dimecres, 29 de desembre de 2010

Independència?. Parlem-ne!!


Soc persona que mai defujo del debat, els que em coneixen saben que intento donar respostes sempre, per molt capcioses que siguin les preguntes. Aquest post està dedicat al Robert un bon amic del facebook que em va llençar un repte dient-me si era capaç de parlar de la independència de Catalunya sense embuts ni dobles missatges com ell va etiquetar, i si segons ell CIU seguiria amb la política de abaixar el cap davant d’aquest tema.

El primer que vull dir, es que d’entrada, fem una anàlisis de la situació actual i dels darrers resultats electorals. Tots sabem que CIU mai s’ha proclamat independentista, tot i que n’hi ha molts independentistes a CIU, i jo en soc un. Artur Mas ha dit en moltes ocasions que ell personalment votaria sí a un referèndum per l’autodeterminació, i al propi discurs de presa de possessió com a president va declarar que ell aspira a tenir una Catalunya plena i sobirana, per tant més clar no pot ser.
A les eleccions es presentaven altres opcions polítiques que clarament feien de la paraula independència el seu a status quo. Dues opcions Rcat i SCI defensaven la independència de manera transversal, i l’altre , ERC defensava plantejar un referèndum per l’autodeterminació aquesta legislatura. Tots sabem el resultat, les forces pròpiament dites independentistes sumen 4 + 10.
On es la resta de gent que cridava independència el 10 de Juliol??, tots els anàlisis coincideixen a dir que van optar per CIU, ens trobem doncs que CIU és la força integradora del catalanisme polític, és la força hegemònica tant pels que es consideren independentistes com els que no. Per tant els independentistes que van votar majoritàriament a CIU, estan d’acord amb el tempus que CIU vol marcar en aquest tema. Es a dir no hi renunciem a la independència, però no la volem a qualsevol preu, primer hem de resoldre altres problemes més importants, com son aixecar el país econòmicament i sortir de la crisi econòmica, garantir una vivenda digna per a tothom, rebaixar la llista de l’atur, que siguem competitius en tots els aspectes.. i evidentment que puguem assolir un país lliure i sobirà
La gent ha preferit donar confiança un partit nacionalista que toca de peus a terra, i que sap que amb pas ferm anirem assolint cotes de sobiranisme fins arribar a la sobirania plena, que no pas optar per opcions politiques de curta volada com per exemple SCI quina proposta de independència que fa ens podria dur al país contra les roques.

Ara se’ns planteja doncs una nova etapa, CIU amb 62 diputats té una majoria suficient per poder dur a terme la majoria de punts del seu programa, però ens seguiran faltant 6 diputats per la majoria absoluta, si els partits anomenats independentistes 10 + 4 no haguessin estat tant bel·ligerants d’ençà les eleccions i haguessin buscat ponts d’unió amb CIU i no barreres de separació, ara probablement no estaríem parlant de la abstenció del PSC a la investidura d’en Mas. Segur que si des de SCI i ERC reflexionen segur que trobarem mes propostes que ens uneixen, que no pas les que ens separen, però amb actituds prepotents dels 4 diputats de SCI, que semblen que s’hagin de menjar el mon ( tot i que n’esperaven 10 diputats i s’han trobat només amb 4), estripant amb tot el que diu i fa CIU, difícilment ens podrem posar d’acord, perquè d’entrada ja no volen arribar a acords amb CIU. Ens trobarem que al Parlament coincidiran en el seu vot C’s i SCI, uns diran per massa catalanistes i els altres per massa poc, però en el fons votaran el mateix,( per cert estan al mateix grup parlamentari).
I ERC?, podria haver fet un gest i davant el discurs de investidura d’en Mas ple de gestos sobiranistes, podria haver votat sí a la primera votació, haguessin purgat els seus pecats tripartits, i haguessin donat tota una lliçó de democràcia, però... obligats pel No de SCI es van deixar portar.

I el Robert em dirà si, si tot això esta molt bé, però d’independència que???,perquè segur que el Robert ho està pensant perquè al seu cap només té la paraula independència, res de projecte de país, ni com sobreviurem.
I li contesto, Robert nosaltres no ho portàvem al programa, però no hi renunciem. No ens podeu exigir una cosa que mai hem promès, i hem guanyat a totes les comarques de Catalunya, nosaltres som els dipositaris de la confiança del poble de Catalunya, ens vam comprometre a una Catalunya millor, i treballarem dia a dia per a aconseguir-ho a fe de deu que ho intentarem, i no renunciem a la Independència, i treballarem per aconseguir-ho, i ho farem quant els catalans ho vulguin, perquè saps?? Nosaltres volem plantejar el dret a decidir, que sigui el poble de Catalunya en referèndum, perquè es qui té el dret a decidir el que vol ser, Perquè es la essència de la democràcia i ho farem quant les condicions polític- socials siguin les mes idònies per guanyar-ho. Ni mes ni menys!! I acabo com he començat, Independència?? Parlem-ne!!.

dilluns, 27 de desembre de 2010

Apunteu-vos aquests noms!! En sentireu parlar ben aviat d'ells

Sempre m’ha agradat estar al dia en les noves tecnologies, i haig de reconèixer que això del facebook em té ben enganxat, entre d’altres coses m’ha servit per retrobar vells amics que els hi havia perdut la pista, per tenir més a prop a companys meus de la feina o la política, i també per conèixer a nova gent que d’altra manera mai hagués conegut. I això bé a tall perquè he pogut conèixer diferents amics, alguns molt joves, que a pesar de la seva joventut m’ha sorprès la seva maduresa, la seva claredat d’idees i la seva bona feina. Tots ells involucrats amb el seu país qué estimen, i cadascú des de el seu àmbit treballant amb les entitats cíviques i culturals de la seva ciutat i obrint-se camí per mèrits propis en aquesta societat cada cop més competitiva, n’hi ha molts exemples, però us parlaré de tres joves que trenquen amb l’estereotip que la joventut passa dels problemes del país, que només volen divertir-se i que tot es droga, sexe i rock and roll, i això no és cert, aquests tres joves dels que us vull parlar tenen 17,18, i 16 anys i sòn joves si, però suficientment preparats, i si no doneu una ullada als seus currículums:

Manel Ferrer. El Manel Ferrer ,Gironí de soca rel, es tot un líder d’audiència entre la població juvenil i té una amplia experiència en el mon de la ràdio i la televisió, amb nomes 17anys, en fa 18 el proper 12 d’abril, porta ja una llarga trajectòria en el mon audiovisual, així en Ràdio havia col·laborat ja fa un temps en el programa de Radio " Com viure en un galliner "de Com Ràdio, i actualment es Tertulià de la taula del divendres al Secret de Catalunya Ràdio, que està presentat per Silvia Coppulo, Actualment es Subdirector i copresentador del "Tenim un problema", cada dissabte a Ràdio Estel ,i també cada dijous a les 8:30 del mati fa la secció del "galliner de la tele" a Ràdio Gràcia, des de el tren, on ha tingut mes de una anècdota dalt del vagò. Tinc entés que aquest estiu al complir els 18 anys te en projecte viatge a Madrid amb L’AVE, si fa el programa des de allà pot donar per molt!!!
En televisió: Fa de Reporter del programa "Hola nens" de Barcelona TV
Es Col·laborador esporàdic al "Tvist de TV3", entre d'altres programes de la casa i es Col·laborador fix del programa de política "Vostè té la paraula" a Canal Català.
El Manel té tots els ingredients per triomfar en el mon audiovisual, està preparat, es espontani, simpàtic, connecta bé amb la gent, te una veu agradable i també te una bona presencia. Té sentit crític i es molt exigent amb el que fa, gairebè sempre busca la perfecció, amb tots aquests ingredients, segur que aviat serà el presentador d’un programa de màxima audiència no ho dubteu. Tenim al davant a tot un probable lider de masses. Aqui teniu el link del seu bloc
http://manel-ferrer.blogspot.com/. entreu, es interessant el que diu.

Cristian Monforte. El Cristian Monforte Rubia, està cridat a fer grans coses en el mon de la política, sorgit de l’Hospitalet de Llobregat, estudiant de ADE (Administració i direcció de empreses) a la Universtat de Barcelona , te profundes arrels catalanistes, implicat amb el seu país va decidir militar a la JNC de L’Hospitalet de la que ben aviat serà el seu cap Comarcal. De idees clares i fluïdesa verbal impressionant, ha participat en varis debats a canal català on es recorda especialment la seva intervenció en vostè te la paraula on amb les seves preguntes clares i concises va fer perdre els papers als líders politics de PXC el Sr Anglada i de SCI Lopez Tena, on va aconseguir que es mostressin tal com son es a dir uns egòlatres intransigents i autoritaris.
En Cristian a pesar dels seus 18 anys, i amb una infantessa molt dura on ningú l’ha regalat rés i s’ha fet camí tot sol, es a mes a mes una gran persona, amic dels seus amics, sempre disposat a ajudar als altres, aquesta humanitat aquest tarannà innat que té, n’estic segur que farà que estigui predestinat ben aviat a tenir responsabilitats politiques importants al nostre país, només espero que quant arribi aquell dia, se’n recordi de mi eh Sr President ?.
Perquè coneixeu els seus pensaments polítics us deixo el link del seu bloc, perquè així l’incentiveu que vagi actualitzant amb assiduïtat. Val la pena llegir el que diu. http://parlantdepolitica.blogspot.com/



Didac Domene Marcé
I la tercera personeta que vull destacar es la mes jove dels tres, té 16 anys es diu Didac Domene estudia 4 ESO, i des de fa 5 anys fa de voluntariat a una residencia geriàtrica de Vilafranca Mare Ràfols, això ja diu tot del tarannà d’aquest jove vilafranquí, que a part ha organitzat dies de lleure en relacio amb la gent gran i en explicacións de la fundadora de la resiència a mes a mes està posat en castells, li agrada la jardineria, es un apassionat dels pessebres de Nadal, balla sardanes amb la colla sardanista de Vilafranca i també està molt implicat amb el seu país, milita a la JNC i es el relacions publiques de nous catalans joves de la sectorial de immigració de CDC, i un dels encarregats de les noves tecnologies i informàtica de nous catalans joves.
El Didac té tots els ingredients necessaris per liderar un projecte social que façi la nostra societat mes justa, i en un futur no molt llunyà serà alcalde de Vilafranca, no ho dubteu, i desprès..... serà el que ell vulgui. Qualitats no li manquen !!
També us deixo el Link del Bloc d'en didac perque coneixeu com pensa i pugeu establir debat amb ell, http://didacdomenemarce.blogspot.com/
Així doncs apunteu-vos aquests noms Manel Ferrer, Cristian Monforte, Didac Domene, ben aviat en sentireu parlar d’ells. I sabeu que es el millor de tot?, son amics meus, i n’estic ben orgullós!!!.

Artur Mas Prometo el càrrec “amb Plena fidelitat al poble de Catalunya”


D’entrada haig de reconèixer, que soc persona que em guardo molt a dins els meus sentiments, i soc de plorar poc, la Loreto diu que des de que em coneix només m’havia vist plorar dos cops, quant va morir el meu sogre fa dos anys, i fa un any i mig quant va morir el meu pare, Doncs bé d’ençà el 28 de Novembre la Loreto se’n ha fet un fart de veurem plorar, la nit electoral tot just quan L’Artur va sortir a agrair a tothom el resultat electoral i va parlar de l’exèrcit de la resistència. També quan L’Artur va ser investit, i... avui, avui he plorat com una magdalena, les llàgrimes em relliscaven pel meu rostre i no ho podia evitar, tant el Jordi com el Pol em deien estàs plorant papa???, també ells estaven sobtats, perquè mai m’havien vist plorar, però es que estic molt feliç, a cada paraula que l’Artur deia mes emocionat em trobava, quant ha promès el càrrec que li exigien fidelitat al rei i a la constitució espanyola i ell ha afegit que “prometia plena fidelitat al poble de Catalunya!!!. Desprès quant ha fet menció a que no es pot tenir impaciència per tenir una nació plena, a la que ell mateix aspira, perquè ell es considera un constructor de la nació catalana, i aquesta construcció no es pot fer de qualsevol manera.
I evidentment mentre parlava m’ha fet recordar els 7 anys de travessera del desert i em tots els entrebancs que la gent de CIU ens hem trobat, he recordat els meus anys de presidència de CDC de Tarragona, tota la feina feta per guanyar les eleccions del 2006 i el cop brutal que va representar la constitució del segon tripartit. Després la derrota electoral a les municipals de Tarragona,que em feien reflexionar si la meva gestió al front del partit estava sent la correcta, i per adobar-ho totes les injustícies i improperis que des de el tripartit ens dedicaven,i tota la pressió mediàtica que des de els mitjans de comunicació al servei del poder establert ens bombardejaven dia si dia també amb presumptes casos de corrupció. Però nosaltres, la gent de CIU des de tota Catalunya, aquest exercit de la resistència seguíem treballant amb il·lusió ,perquè creiem en el projecte integrador de CIU, i pensàvem aquest cop si, necessitàvem una majoria suficient, per poder fer l’Artur president, perquè s’ho mereixia l’Artur, s’ho mereixia Catalunya i ens ho mereixem nosaltres. I Catalunya ens ho va donar. Aquest cop si ho hem aconseguit.
Enhorabona president!!!. Estic segur que tal i com va dir fa poc el Felip Puig tots ens hi deixarem la pell !!!.

dilluns, 29 de novembre de 2010

President Artur Mas!!! T’ho has ben guanyat!!!

Enhorabona president Mas!!!, quan una força política guanya amb la contundència en que ho ha fet CIU, imposant-se en totes i cadascuna de les comarques de Catalunya, només cal que felicitar-te.
I vull felicitar a L’Artur, perquè després de 7 anys ignominiosos de tripartit ,de la nefasta gestió d’un govern impresentable,tot un desastre nacional, que han convertit aquests 7 anys en un lamentable parèntesi en la història de Catalunya. L’Artur després de dues conxorxes tripartites va demanar una majoria amplia i el poble de Catalunya li ha concedit.
1.200.000 vots son molt vots. CIU està amb mes força que mai i L’Artur sabrà gestionar aquesta victòria que es de tots, dels que ens han votat i dels que no.

I Avui, en el moment de la celebració i de la reflexió dels resultats, i amb l’emoció de la victòria, penso en la feina feta de tots els militants de CDC i de UDC, i també en la il·lusió, la brega i la feina feta pels Joves de la JNC i de Unió de Joves, en tot el que hem tingut que aguantar i sentir-nos dir des de les files del tripartit, totes les maniobres estranyes per apartar a CIU dels governs allà on el tripartit sumava , però des de els comitès locals de Convergència i Unió vam seguir creient en el projecte polític de CIU, i en aquesta llarga travessa del desert, on hem conegut per dues vegades la crueltat de la victòria, i per dos cops malgrat guanyar les eleccions ens van deixar a l’oposició. i va ser la tenacitat, la perseverança i la qualitat humana de Artur Mas, la que ens va fer seguir al peu del canó, la que ens va estimular a treballar encara mes fort per aconseguir el nostre objectiu.
I ahir mentre celebràvem la victòria pensava en que tots els esforços que hem fet tots al llarg d’aquests anys ha valgut la pena, els ciutadans de Catalunya han fet justícia i han posat a cadascú al seu lloc, es a dir a CIU al govern vorejant la majoria absoluta i al tripartit a l’oposició, de on mai tenia que haver sortit.
Catalunya ha parlat, CIU ha obtingut 62 diputats i es la Guanyadora de les eleccions amb claredat i situa com a segona força política al Psc-PSOE amb només 28 diputats, per tant no només CIU dobla als socialistes sinó que ho supera amb escreix, els socialistes obtenen el pitjor resultat que han aconseguit mai. Aquest cop no existeixen formules tripartites, ni quatripartites ni solucions diabòliques, aquest cop la suma dels perdedors no supera ni de bon tros a CIU.
Ara hem de saber gestionar aquesta victòria, i n’estic segur que l’Artur Mas no ens decebrà. A Catalunya a començat el canvi, ajudem a l’Artur a aconseguir una Catalunya millor
Enhorabona president Mas, t’ho has ben guanyat!!!.

diumenge, 14 de novembre de 2010

Una Catalunya Millor!!!!. CIU comença el canvi.

Ja queden pocs dies per les eleccions al Parlament de Catalunya, i durant aquesta campanya tots els partits polítics s’ han posat d’acord en atacar a CIU, mireu, que des de els partits del govern es dediquin a intentar desacreditar al seu màxim adversari es comprensible, encara que fora mes saludable per la democràcia que ens expliquessin la tasca de govern feta i que pensen fer a partir d’ara, però que des de els partits de la oposició com ara el PP, enlloc de intentar deixar en evidència les mancances del govern, es dediquin també a criticar a CIU, que ha restat 7 anys a l’oposició, no te cap tipus de sentit ni lògica.
Hores d’ara des de les files socialistes en Montilla diu que la CIU d’en Mas no s’assembla en res a la CIU de Pujol, i li diu a en Zapatero que en Mas no es de fiar, i en canvi proclamen que si guanya Mas, serà mas de lo mismo. En que quedem doncs??? En que hem esdevingut una força independentista, o que seguim essent nosaltres mateixos??. I Sr Montilla, si algú ha demostrat que no es de fiar i que ha enganyat a Catalunya aquest ha estat en Zapatero.
Per altra banda ERC proclama que CIU pactarà amb el PP, i en canvi el PP diu que CIU pactarà amb ERC, es a dir tot el contrari, ICV l’únic que vol es que no guanyi CIU perquè puguin seguir ells al govern si el tripartit suma.
Tots doncs, estan molt mes preocupats en saber que farà CIU , que en presentar les seves propostes, el que demostra que tenen molt poc bagatge que presentar, ni feina feta ni propostes a realitzar, això sí dia si dia també reneguen de la fórmula que els ha mantingut 7 anys al govern de Catalunya, i ens repeteixen que no repetiran, però que saben que es la única que els pot mantenir al govern si sumen, perquè sense sumar, cap d’ells serà capaç per si sols d’arribar a governar.

Mentre tant des de CIU i tal com diu L’Artur Mas “volem respondre cada provocació amb una proposta, Cada vegada que hi hagi un atac, o una provocació, nosaltres ferms sense moure’ns de la línia positiva, sense caure en el parany de les provocacions.Una campanya positiva, apel·lant al cor de la gent, pel canvi, demanant que puguem tenir un govern fort”, “l’economia i l’educació son els principals reptes que tindrem. En tenim d’altres, la llengua, la cultura, la identitat; però a l’economia i l’educació ens juguem el ser o no ser. Amb un 20 % d’atur i un 30% de fracàs escolar un país no pot reeixir”. “Sé que és més avorrit, perquè si fes acudits sobre el tripartit i em fiqués amb ells potser ens ho passaríem millor; però fem el que la gent espera”,

Aquest 28 de Novembre , el canvi es possible, ajuda’ns doncs a donar a L’Artur la majoria forta que necessita per una Catalunya millor

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Punt i final, president Montilla.

Sembla que la precampanya dels socialistes donada la seva manca de propostes es basa ara en intentar desacreditar i ridiculitzar a l’Artur Mas, amb lemes com Artur Mas de lo mismo, o les cares d’Artur Mas, intenten fer veure a l’Artur com una persona passada de moda. Ara els socialistes engeguen una altra campanya anomenada Punt i a Part, president Montilla, on sembla que el PSC ara renega del tripartit i anuncien dia si, dia també que no tornaran a reeditar el tripartit. Per tant d’alguna manera estan donant la raó a tots els ciutadans i al clamor popular de que el tripartit ha estat un immens error i que ha estat nefast per Catalunya. Montilla anuncia que moltes de les decisions que ha pres el govern tripartit, si torna a assolir el govern les retirarà.
Sembla el mon al revés, els partits del govern ,que haurien de explicar la feina feta al llarg de la legislatura, es dediquen a renegar del propi govern, marquen les distàncies uns dels altres, i sembla com si aquests anys de tripartit cap d’ells tingueren res que veure amb les decisions que van prendre. I es en canvi CIU qui està fent les propostes del que farà, una campanya en positiu per explicar com sortirem de la crisi, com arreglarem els problemes que afecten als ciutadans i com avançarem en el projecte de la nació catalana.
Ara sembla que ERC no va ser qui va fer president a Montilla, i torna de nou a proclamar una equidistància, que aquest cop ja ningú es creu.
Els de ICV neguen que hagin tingut res a veure amb el desgavell del govern, i son els únics que aposten per la repetició del tripartit, tenint en compta que amb la seva presència testimonial al parlament, es l’única manera que tenen de poder tenir participació al govern de Catalunya.
Ara Montilla diu que el tripartit ha passat a l’historia, suposo que ho diu perquè sap que en aquests moments es impossible que torni a sumar, perquè si sumés no dubteu que el tornarien a reeditar.
Falta escassament un mes per les eleccions a Catalunya. Falta ben poc doncs perquè el canvi sigui una realitat. No podem defallir, no val a badar, entre tots fem realitat aquest canvi, i fem a l’Artur Mas president de Catalunya.
Per tant parafrasejant el lema dels socialistes jo diria:
Punt i final president Montilla.
Fins mai.


dilluns, 13 de setembre de 2010

Donem a l’Artur la majoria amplia que demana:

Les eleccions a Catalunya ja tenen data de celebració, el compta enrere ja ha començat, el comiat del tripartit cada cop es mes a prop.
En Montilla ha decidit celebrar les eleccions el proper 28 de Novembre, per tant el divendres 12 de novembre a les 12 de la nit començarà oficialment millor dit prosseguirà la campanya electoral, ja que fa molts mesos que la campanya ha començat.
Els membres del govern fa ja temps que no governen i que intenten salvar els mobles com poden, d’un govern finiquitat i mort des de fa mesos.
Mai un president de Catalunya havia fet servir el seu càrrec institucional per fer discursos sectaris i partidistes com ha fet Montilla mesos abans de les eleccions, recordem el darrer missatge d’any nou a “prime time” a TV3 on demanava gairebé el vot pels socialistes i aconsellava a la ciutadania a fugir de falses dreceres.
Tot indica doncs que la campanya serà dura, tot i que aquest hipòcrita de president demani joc net, i ell es el primer que està utilitzant des de fa temps el joc brut, i posarà tota la artilleria pesada al servei del seu partit, tota la campanya institucional que pugui, i tots els mitjans de comunicació mediàtics als seu servei.

Sembla que l’enemic a batre es CIU, no importa qui hagi estat al capdavant del govern mes nefast, inútil i desgavellat de tota la història del nostre país. La consigna no es explicar l’acció de govern ( perquè no n’han tinguda), sinó la d’atacar a CIU, tots contra CIU, inclòs els del PP, tots contra si CIU es o no independentista, o si Mas es o no ambigu amb el tema nacional.
Els psociates i peperos dient que CIU s’ha tornat independentista, i els de ICV i ERC dient-nos un dia que farem sociovergència i l’endemà que pactarem amb el PP.
Mentre tant qui s’ha patejat tot el país parlant amb la gent, explicant el nostre projecte de país i de com traurem Catalunya de la crisi ha estat Artur Mas, que ja ha explicat per activa i per passiva que el mes important en aquests moments es treure el país d'aquest atzucac a que ens ha avocat el tripartit,hem d’aixecar el país, l’hem de recuperar econòmicament, i hem de treballar per fer possible el concert econòmic per a Catalunya, i assentar les bases per poder plantejar en el moment oportú el dret a decidir.

Només un govern catalanista i fort encapçalat per Artur Mas pot aconseguir els reptes que com a poble tenim, i poder solucionar els problemes que afecten als ciutadans,com la estabilitat econòmica, la estabilitat en el mon empresarial que farà mantenir els llocs de treball i crear-ne de nous, seguretat ciutadana, millora de la sanitat i reducció de llistes de espera per a visites a especialistes , intervencions quirúrgiques o proves complementàries. Plans d’ajut per accedir a la primera vivenda als Joves. Revisió de la llei de les dependències i dels ajuts a les persones amb dependència. Apropar les institucions a la ciutadania i resolució dels casos pendents amb mes celeritat. Preparar amb calma però sense pausa la majoria necessària per assolir que el dret a decidir dels catalans, esdevingui un estat lliure i sobirà.

Per aconseguir-ho es necessiten les millors persones i el millor president que Catalunya pot tenir. Donem doncs a L’Artur la majoria amplia que necessita.
Queden pocs dies pel canvi a Catalunya, començar il·lusiona!! Mas president!!



dissabte, 21 d’agost de 2010

CIU es la garantia d’un govern eficaç i sobiranista.

Tard o d’hora, en tot cas no mes enllà de 3 mesos, a Catalunya es celebraran eleccions, definitivament es posarà fi al pitjor govern que mai ha tingut Catalunya, els ciutadans podrem respirar tranquils, aquest govern tripartit desapareixerà definitivament de les nostres vides. Si per alguna cosa serà recordat serà per la seva nefasta gestió, pel seu sectarisme, per la manipulació constant dels mitjans de comunicació, pels enfrontaments partidistes dels propis membres del govern, pel tarannà gris, avorrit i de baix perfil del seu president, i per la baixada de pantalons constants davant de les agressions i provocacions envers Catalunya des de el govern central de Madrid ( que en principi va ésser anomenat pels membres del tripartit com a “gobierno amigo”), amb amics com aquests no necessitem enemics!!!.

La crispació constant en el si d’un govern , per tal de intentar marcar perfil propi cadascú dels membres que l’han integrat s’ha traduït en una percepció de govern de transició, ple de incongruències com arribar a votar en contra de les seves pròpies lleis i amb consellers com els de ICV que seran recordats com a verdaders inútils i incompetents, que han llastrat de plom al govern, que lluny de voler repetir en paraules del propi Montilla un altre Dragon Khan com va definir al primer tripartit, aquest segon tripartit ha estat tant convulsiu com el Dragon Khan i el Furius Bacus junts.

La credibilitat del govern Català avui està sota mínims, la desafecció de la societat catalana vers els polítics cada cop es mes evident, a mes a mes el tripartit en lloc de governar s’ha dedicat tota la legislatura a voler culpabilitzar a CIU d’alguna cosa, porten 7 anys de tripartit dient que tots els mals de Catalunya son per culpa de CIU, i darrerament han muntat un circ mediàtica sense proves i amb l’única finalitat de pressionar als jutges amb el tema de la suposada financiació il·legal de la fundació vinculada a CDC i el cas Palau, on de moment els únics imputats han estat destacats membres del partit socialista a Barcelona.

Per acabar de arrodonir la cosa, el TC amb la seva sentència ha fet despertar als ciutadans d’aquesta letargia i ensopiment a que ens havia abocat el tripartit. El proppassat 10 J els ciutadans sortiren massivament al carrer per cridar som una nació tenim dret a decidir, que marca una fita històrica a Catalunya. Veritablement arran dels darrers esdeveniments les relacions de Catalunya amb Espanya, ja no tornaran a ser les mateixes, existeix doncs un abans i un després de la sentencia. Si Catalunya no hi cap a la constitució, els catalans haurem de dotar-nos d’una constitució pròpia, d’una carta magna catalana.L'estatut d’autonomia ha quedat totalment desfasat, donat que Catalunya ja no encaixa dins de Espanya.
Ara que sembla que el sentiment independentista augmenta de manera potencial a mesura que des de l’estat ens agredeixen dia si dia també, Es necessari una força política capaç de il·lusionar als ciutadans, que planti cara a Madrid, que faci sortir a Catalunya de la greu involució econòmica a la que estem sotmesos, i que sigui capaç de plantejar als catalans en el moment oportú el dret a decidir del que volem ser.

L'única garantia d’un govern fort, catalanista i que defensarà els interessos de Catalunya per esdevenir un estat lliure i sobirà es CIU amb el seu líder Artur Mas al capdavant. Tot el demés es fer volar coloms i vendre projectes immediats irrealitzables, no es pot aconseguir la independència de manera unilateral demà, i qui ho promet menteix, no es pot aconseguir la independència des de posicions residuals, extraparlamentàries, o des de la oposició. Per aconseguir la independència es necessària una majoria social amplia que estigui disposada a donar suport de manera clara en el moment que es pugui plantejar el dret a l’autodeterminació, per tant la independència de Catalunya no serà possible sense la presència de CIU que es l’única força política que pot assolir el govern de Catalunya i que no dubto que treballarà sense pausa per aconseguir l’alliberació nacional de Catalunya.


diumenge, 1 d’agost de 2010

Campi qui pugui al tripartit!!!




Dia rere dia veiem com els actuals consellers i dirigents del govern de Catalunya i alts càrrecs de la Generalitat comencen a preparar la seva sortida del govern, sabedors de la mes que probable desfeta electoral. Uns intenten una reco-locació a l’administració, d’altres buscant una sortida a la vida privada i d’altres trobant-se en una posició privilegiada al seu partit en cas que faci falta una renovació profunda del mateix un cop certificada la derrota electoral i la pèrdua del govern.

Des de ICV, tots dos consellers tant el Saura com el Baltasar han declarat que no repetiran al govern ( no expliquen que es perquè amb la seva nefasta gestió es el poble qui els fa fora i no el partit, que també...). Per a la història quedarà com la incompetència mes absoluta d’uns consellers d’un partit que mai haguessin somiat estar al govern amb tan poc suport electoral, si no fos per la maniobra ignominiosa de la suma del tripartit. El resultat ja el coneixem tots, un partit pensat per restar a l’oposició ha gestionat des de el govern com si estigués a l’oposició i ha posat tots els entrebancs que ha pogut a la tasca de govern i ha gestionat de manera infausta tant les conselleries de medi ambient com les de interior. Pitjor no ho podien fer. Adéu-siau Saura i Baltasar, sigueu feliços i feu una mica d’autocrítica. No marxeu vosaltres us foten fora per ineptes.

Des de ERC, després de 7 anys de tripartit, ara en Puigcercós es desperta i se’n adona que amb el PSC no s’aconseguirà la independència, Això que era tant evident i que ho sabia tothom des de el primer dia menys ell, en Puigcercós ha tardat 7 anys en saber-ho, per això li ha marxat la majoria dels seus votants, i ens explica que la aventura amb el tripartit ha arribat a la fi, i que el tripartit , si sumen no el tornaran a fer, aquí fa una mica de trampa, perquè sap perfectament que no sumaran, i que els pronòstics per ERC mes aviat son de ensopegada forta.
Abans d’arribar en aquesta conclusió però, ERC ha patit una doble escissió amb Carretero per una part i la seva Rcat ( no oblidem que en Carretero va ser Conseller de Governació en el primer tripartit), i per l’altra amb l’arraconament de tota influencia dins del partit d’en Carod actual vicepresident del govern i del seu sector. Sense oblidar la corrent critica de l’Uriel Bertran, que ara també ha abandonat el partit, ha deixat el seu escó de diputat i no sabem que passarà amb els seus seguidors dins de ERC ara que s’han quedat sense líder preparat pel canvi al seu partit.
En Puigcercós cada cop que arriben les eleccions parla de independència i de línees vermelles irrenunciables ( se’n recordeu??), ara parla de que no pactarà amb qui no accepti convocar el dret a decidir. Sí Joan tot el que vulguis, però passaràs de 21 diputats a 12-13, potser que també facis una mica d’autocrítica, i pensis perquè els votants us han abandonat. Adéu-siau Putxi, Carod i Huguet sigueu feliços a l’oposició, bé en Carod no ,que no repeteix.

I.. amb els socialistes que passa???, el conseller Maragall no fa gaire mesos parlava del tripartit com un artefacte sense projecte i que estava finiquitat, en Castells ens diu que renuncia a anar a les llistes del Parlament i es mostra molt enfadat amb Zapatero, es el mateix conseller que ens deia que els 25 diputats a Madrid del PSC votarien en contra del PSOE si no es respectava l’estatut, ja, ja, ja, era un farol tant gran que ni ell s’ho va creure.
I en Montilla...? ara té presa per anar inaugurant primeres pedres de coses que no existeixen, per fer veure que la Generalitat ha fet mes coses a part de inaugurar projectes planificats i començats amb els governs de CIU.
Montilla !!!, que en faran de tu quant treguis de nou el pitjor resultat dels socialistes a Catalunya, i amb la diferencia que aquest cop ni sumant tots podreu assolir al Govern?. Sembla que la Chacón que està molt contenta amb la decisió del TC està esperant la teva caiguda per portar les regnes del PSOE a Catalunya. Adéu-siau Montilla, fins mai!!

El tripartit està patint una desbandada, la sensació que donen es que el tripartit ara mateix es un campi qui pugui dels seus càrrecs, si us plau Montilla, no allarguis mes aquesta agonia de tripartit, fins i tot els teus socis de ICV i ERC reclamen eleccions urgents, convoca d’una vegada les eleccions. Algú ha d’aixecar aquest país que vosaltres heu ensorrat, i quant abans comencem a fer-ho millor.

diumenge, 11 de juliol de 2010

Som una nació tenim dret a decidir !!!




El poble de Catalunya ha parlat, més d’un milió de ciutadans han sortit al carrer per expressar lliurement un sentiment, Catalunya es una nació, digui el que digui el TC.
La sentència del Tribunal Constitucional que cercena el nucli i la essència d’un estatut que havia trobat el seu encaix dins de l’estat espanyol, el que ha aconseguit, es justament fer-nos veure que els catalans no hi cabem en aquesta Espanya. Ens obliga dons a buscar una sortida d’aquest estat espanyol que no ens reconeix com a poble, ni defensa la nostra llengua ni respecta la nostra singularitat.
Ens hem adonat que la Espanya plural que ens explicaven no existeix, tot era una fal·làcia, la Espanya real es la de sempre, la Espanya rància i caduca, que mai entendrà que el català es la llengua pròpia de Catalunya, i que negarà que pugui ser la nostra llengua vehicular, la que ens obliga a renunciar a ser el que som i que tampoc entén que els sentiments no s’imposen sinó que es tenen o no es tenen, i per tant no ens podran imposar mai ni una llengua ni una bandera que no sentim com a pròpies.
Hem perdut massa temps intentant fer pedagogia a Espanya, no ens ha servit per a res, ni ens entenen ni ens volen entendre. No ens volen però tampoc no ens deixen marxar, ens escanyen, ens insulten, ens deprecien i a mes a mes ens segueixen espoliant. Ja ha arribat el moment de dir prou.

A Catalunya hi haurà un abans i un desprès del dia 10 de setembre , alguna cosa es cou, no pot ser que 1.200.000 persones surtin al carrer i tot segueixi igual i aquí no passa res. Es l’hora de demanar suport a les institucions europees, i sol·licitar arbitratges internacionals per tal de poder plantejar amb llibertat el dret a decidir. Ningú pot negar a un poble a decidir lliurement el seu destí. Crec sincerament que ha arribat l’hora que els catalans poguem exercir amb llibertat el nostre dret a decidir el nostre destí, ara es l’hora que es plantegi un full de ruta i un calendari per a poder realitzar-ho.
Ara toca als polítics Catalanistes recollir el missatge dels milers i milers de ciutadans que han expressat la seva opinió i posar-se a treballar fermament per fer realitat allò que en aquesta manifestació s’ha reivindicat i que no es altre cosa que la sobirania nacional de Catalunya.

dissabte, 3 de juliol de 2010

Ara cal donar un pas endavant!!!




Sincerament, després del pas dels dies , un cop donada a conèixer la sentència del tribunal constitucional on es desvirtua i cercena el nucli de l’estatut, es pot dir que aquest no es ni de bon tros l’estatut d’autonomia aprovat fa 4 anys en referèndum popular, després d’haver estat aprovat prèviament pel Parlamento Español.
La màxima dita en democràcia es que la sobirania esdevé del poble, i el poble va votar en referèndum el seu estatut d’autonomia, cap tribunal doncs està legitimat per revocar la decisió sobirana del poble.
Amb aquesta sentència adversa, el TC no ha considerat que el poble català acceptava de manera implícita seguir sota les regles de joc de l’estat espanyol, sempre i quant es respectes la idiosincràsia que els catalans tenim com a poble. Ara el TC diu que no encaixem en la Constitución Española, i ens ho diu 4 anys després d’haver-ho aprovat i en el que al llarg d’aquest temps s’han anat desenvolupant competències i lleis d’acord amb l’estatut aprovat pel poble.
Tot això ara, es paper mullat, no encaixem a la Constitución Espanyola, “la indisoluble unidad de España,” no es pot permetre estatuts d’autonomia com el de Catalunya, però si els d’altres que van fer un copyrigth del nostre i no tenen cap problema en seguir endavant tal qual ho van aprovar. Només ens afecta a nosaltres. El tema de Nació, Llengua i poder judicial es massa fort perquè a Espanya ho entenguin. Per a Espanya sempre serem la nota discordant, sempre serem els insolidaris , els reivindicatius, i els rondinaries.
A Espanya saben també però, que els catalans només cridem, però mai passem a l’acció, i que amb el pas del temps tot s’oblida i acabem acceptant la situació, per després quedar tot en no rés.

La sentència negativa del TC, no per esperada, ha agafat als partits polítics en general amb el peu canviat, perquè estem en època electoral, tenim les eleccions catalanes a tocar, i qualsevol moviment en fals pot portar a una davallada electoral a qualsevol partit polític. La prova la tenim amb el president Montilla que en les primeres declaracions institucionals després de la sentència fa una crida a la manifestació del 10 de juliol i ara se’n penedeix d’haver-ho fet, doncs es pot donar la circumstància que en lloc d’una manifestació a favor de l’estatut sigui un clam independentista, amb ell encapçalant la manifestació, bé de fet ja ha deixat clar que no l’encapçalarà i menys amb el lema “som una nació tenim dret a decidir “, ha especificat que anirà en una segona línea institucional.

Ara cal donar un pas endavant, cal una resposta ferma i contundent a la sentència de TC, aquesta resposta no ha existit de manera institucional. No sé la participació que hi haurà a la manifestació, però la resposta ha de ser clara “No volem aquest estatut, el retornem, que se’l quedin”. No podem retrocedir ni un pas més, ans al contrari hem de donar per conclosa la via autonomista i hem d’anar a buscar la solució sobiranista. Som una nació i tenim dret a decidir.
Es imprescindible la convocatòria de eleccions Catalanes ja, i que el nou govern sortint de les eleccions es replantegi els nostres llaços amb l’estat espanyol.

La gran avantatja que te l’estat espanyol es que sap que a Catalunya totes les forces polítiques ara per ara no es posaran mai d’acord per defensar Catalunya, al psc-PSOE tenen masses interessos partidistes igual que al PP de Catalunya, que evidentment abans faran costat a Espanya que a Catalunya, Per poder plantar cara a tots els desvergonyiments i ignomínies que ens han fet ,necessitem un govern fort i catalanista, necessitem una altra majoria al govern de Catalunya, necessitem una majoria amplia i nacionalista i això només pot sortir de les urnes i de la decidida voluntat del poble de Catalunya perquè així sigui.
Només així serem respectats i podrem decidir el nostre futur.

dimarts, 29 de juny de 2010

D’això....... i ara que???

Ja està, el passat 28 de Juny el Tribunal Constitucional, (un TC molt qüestionable des del punt de vista de legitimitat i rigorositat) va emetre l'esperada sentència sobre l’ Estatut . Aquell que els catalans vàrem votar en referèndum i que estava sobre la taula en espera de resolució i sentencia des de feia 4 anys gràcies als recursos dels salvadors de la pàtria espanyola: el Partido Popular., el Defensor del Pueblo(PSOE), i unes quantes comunitats autònomes que s’hi van sumar tant del PP com del PSOE.
Un tribunal constitucional que estava caducat des de feia 3 anys, i que no s’havia pogut renovar perquè ni PSOE ni PP s’havien posat d’acord en la elecció dels nous jutges ( vaja independència del poder judicial, triats pels partits polítics).

El problema no radica en quants articles s’han declarat anticonstitucionals, i que per 8 vegades es parli de la “indissoluble unidad de España” (mmmm, te un cert tufillo franquista aquesta coletilla en la sentència per 8 cops). El problema radica en que mai un estatut que ha passat pel sedal del Parlamento Espanyol i que ha referendat el poble de Catalunya 4 anys després es declari anticonstitucional, perquè uns personatges caducs, anomenats jutges, però triats pels partits politics espanyols decideixen escriure ells la seva història.

Amb aquesta declaració del TC, ens han deixat clar que Catalunya no hi cap a la “Constitución Española,” per tant ens estan dient que Catalunya no hi cap a Espanya, i ens estan convidant a marxar. Potser aquest cop farem cas d’aquesta advertència i no caldrà que ens ho diguin dues vegades.
Tanta por de que els catalans puguin expressar el seu dret a decidir, si no es per decidir el que volen els de Madrid, i al final aconseguiran que s’uneixin esforços per dir Adéu Espanya. Bye Bye Madrid.

Ara resta pendent una resposta unitària de les institucions, entitats, mitjans de comunicació i del poble de Catalunya, l’ estatut vigent aprovat en referèndum era la prova de que s’acceptava pertànyer a un suposat estat plural, amb un status propi. De cop ens han barrat el pas, ni Espanya es un estat plural ni aquest es l’estatut que volem.


diumenge, 6 de juny de 2010

Tripartit, punt i final!!


Haurem d’esperar encara 5 llargs mesos d’agonia final de tripartit. Sembla que el govern de Catalunya actualment en situació de fallada multi orgànica, s’empeny en mantenir-se viu a costa de maniobres de reanimació inefectives, totalment inútils, amb respiració mecànica i alimentació artificial.
No sé perquè el president Montilla s’emparra en allargar fins al final una legislatura que tothom dona ja per conclosa, esgotada finalitzada i morta, el tripartit actualment es un cadàver polític en espera de la incineració final.
Quant mes temps passa aguantant aquesta situació pitjor perspectives li queden als membres de la conxorxa tripartita que veuen com les seves possibilitats de tornar a sumar a les properes eleccions no sols no s’esvaeixen, sinó que encara fan mes forta la previsible victòria de CIU, i que a l’horitzó el que es preveu es un gran des calabre electoral dels tres partits que han format l’actual govern de Catalunya psc-PSOE, ERC i ICV.

Potser per això durant les darreres setmanes estem vivim el desmembrament de càrrecs d’ERC que anuncien que no es tornen a presentar o dels que ja pensen en la seva reinserció de nou a la seva vida laboral i quotidiana anterior, al mateix temps que des de ERC s’anuncia de nou la equidistància i en Puigcercós sense cap tipus de rubor ni autocrítica ja torna a parlar d’un acostament a CIU, perquè diu que ERC i CIU s’han d’entendre per tirar endavant el projecte nacional de Catalunya ( ara ja se’n oblida que durant 7 anys ERC ha menyspreat sistemàticament a CIU i ha preferit a Montilla de president. La veritat es que amb l’actual direcció política de ERC se’ns farà difícil un acord!!!.

També potser, el govern es resisteix a fini quitar la legislatura perquè actualment està mes preocupat en salvar els mobles i en blindar als seus alts càrrecs convocant places i llocs singulars per ells, davant d’un eminent canvi de govern. Per si no ho recordeu, aquests son els mateixos que ens parlaven de mans netes, de transparència , de renovació en la vida política, i de no se quantes coses mes i que en realitat s’ha convertir en augment de sous per ells, “enxufisme" polític i col·locació dels seus familiars a l’administració, augment dels càrrecs de confiança, i ara , blindatge de tots aquests càrrecs, que hipotecarà el futur de propers governs de Catalunya.
En tot cas, tot plegat , els membres del tripartit estan donant una imatge patètica, amb sensació de “salvem el que podem ” . Aquest es el trist legat que ens deixarà el tripartit.
Un govern que els ciutadans oblidaran ràpidament, perquè a part de la seva nefasta gestió, no han deixat res de bo per recordar, aquests 7 anys han estat un trist parèntesi a Catalunya. Cada cop es nota mes a prop que a Catalunya comença el canvi.
Sortosament podrem dir que: tripartit, punt i final.

diumenge, 23 de maig de 2010

I.... encara dubten per on han de retallar???


Es escandalosa la noticia publicada al diari de Tarragona que tracta dels sous dels alcaldes i alts càrrecs de les corporacions locals i de la diputació ,
Si això es el que cobren a les corporacions locals, no em vull ni imaginar el que es cobra a les administracions autonòmiques, i a l’administració central, i els membres del govern de la Generalitat, govern de l’estat, diputats i senadors. Tot això ben sumat, suma una burrada de milions que fins ara ningú ha pensat en poder reduir la despesa pública que a la curta i a la llarga paguem tots els ciutadans.

Aquests dies hi ha hagut molt de rebombori amb el “zapaterazo” i les seves mesures que vol aplicar per la contenció de la despesa i per a sufragar el dèficit. En lloc de començar per donar exemple i reduir la despesa pública, reduint els sous de tots els càrrecs públics, d’entrada a qui perjudica la mesura es als ciutadans de a peu, als funcionaris, als pensionistes i a tots els que estan esperant com aigua de maig la llei de les dependències.

Lo normal seria fer un esforç per part de les administracions de reduir la despesa i aquest esforç comença per reduir sous a polítics, alts càrrecs, càrrecs de confiança, diputats. Reduir ministeris i conselleries, reduir la despesa en viatges oficials innecessaris, etc etc.
Tothom entén que en temps de crisis s’han de reduir la despesa pública excepte les administracions públiques que han girat el cap com dient això no va amb nosaltres. A Tarragona per exemple en plena crisi econòmica el primer que va fer l’alcalde va ésser apujar-se el sou ell i a tots els regidors, han fet viatges a tot arreu, contractació de molts càrrecs de confiança i la darrera despesa important ha estat la contractació de un espectacle teatral de mes de 350.000€, que sembla que a Bilbao ha costat només 75.000€, si es demostra que això ha estat així potser l’alcalde Ballesteros haurà de donar alguna explicació.

Tothom al carrer es conscient que ens hem d’estrènyer el cinturó, però no pot ser que sempre repercuteixi sobre els mateixos, ens reduiran el sou, ens apujaran el IVA i els preus per tant seran mes cars, es congelaran les pensions, i no arribaran les subvencions per la llei de les dependències, tot això promulgat per un partit anomenat d’esquerres i que diuen que tenen molta sensibilitat amb la política social.
Encara dubten per on tenen que retallar??.

dilluns, 10 de maig de 2010

Comença el Canvi a Catalunya




Desconec quant el president Montilla convocarà les eleccions. Per llei, a mes tardar seran en 6 mesos i es podrien celebrar fins i tot al mes de desembre, encara que han sorgit rumors cada cop mes intensos que per la crisi econòmica, la gran taxa d’aturats ( rècord històric), les desavinences amb els socis de govern tripartit, els rumors d’una sentència molt restrictiva del TC envers l’estatut, l’esgotament del propi govern català, i la situació de paràlisi total del govern, en aquesta situació esgotar totalment la legislatura perjudicaria encara mes les expectatives dels socialistes i els rumors situen un avançament electoral pel mes de juny. Si així fos, en Montilla té de límit només aquesta setmana per convocar-les i per tant de dissoldre el Parlament, però per altra banda als socis del govern sobre tot a ERC l’interessa esgotar la legislatura per poder aprovar a cuita i corre’ns les lleis de reordenació territorial de Catalunya, la reforma de la llei de sindicatura de comptes i de impost de successions, i la llei del cinema, que ERC s’ha posat entre cella i cella aprovar-les per així poder presentar-ho com a fets amb titularitat seva a les properes eleccions.
Siguin quan siguin les eleccions, tot indica que aquest govern està ja fini quitat, ha estat un govern gris, desnaturalitzat, del tot ineficaç , de perfil molt baix i allunyat del ciutadà i amb un president que serà oblidat aviat, i en tot cas serà recordat com el pitjor president que ha tingut mai Catalunya. Aquest govern que actualment es troba com si estigués en situació d’interinitat i amb un buit de poder enorme, necessita ésser rellevat el mes aviat possible.
Al carrer el clam cada cop es mes unànime , la gent n’està cansada del tripartit i volen un canvi. Artur Mas es la persona que tothom reconeix que pot portar a terme el canvi que Catalunya necessita, estem preparats per a portar a terme aquest canvi amb el suport majoritari de la ciutadania de Catalunya. Ajuda’ns a fer possible el canvi. Començar il•lusiona.
El canvi comença a Catalunya, sumat amb nosaltres.

divendres, 7 de maig de 2010

Tarragona: Quo vadis Ballesteros:



A Tarragona anem de ridícul en ridícul, un dia les coses ens fan creure que son blanques i l’endemà resulta que son negres. L’Alcalde Ballesteros anuncia la contractació d’un gerent d’urbanisme amb un sou estratosfèric al mateix temps que la portaveu municipal Begoña Floria anuncia una convocatòria pública feta a la mesura d’aquesta persona però... si es presenta algú millor li donarien la plaça a l’altra. Davant de l’allau de crítiques de la oposició, sindicats i els propis socis de l’equip de govern per la mesura presa sense consens i sense la mes mínima transparència, l’interessat anuncia públicament que renuncia a la plaça i l’Ajuntament de manera sorprenent retira la convocatòria del concurs públic.
Fa uns mesos l’alcalde Ballesteros davant de 5000 persones va defensar la capitalitat de Tarragona i anunciava que aniria on fes falta per reivindicar i aconseguir que la vegueria es digués Tarragona, i que la nostra ciutat fos la capital. Bé després de tota aquesta parafernàlia, només es tractava d'un cop de teatre ja que sembla fet i beneït que la vegueria es dirà Camp de Tarragona i en lloc de capital serà seu institucional, per tant ni una cosa ni l’altre, i el nostre alcalde tant content, i ara li volen donar la culpa a L’Aregio amb no se quina excusa de les esmenes a la llei fetes per part de CIU, quant qui ha fet la llei i no ha tingut en compta les reivindicacions dels ciutadans ni del seu alcalde, es el tripartit , i es responsabilitat únicament del tripartit, i en Ballesteros forma part del partit que governa Catalunya. Un cop mes ha posat els interesso del PSC-Psoe per davant dels interessos de la ciutat que el va escollir.
Pel camí hem perdut també els estudis de ortodòncia, i ara ens anuncien que torna a Tarragona la central de trucades de emergències mèdiques que el tripartit se’n va endur de Tarragona a Barcelona i que ara ens tornen de nou però.... a Reus. I Ballesteros riu.
Jo no sé quin concepte té en Ballesteros de defensa de la ciutat, però de moment li estan clavant per tot arreu i ell no es capaç d’enfrontar-se al seu partit per defensar a Tarragona. Se’n està empassant una darrera d’un altra, però això sí , sense perdre el somriure.
Deien els socialistes que anaven a implantar un nou estil de fer política, segons deien un estil proper al ciutadà, dialogant,transparent, simpàtic, on el consens seria la pràctica diària a Tarragona, amb la rebaixa d’impostos i gairebé sense càrrecs de confiança, i posant a Tarragona al lloc on li correspón.
I la realitat ha estat: pujada d’impostos als ciutadans i pujada dels sous dels regidors i alcalde. Transparència zero, no aporten la documentació que com a regidors de la oposició tenen dret a rebre, ni responen a les preguntes que es formulen als plenaris, res de consens, a l’oposició ni aigua i encara es queixen si algù gosa criticar-ho .
Han triplicat els càrrecs de confiança a l’Ajuntament de Tarragona, es munten un concurs quina plaça ja estava adjudicada prèviament, sense consensuar-ho ni amb els seus companys de govern, que es queden descol•locats i ho denuncien públicament .
Estem patint una irremediable decadencia de la nostra ciutat que en aquests 3 anys de govern de Ballesteros ha perdut el lideratge de les nostres comarques, deixant de ser la referencia política i económica que sempre havia exercit.
Aquest es el nou estil de fer política dels socialistes a Tarragona, això sí ,en Ballesteros , l’alcalde rialler sempre amb la millor dels seus somriures mentre ens van donant pel….sac.

diumenge, 25 d’abril de 2010

Montilla reclama a Mas que es defineixi si es independentista:

Ara resulta que l’esperpent de president que tenim, Pepe Montilla, que ha estat al front del Govern de Catalunya durant 4 anys gràcies al recolzament d’un partit que es declara independentista, i que no ha tingut cap inconvenient per acceptar sense pudor el seu suport, que l’han mantingut de president de Catalunya durant tota la legislatura, i que durant tot aquest temps no ha tingut cap neguit, ni preocupació per tenir de soci de govern a ERC, ara resulta que la seva gran preocupació es demanar i retar a L’Artur Mas que es definís si es independentista o no.

En Montilla en lloc de preocupar-se d’això el que hauria de fer es explicar que la única manera que té de mantenir-se de president, (per molt que digui que segueix creient com diu la darrera campanya mediàtica, no sé si institucional i pagats per tots), la única manera de ser president es si el tripartit suma de nou, i per tant necessitarà de nou el recolzament de ERC, que sempre s’ha proclamat independentista. Per tant no veig la preocupació obsessiva que tenen per si CIU es o no independentista, quant tenen de soci de govern a ERC, i això en canvi no es cap motiu de preocupació, ni neguit.

Ja he explicat en mes d’una ocasió que sembla que la obsessió dels socialistes , del tripartit en general i dels mitjans de comunicació es fer veure que CIU es un partit independentista, i voler que l’ Artur Mas es defineixi clarament a favor de la independència, per així voler aconseguir que CIU perdi part dels vots que provenen de sectors mes moderats, no independentistes. CIU es la força política que al llarg de tots aquest anys ha aconseguit el recolzament popular que té, i que l’ha permès guanyar totes les eleccions al parlament de Catalunya, perquè com en el seu dia va definir Pujol CIU ha esdevingut el Pal del Paller del catalanisme, a CIU hi cabem tots els catalanistes , siguem o no independentistes, els sobiranistes i també els autonomistes, del que es tracta es de fer la casa gran i no posar etiquetes ni barreres que serveixin per deixar fora a uns quants, del que es tracta es de donar cabuda a tothom i tots junts anant assolint cada cop els reptes que la ciutadania reclama, perquè això es CIU i ho seguirà essent, i evidentment per aconseguir això es necessari primer guanyar les eleccions amb la majoria suficient per a poder aconseguir-ho, i segon amb la força que dona la majoria suficient, plantejar els reptes de manera clara i decidida.

Té raó Montilla quant diu “Mas i jo som diferents. Molt. Molt diferents. Però les nostres diferències personals i polítiques no són res al costat de les diferències que tenim sobre el model de país “Jo, no m’amago de res: Ni del que sóc, ni del que penso, ni del que faig. Aquesta és la diferència.
Si Sr Montilla afortunadament en Mas i vostè son molt diferents, i el model de país que defensen també es molt diferent, i certament els ciutadans saben com es vostè i com pensa, per això va tenir el suport popular que va tenir, es a dir el pitjor resultat mai obtingut pel PSC al Parlament de Catalunya amb 38 diputats. Està clar que vostè ja no dona per a mes, moltes gràcies per tot sr Montilla i adéu siau.

PD. L’Artur Mas ja ha donat suficient proves del seu sobiranisme, malgrat tot sembla ser que això no es suficient i tots aquells que li reclamen que es declari obertament independentista, ni ens han votat ni ho faran mai.
CIU segueix sent la única força política catalanista capaç d’aglutinar el sentiment nacional català i que pot vertebrar el vertader canvi a la situació actual del nostre país.

dijous, 15 d’abril de 2010

Del que es tracta es de sumar.


Sembla que existeix una obsessió per part de molts periodistes, i en la entrevista de la Terribas l’altre dia també es va posar de manifest, de intentar fer-li dir a L’Artur si es independentista o no. Si el que pretenen es que l’Artur Mas es proclami obertament independentista com sembla que es la obsessió de tothom darrerament, doncs van equivocats, perquè això, malgrat que en Mas ho sigui o no, no ho dirà, i no ho dirà perquè seria posar etiquetes, i per tant etiquetant discriminaries a uns o als altres, i el que veritablement importa es sumar, sumar i sumar.
Es només des de el govern que es pot treballar pel dret a decidir, i en Mas ja ha dit clarament que vol que Catalunya sigui una nació plena i sobirana , que treballarà pel dret a decidir, i també ha dit en mes d’una ocasió que votaria que sí en un hipotètic referèndum per l’autodeterminació. però que ara la prioritat es treure a Catalunya de la crisi econòmica i rebaixar la taxa de l'atur dels nostres ciutadans.

No serveix de res dir que defenses un projecte independentista transversal si només obtens 4-5 diputats o apuntant alt 10 diputats. Ja que actualment la independència no es un sentiment majoritari actualment a Catalunya.


D’altres que prèviament parlaven d’independència, i que van arribar aconseguir il·lusionar a molts ciutadans fins el punt que van ser capaços de gairebé doblar la seva representació parlamentària, al arribar al poder, es van oblidar dels seus cants de sirena independentistes, i van optar per ser únicament d’esquerres fent a Montilla president . i ara encara tenen la barra de dir que només pactaran amb qui garantitzi un referèndum per l’autodeterminació. El que haurien d’haver fet es demanar perdó per haver prostituït la paraula independència, i haver jugat amb els sentiments de molts ciutadans.
Ara del que es tractarà però, es de decidir qui serà el president de Catalunya i només hi han dos opcions o Montilla (tripartit) o Mas(CIU) ,tot el vot que no vagi a CIU només servirà per fer fort al tripartit.
D’entrada del que es tracta doncs es de guanyar les eleccions i per fer això necessitem de tots els vots catalanistes siguin o no independentistes, dels que estan cansats del tripartit, dels vots que puguin venir de la esquerra , dels que puguin venir del centre, i dels que puguin venir de la dreta, ja que un cop dins es barregen tots,( no conec a cap partit polític que rebutgi els vots que li puguin venir de exvotants d’altres opcions). I un cop assolida una amplia majoria i poder formar govern, treballar pels objectius de refer de nou el nostre país, aixecar Catalunya econòmicament, i poder decidir el nostre futur. Això només ho pot aconseguir en Mas, ningú mes, i depèn de tots nosaltres que això sigui possible, sinó... a la que badem tornarem a tenir a Montilla de president i haurem perdut el temps 4 anys mes.

Ni han altres opcions que promulguen la independència transversal, però que no expliquen que hi ha darrera del seu projecte, ni com s’aconseguirà, ni qui a hores d’ara encapçalarà aquest projecte, i ....que d’alguna manera recorda massa la repetició de altres promeses i experiències que un cop arribats al poder han estat un frau i un engany.

jo estic convençut que L’Artur Mas tindrà la majoria suficient que reclama i serà el proper president de Catalunya, perquè el país ho necessita, i perquè necessitem d’un projecte seriós, real i efectiu, que ens dugui a portar a Catalunya allà on es mereix, i tots junts poder acompanyar al Mas a plantejar el dret a decidir de Catalunya.

dimecres, 7 d’abril de 2010

50 anys!!!


El dia 8 d’abril faig 50 anys!! Deu ni do , es un bon moment per fer una ullada enrera i repassar una mica la meva vida.
Recordo la meva infantesa a Tarragona, a l’estació de RENFE, el meu pare tenia la concessió del restaurant de la estació, que sempre l’havia portat la meva família. Tinc records de les màquines de tren, del Talgo i pujar amb els maquinistes i fer sonar la botzina, i les vegades que a l’estiu els hi donàvem els meus germans i jo un cop de mà als pares a la barra o bé a l’andana venent begudes als viatgers
Els meus primers anys a l’escola de monges del Jesús i Maria al carrer de Méndez Núñez on vaig aprendre a llegir i sumar i el meu pas posterior amb 7 anys a la Salle, la meva primera comunió a la parròquia de Sant Joan, i les assignatures de FEN ( Formación del Espiritu Nacional), posteriorment anomenada ECS Educació Civico i Social, que sempre m’havien semblat un rotllo i un “tostón” i al seu professor Sr Castellote, que tot i ésser falangista, (llavors jo no entenia massa de política i no entenia que volia dir quant deia que Franco havia enganyat a la falange i s’havia apropiat dels seus símbols), mai ens va fer cridar viva Franco, o al menys... jo no ho recordo, ni tampoc vam cantar el cara al Sol.

Recordo amb molta il·lusió els primers anys de la democràcia i les primeres eleccions democràtiques al 1977 jo no podia votar encara amb 17 anys però m’agradava una força política que es deia Pacte Democràtic per Catalunya(PDC) constituït per CDC-EDC-PSC reagrupament encapçalada per Jordi Pujol a Barcelona i Josep Sendra per Tarragona. I vaig recomanar als meus pares que votessin per aquesta força política catalana.
El meu ingrés a la JNC a l’any 1982 i el primer cop que vaig fer d’interventor per CIU, les campanyes electorals les enganxades de cartells i la meva presidència l’any 1983 de la JNC durant 7 anys. I com no la meva inclusió a les llistes municipals de l’any 1987 i la presa de possessió com a regidor de l’Ajuntament de Tarragona i posteriorment com a Tinent d’alcalde de Cultura Joventut Esports i Festes, liderats per l’Alcalde Joan Miquel Nadal, i recordo la il·lusió amb que vam treballar per la nostra ciutat.

També recordo especialment els meus anys a la Facultat de medicina, les primeres pràctiques a la clínica Monegal de la mà de l’extraordinari metge, professor i millor persona Dr Santiago Medrano Lozano, del que vaig aprendre moltíssim i que he intentat imitar tot el que he pogut. ( gràcies Santi, per tots els valors que em vas ensenyar!!).
La primera entrevista de treball al Hospital de Sta Tecla i el meu primer contracte laboral, Urgències, Anestesiologia i des de 2002 al Sociosanitari, ja son 21 anys treballant a la Xarxa Sanitària i Social de Sta Tecla, pràcticament mitja vida meva implicat amb una institució de la que em sento molt orgullós de formar part, i que agraeixo sincerament la confiança dipositada en mi al anomenar-me coordinador mèdic del Sociosanitàri de Sta Tecla Llevant.

I també recordo amb gran afecte el meu pas pel l’equip de futbol de Bràfim, gràcies al qual vaig conèixer a la Loreto, la persona que va voler compartir la seva vida amb mi ,de la que estic feliçment casat, i que em fa sentir que la vida tingui sentit, al costat seu he après a ser millor persona, i dels magnífics fills el Jordi i el Pol que hem tingut en comú i que ha estat el millor que m’ha passat en aquests 50 anys de la meva vida.

Buff, ara que rellegeixo el que he escrit sembla que això siguin les meves memòries, i...no era aquesta la meva intenció, només volia fer una mirada enrera del que ha estat fins ara la meva vida. 50 anys!!! Deu ni do!!!

diumenge, 4 d’abril de 2010

El canvi a Catalunya es possible!!!


Ja no hi ha dubtes, tothom ja sap que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya si el tripartit suma, ho tornaran a fer. Aquesta precampanya i campanya electoral excepte ICV que aposta públicament pel tripartit(única formula que tenen per tocar govern), tant el PSC com ERC intentaran jugar la carta de la equidistància, malgrat que els seus subconscients els delaten, i per molt que tant Montilla com els líders d’esquerra s’intentin desmarcar d’una formula que els ha mantingut al poder durant 7 anys, i parlin de noves aventures i nous pactes, en el fons saben que si sumen, hi tornaran!!!.

E (abans ERC), per boca de la exconsellera Anna Simó parla que només pactaran amb qui accepti un referèndum per l’autodeterminació , per tant això descartaria d’entrada al PSC, però sembla que només son paraules per dringar bé a les oïdes i res mes, perquè ràpidament en Puigcercós candidat de E (abans ERC) a les eleccions ha deixat clar que el tripartit no ho ha fet tant malament i que no descarta un tercer tripartit.
Gràcies per aclarir les dubtes, sr Puicercós, ja sabem doncs tots que si sumen tindrem tripartit 3. Aquest cop sí que ens creuran quant diguem que a Catalunya o tripartit o CIU, no hi ha mes alternatives. O Mas o Montilla.

Davant d’un estil de fer política sectari, amb conflictes continus entre els membres dels partits que formen el govern, amb un president mut, gris i pres dels seus aliats, sense capacitat de resposta als problemes que pateix el nostre país, davant d’això tenim un perfil diferent, una idea de canvi polític que va agafant cos i que lidera Artur Mas. Començar il·lusiona i la gent de CIU està plenament capacitada per treure al país de l’ensopiment en que ens ha dut el tripartit, de resoldre els problemes vitals del nostre poble i de tornar la esperança en un futur millor.

Certament el canvi a Catalunya es possible, només dependrà que els ciutadans de Catalunya dipositin la seva confiança en el projecte polític que representa CIU, i donar a L’Artur aquesta majoria amplia que demana.
L’Artur reclama no només els vots dels fidels al projecte de CIU, que els reclamem i agraïm de nou, sinó que també necessitem els vots de tots aquells que estan farts del tripartit, i que, malgrat no identificar-se plenament amb CiU, aquesta vegada li donaran suport per propiciar un "canvi" polític a Catalunya.

dijous, 1 d’abril de 2010

Es inaudit!!! ara Carod es queixa de la Premsa.


Només ens faltava això per escoltar, ara resulta que segons Carod, les causes de la pèrdua de la confiança dels ciutadans respecte la formula tripartit, han sigut la manca de “complicitat” dels mitjans amb l’obra de l’executiu. Segons el republicà tot govern necessita “un nivell modest de complicitat dels mitjans de comunicació cap a l’obra de govern” i en aquestes dues legislatures no ha existit.

Aquestes declaracions del Vice-president del govern de Catalunya, son una prova mes de la total ineficàcia d’un govern que agonitza, que se sap perdedor i que busca culpables externs allà on no hi son, que no fa autocrítica de la seva nefasta gestió, i que vol ara culpabilitzar als mitjans de comunicació, que ja no poden negar la evidència tot i treballar al seu servei.

I es que respecte dels mitjans de comunicació no es que no hagin tingut complicitat es que el govern tripartit ha tingut el control mes absolut: pràcticament tots els mitjans estan sota l' òrbita del tripartit. Ja sigui a TV3 o a Catalunya radio, on s' ha purgat els desafectes, a la Vanguardia o l' Avui, sempre al seu servei, o de COM radio, el periódico o El Pais, durant tots aquests anys han estat completament al servei del tripartit, i magnificant qualsevol acció dels membres del govern, el problema es que la situació ha estat tan nefasta i tan patètica que els propis mitjans de comunicació, no han pogut negar la evidència i han posat de manifest la incompetència total d’aquest govern.

Ara em venen a la memòria declaracions de certs personatges psocialistes que deien que s’havien d’arrancar crostes nacionalistes a TV3 i bajanades semblants per tal de fer dels mitjans de comunicació un butlletí oficial del tripartit.
Als diferents governs de CIU, a TV3 per exemple treballaven periodistes de totes les ideologies polítiques i que tothom coneixia, i tothom sabia i sap les seves simpaties pels socialistes, per ERC o per ICV, i feien els seus programes amb total llibertat, això era pluralitat.

No sr Carod no ens podrà fer creure que ara a mes a mes tampoc tenen la complicitat dels mitjans de comunicació, això només respon a amagar les veritables intencions del govern que encara vol tenir mes intervencionisme durant aquests mesos que encara queden per les eleccions, de fet la elecció del nou president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) Enric Marín per decret , sense consens es una prova mes del sectarisme que ha fet gala el tripartit tots aquests anys ,i la manca de voluntat per aconseguir uns mitjans de comunicació plurals i independents.

No Sr Carod, els mitjans de comunicació que vostè ara critica, només han fet que posar en evidència el que tothom ja sap, i que ja no poden amagar , han retratant la realitat, i aquesta realitat diu que vostè i tots els membres del seu govern sou patètics.

diumenge, 28 de març de 2010

La desesperació dels que ja es veuen perdedors!!!


Preparem-se perquè comencen, be comencen... mes aviat s’agreugen els atacs de les hordes tripartites contra CIU, d’aquí a les eleccions es preveu un atac frontal directe i brutal contra CIU i el seu líder Artur Mas, perquè es l’enemic a vèncer, han de capgirar com sigui les tendències i res millor que atacar cada dia amb totes les seves forces a CIU i al seu líder.

Ja feia dies que no sentia al Zaragoza. Durant la nefasta gestió del govern enfront la crisi per les nevades, no va obrir boca, no va dir ni piu, però ara, arran de les enquestes als mitjans de comunicació tan negatives pel tripartit, era evident que sortiria a la càrrega i amb tota la seva mala llet, i com a pitbull de presa, no ha trigat gaire en llançar bordades contra CIU, ara en Zaragoza, amb el seu habitual estil ens diu “El que veiem és que CiU torna a la xuleria política, té una actitud de bloqueig institucional, de negar qualsevol acord i de no col·laborar a solucionar els problemes del país”. El secretari d'organització del PSC també diu que Convergència " i va a la "caça i captura" de Joan Laporta. ha dit Zaragoza, que ha defensat el "dret" que Laporta té "com qualsevol altre ciutadà, com el propi Artur Mas (CiU), a presentar-se a les eleccions".

Sr Zaragoza com es por ser tan cínic i barroer???, Xuleria política CIU, prepotència??, qui està fent us de la majoria parlamentària sistemàticament sense tenir en compta cap ni una de les propostes de CIU, que van essent rebutjades una darrera de l’altra??. Com vol que col·laborem si rebutgen la nostra col·laboració?.
Caça i captura de Laporta??, quan des de CIU s’ha posat en qüestió el dret de Laporta a presentar-se?, a que es deu ara la seva defensa aferrissada a que doni el pas definitiu en la política, no serà que es pensa en Zaragoza que ens pot treure vots a nosaltres i això beneficiaria al tripartit??.
Sr Zaragoza amb persones com vostè en Laporta no necessita padrins!!.

Tampoc no han faltat les declaracions d’en Puigcercós, aquest cop en un acte de les JERC, de nou la seva obsessió contra CIU es tal que no s’ha estat de dir que “ la dreta, i CiU en particular, ha mantingut "una voluntat sistemàtica de dividir el país", enfrontant minories i autoatorgant-se la representació de la catalanitat "repartint carnets". "S'han acabat els carnets",

Trist molt trist es la posició d’en Puigcercós que sabent que la seva tàctica per fer desaparèixer CIU no només no ha funcionat, ans al contrari ha fet mes forta la federació de CIU i amb mes suport popular cada dia, i sabent com se sap fora del proper govern de Catalunya intenta en va afalagar a les joventuts de ERC, donat que comença a estar qüestionat el seu lideratge a la si de ERC. Nosaltres sr Puigcercós no repartim carnets de catalanitat, d’altres com vostès repartien carnets d’independència sense explicar que això representava pagar peatge a en Montilla.

Això no ha fet mes que començar, l’atac, el marcatge a CIU serà com he dit abans brutal, però sortosament ja no enganyen a ningú, els fets demostren que no han fet res del que han dit, han dut a Catalunya a la misèria i es pensen que els ciutadans som imbècils.

Mai a CIU hem anat de prepotents, però si que hem exigit al govern que governés i no ho han fet, han tingut 7 anys per a fer-ho, i.. ja n’ hem tingut prou, ells es senten ferits, molt malferits i llençant tota la seva fúria contra CIU.
Esperem que les properes eleccions al Parlament de Catalunya posin a tothom al seu lloc, pel bé del país i pel bé de la democràcia.

diumenge, 21 de març de 2010

El tripartit i el Dragon-kahn






Dona la sensació que els ciutadans de Catalunya n’estan cansats del tripartit, la formula no ha quallat, perquè després de dues legislatures intentant vendre que seria un govern de esquerres i catalanista, el que hem tingut ha estat un govern de perfil molt baix, amb tres partits amb interessos dispars, sense vocació de cohesió, amb constant foc creuat entre els propis membres del govern, que quant alguna cosa no els hi surt bé ( i n’hi ha una pila), tot son retrets entre ells, desmarcant-se uns dels altres , i això es fa mes evident ara que s’acosten les eleccions i les enquestes no els hi son favorables, i que ens ha abocat a la misèria mes absoluta.
La tàctica de que tota la culpa era de CIU i dels 23 anys de governs de Pujol, potser sí que els hi va funcionar al principi, però després de 7 anys de govern tripartit, les responsabilitats ja no son de CIU, però segueixen sense reconèixer cap responsabilitat, i.. clar donat que la gestió del govern està molt malmesa, i bufen temps de canvi, ara tots corren per marcar perfil propi i reclamar uns èxits personals a costa dels altres.

Un dels principis bàsics de qualsevol govern es la solidaritat, un govern de coalició es basa en la fidelitat del pacte, i per tant de vegades toca cedir a uns i de vegades a uns altres, però tots els consellers han de compartir les decisions del govern en ple, i en aquesta legislatura han estat molts els exemples de desmarcada absoluta de certs consellers respecta de certs temes, inclòs votant al Parlament en contra del propi govern ( cas de la llei de educació per part de ICV).
Altres cops el govern tripartit s’ha convertit en foc creuat entre ICV i el PSC i en d’altres ocasions entre ERC i ICV, entre ERC i PSC, i entre ICV i ERC. Temes com la llei de successions, el 4 Cinturó, la MAT, les infrastructures, la gestió del aigua, i tants exemples que han posat al govern a punt del trencament.

Al començament de legislatura en Montilla va dir que no volia que el seu govern fos com el Dragon Kahn en que s’havia convertit el govern de Pasqual Maragall, i la veritat, vistos els resultats el seu govern ha estat la suma del Dragon Kahn i el Furius Bacus junts, es a dir de Vertigen!!!

Només un govern fort de CIU encapçalat per Artur Mas pot acabar amb tots aquests disbarats , mal rotllos i negligències del tripartit.

diumenge, 14 de març de 2010

El canvi a Catalunya comença

Avui Lavanguardia publica una enquesta molt contundent.
No m’agrada que surtin enquestes tan favorables, no m’agrada perquè es pot donar per fet una cosa que encara no està feta, i podria desmobilitzar als votants amb allò de... com que ja guanya potser votaré a aquests que també m’agraden.
No hi ha res encara fet. El tripartit encara que sembli mort, utilitzarà tot el que estigui a la seva ma per canviar les tendències, prepareu-vos per veure d’aquí a les eleccions al Montilla a tots els mitjans de comunicació, el veurem fins i tot a la sopa, ens faran veure que el Montilla es el mes guapo i eficaç de tots, ens aixecarem amb Montilla i ens anirem a dormir amb Montilla, quin horror!!!.
A partir d’ara l’aparell del tripartit anirà amb totes les seves armes encara més en contra de l’Artur Mas, serà un atac directe i brutal contra CIU i el seu líder, ja ens podem preparar, Tots contra CIU.
Fins i tot la pepera Sanchez Camacho ha dit que abans farà un pacte amb el psc-PSOE que amb CIU, perquè l’Artur encara no ha demanat perdó per lo del notari. Algú se’n recorda si el pp ha demanat perdó pels seus atacs a Catalunya i les seves institucions??, ha retirat el PP el recurs contra l’estatut votat pels catalans??. per mi la Camacho ja pot fer pacte amb el psc-PSOE... a l’oposició.

Dit això, sembla que el canvi a Catalunya comença, sembla que la victòria de CIU està a tocar, Una data molt positiva es la que reflexa la fidelitat dels votants cap a CIU, gairebé tothom que va votar al 2006 a CIU repetiran vot, no tenen motiu per no fer-ho, i recordo que van ésser mes d’un milió de vots, s’haurà de sumar a més els vots dels que algun cop ens van votar, i després van marxar a ERC, segur que algun d’aquests ens tornarà, i... tots els descontents amb el tripi que van votar al tripi i que ara no votaran a CIU però deixaran de votar Tripartit. I la de tots aquells que no ens han votat mai, però que aquest cop pensen votar CIU.
CIU pot aconseguir doncs uns molt bons resultats,

S’apropa el adéu-siau del tripartit, però encara no està fet. Queden encara molts mesos per les eleccions, i encara pot passar de tot.
Hem de seguir sumant, no feu cas a les enquestes. Ningú farà mes per la sobirania nacional de Catalunya ni per la independència que CIU des de el Govern.
Ara tenim l’oportunitat de recuperar la nostra autoestima i tots plegats poder ajudar a l’Artur Mas a plantejar de manera definitiva el dret a decidir de Catalunya.
O tripartit o CIU, tot el demés es fer volar coloms i perdre el temps.
Sumem esforços i donem a CIU la gran majoria que reclama l’Artur Mas, no us decebrà.

dimarts, 9 de març de 2010

Sr Montilla, Sr Ridao, Sr Saura, se’n recordeu del 2001??


A l’inefable president de Catalunya José Montilla, i a l’home de la trista figura, que deambula com ànima en pena sr Saura, se’ls hauria de dir allò de... qui te boca s’equivoca, se’n recordeu de les nevades del 2001 el que deien llavors???. Deu ni do com canvien les coses, però sort que les hemeroteques serveixen per recordar i de tant en tant serveixen també per fer treure els colors a mes d’un. El tripartit aleshores a l’oposició va crucificar a CIU per les nevades del desembre del 2001 demanant dimissions en bloc del govern.
Ara, les tornes han canviat el tripartit està al govern i es podrien aplicar ells mateixos exactament el que van dir fa 9 anys

El primer secretari del PSC, José Montilla va assegurar el 15 de desembre del 2001 que el caos viscut el divendres a Catalunya "posa de manifest una greu manca de previsió per part del Govern de la Generalitat". Sabeu el que diu ara que es president?, ara evidentment no diu el mateix no, ara diu que la situació ha estat excepcional i demana confiança a la ciutadania. (al 2001 es veu que no devia ser una situació excepcional, la culpa de que nevés era de CIU)


El portaveu d'ERC, Joan Ridao, va criticar també el 16 de desembre del 2001 que la Generalitat no fos autosuficient i que hagués de recórrer a l'Exèrcit i l'Administració central. En la seva opinió, el temporal va posar de relleu "la imprevisió del Govern de la Generalitat" al mateix temps que va criticar "els clamorosos errors" en el subministrament elèctric per part de Fecsa-Endesa i que la Generalitat no l'hagi sancionat ja. En Ridao avui en canvi ha estat mut, li recordo que l’exèrcit també ha tingut que intervenir aquests dies, el govern ha actuat amb imprevisió i fecsa endesa segueixen fallan en el subministrament elèctric igual.

El conseller d'Interior, Joan Saura, considerava "escandalosa i inacceptable" la situació creada després de les nevades del 2001, quan governava CiU. En unes declaracions que recollia l'Avui, Saura lamentava que "el govern sembla incapaç de prendre precaucions en una situació que, com aquesta, estava anunciada amb prou antelació".Saura considerava que els problemes derivats d'aquella nevada "evidencien la descomposició del Govern català, que és incapaç de prendre mesures i deixa que empreses com Fecsa Endesa o les concessionàries d'autopistes continuïn gestionant les infraestructures de forma caótica

Doncs bé estem al 2010 han passat 9 anys, el tripartit governa Catalunya des de fa 7 anys, i no sembla que els que criticaven llavors la situació hagin fet res per millorar-la. Les nevades de l’altre dia Sr Saura s’havien previst amb mes de 72 h d’antelació, això evidencia la descomposició del govern català , que es incapaç de prendre mesures, Sr Saura?? ". Sabeu que diu en Saura ara?? El conseller afirma que "la resposta del Govern ha estat molt superior" a la de CiU el 2001

Sr Montilla, Sr Saura sou uns bocamolls i com diu una altra dita per la boca mor el peix, i vosaltres heu quedat ben retratats, faríeu bé en demanar disculpes a la ciutadania per la vostra total incompetència. Ni sabíeu llavors de que parlàveu, ni sabeu ara com gestionar una situació de crisi per les inclemències meteorològiques.

dimarts, 2 de març de 2010

Tripartit tocat i enfonsat!.


Quant mes temps passa mes mort i finiquitat sembla el tripartit, en el seu afany per desmarcar-se de la seva nefasta gestió al front del desgovern de Catalunya, tots els partits que formen part de la conxorxa tripartita, ara volen fugir com ànima esperitada i li pengen el mort als altres.
Al PSC per boca d’en Montilla, Zaragoza i Iceta no es cansen de repetir que volen governar sols, sense lligadures d’altres partits, menyspreant així el recolzament que han rebut per part de ERC i ICV, per aplicar segons diuen el seu propi programa ( un programa que recordem només va obtenir 38 diputats. Quants diputats mes vol obtenir per governar sols, si la majoria absoluta està en 68 ?, 30 diputats mes??. No sé però a mi no em surten els números.
Iniciativa que sap que romandrà un partit pràcticament residual, ignora els continus menyspreus del PSC, i només contesta als menyspreus que provenen de ERC , i es l’únic que vol i segueix defensant el tripartit, perquè d’altra manera mai hagués ni somiat tenir presència en cap govern a Catalunya.
I ERC, que per dues vegades podia haver sumat una majoria nacionalista, i tenir un president catalanista, i per dues vegades va preferir el pacte dels perdedors, i donar la presidència a un partit espanyolista, ara va i renega del pacte amb ICV, ja per boca d’en Puigcercós primer, i del conseller Huguet després reclamen fer a les properes eleccions un pacte CIU-PSC-ERC.

Sembla ser doncs que tots reneguen del pacte de Govern que van signar, però al mateix temps cap d’ells està disposat a trencar-ho, i seguiran aixì fins a final de legislatura perquè això els manté asseguts a les cadires a les que estan ben aferrats. Sabedors que les enquestes no els hi son favorables, tots busquen poder tenir les esquenes ben cobertes en cas de que el tripartit no sumi, per poder segui mantenint-se a la cadira. Cara al públic reneguen dels altres però portes endins tenen el compromís de tornar a reeditar un tercer tripartit si les sumes aritmètiques els hi tornen a sortir.

Sembla que els de ERC tenen molt poca memòria aquesta formula que ara proposen en Puigcercós i en Huguet ja la va proposar a les eleccions del 2003 el Sr Carod i el resultat va ser la creació del primer tripartit, després al 2007 van dir que si CIU guanyava per mes de 10 diputats no repetirien tripartit, i ja sabem que va passar, CIU va guanyar de 11 diputats al PSC i malgrat tot van tenir els pebrots de fer president a Montilla.

Nosaltres proposem una altra formula, nosaltres proposem que els ciutadans de Catalunya atorguin una gran majoria al voltant de CIU i d’Artur Mas, nosaltres proposem un govern en solitari de CIU, perquè aquest país necessita d’una força política capaç de fer-lo sortir de l’estat de fallida en que ens trobem i de situar doncs Catalunya al lloc que li pertoca,

dilluns, 22 de febrer de 2010

Josep Poblet candidat de CIU per Tarragona al Parlament de Catalunya


Josep Poblet va iniciar ahir la pre campanya davant de més de mil cinc-cents assistents a l'acte de presentació, acompanyat per l’Artur Mas candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, per Santi Vila cap de llista per Girona i per Albert Batet cap de lista per Lleida.
Projecte, confiança i canvi, aquests han estat objectius de Josep Poblet per encarar la nova etapa cap a un nou horitzó de Catalunya. “Un projecte amb idees clares, confiança des de la proximitat, i canvi per crear un país amb espais de debat i creixement nous”, aquestes seran les seves premisses per poder acostar el projecte de CIU als ciutadans.
Josep Poblet es un magnífic candidat, una persona propera al poble, estimat per tothom que el coneix, excel·lent alcalde de la seva vila,Vilaseca, revalidant l’ alcaldia amb majories absolutes repetides, i magistral president de la diputació de Tarragona.

En Poblet, com ell diu i li agrada recordar es fill de pagesos, i coneix per tant la terra, s’estima la terra i coneix a fons tots els pobles de les nostres comarques, perquè com a president de la diputació que es, ha trepitjat poble a poble totes les comarques i coneix les inquietuds i els problemes de totes, des de les terres de l’Ebre fins al Baix Penedès.
La candidatura per tant de Josep Poblet es una candidatura compromesa amb la realitat de les nostres comarques a dia d’avui, i compromesa en fer créixer el nostre petit país, que són les nostres 10 comarques, i en convertir-se en la veu de la gent del territori.

La seva experiència en l’àmbit municipal i territorial fa que en Josep Poblet sigui el millor bagatge que tenim a CIU per afrontar els nous reptes que s’obriran la propera legislatura al govern de Catalunya.

Durant l’acte de proclamació de l’Artur Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat el proppassat dia 31 de gener al pavelló de la Vall D’Hebró, L’Artur va dir que per a engegar el projecte de la Catalunya que volem necessitava rodejar-se dels millors, i en Poblet es hores d’ara el millor a les comarques Tarragonines.
Començar il·lusiona i en Josep Poblet i tota la gent de CIU estem molt il·lusionats en la nova etapa que començarà ben aviat, i que estic segur que comptarà amb el suport majoritari del poble de Catalunya.

diumenge, 21 de febrer de 2010

L’error de ICV segons Herrera


Després de 7 anys de ignominiós govern tripartit, ara venen les lamentacions, i per intentar salvar els mobles ,cada partit que forma part d’aquest ja liquidat govern, retreu als altres les seves misèries, per defensar el que es indefensable, i que es la nefasta gestió d’un govern que es va formar contra la voluntat del poble a les urnes.
Ara resulta que l’inefable Joan Herrera, proper cap de llista per ICV a les eleccions al Parlament de Catalunya considera un error que Saura hagués acceptat la conselleria d’interior, i dona a entendre que en l’hipotètic cas d’un tercer tripartit, no assumirien dita conselleria.
Però Herrera obvia dir que la conselleria de medi ambient que també gestionen, i que els hi pertoca com ecosocialistes que diuen que son, també ha estat un desastre de gestió, i que tot el que els frikis de Iniciativa han tocat, han espatllat, no es tracta de si tenen aquesta o d’altra conselleria, es tracta en que son uns complets ineptes per portar cap tipus de gestió.
No es tracta doncs que la conselleria d’interior hagi sigut un error, l’error es que un partit completament residual estigui al govern del nostre país, juntament amb dos perdedors mes, perquè el que fan es governar amb pensaments d'oposició i no de govern i de gestió, amb pensaments d’un que se sap perdedor i que el seu càrrec es provisional, en espera que arribi el titular del mateix.

Així ens ha anat a Catalunya aquests anys, el tripartit ha estat una broma de mal gust, amb un president Montilla que passarà a l’historia si es que algú se’n recorda d’ell com el pitjor president que ha tingut mai Catalunya un país que en aquests anys ha perdut la credibilitat, hem entrat en una dinàmica de ruïna econòmica, en una davallada del benestar social, acompanyat de un augment de la inestabilitat laboral i en un retrocés del nostre procés de reconstrucció nacional, en resum el tripartit ha estat una lamentable pèrdua de temps i de recursos econòmics,
Inexorablement el temps posa a tothom al seu lloc, i que no pateixi el Sr Herrera, que dintre d’uns mesos restarà al lloc que li correspon, ell i els seus companys de viatge romandran a l’oposició, perquè així ho haurà decidit el poble de Catalunya que amb els seus vots decidiran pel canvi, i aquest el representa CIU.