dilluns, 27 de desembre de 2010

Apunteu-vos aquests noms!! En sentireu parlar ben aviat d'ells

Sempre m’ha agradat estar al dia en les noves tecnologies, i haig de reconèixer que això del facebook em té ben enganxat, entre d’altres coses m’ha servit per retrobar vells amics que els hi havia perdut la pista, per tenir més a prop a companys meus de la feina o la política, i també per conèixer a nova gent que d’altra manera mai hagués conegut. I això bé a tall perquè he pogut conèixer diferents amics, alguns molt joves, que a pesar de la seva joventut m’ha sorprès la seva maduresa, la seva claredat d’idees i la seva bona feina. Tots ells involucrats amb el seu país qué estimen, i cadascú des de el seu àmbit treballant amb les entitats cíviques i culturals de la seva ciutat i obrint-se camí per mèrits propis en aquesta societat cada cop més competitiva, n’hi ha molts exemples, però us parlaré de tres joves que trenquen amb l’estereotip que la joventut passa dels problemes del país, que només volen divertir-se i que tot es droga, sexe i rock and roll, i això no és cert, aquests tres joves dels que us vull parlar tenen 17,18, i 16 anys i sòn joves si, però suficientment preparats, i si no doneu una ullada als seus currículums:

Manel Ferrer. El Manel Ferrer ,Gironí de soca rel, es tot un líder d’audiència entre la població juvenil i té una amplia experiència en el mon de la ràdio i la televisió, amb nomes 17anys, en fa 18 el proper 12 d’abril, porta ja una llarga trajectòria en el mon audiovisual, així en Ràdio havia col·laborat ja fa un temps en el programa de Radio " Com viure en un galliner "de Com Ràdio, i actualment es Tertulià de la taula del divendres al Secret de Catalunya Ràdio, que està presentat per Silvia Coppulo, Actualment es Subdirector i copresentador del "Tenim un problema", cada dissabte a Ràdio Estel ,i també cada dijous a les 8:30 del mati fa la secció del "galliner de la tele" a Ràdio Gràcia, des de el tren, on ha tingut mes de una anècdota dalt del vagò. Tinc entés que aquest estiu al complir els 18 anys te en projecte viatge a Madrid amb L’AVE, si fa el programa des de allà pot donar per molt!!!
En televisió: Fa de Reporter del programa "Hola nens" de Barcelona TV
Es Col·laborador esporàdic al "Tvist de TV3", entre d'altres programes de la casa i es Col·laborador fix del programa de política "Vostè té la paraula" a Canal Català.
El Manel té tots els ingredients per triomfar en el mon audiovisual, està preparat, es espontani, simpàtic, connecta bé amb la gent, te una veu agradable i també te una bona presencia. Té sentit crític i es molt exigent amb el que fa, gairebè sempre busca la perfecció, amb tots aquests ingredients, segur que aviat serà el presentador d’un programa de màxima audiència no ho dubteu. Tenim al davant a tot un probable lider de masses. Aqui teniu el link del seu bloc
http://manel-ferrer.blogspot.com/. entreu, es interessant el que diu.

Cristian Monforte. El Cristian Monforte Rubia, està cridat a fer grans coses en el mon de la política, sorgit de l’Hospitalet de Llobregat, estudiant de ADE (Administració i direcció de empreses) a la Universtat de Barcelona , te profundes arrels catalanistes, implicat amb el seu país va decidir militar a la JNC de L’Hospitalet de la que ben aviat serà el seu cap Comarcal. De idees clares i fluïdesa verbal impressionant, ha participat en varis debats a canal català on es recorda especialment la seva intervenció en vostè te la paraula on amb les seves preguntes clares i concises va fer perdre els papers als líders politics de PXC el Sr Anglada i de SCI Lopez Tena, on va aconseguir que es mostressin tal com son es a dir uns egòlatres intransigents i autoritaris.
En Cristian a pesar dels seus 18 anys, i amb una infantessa molt dura on ningú l’ha regalat rés i s’ha fet camí tot sol, es a mes a mes una gran persona, amic dels seus amics, sempre disposat a ajudar als altres, aquesta humanitat aquest tarannà innat que té, n’estic segur que farà que estigui predestinat ben aviat a tenir responsabilitats politiques importants al nostre país, només espero que quant arribi aquell dia, se’n recordi de mi eh Sr President ?.
Perquè coneixeu els seus pensaments polítics us deixo el link del seu bloc, perquè així l’incentiveu que vagi actualitzant amb assiduïtat. Val la pena llegir el que diu. http://parlantdepolitica.blogspot.com/



Didac Domene Marcé
I la tercera personeta que vull destacar es la mes jove dels tres, té 16 anys es diu Didac Domene estudia 4 ESO, i des de fa 5 anys fa de voluntariat a una residencia geriàtrica de Vilafranca Mare Ràfols, això ja diu tot del tarannà d’aquest jove vilafranquí, que a part ha organitzat dies de lleure en relacio amb la gent gran i en explicacións de la fundadora de la resiència a mes a mes està posat en castells, li agrada la jardineria, es un apassionat dels pessebres de Nadal, balla sardanes amb la colla sardanista de Vilafranca i també està molt implicat amb el seu país, milita a la JNC i es el relacions publiques de nous catalans joves de la sectorial de immigració de CDC, i un dels encarregats de les noves tecnologies i informàtica de nous catalans joves.
El Didac té tots els ingredients necessaris per liderar un projecte social que façi la nostra societat mes justa, i en un futur no molt llunyà serà alcalde de Vilafranca, no ho dubteu, i desprès..... serà el que ell vulgui. Qualitats no li manquen !!
També us deixo el Link del Bloc d'en didac perque coneixeu com pensa i pugeu establir debat amb ell, http://didacdomenemarce.blogspot.com/
Així doncs apunteu-vos aquests noms Manel Ferrer, Cristian Monforte, Didac Domene, ben aviat en sentireu parlar d’ells. I sabeu que es el millor de tot?, son amics meus, i n’estic ben orgullós!!!.

21 comentaris:

Didac Domene Marcé ha dit...

Moltes gracies Quim,com no de vida nomes n'hi ha una,i jo sempre he pensat que en aquesta hem de deixar petjada, que diguin ''ei això es axis per que dida(ho el nom que sigui) ho ha fet'' però deixar una bona petjada, aprofitar la vida per fer coses bones i amb una bona base, i amb idees clares i concises, i que serveixin pel futur del nostre país,i que ens portin a una Catalunya Rica i Plena, Molt Bones Festes a Tots. ;-)

Ramon ha dit...

És molt important que gent jove es preocupi i s'interessi pel nostre país i pel gran projecte de CiU, aquests són tres clars exemples, peró el millor de tot és que afortunadament en sóm molts més els joves que lluitem per Catalunya desde CDC, UDC, JNC o UJ, i que no és veritat que no hi ha joventut preparada que li interessi la política.
Enhorabona Dídac, Manel i Cristian, i per descomptat Quim i endavant.
Visca Catalunya!

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Didac, t'ho he dit mil vegades, el futur es teu, arribaras allà on tu vulguis arribar, els limits els posaràs tu.
una abraçada

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Ramón Tot just acabar de publicar el post he pensat, no parlo de cap de Tarragona, però certament a l’escrit dic que n’hi ha molts joves compromesos amb el país i que en treia tres exemples, i cert, a Tarragona també tenim joves de la JNC compromesos amb el país, amics meus també i que segur que també algun dia sereu protagonistes com per exemple L’Oriol Vazquez, una gran persona,un tio excepcional i que també aviat serà cridat a fer grans coses per la nostra ciutat i per Catalunya,<però n’hi han mes, i tu Ramón , que estas a punt de pujar al tren de la JNC, no t’ho pensis es el millor que pots fer, t’ajudarà a realitzar-te com a persona i com a polític.
Vinga som-hi queda molta feina per fer encara

Marc Gonzàlez Martí ha dit...

Fa goig veure com gent jove demostra que l' edat no és cap impediment per demostrar que vols lluïtar per unes idees i un país.
Això genera, si encara hi cap, que els que també som joves, tinguem encara més ganes de compartir/demostrar que podem fer moltes coses, ens queda molta feina a fer i els joves estem per ajudar i contribuir en tot el que calgui,
Som-hi!

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Estic d'acord Marc, ara es el vostre moment, s'obren moltes oportunitats de treballar pel projecte comu de pais, i volsaltres els joves d'ara haureu d'asumir responsabilitats politiques ben aviat, necessiteu tenir una formació, i un bagatge que us permetrà arribar fins on volgueu.
Vinga una abraçada

garmir ha dit...

Quim:
Ets un magnific headhunter de Nous Politicsc convers, els anirem seguint.
Edmón.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Saps Edmón, que aquests tres a pesar de que son uns craks en el que fan, son excelents persones i implicats amb tot el que fan. I per això els he volgut dedicar aquest post.
Està clar que n'hi han molts mes joves que també deuen fer coses semblants, pero.. jo conec aquests tres, son els meus amics i... els vull promocionar, perque s'ho mereixen.

MnLmYmAn ha dit...

Sort a les Joves promeses! Manel eres la cosa mas guapa que e visto en mi vida ojazos!

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt aquest "article" i crec que en els diaris espanyols com el Periodico o la Vanguardia hi falten opinions d'aquest tipus. Trobo que és una opinió que s'ajusta molt a la realitat, però com tota opinió, té punts en els que s'hi pot discrepar i jo discrepo en un punt que diu "Cristian Monforte [...] va fer perdre els papers als líders politics de PXC el Sr Anglada i de SCI Lopez Tena, on va aconseguir que es mostressin tal com son es a dir uns egòlatres intransigents i autoritaris." al llegir-ho m'ha sobtat que algú poguès fer perdre els estreps a Lopez Tena. Per tant he mirat el video al youtube i he vist que si bé és cert que hi havia tensió en el debat. Alfons Lopez Tena ha desmuntat les preguntes malintencionades de Cristian. Dic malintencionades perquè és un d'aquells catalans o espanyols que intenta posar pals a les rodes a la independència. Allò de que "ara no toca perquè..." i tot seguit diuen cualsevol tonteria o excusa que fàcilment refuta Alfons Lopez Tena. No ha decebut i com a bon populista ha dit que "ara no toca perquè els catalans tenim amics a Madrid" al que Alfons Lopez Tena ha respòs que per a declarar la independència no calen "amics". Un dels arguments més estúpids que he sentit mai he de dir. Però desprès n'ha tret un altre de més convergent: "ara no toca perquè els catalans estem arruinats econòmicament" al que Alfons Lopez Tena ha respòs que independència o sobirania també ho és en el sentit econòmic, i per tant poder autogestionar els nostres propis recursos que ens podrien treure d'aquesta situació. A més ha afegit que és l'espoli el principal culpable de l'ofeg de l'economica catalana.
No dubto que aquest noi tingui futur professional, i més donant la imatge de "la víctima que se n'ha ensortit perquè val molt", sempre és lícit que et toqui la loteria del populisme i aprofitar-se'n. Tant de bo que quan arribi ben amunt, pensi en com de fotut estava el tema quan ell era abaix, i treballi per la sobirania del nostre país sense cap "pero..." que pugui valer.
Finalment una última apreciació personal. Crec que Catalunya viu un moment d'inestabilitat, molts catalans pensen en la independència. Però molts polítics se n'aprofiten i llençen excuses per defensar-la i alhora acotar-la. Aquest noi, com la resta de convergents, és un d'ells. Utilitzen l'argument de "us donem la raó però hi ha un motiu X pel cual ara no toca, si ens voteu estareu votant a gent que us comprèn". El que no diuen és que malgrat la comprensió, no pensen fer res per defensar-la ans al contrari.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Anònim, agraeixo el teu comentari, encara que m’hagués agradat que haguessis posat un nom al final, i no t’hagués d’anomenar com anònim, encara que intueixo qui ets, i t’agraeixo però que hagis comentat al meu bloc.
Mira sobre la intervenció del Cristian al vostè te la paraula, perdona, però hi ha un moment en que el Lopez Tena, queda sorprès per la pregunta, quant en Cristian li canvia la paraula empresa, per independència, queda desarborat, i dubta, dubta i es mostra nerviós, i abans que m’ho diguis, el Cristian certament l’interromp un parell de cops perquè no li estava contestant en allò que li estava preguntant, i lo de la prepotència no em referia nomes al debat, sinó a lo que el Cristian es va tenir que sentir a la mitja part del programa i que no va sortir en antena.
I el post amic Robert ( ets el Robert oi), no parlava de independència, parlava de tres amics meus joves en Manel ( no afiliat a cap partit polític) que s’està obrint pas en el mon audiovisual, El Cristian Monforte estudiant de ADE i patriota com els que mes i si militant de la JNC i proper president comarcal de l’Hospitalet, i el Didi ( Didac Domene) Vilafranquí de soca rel, involucrat en projectes socials i voluntariat des de ben petit, i nomes té 16 anys, i també enamorat del seu, el nostre país Catalunya.
Robert, no parlava de independència en aquest post, no perquè ara no toca, sinó perquè volia parlar dels meus amics, que per cert tots tres son independentistes igual que jo.
Però això em dona peu, perquè en un proper post, pugui parlar tranquil•lament de la independència de Catalunya, debat del que mai defujo i del que en soc defensor, perquè la nostra fita no ho oblidis es assolir la sobirania Nacional de Catalunya.

Anònim ha dit...

Perdona, soc el Robert.

Tens raó quan dius que no parlaves d'independència. Tinc tendència a veure tot des de la perspectiva de l'independentisme. Potser per això mai podria ser un bon blogger com tu ;). M'he disculpat, ara toca l'excusa, precisament en aquell debat parlaven sobre temes d'independència. Tan sols volia aprofundir una mica en aquell punt. El teu post m'ha agradat perquè realment és temps de construir país, i això és una tasca difícil que han de fer persones de manera altruista per convicció i per al país. Aquests tres individus son un bon exemple de ciutadà model.

Tanmateix estic impacient per veure el proper post. Tots sabem que ha nascut un grup parlamentari que vol la independència JA. Però alhora sabem que la majoria d'independentistes han preferit abaixar el cap i votar CiU. Crec que seria molt interessant analitzar-ne les causes. Per altre costat hi ha una pregunta que em fa molta gent de manera espontània: "Catalunya s'independitzarà, si o no?", sense ni tan sols un referèndum (el que Mas no vol fer per exemple) respondre-la és potser aventurat.

Una salutació,

Robert

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

A veure Robert, gràcies per reconèixer que t’agrada’t el post, i sí aquestes tres personetes son un bon exemple de ciutadà model tal com dius.
No defujo mai el debat, ja em comences a conèixer i a cada pregunta li poso una resposta, no les passo per alt com aquell que no vol.. o no sap.
Sí el proper post que faci parlarà de la independència, tindré que buscar un títol que potser no t’agradarà gaire com per exemple “la independència tal com la proposa SCI ens duria el país a les roques”. Segur que t’agrada el post
I et responc, sí algun dia bastant proper Catalunya esdevindrà un país independent,aquesta legislatura encara no, però la propera, podria ser un bon moment per plantejar el dret a decidir.
Dependrà de tots que això sigui possible, i espero que aquesta legislatura els partits catalanistes siguin capaços de sumar esforços i establir ponts d’unió, no pas barreres que separin, perquè si els catalanistes estem dividits qui surt guanyant es Espanya,

Manel Ferrer ha dit...

Carai veig que la cosa s'anima força!
Primerament vull donar les gràcies al Quim per haver tingut aquesta idea tant bona de fer esment de les "joves promeses" com ell li diu, en el seu blog.
No cal a dir que estic molt content de que m'hi afegeixi com un d'ells!
Penso que es important que s'en faci promoció de les tasques que realitzem els diferents joves, ja que es la millor manera de donar-nos a coneixer!
I per acabar donar les gracies a tota la gent que s'ha llegit el article, per els que despres han comentat i per els que no també, gràcies!
PD: gràcies per el piropo dels ulls! :D

L'home del sac ha dit...

Donaré un cop d'ull a aquests blocs.
Bones festes Quim.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Manel: El secret del vostre èxit rau en que tots tres sou bones persones, excel•lents persones diria jo, amics dels vostres amics i sempre disposats a escoltar i a ajudar als demes, aquests valors Manel, no s’adquireixen es neix amb ells, es tenen o no es tenen i vosaltres els teniu, No els desaprofiteu!!.
Segur que a Catalunya n’hi ha molts exemples com tu, el Cristian o el didi, només cal trobar-los, però jo us conec a vosaltres i he volgut fer-vos un reconeixent. Per cert, tinc molta sort de ser amic vostre, gràcies!!

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

L’home del Sac:
Gràcies pel teu comentari, ves-los seguint als seus blocs perquè de debò que el que diuen es interessant!!.
Per cert ja tinc preparat el proper post que parla sobre la independència de Catalunya, tal i com li vaig prometre al Robert que faria.
Espero els teus comentaris i la teva opinió.
Bones festes també per tu.

Diego Flores ha dit...

Molt bon article!
Es interessant saber que hi ha gent que vol demostrar les persones de valor del seu país. A més de claredat per informar esta bé que ho donis a conèixer.Avui dia poca gent s'interessa pels involucrats en el país. Molta sort i segueix endavant.
Assenyalar els punts forts que tenim es una de les millors maneres de cuneixer-nos.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Diego, justament això es el que he volgut resaltar, la plena dedicació d'aquests joves al seu país desde la vessant social el Didi, la vessant politica el Cristian i la vessant audiovisual i comunicadora el Manel.

Jandritto ha dit...

bueeno, aviam si en sentim parlan-de de estos xikets :) son lo nostre futur o eiso diuen!