaciència de molts catalans a l’altre. Les armes d’aquesta guerra són la política i en primera instància, el poble. La darrera batalla dels catalans és la de la democràcia, depenent de com la juguem, Catalunya seguirà sent aquella pobra, bruta, trista i dissortada pàtria o bé serà neta, noble, culte, rica, lliure, desvetllada i feliç.

Robert