diumenge, 11 de juliol de 2010

Som una nació tenim dret a decidir !!!




El poble de Catalunya ha parlat, més d’un milió de ciutadans han sortit al carrer per expressar lliurement un sentiment, Catalunya es una nació, digui el que digui el TC.
La sentència del Tribunal Constitucional que cercena el nucli i la essència d’un estatut que havia trobat el seu encaix dins de l’estat espanyol, el que ha aconseguit, es justament fer-nos veure que els catalans no hi cabem en aquesta Espanya. Ens obliga dons a buscar una sortida d’aquest estat espanyol que no ens reconeix com a poble, ni defensa la nostra llengua ni respecta la nostra singularitat.
Ens hem adonat que la Espanya plural que ens explicaven no existeix, tot era una fal·làcia, la Espanya real es la de sempre, la Espanya rància i caduca, que mai entendrà que el català es la llengua pròpia de Catalunya, i que negarà que pugui ser la nostra llengua vehicular, la que ens obliga a renunciar a ser el que som i que tampoc entén que els sentiments no s’imposen sinó que es tenen o no es tenen, i per tant no ens podran imposar mai ni una llengua ni una bandera que no sentim com a pròpies.
Hem perdut massa temps intentant fer pedagogia a Espanya, no ens ha servit per a res, ni ens entenen ni ens volen entendre. No ens volen però tampoc no ens deixen marxar, ens escanyen, ens insulten, ens deprecien i a mes a mes ens segueixen espoliant. Ja ha arribat el moment de dir prou.

A Catalunya hi haurà un abans i un desprès del dia 10 de setembre , alguna cosa es cou, no pot ser que 1.200.000 persones surtin al carrer i tot segueixi igual i aquí no passa res. Es l’hora de demanar suport a les institucions europees, i sol·licitar arbitratges internacionals per tal de poder plantejar amb llibertat el dret a decidir. Ningú pot negar a un poble a decidir lliurement el seu destí. Crec sincerament que ha arribat l’hora que els catalans poguem exercir amb llibertat el nostre dret a decidir el nostre destí, ara es l’hora que es plantegi un full de ruta i un calendari per a poder realitzar-ho.
Ara toca als polítics Catalanistes recollir el missatge dels milers i milers de ciutadans que han expressat la seva opinió i posar-se a treballar fermament per fer realitat allò que en aquesta manifestació s’ha reivindicat i que no es altre cosa que la sobirania nacional de Catalunya.

4 comentaris:

L'home del sac ha dit...

I ara que ja tenim tots clar que no hi cabem, fotrem el camp o almenys ho proposarem?

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

L'home del sac, ara que ho tenim clar, hem d'aconseguir que aquest sentiment sigui majoritari a Catalunya, i això passa per una consulta popular, un referèndum vinculant per l'autodeterminació de Catalunya. I com això no ho permet la constitución espanyola, necessitem de la complicitat de les institucions europees i inclòs de la ONU, que determina que tots els pobles tenen dret a decidir el seu futur. I evidentment Catalunya també. per això hem d'estar segurs que quant plantegem el referèndum el guanyarem, perquè ... d'altra manera el podríem perdre i llavors tots els arguments que hem esgrimit no haurien servit per a res.

Font Paulus, molt desorientat ha dit...

Benvolgut Quim:

Estic fet un mar de desorientació nacional-sobiranista. Per quina raó no ha sortit endavant la IP promoguda pel gran López-Tena a la Mesa del Parlament? De què te por CIU? Està rebent, potser, pressions d'algú? Ho dic perquè al Juny d'aquest any Conver va acceptar la serva tramitació. Gràcies.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Von Paulus, sincerament no ho sé perquè ha votat en contra, suposo que les seves raons hauran tingut per fer-ho, encara que es difícil de explicar i més desprès del missatge tan clar que va donar el poble de Catalunya el proppassat diumenge 11 de juliol.