dissabte, 13 de febrer de 2010

Això ja no s’aguanta. Si us plau l’últim que tanqui la porta!!!.


Les mostres de descomposició del govern tripartit son tant evident, que tots estan intentant marcar diferències, entre uns i d’altres.
Tant evident son aquestes mostres, que inclòs ara dintre del propi PSC Consellers de pes del Govern Montilla s’han atrevit a dir que la fórmula del tripartit està desgastada i que els ciutadans n’estan cansats del tripartit.
El plantejament d'Ernest Maragall, recolzat de manera contundent per Antoni Castells i amb menys força per Montserrat Tura, ha descol·locat al propi president Montilla que es va veure obligat a contradir-se a si mateix en 24 hores. Va passar de desautoritzar Maragall a defensar la seva posició, després que Castells hagués expressat el seu ferm suport al conseller d'Educació.

Sembla ara que tots corren per demostrar que la seva gestió en el sí del tripartit es la que ha estat la bona i que han estat els altres els que han sigut uns inútils. ERC ja comença de nou a plantejar-se una nova fórmula de govern i inclòs accepta que podria romandre a l’oposició a les properes eleccions . El PSC reclama que la millor manera per poder governar tranquils es fer-ho sols, sense ERC ni ICV.(n’estant tips de les tibades de corda dels seus socis contínuament)
I....evidentment només ICV reclama seguir amb la mateixa fórmula perquè es la única que els hi mantindria al poder, mai haguessin pensat que un partit amb uns resultats tan residuals com els seus ,podrien tenir tant de poder, i al mateix temps fer-ho tan calamitosament malament.
Tots tres partits tenen les enquestes encarregades pel govern on reflecteixen clarament la pujada de CIU i on queda patent que aquest cop les sumes aritmètiques de Psc_PSOE + ERC + ICV no dona majoria.

La nefasta gestió de Zapatero i la ruina econòmica a la que esta sotmesa Catalunya no ajuda gaire a que el govern recuperi en aquests mesos que queden, la credibilitat del poble, que per altra banda mai havien tingut, (ja que cap d’ells havia guanyat les eleccions) , i sona cada vegada amb mes força la possibilitat d’un avançament de les eleccions, ja que dins del propi psc-PSOE cada cop la figura d’en Montilla està més que discutida, i sonen noms per a la seva substitució com la Tura ( que ella mateixa es va oferir a poder encapçalar algun dia la llista del PSC), el Castells, o la ministra Chacón que seria molt ben vista des de Madrid.
Tots aquests elements han començat a crear un escenari polític que dificulta el propòsit de Montilla d'esgotar la legislatura. L'avançament electoral comença a guanyar punts, i juny sembla el moment adequat.
Tots tres partits volen salvar els mobles davant d’un imminent avançament electoral, així que si us plau l’últim en sortir que tanqui la porta.

Però no ens enganyem, s'avançin o no les eleccions ,tot i que totes les enquestes reflecteixen una pujada de CIU, res està guanyat, les enquestes no guanyen les eleccions, les eleccions es guanyen sumant tots els vots emesos. I encara que ara sembla que estiguin a mata de goll, si les tres forces que estant actualment al govern sumen, tornaran a governar, faci el que faci CIU.

6 comentaris:

Josep-Empordà ha dit...

Els P$OEmontillistes tenen un greu dilema, i és que a dos anys vista tenen la cita electoral que més els importa, les eleccions estatals, i tenen el greu problema que per "governar" a Catalunya, fins ara, només ho han pogut fer amb el tripartit, però s'han adonat que a la resta de l'estat, el tripartit els fa restar.

Crec que la rebequeria dels Maragall, Castells i Tura va en el sentit de que els "capitans" baixllobregatins que es varen apropiar del partit al congrés de Sitjes han arribat a la conclusió de que aquests del sector "catalanista" (sic), més que sumar al seu projecte, ara mateix resten, per la qual cosa ja han decidit passar d'ells en un futur inmediat, d'aquí la seua rebequeria.

El P$OEmontillisme, a partir d'ara, començará un moviment estratègic tendent a espanyolitzar al màxim el partit, fent-ne ja definitivament una federació del P$OE a Catalunya, esborrant la marca "P$C" de cares a una comfrontació espanyolista a Catalunya que en un futur, potser els permeti fer aquí un "pacte a la basca", que és el que de veritat dessitgen.

És com en els escacs, que hi ha vegades que et veus obligat a sacrificar alguna peça per canviar d'estratègia.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Josep_Empordà:
Fa temps que hi penso, ja que tu ja fa temps que parles d'un pacte a la basca a Catalunya PSOE-PP, i no vas massa desencaminat, encara que sortosament a Catalunya un pacte PSOE-PP de moment encara no sumaria, CIU essent hegemònica com es els impedeix sumar.

Josep-Empordà ha dit...

Cert...de moment, però ells, ambdos, que dispossen d'uns estris poderossissims, que son tots els de l'estat, incloses les seues clavagueres, potser pensen que amb aixó poden subvertir la situació dividint el nacionalisme fins que els surtin els nùmeros. De fet, aixó és el que varen fer a Euskadi, si ho analitzes fredament.

De que aquest és el seu objectiu, cada dia en tinc menys dubtes.

garmir ha dit...

El pacte a la Basca, ja em va alertar d'ell la regidora cap de la Oposició de CIU aun poble del Maresme on ja governen junts PSC I PP, ella creu que es podria fer a nivell de tota Catalunya, esperem que no.

Josep (sl) ha dit...

El tripartit és una formula que estranyament suma les cúpules i repèl a nivell de votants. Si anunciessin com va fer Puigcercós que faran un nou Tripartit.
Els resultats serien força pitjors que anunciant que van junts.

La immensa majoria de votants socialistes no voldrien saber res dels republicans, els republicans què queden dels socialistes. Els de ICV sempre retreuen als altres que no són prou d'esquerres i al reves Puigcercós i Maragall els reprenen per ser massa escorats.
Donaria ales a CiU, RCAT i UPyD.

PSOE, PP i UPYD segurament voldrien sumar en un context de front nacional, com en el país Basc. En un esquema invers al tripartit, que irònicament se'ns va vendre com a front ideològic lògic de país normal. Però per sort pel país ara per ara no sumen.

Josep (sl) ha dit...

Vull dir els resultats serien pitjor anant junts que escenificant una ruptura, sols cal mirar el 2006. Com PSOE i eRC van marejar la perdiu amb la sociovergencia per desprès sumar, amb arguments i justificacions prèvies a la campanya electoral.