dissabte, 3 de juliol de 2010

Ara cal donar un pas endavant!!!




Sincerament, després del pas dels dies , un cop donada a conèixer la sentència del tribunal constitucional on es desvirtua i cercena el nucli de l’estatut, es pot dir que aquest no es ni de bon tros l’estatut d’autonomia aprovat fa 4 anys en referèndum popular, després d’haver estat aprovat prèviament pel Parlamento Español.
La màxima dita en democràcia es que la sobirania esdevé del poble, i el poble va votar en referèndum el seu estatut d’autonomia, cap tribunal doncs està legitimat per revocar la decisió sobirana del poble.
Amb aquesta sentència adversa, el TC no ha considerat que el poble català acceptava de manera implícita seguir sota les regles de joc de l’estat espanyol, sempre i quant es respectes la idiosincràsia que els catalans tenim com a poble. Ara el TC diu que no encaixem en la Constitución Española, i ens ho diu 4 anys després d’haver-ho aprovat i en el que al llarg d’aquest temps s’han anat desenvolupant competències i lleis d’acord amb l’estatut aprovat pel poble.
Tot això ara, es paper mullat, no encaixem a la Constitución Espanyola, “la indisoluble unidad de España,” no es pot permetre estatuts d’autonomia com el de Catalunya, però si els d’altres que van fer un copyrigth del nostre i no tenen cap problema en seguir endavant tal qual ho van aprovar. Només ens afecta a nosaltres. El tema de Nació, Llengua i poder judicial es massa fort perquè a Espanya ho entenguin. Per a Espanya sempre serem la nota discordant, sempre serem els insolidaris , els reivindicatius, i els rondinaries.
A Espanya saben també però, que els catalans només cridem, però mai passem a l’acció, i que amb el pas del temps tot s’oblida i acabem acceptant la situació, per després quedar tot en no rés.

La sentència negativa del TC, no per esperada, ha agafat als partits polítics en general amb el peu canviat, perquè estem en època electoral, tenim les eleccions catalanes a tocar, i qualsevol moviment en fals pot portar a una davallada electoral a qualsevol partit polític. La prova la tenim amb el president Montilla que en les primeres declaracions institucionals després de la sentència fa una crida a la manifestació del 10 de juliol i ara se’n penedeix d’haver-ho fet, doncs es pot donar la circumstància que en lloc d’una manifestació a favor de l’estatut sigui un clam independentista, amb ell encapçalant la manifestació, bé de fet ja ha deixat clar que no l’encapçalarà i menys amb el lema “som una nació tenim dret a decidir “, ha especificat que anirà en una segona línea institucional.

Ara cal donar un pas endavant, cal una resposta ferma i contundent a la sentència de TC, aquesta resposta no ha existit de manera institucional. No sé la participació que hi haurà a la manifestació, però la resposta ha de ser clara “No volem aquest estatut, el retornem, que se’l quedin”. No podem retrocedir ni un pas més, ans al contrari hem de donar per conclosa la via autonomista i hem d’anar a buscar la solució sobiranista. Som una nació i tenim dret a decidir.
Es imprescindible la convocatòria de eleccions Catalanes ja, i que el nou govern sortint de les eleccions es replantegi els nostres llaços amb l’estat espanyol.

La gran avantatja que te l’estat espanyol es que sap que a Catalunya totes les forces polítiques ara per ara no es posaran mai d’acord per defensar Catalunya, al psc-PSOE tenen masses interessos partidistes igual que al PP de Catalunya, que evidentment abans faran costat a Espanya que a Catalunya, Per poder plantar cara a tots els desvergonyiments i ignomínies que ens han fet ,necessitem un govern fort i catalanista, necessitem una altra majoria al govern de Catalunya, necessitem una majoria amplia i nacionalista i això només pot sortir de les urnes i de la decidida voluntat del poble de Catalunya perquè així sigui.
Només així serem respectats i podrem decidir el nostre futur.

6 comentaris:

L'home del sac ha dit...

El problema és que no veig que en Mas es vulgui replantejar llaços... Ara parla de concert econòmic, però això no és pas creïble. Dins d'aquest estat no ens ho permetran mai!

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

En Mas parlava del concert econòmic abans de saber la sentència del TC.
Ara ens haurem de replantejar quines han de ser les nostres relacions amb l’estat espanyol.
Catalunya i els catalans haurem de decidir que volem, no ens podem desentendre, ens pertoca a tots, la nostra resposta ha de ser ferma i unitària

Font Paulus ha dit...

Quina opinió et mereix que al final en Joan Laporta es presenti a les eleccions nacionals catalanes, i si això pot tenir incidència electoral a l'univers sobiranista/nacionalista/indepe? Gràcies.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Font Paulus:
Fa una setmana t’hagués dit que en Laporta es fotaria una garrotada a les eleccions, ara en canvi penso que probablement la sentència de TC pot beneficiar-li una mica donat que els ànims estan molt calents, i en aquests moments no hi ha cap alternativa independentista seriosa i creïble, ja que ERC no té cap tipus de credibilitat i els vots independentistes ex ERC tenen que anar a parar a algun lloc, una part aniran a CIU son aquests que alguna vegada ja ens havien votat i potser ara ens tornaran, però una altre part , aquells vots de ex ERC que mai ens havien votat, seguiran sense fer-ho, però hauran d’anar a para a algun lloc, potser en Laporta pot capitalitzar aquest vot, Bé de tota manera això pot representar si entra al Parlament uns 5-6 diputats màxim.
Gràcies per llegir el meu bloc i deixar un comentàri, espero que segueixes deixant els teus comentaris, sempre seran benvinguts.

L'home del sac ha dit...

El que està clar és que de cara a les pròximes eleccions només hi ha dues opcions creïbles:
1. Continuar com estem ara i intentar anant passant el temporal com es pugui, sabent que a poc a poc ens aniran prenent més i més coses...
2. Independència.

Qualsevol cosa pel mig ha quedat clar que no és possible i demanar-ho no és més que perdre el temps i intentar enganyar als electors.

Dessmond ha dit...

Cal anar més enllà, efectivament. Ara, no llencis coets abans d'hora. No sigui que et rosteixis!
Jo resto a l'espera. A veure què farem després d'escalfar els ànims. Si l'endemà de la manifestació tornem a salvar els mobles a en ZP ja podem plegar.