dimecres, 29 de desembre de 2010

Independència?. Parlem-ne!!


Soc persona que mai defujo del debat, els que em coneixen saben que intento donar respostes sempre, per molt capcioses que siguin les preguntes. Aquest post està dedicat al Robert un bon amic del facebook que em va llençar un repte dient-me si era capaç de parlar de la independència de Catalunya sense embuts ni dobles missatges com ell va etiquetar, i si segons ell CIU seguiria amb la política de abaixar el cap davant d’aquest tema.

El primer que vull dir, es que d’entrada, fem una anàlisis de la situació actual i dels darrers resultats electorals. Tots sabem que CIU mai s’ha proclamat independentista, tot i que n’hi ha molts independentistes a CIU, i jo en soc un. Artur Mas ha dit en moltes ocasions que ell personalment votaria sí a un referèndum per l’autodeterminació, i al propi discurs de presa de possessió com a president va declarar que ell aspira a tenir una Catalunya plena i sobirana, per tant més clar no pot ser.
A les eleccions es presentaven altres opcions polítiques que clarament feien de la paraula independència el seu a status quo. Dues opcions Rcat i SCI defensaven la independència de manera transversal, i l’altre , ERC defensava plantejar un referèndum per l’autodeterminació aquesta legislatura. Tots sabem el resultat, les forces pròpiament dites independentistes sumen 4 + 10.
On es la resta de gent que cridava independència el 10 de Juliol??, tots els anàlisis coincideixen a dir que van optar per CIU, ens trobem doncs que CIU és la força integradora del catalanisme polític, és la força hegemònica tant pels que es consideren independentistes com els que no. Per tant els independentistes que van votar majoritàriament a CIU, estan d’acord amb el tempus que CIU vol marcar en aquest tema. Es a dir no hi renunciem a la independència, però no la volem a qualsevol preu, primer hem de resoldre altres problemes més importants, com son aixecar el país econòmicament i sortir de la crisi econòmica, garantir una vivenda digna per a tothom, rebaixar la llista de l’atur, que siguem competitius en tots els aspectes.. i evidentment que puguem assolir un país lliure i sobirà
La gent ha preferit donar confiança un partit nacionalista que toca de peus a terra, i que sap que amb pas ferm anirem assolint cotes de sobiranisme fins arribar a la sobirania plena, que no pas optar per opcions politiques de curta volada com per exemple SCI quina proposta de independència que fa ens podria dur al país contra les roques.

Ara se’ns planteja doncs una nova etapa, CIU amb 62 diputats té una majoria suficient per poder dur a terme la majoria de punts del seu programa, però ens seguiran faltant 6 diputats per la majoria absoluta, si els partits anomenats independentistes 10 + 4 no haguessin estat tant bel·ligerants d’ençà les eleccions i haguessin buscat ponts d’unió amb CIU i no barreres de separació, ara probablement no estaríem parlant de la abstenció del PSC a la investidura d’en Mas. Segur que si des de SCI i ERC reflexionen segur que trobarem mes propostes que ens uneixen, que no pas les que ens separen, però amb actituds prepotents dels 4 diputats de SCI, que semblen que s’hagin de menjar el mon ( tot i que n’esperaven 10 diputats i s’han trobat només amb 4), estripant amb tot el que diu i fa CIU, difícilment ens podrem posar d’acord, perquè d’entrada ja no volen arribar a acords amb CIU. Ens trobarem que al Parlament coincidiran en el seu vot C’s i SCI, uns diran per massa catalanistes i els altres per massa poc, però en el fons votaran el mateix,( per cert estan al mateix grup parlamentari).
I ERC?, podria haver fet un gest i davant el discurs de investidura d’en Mas ple de gestos sobiranistes, podria haver votat sí a la primera votació, haguessin purgat els seus pecats tripartits, i haguessin donat tota una lliçó de democràcia, però... obligats pel No de SCI es van deixar portar.

I el Robert em dirà si, si tot això esta molt bé, però d’independència que???,perquè segur que el Robert ho està pensant perquè al seu cap només té la paraula independència, res de projecte de país, ni com sobreviurem.
I li contesto, Robert nosaltres no ho portàvem al programa, però no hi renunciem. No ens podeu exigir una cosa que mai hem promès, i hem guanyat a totes les comarques de Catalunya, nosaltres som els dipositaris de la confiança del poble de Catalunya, ens vam comprometre a una Catalunya millor, i treballarem dia a dia per a aconseguir-ho a fe de deu que ho intentarem, i no renunciem a la Independència, i treballarem per aconseguir-ho, i ho farem quant els catalans ho vulguin, perquè saps?? Nosaltres volem plantejar el dret a decidir, que sigui el poble de Catalunya en referèndum, perquè es qui té el dret a decidir el que vol ser, Perquè es la essència de la democràcia i ho farem quant les condicions polític- socials siguin les mes idònies per guanyar-ho. Ni mes ni menys!! I acabo com he començat, Independència?? Parlem-ne!!.

dilluns, 27 de desembre de 2010

Apunteu-vos aquests noms!! En sentireu parlar ben aviat d'ells

Sempre m’ha agradat estar al dia en les noves tecnologies, i haig de reconèixer que això del facebook em té ben enganxat, entre d’altres coses m’ha servit per retrobar vells amics que els hi havia perdut la pista, per tenir més a prop a companys meus de la feina o la política, i també per conèixer a nova gent que d’altra manera mai hagués conegut. I això bé a tall perquè he pogut conèixer diferents amics, alguns molt joves, que a pesar de la seva joventut m’ha sorprès la seva maduresa, la seva claredat d’idees i la seva bona feina. Tots ells involucrats amb el seu país qué estimen, i cadascú des de el seu àmbit treballant amb les entitats cíviques i culturals de la seva ciutat i obrint-se camí per mèrits propis en aquesta societat cada cop més competitiva, n’hi ha molts exemples, però us parlaré de tres joves que trenquen amb l’estereotip que la joventut passa dels problemes del país, que només volen divertir-se i que tot es droga, sexe i rock and roll, i això no és cert, aquests tres joves dels que us vull parlar tenen 17,18, i 16 anys i sòn joves si, però suficientment preparats, i si no doneu una ullada als seus currículums:

Manel Ferrer. El Manel Ferrer ,Gironí de soca rel, es tot un líder d’audiència entre la població juvenil i té una amplia experiència en el mon de la ràdio i la televisió, amb nomes 17anys, en fa 18 el proper 12 d’abril, porta ja una llarga trajectòria en el mon audiovisual, així en Ràdio havia col·laborat ja fa un temps en el programa de Radio " Com viure en un galliner "de Com Ràdio, i actualment es Tertulià de la taula del divendres al Secret de Catalunya Ràdio, que està presentat per Silvia Coppulo, Actualment es Subdirector i copresentador del "Tenim un problema", cada dissabte a Ràdio Estel ,i també cada dijous a les 8:30 del mati fa la secció del "galliner de la tele" a Ràdio Gràcia, des de el tren, on ha tingut mes de una anècdota dalt del vagò. Tinc entés que aquest estiu al complir els 18 anys te en projecte viatge a Madrid amb L’AVE, si fa el programa des de allà pot donar per molt!!!
En televisió: Fa de Reporter del programa "Hola nens" de Barcelona TV
Es Col·laborador esporàdic al "Tvist de TV3", entre d'altres programes de la casa i es Col·laborador fix del programa de política "Vostè té la paraula" a Canal Català.
El Manel té tots els ingredients per triomfar en el mon audiovisual, està preparat, es espontani, simpàtic, connecta bé amb la gent, te una veu agradable i també te una bona presencia. Té sentit crític i es molt exigent amb el que fa, gairebè sempre busca la perfecció, amb tots aquests ingredients, segur que aviat serà el presentador d’un programa de màxima audiència no ho dubteu. Tenim al davant a tot un probable lider de masses. Aqui teniu el link del seu bloc
http://manel-ferrer.blogspot.com/. entreu, es interessant el que diu.

Cristian Monforte. El Cristian Monforte Rubia, està cridat a fer grans coses en el mon de la política, sorgit de l’Hospitalet de Llobregat, estudiant de ADE (Administració i direcció de empreses) a la Universtat de Barcelona , te profundes arrels catalanistes, implicat amb el seu país va decidir militar a la JNC de L’Hospitalet de la que ben aviat serà el seu cap Comarcal. De idees clares i fluïdesa verbal impressionant, ha participat en varis debats a canal català on es recorda especialment la seva intervenció en vostè te la paraula on amb les seves preguntes clares i concises va fer perdre els papers als líders politics de PXC el Sr Anglada i de SCI Lopez Tena, on va aconseguir que es mostressin tal com son es a dir uns egòlatres intransigents i autoritaris.
En Cristian a pesar dels seus 18 anys, i amb una infantessa molt dura on ningú l’ha regalat rés i s’ha fet camí tot sol, es a mes a mes una gran persona, amic dels seus amics, sempre disposat a ajudar als altres, aquesta humanitat aquest tarannà innat que té, n’estic segur que farà que estigui predestinat ben aviat a tenir responsabilitats politiques importants al nostre país, només espero que quant arribi aquell dia, se’n recordi de mi eh Sr President ?.
Perquè coneixeu els seus pensaments polítics us deixo el link del seu bloc, perquè així l’incentiveu que vagi actualitzant amb assiduïtat. Val la pena llegir el que diu. http://parlantdepolitica.blogspot.com/



Didac Domene Marcé
I la tercera personeta que vull destacar es la mes jove dels tres, té 16 anys es diu Didac Domene estudia 4 ESO, i des de fa 5 anys fa de voluntariat a una residencia geriàtrica de Vilafranca Mare Ràfols, això ja diu tot del tarannà d’aquest jove vilafranquí, que a part ha organitzat dies de lleure en relacio amb la gent gran i en explicacións de la fundadora de la resiència a mes a mes està posat en castells, li agrada la jardineria, es un apassionat dels pessebres de Nadal, balla sardanes amb la colla sardanista de Vilafranca i també està molt implicat amb el seu país, milita a la JNC i es el relacions publiques de nous catalans joves de la sectorial de immigració de CDC, i un dels encarregats de les noves tecnologies i informàtica de nous catalans joves.
El Didac té tots els ingredients necessaris per liderar un projecte social que façi la nostra societat mes justa, i en un futur no molt llunyà serà alcalde de Vilafranca, no ho dubteu, i desprès..... serà el que ell vulgui. Qualitats no li manquen !!
També us deixo el Link del Bloc d'en didac perque coneixeu com pensa i pugeu establir debat amb ell, http://didacdomenemarce.blogspot.com/
Així doncs apunteu-vos aquests noms Manel Ferrer, Cristian Monforte, Didac Domene, ben aviat en sentireu parlar d’ells. I sabeu que es el millor de tot?, son amics meus, i n’estic ben orgullós!!!.

Artur Mas Prometo el càrrec “amb Plena fidelitat al poble de Catalunya”


D’entrada haig de reconèixer, que soc persona que em guardo molt a dins els meus sentiments, i soc de plorar poc, la Loreto diu que des de que em coneix només m’havia vist plorar dos cops, quant va morir el meu sogre fa dos anys, i fa un any i mig quant va morir el meu pare, Doncs bé d’ençà el 28 de Novembre la Loreto se’n ha fet un fart de veurem plorar, la nit electoral tot just quan L’Artur va sortir a agrair a tothom el resultat electoral i va parlar de l’exèrcit de la resistència. També quan L’Artur va ser investit, i... avui, avui he plorat com una magdalena, les llàgrimes em relliscaven pel meu rostre i no ho podia evitar, tant el Jordi com el Pol em deien estàs plorant papa???, també ells estaven sobtats, perquè mai m’havien vist plorar, però es que estic molt feliç, a cada paraula que l’Artur deia mes emocionat em trobava, quant ha promès el càrrec que li exigien fidelitat al rei i a la constitució espanyola i ell ha afegit que “prometia plena fidelitat al poble de Catalunya!!!. Desprès quant ha fet menció a que no es pot tenir impaciència per tenir una nació plena, a la que ell mateix aspira, perquè ell es considera un constructor de la nació catalana, i aquesta construcció no es pot fer de qualsevol manera.
I evidentment mentre parlava m’ha fet recordar els 7 anys de travessera del desert i em tots els entrebancs que la gent de CIU ens hem trobat, he recordat els meus anys de presidència de CDC de Tarragona, tota la feina feta per guanyar les eleccions del 2006 i el cop brutal que va representar la constitució del segon tripartit. Després la derrota electoral a les municipals de Tarragona,que em feien reflexionar si la meva gestió al front del partit estava sent la correcta, i per adobar-ho totes les injustícies i improperis que des de el tripartit ens dedicaven,i tota la pressió mediàtica que des de els mitjans de comunicació al servei del poder establert ens bombardejaven dia si dia també amb presumptes casos de corrupció. Però nosaltres, la gent de CIU des de tota Catalunya, aquest exercit de la resistència seguíem treballant amb il·lusió ,perquè creiem en el projecte integrador de CIU, i pensàvem aquest cop si, necessitàvem una majoria suficient, per poder fer l’Artur president, perquè s’ho mereixia l’Artur, s’ho mereixia Catalunya i ens ho mereixem nosaltres. I Catalunya ens ho va donar. Aquest cop si ho hem aconseguit.
Enhorabona president!!!. Estic segur que tal i com va dir fa poc el Felip Puig tots ens hi deixarem la pell !!!.