dimarts, 29 de juny de 2010

D’això....... i ara que???

Ja està, el passat 28 de Juny el Tribunal Constitucional, (un TC molt qüestionable des del punt de vista de legitimitat i rigorositat) va emetre l'esperada sentència sobre l’ Estatut . Aquell que els catalans vàrem votar en referèndum i que estava sobre la taula en espera de resolució i sentencia des de feia 4 anys gràcies als recursos dels salvadors de la pàtria espanyola: el Partido Popular., el Defensor del Pueblo(PSOE), i unes quantes comunitats autònomes que s’hi van sumar tant del PP com del PSOE.
Un tribunal constitucional que estava caducat des de feia 3 anys, i que no s’havia pogut renovar perquè ni PSOE ni PP s’havien posat d’acord en la elecció dels nous jutges ( vaja independència del poder judicial, triats pels partits polítics).

El problema no radica en quants articles s’han declarat anticonstitucionals, i que per 8 vegades es parli de la “indissoluble unidad de España” (mmmm, te un cert tufillo franquista aquesta coletilla en la sentència per 8 cops). El problema radica en que mai un estatut que ha passat pel sedal del Parlamento Espanyol i que ha referendat el poble de Catalunya 4 anys després es declari anticonstitucional, perquè uns personatges caducs, anomenats jutges, però triats pels partits politics espanyols decideixen escriure ells la seva història.

Amb aquesta declaració del TC, ens han deixat clar que Catalunya no hi cap a la “Constitución Española,” per tant ens estan dient que Catalunya no hi cap a Espanya, i ens estan convidant a marxar. Potser aquest cop farem cas d’aquesta advertència i no caldrà que ens ho diguin dues vegades.
Tanta por de que els catalans puguin expressar el seu dret a decidir, si no es per decidir el que volen els de Madrid, i al final aconseguiran que s’uneixin esforços per dir Adéu Espanya. Bye Bye Madrid.

Ara resta pendent una resposta unitària de les institucions, entitats, mitjans de comunicació i del poble de Catalunya, l’ estatut vigent aprovat en referèndum era la prova de que s’acceptava pertànyer a un suposat estat plural, amb un status propi. De cop ens han barrat el pas, ni Espanya es un estat plural ni aquest es l’estatut que volem.


4 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Que Espanya és un estat plural fa molt que ho sabem, el que passa és que n'hi ha que no els ha interessat veure-ho.
I ara, ho veuen clar que és impossible i només hi ha una sortida?

Titi ha dit...

Mai aprendran que amb un tracte més respectuós i comprensible cap a la nostra terra molts catalans se sentirien més espanyols. Però no han canviat, ni canviaran mai. Continuen éssent els mateixos que fa 30 anys, els mateixos que fa 300 anys... el mateix espanyolisme ranci, disfressat amb una pseudodemocràcia que fa pudor per tot arreu, com bé afirmes.

La única vía que ens queda als catalans és la independència. I la defensarem, com sempre, des de la cordura, però també des de la consciència que, si cal tirar per la unilateralitat, hi tirarem. Perquè quan els "demòcrates" defensen la legitimitat dels tancs per defensar la seva perpetua patria, tirar pel nostre dret no ha de comportar-nos cap remordiment de consciència.

Ja n'hi ha prou que se n'enfotin de nosaltres des de Madrid. Ja n'hi ha prou de ninots que governen la nostra terra agenollats.

garmir ha dit...

Ho han fet amb tota la mala baba delmón, 28 de juny, estiu, per el 10 de juliol, mani, i després vacances i ningú recorda res, em sembla que ens prenen el pel a les catalans, siiiii ja sé que és un altre tema, peró recordeu lamani del 12 de juliol del97 per salvar a Miguel Angel Blanco, ETA no va fer cas, SIIIIII ja sé que no té res a veure, peró una mani al Juliol, en pocs dies tot s'oblida.
SOM UNA NACIÓ.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Garmir, gràcies pel teu comentari
acabo de fer un altre post on explico algo respecte dels catalans i que sempre acabem claudicant.