diumenge, 4 d’abril de 2010

El canvi a Catalunya es possible!!!


Ja no hi ha dubtes, tothom ja sap que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya si el tripartit suma, ho tornaran a fer. Aquesta precampanya i campanya electoral excepte ICV que aposta públicament pel tripartit(única formula que tenen per tocar govern), tant el PSC com ERC intentaran jugar la carta de la equidistància, malgrat que els seus subconscients els delaten, i per molt que tant Montilla com els líders d’esquerra s’intentin desmarcar d’una formula que els ha mantingut al poder durant 7 anys, i parlin de noves aventures i nous pactes, en el fons saben que si sumen, hi tornaran!!!.

E (abans ERC), per boca de la exconsellera Anna Simó parla que només pactaran amb qui accepti un referèndum per l’autodeterminació , per tant això descartaria d’entrada al PSC, però sembla que només son paraules per dringar bé a les oïdes i res mes, perquè ràpidament en Puigcercós candidat de E (abans ERC) a les eleccions ha deixat clar que el tripartit no ho ha fet tant malament i que no descarta un tercer tripartit.
Gràcies per aclarir les dubtes, sr Puicercós, ja sabem doncs tots que si sumen tindrem tripartit 3. Aquest cop sí que ens creuran quant diguem que a Catalunya o tripartit o CIU, no hi ha mes alternatives. O Mas o Montilla.

Davant d’un estil de fer política sectari, amb conflictes continus entre els membres dels partits que formen el govern, amb un president mut, gris i pres dels seus aliats, sense capacitat de resposta als problemes que pateix el nostre país, davant d’això tenim un perfil diferent, una idea de canvi polític que va agafant cos i que lidera Artur Mas. Començar il·lusiona i la gent de CIU està plenament capacitada per treure al país de l’ensopiment en que ens ha dut el tripartit, de resoldre els problemes vitals del nostre poble i de tornar la esperança en un futur millor.

Certament el canvi a Catalunya es possible, només dependrà que els ciutadans de Catalunya dipositin la seva confiança en el projecte polític que representa CIU, i donar a L’Artur aquesta majoria amplia que demana.
L’Artur reclama no només els vots dels fidels al projecte de CIU, que els reclamem i agraïm de nou, sinó que també necessitem els vots de tots aquells que estan farts del tripartit, i que, malgrat no identificar-se plenament amb CiU, aquesta vegada li donaran suport per propiciar un "canvi" polític a Catalunya.

6 comentaris:

Josep-Empordà ha dit...

Fer fora al tripartit és molt més que un deure patriòtic. Per la Nació catalana, fer fora al tripartit ha esdevingut una questió de supervivència.

francesc ha dit...

M'agradaria que a més a més de parlar de canvi diguessis una mica què fareu... o encara no heu pensat en què fer per si torneu a perdre?
Derrogarreu la llei de consultes... canviareu la sisena hora de les escoles? concertareu tots els nivells de l'escola concertada? treureu la llei de dependència?...i així podria escriure i escriure tantes coses que s'han fet, fins i tot coses que cal millorar, es cert.
La E que poses digueu-ho clar ESQUERRA doncs tu defenses el projecte D de DRETES.I ara no em vinguis que això de dretes i esquerres....
Bé si un tripartit hi ha opinions diferents és això negatiu del tot?
Unió i Convergència no discuteixen?
No hi ha la mirada dels jutges cap a casos reals de desviament de fons que afecten a la vostra gent?
Macià ALAVEDRA,COLOM,UNIO.... grans homes en un passat i ara? segur que abans de criticar-nos podeu fer un cop d'ull a dins de cada casa.

Amb estima i esperant no un tripartit si no un govern d'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

CESC GOnzàlez

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Josep_Empordà espero i desitjo que ben aviat arribi l’hora del canvi a Catalunya i que Artur Mas sigui el president que faci possible il•lusionar de nou als ciutadans i retorni al nostre país allà on pertoca.

Cesc: En temes d’ensenyament saps perfectament que la llei es va aprovar amb el suport de CIU, perquè sinó l’actual govern de Catalunya no l’hagués aprovat ja que un dels socis del tripartit ICV ( se suposa d’esquerres) va votar en contra. Per tant si arribem al govern no tocarem pas la llei d’educació
Les altres coses que anomenes, llei de consultes (una llei bastant inútil per cert, quines consultes podrem fer si hem de demanar premis a Madrid??), llei de les dependències, no crec que les deroguem si arribem al govern, però mirarem de millorar-les. I no anomenes res més perquè no tens masses coses mes que anomenar, el balanç tripartit es mes aviat pobre, molt pobre diria jo.
per cert Cesc no vam perdre, vam guanyar, però no vam arribar a sumar 68.
Aquí el teu subconscient t’ha traït i evidentment sumes tres forces contra una,
I mira en el cas que no sumem majoria, L’Artur ja va dir que no es tornaria a presentar, restaríem a l’oposició i llavors hauríem de buscar un altre candidat, però tot indica que aquest cop qui no sumarà serà el tripartit ( Tres perdedors ja no sumaran), i tot indica que el proper govern dependrà de CIU.

PD. Gràcies per llegir el meu bloc, i t’agraeixo encara més que em deixis comentaris, no t’estiguis de fer-ho, procuraré donar-te resposta.

Ah, perdona, no me’n oblido del tema de Alavedra, Colom (no havia estat vostre aquest??), Unió tinc entès que els jutges no han detectat res punitiu.
I en tot cas no tenien cap càrrec públic electe, o si??.

Amb estima i esperant un govern fort de CIU,
Una abraçada.

L'home del sac ha dit...

Fa mesos que només sento contradiccions entre els membres d'E(RC). Que sí, que sí però sense ICV, que no, que govern d'unitat, que no sé que, que només si accepten un referèndum...
El de sempre, estan marejant la perdiu i si sumessin ho tornarien a fer. Per sort està clar que no sumaran.

Enric ha dit...

M'agradaria fer un plantejament de ciutadà no adscrit en cap partit polític, i de profund sentiment sobiranista, que probablement algú pugui titllar d'idealista, d'utòpic.. tanmateix, jo trobo que seria una vía més encertada que la que actualment s'està seguint.

Tan sols ens trobem amb interessos partidistes, amb electoralisme barat, amb discussions entre uns i altres..

Sincerament, trobo que aquests debats entre militants d'ERC, CiU.. deixen bastant que desitjar, i tan sols es limiten a tirar la merda d'uns, i la merda d'altres. Senyors, de merda en tenim tots, i d'errors n'han comès totes les persones, i tots els partits polítics. Deixin de tirar-se merda i buscar guanyar escons i intentin treballar una mica més pel poble català.. que això de les eleccions els allunya una mica de la realitat.

El que haurien de fer és treballar realment per a que el poble català esdevingui lliure per a decidir allò que vol ser, i pugui mostrar allò que sent democràticament en un referèndum.

Així doncs, tota classe de sobiranistes (més enllà del color del partit polític o de la ideologia amb la qual ens sentim identificats) hem de treballar plegats per al dret a decidir del nostre poble, i per aconseguir construir una societat més democràtica i lliure.

Catalans de tota mena, hem de treballar plegats per allò que, probablement, única i exclusivament ens uneixi: la dignitat del nostre poble i el seu dret a decidir.
Hem de deixar de banda els interessos dels partits i treballar units d'una vegada per totes. Perquè units, som més forts.

Així doncs, gent de CiU, gent d'ERC, gent de l'Esquerra Independentista.. hem de deixar de banda les nostres diferències ideològiques (DE MOMENT), i treballar per allò en què creiem tots plegats: la sobirania nacional.

Si algun dia esdevenim lliures.. aleshores ja discutirem si cal votar ERC, si cal votar CiU, si cal votar les CUP, si cal votar el populista d'en Laporta, si cal votar en blanc, si volem un capitalisme, si volem una societat socialista, si volem mig kilo de peres o unes castanyes.

En aquest aspecte, hem d'estar units.

I això per als independentistes: lògicament, cadascú planteja conceptes diferents d'independència.. tanmateix, tots defensem el dret a esdevenir lliures, si així ho desitgem.
Conseqüentment, tenim petitíssims ponts que ens uneixen a tots i sobre els quals cal treballar.

Sé que el que plantejo és molt difícil, però seria més saludable intentar fer l'esforç i buscar els mínims ponts d'unió existents que no continuant tirant-se merda per tenir més seients al Parlament. Perquè amb l'electoralisme, no s'aconsegueix res per als catalans.

Els catalans volen projectes per a Catalunya i per al seu esdevenidor. I amb aquesta estrategia el projecte se'n va a norris, i es converteix en un projecte per a guanyar les eleccions. Perquè moltes vegades, molts d'aquests projectes s'obliden a l'arribar al poder, o es veu que no s'hi pot fer res, que era una promesa inviable.

Per exemple, alguns dient que "cal un govern d'esquerres" no aconseguiran fer un projecte interessant per Catalunya..tan sols guanyar un parell de vots, si és que algun estúpid hi creu cegament.

Així doncs, em feia gràcia oferir la visió del català que no està en cap partit, i que tan sols desitja el millor per Catalunya (per sort sé que molts de vostès també ho desitgen, tot i que a vegades no ho pugui semblar) ;)

salutacions

Anònim ha dit...

No savia jo que un partit tan conservador com ara es CIU , estatutari com maxim objectiu per Catalunya, fossi un revulsiu per el nostre pais. Jo, davant aquest comentaris, arribo a una conclusió: que guany CIU per "que es el meu partit", i prou.