dimecres, 29 de desembre de 2010

Independència?. Parlem-ne!!


Soc persona que mai defujo del debat, els que em coneixen saben que intento donar respostes sempre, per molt capcioses que siguin les preguntes. Aquest post està dedicat al Robert un bon amic del facebook que em va llençar un repte dient-me si era capaç de parlar de la independència de Catalunya sense embuts ni dobles missatges com ell va etiquetar, i si segons ell CIU seguiria amb la política de abaixar el cap davant d’aquest tema.

El primer que vull dir, es que d’entrada, fem una anàlisis de la situació actual i dels darrers resultats electorals. Tots sabem que CIU mai s’ha proclamat independentista, tot i que n’hi ha molts independentistes a CIU, i jo en soc un. Artur Mas ha dit en moltes ocasions que ell personalment votaria sí a un referèndum per l’autodeterminació, i al propi discurs de presa de possessió com a president va declarar que ell aspira a tenir una Catalunya plena i sobirana, per tant més clar no pot ser.
A les eleccions es presentaven altres opcions polítiques que clarament feien de la paraula independència el seu a status quo. Dues opcions Rcat i SCI defensaven la independència de manera transversal, i l’altre , ERC defensava plantejar un referèndum per l’autodeterminació aquesta legislatura. Tots sabem el resultat, les forces pròpiament dites independentistes sumen 4 + 10.
On es la resta de gent que cridava independència el 10 de Juliol??, tots els anàlisis coincideixen a dir que van optar per CIU, ens trobem doncs que CIU és la força integradora del catalanisme polític, és la força hegemònica tant pels que es consideren independentistes com els que no. Per tant els independentistes que van votar majoritàriament a CIU, estan d’acord amb el tempus que CIU vol marcar en aquest tema. Es a dir no hi renunciem a la independència, però no la volem a qualsevol preu, primer hem de resoldre altres problemes més importants, com son aixecar el país econòmicament i sortir de la crisi econòmica, garantir una vivenda digna per a tothom, rebaixar la llista de l’atur, que siguem competitius en tots els aspectes.. i evidentment que puguem assolir un país lliure i sobirà
La gent ha preferit donar confiança un partit nacionalista que toca de peus a terra, i que sap que amb pas ferm anirem assolint cotes de sobiranisme fins arribar a la sobirania plena, que no pas optar per opcions politiques de curta volada com per exemple SCI quina proposta de independència que fa ens podria dur al país contra les roques.

Ara se’ns planteja doncs una nova etapa, CIU amb 62 diputats té una majoria suficient per poder dur a terme la majoria de punts del seu programa, però ens seguiran faltant 6 diputats per la majoria absoluta, si els partits anomenats independentistes 10 + 4 no haguessin estat tant bel·ligerants d’ençà les eleccions i haguessin buscat ponts d’unió amb CIU i no barreres de separació, ara probablement no estaríem parlant de la abstenció del PSC a la investidura d’en Mas. Segur que si des de SCI i ERC reflexionen segur que trobarem mes propostes que ens uneixen, que no pas les que ens separen, però amb actituds prepotents dels 4 diputats de SCI, que semblen que s’hagin de menjar el mon ( tot i que n’esperaven 10 diputats i s’han trobat només amb 4), estripant amb tot el que diu i fa CIU, difícilment ens podrem posar d’acord, perquè d’entrada ja no volen arribar a acords amb CIU. Ens trobarem que al Parlament coincidiran en el seu vot C’s i SCI, uns diran per massa catalanistes i els altres per massa poc, però en el fons votaran el mateix,( per cert estan al mateix grup parlamentari).
I ERC?, podria haver fet un gest i davant el discurs de investidura d’en Mas ple de gestos sobiranistes, podria haver votat sí a la primera votació, haguessin purgat els seus pecats tripartits, i haguessin donat tota una lliçó de democràcia, però... obligats pel No de SCI es van deixar portar.

I el Robert em dirà si, si tot això esta molt bé, però d’independència que???,perquè segur que el Robert ho està pensant perquè al seu cap només té la paraula independència, res de projecte de país, ni com sobreviurem.
I li contesto, Robert nosaltres no ho portàvem al programa, però no hi renunciem. No ens podeu exigir una cosa que mai hem promès, i hem guanyat a totes les comarques de Catalunya, nosaltres som els dipositaris de la confiança del poble de Catalunya, ens vam comprometre a una Catalunya millor, i treballarem dia a dia per a aconseguir-ho a fe de deu que ho intentarem, i no renunciem a la Independència, i treballarem per aconseguir-ho, i ho farem quant els catalans ho vulguin, perquè saps?? Nosaltres volem plantejar el dret a decidir, que sigui el poble de Catalunya en referèndum, perquè es qui té el dret a decidir el que vol ser, Perquè es la essència de la democràcia i ho farem quant les condicions polític- socials siguin les mes idònies per guanyar-ho. Ni mes ni menys!! I acabo com he començat, Independència?? Parlem-ne!!.

34 comentaris:

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

comemtari de prova.
el robert n'ha enviat dos i no els veig

robert ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
robert ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
robert ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
robert ha dit...

El post m'ha semblat molt interessant. Crec que hi tinc punts en comú però prefereixo parlar dels que hi discrepo. Per a fer-ho partiré d'una premsa: La veritat objectiva. I la veritat objectiva es que desprès de tots els "passos sobiranistes de CiU" que han durat un quart de segle, Catalunya NO es una nació i NO pot decidir res important. Per un altre costat, les balances fiscals (que vergonyosament no es publicaven durant molts anys mentre que a la resta d'Europa SI) han acabat demostrant el que els convergents ja sabien: Espanya és un mal negoci per Catalunya, la ofega econòmicament dia rere dia, la prova més evident és que no hi ha altre regió al món tant espoliada com Catalunya. No vull entrar tampoc a parlar de la manca d'infraestructures a Catalunya i la mala gestió a la resta d'Espanya ni tan sols parlaré de l'intent de centralitzar la economia per part d'Espanya.

robert ha dit...

Això els catalans no ho saben perquè no ho diuen els mitjans de comunicació i ni tan sols ho fan els partits amb més importància. Dit això començo a refutar punts: ...

1- CiU abans d'aconseguir la independència vol aixecar el país econòmicament: Com? Avui a la presa de possessió ja ha destacat que mitjançant la AUSTERITAT: Això significa, renunciem al concert econòmic de moment, seguim sent el país més espoliat del món durant uns anyets més que no ve d’aquí i abaixem-nos més els pantalons. Pasem-les putes que sinó ens enfonsarem de debò. Exactament el que li convé a Espanya. Aquesta opció és lamentable i aquest és el projecte de govern que han votat els catalans. Però hi ha una alternativa: La independència. Perquè si la assolim seràn tants els milers de milions d'euros que plouran als catalans que no caldrà preocupar-se per la crisi econòmica. Per tant independència i economia catalana avui en dia van agafats de la mà és un 2x1. Mentre no la aconseguim per qualsevol motiu sempre ens quedarà el pla B: Abaixar-se els pantalons com demana Mas.

robert ha dit...

2- "Amb CiU la gent té la garantia de que farem passos cap a la sobirania plena. Mentre SCI ens duria contra les roques": Fals, CiU sigui com sigui no ha fet res per al sobiranisme català, ni tan sols se’ns reconeix en el preàmbul del nostre estatut que som una nació. CiU mai ha fet els deures en aquest sentit, ha fet molt de teatre i ha fet veure que treballava però a l'hora de la veritat mai ha aconseguit i ni tan sols ara és capaç de donar un pla seriós de futur a part d’anar a plorar a Madrid.

3- SCI no té projecte de país. Fals, tant si aconseguien declarar la independència com si no, tenien un projecte de país. Actualment el seu projecte de país consisteix en creure en els ciutadans de Catalunya i explicar-los el que CiU mai ha explicat. On estem els catalans i quins camins tenim. Si els partits deixen als ciutadans en mans dels medis de comunicació espanyolista passa el que passa: Tan sols a una minoria li interessa la independència. Però aquesta és la estratègia de CiU.

robert ha dit...

4- He de reconèixer que els resultats electorals demostren que els independentistes prefereixen votar a CiU que a SCI o ERC. Podria citar aquella frase que diu "contra l'estupidesa humana, ni els propis deus", però prefereixo creure que el poble sempre té la raó. Aleshores perquè s'han deixat il•lusionar per un partit que no els promet la independència i fa clarament teatre al respecte? Les causes no les sé, potser ningú creu en la força de la democràcia, potser els catalans estem tant acostumats a que se’ns pixin a sobre que nosaltres mateixos ens privem d'aspirar massa, perquè en plena democràcia ja no hauríem de patir pels tancs. Potser els independentistes creuen que CiU segueix la estratègia correcte per a avançar en aquest assumpte però cal considerar que l'altre meitat dels votants de CiU són unionistes i també han apostat per CiU. Aquí dos bàndols estan fent una aposta al mateix cavall. CiU no renunciarà a cap de les meitats del seu electorat i seguirà fent el mateix teatre de sempre. Deixo aquest debat obert.

Robert

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Robert, has fet un comentari tant llarg com el meu post jejejejeje, espero no deixar-me res, a part que t’has despatxat a gust, agraeixo el to del teu discurs.
1.- CIU sempre a denunciat a l’estat que no fes publiques les balances fiscals, i sempre hem denunciat l’espoli a que l’estat ens estava sometent, ho ha fet l’Artur Mas, i ho va fer en el seu moment L’Alfons Lopez Tena quan era militant de CIU.
2.- El primer objectiu de CIU al govern es aixecar el país econòmicament, de moment hem de aplicar la austeritat, perquè no està la cosa per anar malgastant res, i exigirem el concert econòmic, que serà difícil però el demanarem, i mentre tant no arriba, exigirem un millor finançament, per preparar al país per una sobirania econòmica i a la curta una sobirania nacional.
3.- Mantinc que SCI no te projecte de país, el seu projecte es basa en independència de manera transversal, i com que no pot ser s’ha acabat el projecte, ni projecte econòmic, ni social, ni cultural, ni social. Res de res.
4.- Si els independentistes han votat a CIU es perquè estan d’acord en la velocitat que li podem donar al nostre projecte sobiranista, que si que el tenim i que el posarem en pràctica.
Que a vosaltres no us agradi, perquè voldríeu anar mes despresa i a qualsevol preu, no vol dir que sigui lo que li agrada al poble de Catalunya, que massivament es va posar al costat dels postulats de CIU.
Crec que la gran victòria d’en Mas, mereix el màxim respecte, i com a mínim els 100 dies de gràcia, abans de adoptar postures tan bel•ligerants com han pres des de SCI.

robert ha dit...

Gràcies per les contrarèpliques. Em semblen força moderades i acertades, reflexen molt probablement el que molts independentistes que van votar CiU pensen. Crec que tots aquests independentistes també haurien de valorar que CiU no s'ha declarat independentista a aquestes alçades (deixant de banda el teatre i els missatges entre linies) i que a més hi ha més votants unionistes que independentistes a CiU. Jo crec que tota il·lusió té límits i el límit de CiU és CiU.

M'encantaria veure una sola mesura contundent que pugui aconseguir CiU per al poble de Catalunya. Una seria per exemple el concert econòmic, o bé el pacte fiscal juntament amb el reconeixement de la nació catalana. Però si aconsegueix una de les dues coses serà gràcies a la por d'espanya de l'auge independentista català.

Llenço a l'aire una predicció: Ni en 100 dies ni en els pròxims 4 anys CiU aconseguirà res referent a l'espoli o sobiranisme català, si l'independentisme segueix feble a Catalunya.
No vull ser especialment bel·ligerant, tant de bo m'equivoqui, però d'aqui a 100 dies sabrem si la meva predicció comença a complir-se.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Jo Robert es que no entenc una cosa, si el sentiment independentista està tant arrelat i té tanta força, perquè les eleccions les ha guanyat CIU ( que no es proclama independentista) i no un partit independentista??, perquè si aquest sentiment es tant i tant fort la suma independentista es 4 + 10 ?
La resposta es perquè els independentistes que toquen de peus a terra i no son uns il•luminats, no volen aventures entranyes que els pot portar ves a saber on, volen tocar de peus a terra, i volen un govern fort, rigorós, i seriós, que treballi fermament per la sobirania nacionals de Catalunya, i que marqui clarament les prioritats nacionals. I per això han votat a CIU, i t’asseguro que no els decebrem, i no se si en 100 dies, però et prenc la paraula i dintre de 4 anys al acabar la legislatura mirarem on serem i on som ara.

Ramon ha dit...

M'agrada molt l'article Quim. M'ha fet reflexionar i m'ha fet arribar a unes bones conclusions.
Jo també penso que la independècia a llarg termini és la millor opció per a Catalunya, tot i que s'haurà de fer en un moment polític, social, econòmic i cultural en que no es produeixin grans fisures en la societat. De moment el proper port dels catalans és el concert ecconòmic per tenir la independència fiscal.
Altrament aprofito per felicitar el M.H. President Mas per haver format el nou govern, felicito també als honorables consellers i conselleres i a l'honorable vicepresidenta.
Visca Catalunya!

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Ramon, crec que dintre de poc, haure de fer un post semblant al anterior a aquest anomenant a les joves promeses de Tarragona, vas camí de arribar lluny jejejejeje. Aquesta felicitació al nou govern per exemple a mi se m'ha passat per alt.
Gràcies per comentar al meu bloc sempre seràs benvingut. i felic entrada d'any!!!

Jandritto ha dit...

Bueeenuu! me semble be eixo! però en part, atre dia parlant-ne amb la meua gent ací me varen dir! que farem si cat deisa de ser un estat mebre de l'unio europea? paraís físcal? ueeno ací deixo lo meeu granet de terre

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Jandritto, gràcies pel teu comentari,Catalunya no deixarà de ésser membre de ple dret de la Unio europea, i no sera un paradiss fiscal

alexrevecat ha dit...

Benvolgut Joaquim,

La teva opinió sobre la independència de Catalunya, com a membre destacat de CDC, és exemple més que realment CiU no és ambigüa amb aquesta qüestió. He comprovat, en persona, com a la gent de CDC no els fa por parlar d'aquest tema, i és que a les files del partit molt majoritàriament tothom comparteix aquest sentiment i aquest anhel d'alliberament nacional del poble de Catalunya. El que Artur Mas, abans de jurar el càrrec de President de la Generalitat, va anomenar la "plenitud nacional de Catalunya". El que, en definitiva i sense més embuts, és la plena independència de Catalunya: que pugui ser un estat propi i independent amb plena subjectivitat internacional. Ara bé, probablement si fóssim tant explícits, CiU no hagués tingut 62 escons, potser una trentena... que no estaria malament. Però en tot cas, CiU s'allunyaria de la centralitat i benificiaria a altres partits com PSC o PP, que s'han passat tota la campanya criticant a "l'independentisme" d'Artur Mas i la "deriva independentista de CiU" precisament per això, per quedar-se amb aquest espai. Un espai QUE PER SORT NO TENEN, perquè CiU ha aconseguit fer-se amb tot aquest espai, que en ciència política s'anomena la mediana, i a més la majoria de l'espai independentista, d'aquí a tot aquest creixement. Ara bé, si a CiU l'han votat tantes persones, no seria un frau portar al país a una divisió interna entre partidaris o no de la independència i caldrà ser conscients que s'haurà d'anar a poc a poc, perquè a més curt termini, assolim aquest objectiu. I començant pel concert econòmic, on aquí sí que hi ha un ampli concens de la societat catalana. Ànims Joaquim.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Alex subscric plenament el que dius, totalment amb totes les comes i els punts. CIU representa la centralitat política, i es la força hegemònica a Catalunya, tant dels independentistes com dels que no, cada cop n’hi ha mes independentistes a CIU, i poc a poc anirem imposant tesis sobiranistes amb tacte i moderació,perquè a la resta de la societat parlar de independència no els espanti, ni es creguin que volem enfrontaments.
Nosaltres representem a la totalitat de la societat catalana,la gent ha dipositat la seva confiança en nosaltres pel que representem, i no renunciarem a que Catalunya esdevingui una nació plena i sobirana.

L'home del sac ha dit...

Hola Quim.
M'ha semblat molt interessant i crec que has exposat molt clarament la teva postura, sense defugir res, però no hi puc estar plenament d'acord i ara t'ho explicaré.
Per començar, personalment, no és que els doni cent dies, sinó que els dono els dos anys que va demanar en Mas per aconseguir el concert econòmic, i quatre si li fan falta. Reconec plenament el bon resultat de CiU (no m'atreveixo a dir-ne una gran majoria, perquè un 39% dels vots no ho és, i en el repartiment d'escons es beneficien que la resta del vot està molt fragmentat) i per tant reconec que són ells els responsables de dirigir la nau durant els propers quatre anys. N'estic segur que tindrem un govern seriós i amb una imatge molt millor que l'anterior, però això és tot. Continuo igual d'escèptic sobre la seva irrealitzable proposta de concert econòmic i que puguem avançar en la supervivència econòmica i cultural de la nació. És més, vist des del moment actual, potser fins i tot em podria plantejar de votar CiU en les pròximes eleccions espanyoles per donar-los la força que diuen que necessiten per reclamar el concert, no perquè l'aconsegueixin, que és impossible, sinó per veure que fan, i que si no ho aconsegueixin no sigui per falta de diputats i de suport (tot i que amb en Duran de candidat, per molt que em sembli un bon polític, m'ho poseu molt difícil). La meva incògnica però, és: "i el dia després què?". És molt probable que a les pròximes eleccions espanyoles hi hagi una majoria absoluta del PP, o hi estiguin tan a prop que no necessitin a CiU per res. Què passarà llavors quan ens diguin que ni parlar-ne? No ho heu aclarit mai, motiu de més perquè no us hagi pogut donar confiança en les anteriors eleccions.
I és que el que no puc entendre de CiU, és que puguin conviure amb aquesta naturalitat independentistes i no independentistes o persones que diuen que sí o que no, depenent del que interessa en aquell moment. Potser fa anys era possible, però actualment? Hi pot haver persones amb sentiment nacional que encara creguin que dins de l'estat espanyol puguem rebre un tracte just? Si el no al concert econòmic ha de ser el pas definitiu per a que ho deixin de creure, perfecte, però si no, continuareu sense un rumb fix ja sense remei. No es pot intentar barrejar d'aquesta manera la nit i el dia.
És veritat que heu tingut un número de vots molt més gran que el que va anar dirigit als partits clarament independentistes, però ja tenia clar que la gent no vota amb la independència com a primer motiu per decantar el vot (bé, jo i altres sí, però no la majoria), com a molt és un factor important a tenir present, però no el definitiu, llavors crec q CiU era l'alternativa clarament al tripartit i es va votar l'alternativa. Si el que hi havia hagut fins llavors no havia funcionat o no havia agradat, doncs es va votar l'alternativa, que oferia bastanta seriositat i garanties. Jo vaig portar a amics i a ma mare a un acte de SI, i em van dir que els havia agradat el que s'havia dit i que creien que era bo que estiguessin al Parlament, però no els hi vaig fer canviar el vot cap a CiU, em deien que ara tocava donar-l'hi l'oportunitat a en Mas i a veure que feia... El vot sobretot a SI va ser dels que posem la independència per davant de tot, i dels que ens vam arriscar a votar un partit sorgit del no res amb un personatge controvertit com en Laporta. I perquè posem la independència per davant de tot quan moltes altres persones que estan a favor de l'estat propi com nantros no l'hi van posar? Doncs perquè creiem que és la única solució viable. No sé si possible o impossible, tot depèn del suport que tingui, però viable. Tan viable com ho és el projecte de Ciudadanos o del PP de convertir Catalunya en una província castellana més d'Espanya. Els projectes intermitjos no són viables perquè depenen d'uns que ja sabem el que diran i que no han dubtat en trepitjar-nos i escopir-nos sempre que n'han tingut l'ocasió.

L'home del sac ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
L'home del sac ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
L'home del sac ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
L'home del sac ha dit...

Respecte a l'actitud que dius de SI, doncs és veritat que sembli que es vulguin menjar el món i potser no tenen prou en consideració lo petits que són, però crec que són fidels al seu programa, que era molt clar. Els vam votar perquè proclamessin la independència demà mateix si podia ser. Si no pot ser, doncs que proclamin els avantatges que té i els greuges de seguir lligats a un estat que ens vol destruir. A banda d'això, que donin suport a tot el que pugui ser bo per Catalunya. De moment entre les propostes de lleis que han presentat, a més de la de proclamació de la independència n'hi ha una sobre les hipoteques que veig molt necessària (i que ERC ja ha copiat avui) i una altra sobre donar més roba d'abric als Mossos d'Esquadra que estan en zones on fa molt de fred. És veritat que potser no tenen un projecte concret de país, però és que si el busquessin no es posarien d'acord. El que tenen clar és que el país ha d'existir i creuen que per això només hi ha una solució, que és també la solució a tot el que tu abans has plantejat, que si la crisi i no sé quantes coses més. comencem per tenir un estat amb els recursos que tenen els estats i després apliquem les nostres pròpies respostes als desafiaments que se'ns plantegin, sinó l'únic que tindrem és una gestora amb unes competències cada vegada més minvades per les intromissions de l'estat.
Arribarà el dia en que caldrà mullar-se... veurem que passa... però també hagués tocat mullar-se després de que no va ser possible l'estatut aprovat al Parlament i es va col•laborar en la seva retallada, o després de la sentència del TC... ara la nova meta és el concert, veurem que passa quan no s'hi pugui arribar. Per un costat veig l'experiència del que ha passat sempre amb CiU, quan no s'arriba a un lloc, es fa passar bou per bèstia grossa i es va per un altre objectiu... per l'altre costat us veig una mica ja amb el cul escaldat i potser aquest cop ni us deixeu enganyar ni voleu enganyar a la ciutadania. Tot això ja ho veurem, i segur que en podrem parlar en un futur no gaire llunyà.
I una pregunta a tu personalment. Tu que faries un cop us diguin que no al concert econòmic? I no s'hi valen coses abstractes com plantejar el dret a decidir sense límits, etc...
Una altra cosa que em costa d'entendre de CiU, ja que hi estem posats, és que moltes vegades sembla que va a remolc de la societat i no que intenti canviar la societat ni vendre-li les seves postures. Sempre es diu això de que la independència arribarà quan una gran majoria ho vulgui i tot això, però que fa CiU perquè aquesta gran majoria es produeixi? Jo no veig que es faci res, amb la calculada ambigüitat, no s'aconsegueixen nous adeptes a la causa... Perquè quan es parla de referèndums i d'enquestes sobre que passaria, és molt diferent la situació actual, que una situació on el govern i un partit tan potent com CiU posessin totes les seves forces a la campanya del Sí.
I fins aquí arribo, que m'he passat.
Que provi l'entrada d'any.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

L’Home del Sac, gràcies pel teu excel•lent comentari, ja fa temps que ens coneixem de manera virtual i sempre es un plaer poder llegir els comentaris teus que sempre fas amb tant de seny, de fet estava esperant el teu i.. no m’has defraudat.
Mira no se que passarà amb el concert econòmic a Madrid quant l’anem a plantejar, si el PP te majoria absoluta a Madrid, o només depèn de 4-5 diputats els tindrà del CC o de UPYD i llavors ens fotaran amb la porta als morros, però almenys sabran que a Catalunya ja no ens conformem ni acotem el cap, que si no s’acaba amb aquesta gran injustícia del espoli a Catalunya, que estem disposats a trencar els llaços que ens mantenen encara units a Espanya, ja que sentimentalment fa temps que els llaços estan trencats.
I crec sincerament que aquí totes les forces catalanistes-independentistes haurien d’anar de la ma, i no posar pals a les rodes als gestos i actuacions que el govern e Catalunya pugui fer per defensar els seus interessos.
A CIu ens han votat molts catalanistes que no son independentistes, i molts que si ho son però que opten per CIU perquè consideren l’única força capaç d’aglutinar el sentiment nacionalista, i també d’altres que ho han fet perquè n’estaven farts del tripartit. El canvi el representava CIU.
Els que com tu dius , que només volen la independència com únic objectiu nomes han obtingut 4 diputats, que en cap cas subestimo, tot al contrari em mereix tot el respecte del mon, però avui per avui no representen el sentir majoritari de la societat catalana, i crec sincerament que haurien de tocar de peus a terra, però ells sabran quina es la millor estratègia que han de seguir per la seva pròpia subsistència.
A nosaltres no ens podeu exigir una cosa que mai hem promès però que mai hem renunciat, i no dubtis que treballarem per assolir cotes de sobirania com mai hem tingut.
I si no ja us encarregareu vosaltres de demanar comptes quant calgui

Anònim ha dit...

En primer lloc he de felicitar el comentari de l'home del sac. Hi estic totalment d'acord.
En segon lloc vull posar èmfasi en l'argument d’en Quim, que declara que quan el concert econòmic faci fallida (com sempre han sabut els convergents) CiU no podrà fer absolutament res més perquè no tindrà cap mena de poder. L'única arma de la qual podria disposar CiU és aquella de la que prescindeix: L’ independentisme. Aquesta és la realitat incòmode amb la que es troba CiU.

Personalment crec que durant molts anys CiU s'ha emportat la medalla catalanista servint a Espanya ocultant la realitat als catalans i frenant l’ independentisme. Ara CiU recorre als independentistes perquè Espanya ja no necessita CiU (el catalanisme ha perdut força al estar Catalunya tant exposada a espanya). De totes maneres fa tard, han viscut bé mentint als catalans durant molts anys però seran incapaços de tirar pel terra tota la feina que ha fet la premsa mediàtica espanyola (això inclou El Periódico o La Vanguardia evidentment). Minories catalanistes frisen per que la veritat aflori a la llum (crònica.cat, el diari ARA, sobirania i justícia .cat, racó catala.cat, elsingulardigital.cat i un llarg ETC ), però tan sols són una petita minoria. Els catalans som tant espanyols que CiU ha de reconèixer que no és un partit independentista. Aquests són els fruits de l'egoisme de CiU, de deixar al poble de banda rebent-ne tot el suport. CiU ha venut el poble català per quatre escons a Madrid. Ara se n'arrepenteixen, és cert, però la seva única salvació s'enfonsa i CiU acabarà per desaparèixer en mans de partits espanyols com ja ho estan fent els seus arguments efímers. Potser aquestes darreres eleccions són el darrer crit desesperat dels catalans, perquè si perdem la batalla de la democràcia, les haurem perdut totes.

Robert

Anònim ha dit...

Al Jandrito li respondria que és important que la gent tingui inquietuds sobre la possible independència de Catalunya. Solidaritat Catalana per la Independència explica amb pèls i senyals com es podria produir amb èxit. Tot enumerant les possibles traves com podria ser l'exèrcit d'espanya, boicots per part d'espanya o fins hi tot que espanya votés en contra de que catalunya formes part de la unió europea. SCI i el centre català de negocis, en referent a aquest assumpte, es remeten a la opinió d'experts, juristes i personatges importants la política de la unió europea que reconeixen que Catalunya ni els catalans podríem deixar de formar part de la unió europea en cap cas. Això és inviable a nivell polític (perquè trenca amb l'esperit democràtic amb que es va formar la UE) i aniria en contra dels interessos econòmics de la UE. També hi ha precedents.

Robert

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Home Robert Aquest cop si que t’has despatxat a gust, no m’agrada la expressió que has dit que CIU ha venut al poble català per 4 diputats a Madrid, mai, mai hem venut al poble de Catalunya. Això saps que no es cert, podràs dir que no avancem tot lo de presa que us agradaria a vosaltres, però mai hem traït a Catalunya, perquè saps?? Si ho haguéssim fet, no haguessin guanyat totes les eleccions que s’han fet al Parlament de Catalunya, perquè la ciutadania ens hagués passat factura, com li han fet pagar a ERC que ERC si que va trair al poble de Catalunya, i ho ha pagat!!!.
Nosaltres ens veiem amb forces de dur el país a les cotes mes altes possibles de autogovern, i que sens dubte bordejant la sobirania nacional, per assolir en el moment oportú la independència.
Po ser que ti siguis un nouvingut en la política i que el teu primer projecte polític sigui SCI o no, però en tot cas tots els Ex militants de ERC que ara tenen càrrecs a SCI van ser partícips del tripartit, i alguna responsabilitat compartida tenen i L’Uriel Bertran durant molt de temps va ser un gran valedor del tripartit, ara en diu pestes, però tenia una columna al E-noticies on dia si dia també parlava dels para bens del tripartit, de lo be que ho feia ERC i de lo malament que ho havia fet CIU.
Ara ja sabem on es, dient pestes del tripartit, i segueix amb el seu odi visceral cap a CIU.
Si la nova generació de independentistes basen tota la seva impotència i frustracions en llençar merda contra CIU, no arreglarem res, no aconseguirem res, perquè l’enemic a batre no es CIU, el dia que se’n adoneu potser ja serà massa tard, penseu que la gran promesa electoral de Independència de manera transversal de SCI va obtenir 4 diputats, aquesta es la vostra realitat, no busqueu culpables a CIU, sou vosaltres que no heu sabut transmetre confiança, perquè el missatge estava clar no??, serà que no us han cregut??

Anònim ha dit...

Hi pot haver molts motius per els quals SCI no va obtenir més de 4 diputats i un d'ells podria ser la desinformació dels catalans. No hi vull entrar.
Referent a llençar pestes, et dono la raó, com molt bé va dir Mas, és temps de construir. Sembla que ell vol construir i jo li dono el meu suport. Tan sols volia donar el meu punt de vista, i reconec que molt probablement m'equivoqui ja que és molt catastròfic. Però soc jove i no em refio de res ni de ningú.
Si vols en parlem de SCI però t'he de dir que SCI té fundadors de CiU que s'hi han afegit. Això fa que pensar més enllà del pallasso que encapçala el partit o els cracs que el sostenen a nivell augmentatiu.
Si el que he dit fos cert, estic disposat a perdonar fins a Franco si Catalunya aconsegueix ser plena. Prefereixo parlar d'oportunitats que no pas criticar inútilment, però tan sols he volgut presentar una tesi personal. En qualsevol cas, treballem per la felicitat dels nostres fills, jo vull treballar perquè els meus fills no hagin de debatre aquests temes i no hagin de ser independentistes com jo.

Robert

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Mira a Tarragona vam tenir un gran alcalde que es diu Joan Miquel Nadal al que vaig tenir la sort d’acompanyar a l’Ajuntament durant dues legislatures, com a Tinent d’alcalde de cultura, doncs bé en Nadal deia que teníem la obligació de deixar als nostres fills una ciutat millor de la que ens havíem trobat, i a fe de deu que el legat de Nadal serà recordat al llarg del temps, perquè va ser ell qui va modernitzar la ciutat i la va equipar amb infraestructures que abans no existien, i que ha fet possible una Tarragona competitiva i moderna.
Doncs bé faig extensiu el discurs a que estem obligats a deixar als nostres fills un país millor del que ens hem trobat, i en això estem Robert, tornarem a posar a Catalunya al lloc que li pertoca, i la defensarem allà on la tinguem que defensar, en nosaltres trobaran als valedors d’una Catalunya nova, pròspera i que aspira a ser definitivament plena i lliure, i necessitem que tots ens ajudeu a aconseguir-ho.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

No se perque no s¡ha publicat el comentari del robert, aixi que com que l'he rebut pel mail, faig copio i pego aqui.
Aquest es el teu comentari Robert.

Anònim ha deixat un comentari nou al vostre missatge "Independència?. Parlem-ne!!":

Hem sento força desgraciat de ser Espanyol, i de no tenir un govern que pugui retornar ni la dignitat ni la economia del meu poble. Sento que el meu poble son en realitat 4 gats. Crec que hem de tirar pel terra els arguments esperançadors de Mas (de que hi ha coses per fer, tot i que mai dirà quines) i reconèixer que Catalunya ja és Espanya. Hem d'admetre que Catalunya ha mort com a nació perquè el suport social que té, s'ha deixat enganyar per CiU.

Amb CiU és menys dolorós morir com a nació, aquesta sempre ha sigut la seva estratègia, ajudar-nos a passar el mal tràngol de la mort nacional. I ara amb CiU serà menys dolorós la davallada econòmica de Catalunya per acabar situant-nos per sota de la mitjana espanyola. Ara toca no parlar d'espoli i toca austeritat, ara toca oblidar-se de la nació i toca abaixar-se els pantalons i patir, perquè malgrat podríem acabar la crisi en 1 mes, és preferible servir a Espanya com sempre hem fet. En això ens hem convertit els catalans, en els servidors incondicionals d'Espanya.
Amb solidaritat catalana o reagrupament podia somniar en un país eficient i tolerant, plural, modern, basat en principis democràtics, amb infraestructures correctes, on tot funciona d’acord amb el que es promet (no com a Espanya que mai es compleix la llei per falta de pressupost, mentre que es despilfarra en mesures populistes, per no parlar de qualsevol altre tema polític ja sigui immigració, educació etc etc). La societat catalana ha decidit que CiU és el que ens convé, els catalans hem triat la decadència, hem triat pagar i treballar dur per a empobrir-nos tot escoltant falses proclames i falses promeses mentre d’altres se’n riuen i es freguen les mans, preferim carmelets al cistell de nadal. Ara tan sols depenem de la capacitat creativa i inventiva dels catalans, ja ho va dir Mas, això vol dir que no tenim recursos econòmics i que ens ofeguem, que ja no ens queda res més que la imaginació per mantenir el poc que ens han de prendre. M’avergonyeix tant aquesta situació, que més fàcil pensar que jo no soc català.

Gràcies CiU. Adéu Catalunya, la meva nació ha mort i no tornarà a la vida.

robert

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Uff Robert, el teu comentari es molt melodramàtic, sembla al llegir-ho que estàs a punt de suïcidar-te o de fotre el camp de Catalunya. I sincerament sé que no faràs ni una cosa ni l’altra.
Has pensat per un moment que el vot es lliure, i que CIU ha guanyat totes les eleccions al Parlament de Catalunya??. Has pensat que potser els ciutadans ja estant d’acord amb la manera d’actuar de CIU, i que per això li fan confiança elecció rere elecció??.
Has pensat que potser els projectes de SCI i Rcat no eren prou fiables i que la ciutadania no estaven per invents que no tenien cap futur??.
Has pensant que potser els catalans volen arribar a la independència quan sigui veritablement el moment oportú??.
Catalunya no es morta, ni els catalans tampoc Robert, CIU no ha fet falses promeses ni ha promès la lluna per això ha obtingut el suport majoritari dels catalans. I ara el que ens toca fer es treballar per no defraudar als ciutadans que han confiat en nosaltres.
Si vosaltres els de SCI i Rcat esteu desencantats, no li doneu la culpa a CIU perquè CIU aplicarà el seu programa i no pas el vostre, es el que toca ara, que CIU governi amb l’amplia majoria obtinguda.
Vinga no et desanimis tant i posat a treballar per Catalunya!!! Tots som necesàris!!

Anònim ha dit...

No ho sé si Catalunya o els catalans son morts o estàn dormits. Però el que si que sé es que la economía catalana s'enfonsa i CiU farà tot allò que faria el govern Espanyol: Més austeritat i més treball i eficiència a Catalunya. El mateix que volia en Montilla.
Quan Catalunya sigui pobre i depengui totalment d'Espanya l'independentisme acabarà per morir completament.

Robert

Anònim ha dit...

(1) El que més em costa entendre és la generositat dels catalans. Més d'un milió de persones -persones que van sortir al carrer el 10-J- han decidit donar el seu vot de confiança a CiU, un partit que no ha promès RES per als catalans. I que ha plantejat un pla que tothom sap que fracassarà....

Anònim ha dit...

(2) El plà d'en Mas es austeritat i fer-se fotre mentre l'espoli es mante exactament igual fins a les eleccions generals. Un cop arribin les eleccions generals resar per a que no guanyi el PP amb majoria absoluta (en tal cas perfecte per a CiU, diu que no hi ha res a fer i es renta les mans i es queda tant ample, no fa absolutament res per a Catalunya), també resar per a que IU no tregui més vots que CiU com ja diuen totes les enquestes. Finalment, resar per a que un cop siguin una força decisiva, siguin capaços de convèncer al PP per tal que aquest renunci a la font d’ingressos més important d'Espanya en plena crisis econòmica (concert català) a canvi del seu vot incondicional per a ves a saber que més important. Es clar que si CiU els convenç en aquest sentit quedarà palesa la estupidesa del pp i em riuré que em pixaré de riure....

Anònim ha dit...

(3) Finalment, per acabar-ho d’adobar CiU no mourà ni un sol dit per a explicar altres solucions com l’independentisme malgrat la confiança que tants il•lusos independentistes hi han dipositat. Ni tan sols serà capaç d’explicar als ciutadans les avantatges immediates i a llarg termini de d’independentisme, tant nacionals com socials o econòmiques. Hi ha qui pensa que CiU realment té un plà tal com promet i assegura. Si algú ho entén que m’ho expliqui.

robert