dissabte, 3 de setembre de 2011

Davant els constants atacs contra els nostres drets, ni un pas enrere!!



El Govern de Catalunya ha anunciat que farà una "defensa enèrgica del model lingüístic, i que davant la sentència del TSJC que obliga als centres docents a afegir el castellà com a llengua vehicular en un termini de dos mesos, la consellera de ensenyament Irene Rigau ha assegurat que el Govern presentarà "un recurs" a l'aute per "defensar amb tota fermesa un model que ha esdevingut patrimoni col·lectiu del nostre país que no ha generat conflictes, un model que no ha generat diferències i ha garantit la cohesió social". Aplaudeixo la decisió del govern, no podia ser d’una altra manera, i esperem que tots els partits polítics catalans facin costat al govern.

Davant de l’enèsim atac en contra de les nostres institucions, de la nostra llengua, del nostre país, cada cop tinc mes clar que ja no ens uneix res amb un estat que no ens respecta com a poble, que ens oprimeix, que ens espolia i que ens menysprea.

Tot i que jo sempre m’he considerat independentista, considero que la independència havia de arribar quan la majoria del país ho reclamés, quan hi hagués una amplia massa social a favor de la sobirania nacional de Catalunya, mentre... considerava que podríem encaixar i/o ens podríem sentir mes o menys còmodes amb espanya si realment ells estiguessin per la feina de convertir l’estat espanyol en un vertader estat federal, i que Catalunya tingués un estatus propi, amb poder de decisió i amb un concert econòmic per poder gestionar els nostres propis recursos. Però això no ha estat així, hem passat de tenir una constitució que no es podia tocar, ni volien tocar per convertir Espanya en un estat federal, a tenir una constitució a la mida del PSOE i del PP, cercenant encara més la minúscula autonomia que tenia Catalunya, han aconseguit que l’estat sigui encara mes centralista del que es.
La sentència del TC carregant-se l’estatut, i la posterior sentència de TSJ, em fan replantejar que ja ni ha prou!!!, ja ni ha prou de ser simpàtics, ja ni ha prou de ser cornuts i pagar el beure, ja n’hi ha prou de tants afronts i que a sobre ens mirin malament. Com ha dit el president Mas... “aquesta reforma puntual de la Constitució se la fan entre ells, sense consultar ni deixar participar als altres. Vol dir que no se’ns vol; que se’ns exclou; que passen de nosaltres. cada vegada la distància de tot tipus, també l’emocional, entre Catalunya i la resta d’Espanya, anirà creixent. Cada cop estarem més lluny i més separats",

Davant de tot això hem de tancar files, posar-se al costat del Govern de Catalunya per defensar els nostres drets, la nostra llengua, les nostres institucions, la nostra sobirania, i preparar-nos per plantejar definitivament el dret a decidir del nostre poble, Si la negociació pel pacte fiscal o del concert econòmic fracassa com tot sembla indicar, llavors sí que li haurem de posar definitivament una data al referèndum per l’autodeterminació de Catalunya, es la nostra responsabilitat i es el nostre deure.

Subscric fil per randa les paraules de Santi Vila diputat de CIU al Parlament de Catalunya i alcalde de Figueres “"Desolats davant de tanta incomprensió, sembla inevitable certificar que l’estratègia possibilista del catalanisme va morir amb el segle XX. Que el nou segle reclama, doncs, inexorablement, obrir el camí de la secessió. Per una qüestió merament formal, resta només d’esperar l’inici de la nova legislatura i el fracàs del pacte fiscal".



26 comentaris:

Albert del Viso ha dit...

Tots al costat del govern de Catalunya, però tant de bo no quedi tot en paraules, i actui amb contundència!

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Albert, ara mes que mai em de estar tots units, un cop mes atemptan contra Catalunya!!. Un sol crit, un sol poble, ni un pas enrere. Cap a la independencia!!!

Carlos Manrique ha dit...

Jo crec que es tindría que fer com a Bèlgica, si no saps neerlandés, a Flandes, no pots comprar una casa. Així de contundent, i es una llei del govern belga.

Manel Ferrer ha dit...

Hola Quim!
La conselleria de ensenyament te moltes mancançes, començant per la sisena hora, seguint per la falta d'espais a les escoles, i per tant l'aparició dels barracons i per a colmo la implantació 1x1 d'ordinadors, que des del meu punt de vista, i com entes en temes tecnologics, crec que se'n esta fent una mala gestió.

Tot i així molt bé el bloc senyr doctor!

Anònim ha dit...

Com ja t'he dit al feisbuc Quim, demà posaré el que opino realment. Però, llegint els comentaris, m'ha saltat l'alarma. I era per contestar al Manel Ferrer; de bon rollo sempre, és clar.
Parla dels espais escolars i dels ordinadors (amb tota la raó del món. Només una observació... ni ideològica (que la tinc), ni sentimental (que també). És un tema ECONÓMIC. De cada 100 pesetes (sento lo de les pessetes; tinc una edat i encara vaig pel món "traduint" els euros), que recaptem els catalans, Espanya es queda 80. Per tant, poca cosa podem fer; no només en l'ensenyament sino també en altres coses. Els ordinadors que ténen TOTS I CADASCUN DELS NENS d'Extremadura, per citar un exemple, resulta que els hem pagat nosaltres... i aquí, en canvi, això no passa perquè no hi ha un duro. A partir d'aquí, que cadascú tregui les conclussions que vulgui, però jo ho tinc molt clar. Hem de marxar d'Espanya. I ja s'ho faran xec...

Salvador Guinart

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Carlos, no se si hauríem de fer com a Bèlgica, hauríem de actuar com a catalans, ens hem de replantejar no claudicar en la nostra llengua, reconec que jo soc el primer que sense adonar-me’n quan algù em parla en castellà acabo parlant en castellà tot i que m’entén en català. Entono el mea culpa i prometo esforçar-me per no tornar a fer-ho.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Manel, gràcies pel teu comentari, sempre es un plaer llegir les teves aportacions, però certament les mancances que te la conselleria de ensenyament, tenen evidentment una causa, i es que...prèviament no s’havien gestionat bé els recursos, i els que podríem tenir.. se’ls prenen a Madrid.
De tota manera la campanya dels ordinadors de 1x1 a les escoles que es va posar en marxa segueix funcionant, i el tema dels barracons, son evidentment recursos temporals en espera de la construcció de les noves escoles previstes o en fase de construcció.
Del que es tracta es de no recular en el tema de la immersió lingüística que fa mes de 30 anys que es ve aplicant i ara uns trasnotxats jutges del TC i del TSJ diuen que no es vàlida, i que la llengua vehicular també ha de ser el castellà

Ramon Vilaltella i Bosch ha dit...

Quim com sempre Espanya i el PSOE(PSC) i el PP ataquen Catalunya per totes bandes. Jo també era dels que considerava que Catalunya tindria lloc en un estat federal i plurinaacional, però ja he vist que això no és així. A Catalunya el rebuig i desafecció cap a Espanya és cada cop més gran, i el sentiment secessionista crexi entre la població. Per mi la llengua és un bé i un patrimoni molt preuat, i l'hem de conservar i defensar a ultrança.
Visca el català i visca Catalunya!

Robert Monzonis ha dit...

Ara és el moment per fer el pas decisiu, el poble català no pot quedar indiferent davant d'aquest atac al nervi del catalanisme, la llengua. Ara es el moment d'unir forces i dir fins aquí hem arribat!

Visca Catalunya lliure!!!

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Ramón gràcies pel teu comentari, jo pensava que Catalunya podria encaixar dins d’un estat federal, en el cas que no tinguéssim la independència, pero ara no tenim res ni Espanya es un estat federal ni nosaltres som independents. Fins aquí hem arribat, ja es hora de plantar cara i dir prou, i marxar d’un estat que ens menysprea i que només ens vol pels calers.

Robert, benvingut al meu bloc, subscric totalment el teu comentari, gràcies per la teva aportació, estic segur que farem el pas decisiu, i que el President Mas liderarà el camí cap a la sobirania nacional de Catalunya
Visca Catalunya lliure

Jandritto ha dit...

bueno quim, tots els que estimem esta terra farem costat en la defensa,
Ahora como es normal en mi, español, te doy la razón pero si de verdad se hace un proyecto de pais, con cara y ojos, un proyecto de una catalunya nacional que de confianza, yo como catalan que quiero esta tierra, pese a venir de familia andaluza, limare mis distancias con el actual gobierno y me unire en ese proyecto pero... sinceramente, asta que no se coman a "unio democratica de catalunya" jamás este partido luchara por la independncia porque sin "unio" actualmente, es cojo

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Jandritto, ara no es el moment de dividirnos entre nosaltres, ara es el moment de sumar tots els esforços i remar tots junts, això no ha estat aixi fins ara i per això sempre espanya ha tret profit, perque nosaltres no hem anat a una. Ara tots endavant ni un pas enrere.

Anònim ha dit...

Simplement has estat magnífic quim. No canviaria ni una sola coma del que has dit.

Que els independentistes tenim raó, es indubtable. Ara ja sempre la tindràn i Espanya ha arribat a un punt de no retorn, ja no pot ser ambigua mentre ens la va fotent, com passava fins ara. S'ha desenmascarat: Sabem que ens roben, sabem que menyspreen la democràcia catalana i sabem que volen acabar amb qualsevol tret que ens pugui distingir com a poble.

Però no n'hi ha prou en tenir la raó: Hem de convencer a la ciutadanía. La gran tasca de CiU avui, ha de consistir en fer demagògia del que és just, que és la independència de Catalunya. CiU no tan sols ha de defensar la independència fins a les últimes consequències: Ha de convencer a tots els catalans que també se senten espanyols, en major o menor mesura. Ho podrà fer?

Amb gent com tu, Quim, tinc més esperançes.

Robert

Anònim ha dit...

Jandrito, yo no sé mucho de política. Pero si no lo tengo mal entendido en Unió el independentismo siempre ha estado muy presenta. A pesar de su actual lider: Duran, hay muchos políticos y católicos de Unió que apuestan por una Cataluña independiente.

Fa goig veure com hi ha inmigrants que s'han compromès en una causa justa. Pel bé dels nostres fills, hem de reclamar la independencia. La independència no vol dir renunciar als origens, una Catalunya independent formaria part d'una unió europea solida, solidaria i sense fronteres.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Robert, gràcies pel teu comentari. I dels elogis que fas de mi. Has aconseguit emocionar-me i inclòs crec que m’he ruboritzat i tot.
Mira.. dius que “La gran tasca de CiU avui, ha de consistir en fer demagògia del que és just, que és la independència de Catalunya”. Robert, no estic d’acord, la gran tasca de CIU no es fer demagògia, es fer pedagogia del que realment convé a Catalunya, de anant preparant a la societat, als ciutadans que la única sortida que ens queda es la ruptura amb l’estat, els hem de explicar que ho hem intentat tot, hem intentat ser constructius, hem intentat ser solidaris,som els que mes aportem a l’estat i els que menys rebem a canvi, i que no només no ens ho agraeixen, sinó que a sobre ens maltracten, ens menyspreen i ens espolien. Des de Madrid posen en entredit les nostres institucions i ataquen els nostres símbols i la nostra llengua. Son ells qui ens fan replantejar que com que no ens volen, com que no tenim res que ens uneixi, doncs que marxem.

Merche ha dit...

Bueno, pues tengo que decir, que soy nacida en Badajoz pero llevo 50años en Tarragona y me considero Catalana. Se hablar el Catalan y me averguenza no saber escribirlo. Estoy a favor de la Independencia, que se den las clases en los colegios en catalan y todo lo que haga progresar y ser mejor para Cataluña. Un saludo.

Dessmond ha dit...

Quim,
Jo a tot aquesta sèrie de moviments espanyols espanyolistes els hi trobo un cantó molt molt positiu, des d'un punt de vista català catalanista -això és, independentista-.
En primer lloc la reforma constitucional feta pels espanyols espanyolistes té una lectura més catxonda. Portem trenta anys considerant La Constitución com una cosa entre sagrada i reconsagrada. Intocable, inamobible. I quan la Merkel i el Banc Central Europeu fan espetegar els dits, en quarant-vuit hores la filfa aquesta ja ha sofert una primera intervenció. Entenc, doncs, que la sobirania espanyola és tan filfa com La Constitució que l'ampara. Espanya avui ha deixat el descobert la seva feblesa política, econòmica i fins i tot espiritual. És una model fracassat. Ho saben a fora i abastament ho saben a dins d'Espanya. D'aquí se'n deriva que molts dels mal rotllos espanyolistes es canalitzin contra nosaltres. Espanya perilla? Reconquistem Catalunya. És més fàcil això que aplicar-se l'autocrítica i l'autodisciplina per tal d'esmenar els errors. Els espanyols sempre cerquen el fantasme dels seus mals i els catalans som perfectes per espantar-los.
Fins ara, el projecte espanyol d'Estat, era una estafa pels catalans -i per a bascos i gallecs, és clar-. Però la novetat és que tanta impostura ha acaba arrossegant als seus beneficiaris. Molta de la mala llet que avui destil·len els espanyols la genera la por. La pròpia por, al veure que les seves vergonyes queden totalment al ras. Conclusió: anem bé. Aquest és un magnífic camí, sempre que no fem l'ase. Espanya progressa adequadament pels interessos de Catalunya. Vull dir pels interessos d'una Catalunya indepenendent. Ni el mateix Pujol va aconseguir tant després de practicar incansablement tanta pedagogia!

Francesc Alòs Colomer ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Francesc Alòs Colomer ha dit...

QUin riure l'ALbert del viso no té bloc i té que escriure com un estranya hahhaahhaha oleeeee eee olaaaaa aaa
QUin riure!!!!!!

Francesc Alòs Colomer ha dit...

Ben dit QUIM!
NO PUC posar un gran comentari perquè vaig escas de minuts i ara sortiré al bar amb l'albert a fer un cafetó! ;)

Anònim ha dit...

MOLT BE¡¡¡¡NI UN PAS ENRRERA....PERO AIXO JA HO SAP EN DURAN?
SORTIREM AL CARRER AQUEST 11,CRIDAREM INDEPENDENCIA.....I DESPRES QUE? JO AMB TEMO QUE TORNARA A SORTIR "EL SENY" DEMANANT CALMA,QUE LA GENERALITAT VETLLA PER NOSALTRES...
ESTIC TAN TIPA¡¡¡¡¡
JUGANT AMB BARCELONA

Gerard Caballé Setó ha dit...

Estic començant una nova etapa en aquesta vida,des de petit que sempre he vist en la política un "ganxo", que m'ha atret, ganes de treballar per servir el meu país, poc a poc m'he anat formant ideològicament, amb l'ajuda del meu pare que m'explicava el que passava i deixava que jo mateix tregués les meves pròpies conclusions, no pretania que fos igual que ell, volia que em formés realment tal com sóc i penso, se'n ha sortit, pot ser no li acaba de fer el pes però sóc convergent, convençut, compromés amb la seva linea de treball, i el més important, hi crec, he decidit donar el pas a la política, en un moment díficil, per desgràcia la política és desacreditada, injustament, al meu entendre, però crec que és un bon moment, ara més que mai s'ha de treballar, per millorar i avançar i retornar-li la rigorositat i seriositat que la política mereix, evidentment defensant sempre Catalunya i el català!

Referent al post, ja ni ha prou! Amb Catalunya i el català no podran, una llengua tan maca i rica com és el català, al meu entendre, hauria de tenir un tracte favorable ens les institucions i el sistema educatiu de Catalunya, per una senzilla evidència que m'entristreix, al carrer, sobretot a les grans ciutats, el català està caient en desús, si li treiem el tracte favorable, podria ser, que a mitjà/llarg termini el Català desapareixés, no ho podem permetre! Pel Català i Catalunya arribarem on faci falta!

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Gràcies per seguir el meu Bloc Gerard.
Savis consells els del teu pare, has sabut agafar lo que ell t'explicava i ho has aplicat als teus pensaments i idees.
No defalleigis en aquesta causa comuna per nosaltres que es el nostre país.
Gerard, seguire també el teu bloc, ja t'he possat un link al meu.els teus comentaris aqui sempre seran benvinguts

Anònim ha dit...

Soy español. He leído con mucha atención su blog y los comentarios. Sepan que por parte de muchísimos españoles no hay ningún inconveniente en que Cataluña se independice. Estamos convencidos de que todos viviremos mucho mejor. Ustedes, con sus dineros intactos. Nosotros, sin tener que escuchar sus reproches. Porque, aunque no lo crean, no todos los españoles que vivimos ahora somos descendientes de Franco.

Anònim ha dit...

Sóc espanyol. He llegit amb molta atenció el seu bloc i els comentaris. Sàpiguen que per part de moltíssims espanyols no hi ha cap inconvenient en que Catalunya s'independitzi. Estem convençuts que tots viurem molt millor. Vostès, amb els seus diners intactes. Nosaltres, sense haver d'escoltar els seus retrets. Perquè, encara que no ho creguin, no tots els espanyols que vivim ara som descendents de Franco.

Dasein ha dit...

Tenint en compte que el castellà és la llengua materna de la meitat (o més) dels catalans i que aquest tema està generant un gran debat dins la pròpia Catalunya....per què no fem una consulta sobre el bilingüisme escolar? Seria el més democràtic,no?


Documentació: Els catalans i Espanya en la Història:
http://pensarhispanico.blogspot.com.es/2012/12/catalans-espanyols-espanyols-catalans.html