dissabte, 21 d’agost de 2010

CIU es la garantia d’un govern eficaç i sobiranista.

Tard o d’hora, en tot cas no mes enllà de 3 mesos, a Catalunya es celebraran eleccions, definitivament es posarà fi al pitjor govern que mai ha tingut Catalunya, els ciutadans podrem respirar tranquils, aquest govern tripartit desapareixerà definitivament de les nostres vides. Si per alguna cosa serà recordat serà per la seva nefasta gestió, pel seu sectarisme, per la manipulació constant dels mitjans de comunicació, pels enfrontaments partidistes dels propis membres del govern, pel tarannà gris, avorrit i de baix perfil del seu president, i per la baixada de pantalons constants davant de les agressions i provocacions envers Catalunya des de el govern central de Madrid ( que en principi va ésser anomenat pels membres del tripartit com a “gobierno amigo”), amb amics com aquests no necessitem enemics!!!.

La crispació constant en el si d’un govern , per tal de intentar marcar perfil propi cadascú dels membres que l’han integrat s’ha traduït en una percepció de govern de transició, ple de incongruències com arribar a votar en contra de les seves pròpies lleis i amb consellers com els de ICV que seran recordats com a verdaders inútils i incompetents, que han llastrat de plom al govern, que lluny de voler repetir en paraules del propi Montilla un altre Dragon Khan com va definir al primer tripartit, aquest segon tripartit ha estat tant convulsiu com el Dragon Khan i el Furius Bacus junts.

La credibilitat del govern Català avui està sota mínims, la desafecció de la societat catalana vers els polítics cada cop es mes evident, a mes a mes el tripartit en lloc de governar s’ha dedicat tota la legislatura a voler culpabilitzar a CIU d’alguna cosa, porten 7 anys de tripartit dient que tots els mals de Catalunya son per culpa de CIU, i darrerament han muntat un circ mediàtica sense proves i amb l’única finalitat de pressionar als jutges amb el tema de la suposada financiació il·legal de la fundació vinculada a CDC i el cas Palau, on de moment els únics imputats han estat destacats membres del partit socialista a Barcelona.

Per acabar de arrodonir la cosa, el TC amb la seva sentència ha fet despertar als ciutadans d’aquesta letargia i ensopiment a que ens havia abocat el tripartit. El proppassat 10 J els ciutadans sortiren massivament al carrer per cridar som una nació tenim dret a decidir, que marca una fita històrica a Catalunya. Veritablement arran dels darrers esdeveniments les relacions de Catalunya amb Espanya, ja no tornaran a ser les mateixes, existeix doncs un abans i un després de la sentencia. Si Catalunya no hi cap a la constitució, els catalans haurem de dotar-nos d’una constitució pròpia, d’una carta magna catalana.L'estatut d’autonomia ha quedat totalment desfasat, donat que Catalunya ja no encaixa dins de Espanya.
Ara que sembla que el sentiment independentista augmenta de manera potencial a mesura que des de l’estat ens agredeixen dia si dia també, Es necessari una força política capaç de il·lusionar als ciutadans, que planti cara a Madrid, que faci sortir a Catalunya de la greu involució econòmica a la que estem sotmesos, i que sigui capaç de plantejar als catalans en el moment oportú el dret a decidir del que volem ser.

L'única garantia d’un govern fort, catalanista i que defensarà els interessos de Catalunya per esdevenir un estat lliure i sobirà es CIU amb el seu líder Artur Mas al capdavant. Tot el demés es fer volar coloms i vendre projectes immediats irrealitzables, no es pot aconseguir la independència de manera unilateral demà, i qui ho promet menteix, no es pot aconseguir la independència des de posicions residuals, extraparlamentàries, o des de la oposició. Per aconseguir la independència es necessària una majoria social amplia que estigui disposada a donar suport de manera clara en el moment que es pugui plantejar el dret a l’autodeterminació, per tant la independència de Catalunya no serà possible sense la presència de CIU que es l’única força política que pot assolir el govern de Catalunya i que no dubto que treballarà sense pausa per aconseguir l’alliberació nacional de Catalunya.


diumenge, 1 d’agost de 2010

Campi qui pugui al tripartit!!!




Dia rere dia veiem com els actuals consellers i dirigents del govern de Catalunya i alts càrrecs de la Generalitat comencen a preparar la seva sortida del govern, sabedors de la mes que probable desfeta electoral. Uns intenten una reco-locació a l’administració, d’altres buscant una sortida a la vida privada i d’altres trobant-se en una posició privilegiada al seu partit en cas que faci falta una renovació profunda del mateix un cop certificada la derrota electoral i la pèrdua del govern.

Des de ICV, tots dos consellers tant el Saura com el Baltasar han declarat que no repetiran al govern ( no expliquen que es perquè amb la seva nefasta gestió es el poble qui els fa fora i no el partit, que també...). Per a la història quedarà com la incompetència mes absoluta d’uns consellers d’un partit que mai haguessin somiat estar al govern amb tan poc suport electoral, si no fos per la maniobra ignominiosa de la suma del tripartit. El resultat ja el coneixem tots, un partit pensat per restar a l’oposició ha gestionat des de el govern com si estigués a l’oposició i ha posat tots els entrebancs que ha pogut a la tasca de govern i ha gestionat de manera infausta tant les conselleries de medi ambient com les de interior. Pitjor no ho podien fer. Adéu-siau Saura i Baltasar, sigueu feliços i feu una mica d’autocrítica. No marxeu vosaltres us foten fora per ineptes.

Des de ERC, després de 7 anys de tripartit, ara en Puigcercós es desperta i se’n adona que amb el PSC no s’aconseguirà la independència, Això que era tant evident i que ho sabia tothom des de el primer dia menys ell, en Puigcercós ha tardat 7 anys en saber-ho, per això li ha marxat la majoria dels seus votants, i ens explica que la aventura amb el tripartit ha arribat a la fi, i que el tripartit , si sumen no el tornaran a fer, aquí fa una mica de trampa, perquè sap perfectament que no sumaran, i que els pronòstics per ERC mes aviat son de ensopegada forta.
Abans d’arribar en aquesta conclusió però, ERC ha patit una doble escissió amb Carretero per una part i la seva Rcat ( no oblidem que en Carretero va ser Conseller de Governació en el primer tripartit), i per l’altra amb l’arraconament de tota influencia dins del partit d’en Carod actual vicepresident del govern i del seu sector. Sense oblidar la corrent critica de l’Uriel Bertran, que ara també ha abandonat el partit, ha deixat el seu escó de diputat i no sabem que passarà amb els seus seguidors dins de ERC ara que s’han quedat sense líder preparat pel canvi al seu partit.
En Puigcercós cada cop que arriben les eleccions parla de independència i de línees vermelles irrenunciables ( se’n recordeu??), ara parla de que no pactarà amb qui no accepti convocar el dret a decidir. Sí Joan tot el que vulguis, però passaràs de 21 diputats a 12-13, potser que també facis una mica d’autocrítica, i pensis perquè els votants us han abandonat. Adéu-siau Putxi, Carod i Huguet sigueu feliços a l’oposició, bé en Carod no ,que no repeteix.

I.. amb els socialistes que passa???, el conseller Maragall no fa gaire mesos parlava del tripartit com un artefacte sense projecte i que estava finiquitat, en Castells ens diu que renuncia a anar a les llistes del Parlament i es mostra molt enfadat amb Zapatero, es el mateix conseller que ens deia que els 25 diputats a Madrid del PSC votarien en contra del PSOE si no es respectava l’estatut, ja, ja, ja, era un farol tant gran que ni ell s’ho va creure.
I en Montilla...? ara té presa per anar inaugurant primeres pedres de coses que no existeixen, per fer veure que la Generalitat ha fet mes coses a part de inaugurar projectes planificats i començats amb els governs de CIU.
Montilla !!!, que en faran de tu quant treguis de nou el pitjor resultat dels socialistes a Catalunya, i amb la diferencia que aquest cop ni sumant tots podreu assolir al Govern?. Sembla que la Chacón que està molt contenta amb la decisió del TC està esperant la teva caiguda per portar les regnes del PSOE a Catalunya. Adéu-siau Montilla, fins mai!!

El tripartit està patint una desbandada, la sensació que donen es que el tripartit ara mateix es un campi qui pugui dels seus càrrecs, si us plau Montilla, no allarguis mes aquesta agonia de tripartit, fins i tot els teus socis de ICV i ERC reclamen eleccions urgents, convoca d’una vegada les eleccions. Algú ha d’aixecar aquest país que vosaltres heu ensorrat, i quant abans comencem a fer-ho millor.