diumenge, 11 de juliol de 2010

Som una nació tenim dret a decidir !!!




El poble de Catalunya ha parlat, més d’un milió de ciutadans han sortit al carrer per expressar lliurement un sentiment, Catalunya es una nació, digui el que digui el TC.
La sentència del Tribunal Constitucional que cercena el nucli i la essència d’un estatut que havia trobat el seu encaix dins de l’estat espanyol, el que ha aconseguit, es justament fer-nos veure que els catalans no hi cabem en aquesta Espanya. Ens obliga dons a buscar una sortida d’aquest estat espanyol que no ens reconeix com a poble, ni defensa la nostra llengua ni respecta la nostra singularitat.
Ens hem adonat que la Espanya plural que ens explicaven no existeix, tot era una fal·làcia, la Espanya real es la de sempre, la Espanya rància i caduca, que mai entendrà que el català es la llengua pròpia de Catalunya, i que negarà que pugui ser la nostra llengua vehicular, la que ens obliga a renunciar a ser el que som i que tampoc entén que els sentiments no s’imposen sinó que es tenen o no es tenen, i per tant no ens podran imposar mai ni una llengua ni una bandera que no sentim com a pròpies.
Hem perdut massa temps intentant fer pedagogia a Espanya, no ens ha servit per a res, ni ens entenen ni ens volen entendre. No ens volen però tampoc no ens deixen marxar, ens escanyen, ens insulten, ens deprecien i a mes a mes ens segueixen espoliant. Ja ha arribat el moment de dir prou.

A Catalunya hi haurà un abans i un desprès del dia 10 de setembre , alguna cosa es cou, no pot ser que 1.200.000 persones surtin al carrer i tot segueixi igual i aquí no passa res. Es l’hora de demanar suport a les institucions europees, i sol·licitar arbitratges internacionals per tal de poder plantejar amb llibertat el dret a decidir. Ningú pot negar a un poble a decidir lliurement el seu destí. Crec sincerament que ha arribat l’hora que els catalans poguem exercir amb llibertat el nostre dret a decidir el nostre destí, ara es l’hora que es plantegi un full de ruta i un calendari per a poder realitzar-ho.
Ara toca als polítics Catalanistes recollir el missatge dels milers i milers de ciutadans que han expressat la seva opinió i posar-se a treballar fermament per fer realitat allò que en aquesta manifestació s’ha reivindicat i que no es altre cosa que la sobirania nacional de Catalunya.

dissabte, 3 de juliol de 2010

Ara cal donar un pas endavant!!!




Sincerament, després del pas dels dies , un cop donada a conèixer la sentència del tribunal constitucional on es desvirtua i cercena el nucli de l’estatut, es pot dir que aquest no es ni de bon tros l’estatut d’autonomia aprovat fa 4 anys en referèndum popular, després d’haver estat aprovat prèviament pel Parlamento Español.
La màxima dita en democràcia es que la sobirania esdevé del poble, i el poble va votar en referèndum el seu estatut d’autonomia, cap tribunal doncs està legitimat per revocar la decisió sobirana del poble.
Amb aquesta sentència adversa, el TC no ha considerat que el poble català acceptava de manera implícita seguir sota les regles de joc de l’estat espanyol, sempre i quant es respectes la idiosincràsia que els catalans tenim com a poble. Ara el TC diu que no encaixem en la Constitución Española, i ens ho diu 4 anys després d’haver-ho aprovat i en el que al llarg d’aquest temps s’han anat desenvolupant competències i lleis d’acord amb l’estatut aprovat pel poble.
Tot això ara, es paper mullat, no encaixem a la Constitución Espanyola, “la indisoluble unidad de España,” no es pot permetre estatuts d’autonomia com el de Catalunya, però si els d’altres que van fer un copyrigth del nostre i no tenen cap problema en seguir endavant tal qual ho van aprovar. Només ens afecta a nosaltres. El tema de Nació, Llengua i poder judicial es massa fort perquè a Espanya ho entenguin. Per a Espanya sempre serem la nota discordant, sempre serem els insolidaris , els reivindicatius, i els rondinaries.
A Espanya saben també però, que els catalans només cridem, però mai passem a l’acció, i que amb el pas del temps tot s’oblida i acabem acceptant la situació, per després quedar tot en no rés.

La sentència negativa del TC, no per esperada, ha agafat als partits polítics en general amb el peu canviat, perquè estem en època electoral, tenim les eleccions catalanes a tocar, i qualsevol moviment en fals pot portar a una davallada electoral a qualsevol partit polític. La prova la tenim amb el president Montilla que en les primeres declaracions institucionals després de la sentència fa una crida a la manifestació del 10 de juliol i ara se’n penedeix d’haver-ho fet, doncs es pot donar la circumstància que en lloc d’una manifestació a favor de l’estatut sigui un clam independentista, amb ell encapçalant la manifestació, bé de fet ja ha deixat clar que no l’encapçalarà i menys amb el lema “som una nació tenim dret a decidir “, ha especificat que anirà en una segona línea institucional.

Ara cal donar un pas endavant, cal una resposta ferma i contundent a la sentència de TC, aquesta resposta no ha existit de manera institucional. No sé la participació que hi haurà a la manifestació, però la resposta ha de ser clara “No volem aquest estatut, el retornem, que se’l quedin”. No podem retrocedir ni un pas més, ans al contrari hem de donar per conclosa la via autonomista i hem d’anar a buscar la solució sobiranista. Som una nació i tenim dret a decidir.
Es imprescindible la convocatòria de eleccions Catalanes ja, i que el nou govern sortint de les eleccions es replantegi els nostres llaços amb l’estat espanyol.

La gran avantatja que te l’estat espanyol es que sap que a Catalunya totes les forces polítiques ara per ara no es posaran mai d’acord per defensar Catalunya, al psc-PSOE tenen masses interessos partidistes igual que al PP de Catalunya, que evidentment abans faran costat a Espanya que a Catalunya, Per poder plantar cara a tots els desvergonyiments i ignomínies que ens han fet ,necessitem un govern fort i catalanista, necessitem una altra majoria al govern de Catalunya, necessitem una majoria amplia i nacionalista i això només pot sortir de les urnes i de la decidida voluntat del poble de Catalunya perquè així sigui.
Només així serem respectats i podrem decidir el nostre futur.