dimarts, 29 de juny de 2010

D’això....... i ara que???

Ja està, el passat 28 de Juny el Tribunal Constitucional, (un TC molt qüestionable des del punt de vista de legitimitat i rigorositat) va emetre l'esperada sentència sobre l’ Estatut . Aquell que els catalans vàrem votar en referèndum i que estava sobre la taula en espera de resolució i sentencia des de feia 4 anys gràcies als recursos dels salvadors de la pàtria espanyola: el Partido Popular., el Defensor del Pueblo(PSOE), i unes quantes comunitats autònomes que s’hi van sumar tant del PP com del PSOE.
Un tribunal constitucional que estava caducat des de feia 3 anys, i que no s’havia pogut renovar perquè ni PSOE ni PP s’havien posat d’acord en la elecció dels nous jutges ( vaja independència del poder judicial, triats pels partits polítics).

El problema no radica en quants articles s’han declarat anticonstitucionals, i que per 8 vegades es parli de la “indissoluble unidad de España” (mmmm, te un cert tufillo franquista aquesta coletilla en la sentència per 8 cops). El problema radica en que mai un estatut que ha passat pel sedal del Parlamento Espanyol i que ha referendat el poble de Catalunya 4 anys després es declari anticonstitucional, perquè uns personatges caducs, anomenats jutges, però triats pels partits politics espanyols decideixen escriure ells la seva història.

Amb aquesta declaració del TC, ens han deixat clar que Catalunya no hi cap a la “Constitución Española,” per tant ens estan dient que Catalunya no hi cap a Espanya, i ens estan convidant a marxar. Potser aquest cop farem cas d’aquesta advertència i no caldrà que ens ho diguin dues vegades.
Tanta por de que els catalans puguin expressar el seu dret a decidir, si no es per decidir el que volen els de Madrid, i al final aconseguiran que s’uneixin esforços per dir Adéu Espanya. Bye Bye Madrid.

Ara resta pendent una resposta unitària de les institucions, entitats, mitjans de comunicació i del poble de Catalunya, l’ estatut vigent aprovat en referèndum era la prova de que s’acceptava pertànyer a un suposat estat plural, amb un status propi. De cop ens han barrat el pas, ni Espanya es un estat plural ni aquest es l’estatut que volem.


diumenge, 6 de juny de 2010

Tripartit, punt i final!!


Haurem d’esperar encara 5 llargs mesos d’agonia final de tripartit. Sembla que el govern de Catalunya actualment en situació de fallada multi orgànica, s’empeny en mantenir-se viu a costa de maniobres de reanimació inefectives, totalment inútils, amb respiració mecànica i alimentació artificial.
No sé perquè el president Montilla s’emparra en allargar fins al final una legislatura que tothom dona ja per conclosa, esgotada finalitzada i morta, el tripartit actualment es un cadàver polític en espera de la incineració final.
Quant mes temps passa aguantant aquesta situació pitjor perspectives li queden als membres de la conxorxa tripartita que veuen com les seves possibilitats de tornar a sumar a les properes eleccions no sols no s’esvaeixen, sinó que encara fan mes forta la previsible victòria de CIU, i que a l’horitzó el que es preveu es un gran des calabre electoral dels tres partits que han format l’actual govern de Catalunya psc-PSOE, ERC i ICV.

Potser per això durant les darreres setmanes estem vivim el desmembrament de càrrecs d’ERC que anuncien que no es tornen a presentar o dels que ja pensen en la seva reinserció de nou a la seva vida laboral i quotidiana anterior, al mateix temps que des de ERC s’anuncia de nou la equidistància i en Puigcercós sense cap tipus de rubor ni autocrítica ja torna a parlar d’un acostament a CIU, perquè diu que ERC i CIU s’han d’entendre per tirar endavant el projecte nacional de Catalunya ( ara ja se’n oblida que durant 7 anys ERC ha menyspreat sistemàticament a CIU i ha preferit a Montilla de president. La veritat es que amb l’actual direcció política de ERC se’ns farà difícil un acord!!!.

També potser, el govern es resisteix a fini quitar la legislatura perquè actualment està mes preocupat en salvar els mobles i en blindar als seus alts càrrecs convocant places i llocs singulars per ells, davant d’un eminent canvi de govern. Per si no ho recordeu, aquests son els mateixos que ens parlaven de mans netes, de transparència , de renovació en la vida política, i de no se quantes coses mes i que en realitat s’ha convertir en augment de sous per ells, “enxufisme" polític i col·locació dels seus familiars a l’administració, augment dels càrrecs de confiança, i ara , blindatge de tots aquests càrrecs, que hipotecarà el futur de propers governs de Catalunya.
En tot cas, tot plegat , els membres del tripartit estan donant una imatge patètica, amb sensació de “salvem el que podem ” . Aquest es el trist legat que ens deixarà el tripartit.
Un govern que els ciutadans oblidaran ràpidament, perquè a part de la seva nefasta gestió, no han deixat res de bo per recordar, aquests 7 anys han estat un trist parèntesi a Catalunya. Cada cop es nota mes a prop que a Catalunya comença el canvi.
Sortosament podrem dir que: tripartit, punt i final.