diumenge, 25 d’abril de 2010

Montilla reclama a Mas que es defineixi si es independentista:

Ara resulta que l’esperpent de president que tenim, Pepe Montilla, que ha estat al front del Govern de Catalunya durant 4 anys gràcies al recolzament d’un partit que es declara independentista, i que no ha tingut cap inconvenient per acceptar sense pudor el seu suport, que l’han mantingut de president de Catalunya durant tota la legislatura, i que durant tot aquest temps no ha tingut cap neguit, ni preocupació per tenir de soci de govern a ERC, ara resulta que la seva gran preocupació es demanar i retar a L’Artur Mas que es definís si es independentista o no.

En Montilla en lloc de preocupar-se d’això el que hauria de fer es explicar que la única manera que té de mantenir-se de president, (per molt que digui que segueix creient com diu la darrera campanya mediàtica, no sé si institucional i pagats per tots), la única manera de ser president es si el tripartit suma de nou, i per tant necessitarà de nou el recolzament de ERC, que sempre s’ha proclamat independentista. Per tant no veig la preocupació obsessiva que tenen per si CIU es o no independentista, quant tenen de soci de govern a ERC, i això en canvi no es cap motiu de preocupació, ni neguit.

Ja he explicat en mes d’una ocasió que sembla que la obsessió dels socialistes , del tripartit en general i dels mitjans de comunicació es fer veure que CIU es un partit independentista, i voler que l’ Artur Mas es defineixi clarament a favor de la independència, per així voler aconseguir que CIU perdi part dels vots que provenen de sectors mes moderats, no independentistes. CIU es la força política que al llarg de tots aquest anys ha aconseguit el recolzament popular que té, i que l’ha permès guanyar totes les eleccions al parlament de Catalunya, perquè com en el seu dia va definir Pujol CIU ha esdevingut el Pal del Paller del catalanisme, a CIU hi cabem tots els catalanistes , siguem o no independentistes, els sobiranistes i també els autonomistes, del que es tracta es de fer la casa gran i no posar etiquetes ni barreres que serveixin per deixar fora a uns quants, del que es tracta es de donar cabuda a tothom i tots junts anant assolint cada cop els reptes que la ciutadania reclama, perquè això es CIU i ho seguirà essent, i evidentment per aconseguir això es necessari primer guanyar les eleccions amb la majoria suficient per a poder aconseguir-ho, i segon amb la força que dona la majoria suficient, plantejar els reptes de manera clara i decidida.

Té raó Montilla quant diu “Mas i jo som diferents. Molt. Molt diferents. Però les nostres diferències personals i polítiques no són res al costat de les diferències que tenim sobre el model de país “Jo, no m’amago de res: Ni del que sóc, ni del que penso, ni del que faig. Aquesta és la diferència.
Si Sr Montilla afortunadament en Mas i vostè son molt diferents, i el model de país que defensen també es molt diferent, i certament els ciutadans saben com es vostè i com pensa, per això va tenir el suport popular que va tenir, es a dir el pitjor resultat mai obtingut pel PSC al Parlament de Catalunya amb 38 diputats. Està clar que vostè ja no dona per a mes, moltes gràcies per tot sr Montilla i adéu siau.

PD. L’Artur Mas ja ha donat suficient proves del seu sobiranisme, malgrat tot sembla ser que això no es suficient i tots aquells que li reclamen que es declari obertament independentista, ni ens han votat ni ho faran mai.
CIU segueix sent la única força política catalanista capaç d’aglutinar el sentiment nacional català i que pot vertebrar el vertader canvi a la situació actual del nostre país.

5 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Artur Mas, el candidat impermeable!!!
XD
No tinguem pressa, quan el bloc radical del TC faci la seva feina, i aquests la faran bé i sense miraments, fins i tot en Mas s'haurà de mullar.

L'home del sac ha dit...

Per cert, mentre en Felip Puig porta dies cridant a votar sí, avui surt l'alcalde de Martorell i diu que ha votat sí però que no sap que faria en una consulta oficial, que dependria de les circumstàncies... No sé a quines circumstàncies es refereix, però si no té clara una cosa tant bàsica com aquesta...

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

L'home del sac,segurament quant el TC faci la seva feina, llavors serà el moment de passar de l'estatut retallat que quedi,i anar mes enllà.
I de les declaracions de l'alcalde de Martorell la veritat tampoc les entenc, però no tothom que hi ha a CIU es independentista, però estic segur que tots els càrrecs públics de CIU donarien suport a un referèndum per l'autodeterminació de Catalunya

Oli Garcia ha dit...

És cert que això de l'alcalde de Martorell és una mica surrealista.. tot i així, la política ja té aquestes coses jaja oi?

El més important és que després de 30 anys de pitorreo i pseudodemocràcia la classe política adopti d'una vegada per totes una actitud realment tolerant i democràtica i sigui capaç de respectar, en majoria, la decisió del poble català, plenament sobirà.

Mentrestant l'Estat Espanyol i un sector de catalans mantingui una postura d'imposició i colonialista, encara no podrem parlar de democràcia a la nostra terra. Desenganyem-nos, han canviat moltes coses.. però encara estem en transició. Què en penseu valtros?

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Titi:
Si fem una ullada enrere d’ençà que es va restablir de nou la democràcia, deu ni do les coses que hem pogut assolir, la democràcia l’hem anat fent entre tots, les llibertats les hem aconseguit entre tots, pots preguntar als teus pares que van sentir l’any 1977 quan van sortir segur al carrer per cridar llibertat amnistia i estatut d’autonomia!!!. Fa 30 anys era impensable poder parlar tranquil•lament de independència sense por a que algú et pogués aplicar la llei antiterrorista o acusar-te de incitació a la revolució.
Sí certament s’ha avançat molt, però encara no es suficient, hem d’avançar encara molt mes, i tots els pobles tenen el dret inalienable de poder decidir el seu futur, el dret a l’autodeterminació, a esdevenir lliures i sobirans, i els catalans no podem renunciar a aquest dret, i l’hem de exercir, hem de ser capaços de poder decidir de manera democràtica si volem ser una nació lliure i independent, o per el contrari volem seguir essent una comunitat autònoma d’Espanya.
Espanya no serà mai un estat federal, per molt que ens vulguin fer creure que l’estat de les autonomies gairebé es el mateix. Catalunya no es actualment un estat, i amb la legalitat vigent actual no ho serà mai,Per tant hem de fer un pas decidit i ferm per deixar escollir als catalans que volen ser, i estic segur que mes aviat que tard a Catalunya es plantejarà el dret a decidir de manera vinculant, i quant així sigui hem d’estar segurs que guanyarà el sí a la independència de Catalunya, perquè la oportunitat només es donarà un cop, i no podrem fallar.