dijous, 19 de novembre de 2009

El meu contacte amb la grip A


Feia un dies que no em trobava bé, tenia tos i malestar general, però no tenia febre, el darrer cap de setmana vaig aprofitar per fer llit, així que dilluns vaig tornar a anar a treballar, però en lloc de trobar-me millor, encara em trobava pitjor, i sobre tot molt cansat, em feien mal totes les articulacions.
Dimecres al aixecar-me per anar a treballar, el cos em demanava que em quedés al llit, però com seguia sense febre em vaig aixecar, i com vaig poder em vaig dutxar, vestir i vaig anar cap a la parada de l’autobús. Un cop dalt, assentat al seient, vaig estar a punt de no baixar i deixar que l’autobús tornés al punt de partida per anar-me de nou al llit, però vaig baixar on tocava, i vaig començar la feina, un cop arribat, tots els meus companys em van dir “quina mala cara que fas”, tens els ulls com enfonsats, i tens molta tos, perquè no te’n vas cap a casa?, jo deia perquè no tinc febre, però tant van insistir, que li vaig donar unes instruccions a la meva companya de feina de unes coses que quedaven pendents de uns pacients i me’n vaig anar cap a casa.
Vaig arribar i vaig trucar a la Loreto per dir-li que estava al llit, i ella em diu que tot seguit arribaria el Jordi, perquè també estava igual que jo, i efectivament pobret estava calent ,tenia 39 de febre, tos i dolors articulars. Aixì que vam instaurar els aïllaments a les habitacions, el Jordi a la seva habitació, i jo a l’habitació del Pol, el Pol i la Loreto que de moment aguantaven ferms dormirien junts, a la nostra habitació.
Al final em va pujar la febre a 39, i molt de dolors articulars, molt de cansament, tos, i una pesadesa insuportable als ulls, em pesaven molt els ulls, no els podia ni obrir, només volia estar a llit, només em sentia relativament bé al llit.
Sentia tossir al Jordi, i em sabia greu no haver-lo ni auscultat quant va arribar, així que com vaig poder em vaig aixecar, vaig agafar el fonendo i una pila i el vaig auscultar i mirar la gola, no fos que tingues angines, però no, no tenia angines, teníem tots dos un síndrome gripal, la famosa grip A.
Amb Ibuprofé, Paracetamol, Vincigrips per la febre, i sekisan per la tos, havíem de passar com poguéssim. Sembla que tots dos estem millor, jo ja no tinc febre, el Jordi encara en té però sembla que es troba millor, i espero que darrera nostre no caigui la Loreto i el Pol.
Ja hem tingut doncs el contacte amb la grip A, per tant ja no caldrà que em vacuni, i com dic moltes vegades que bé que s’hi està al llit quant et trobes malament, segur que qui el va inventar es va morir pobre.

diumenge, 15 de novembre de 2009

L’ASSASINAT DE L’ESTATUT


Aquesta setmana passada, com aquell que no vol, es va aprovar a Madrid, amb els vots de ERC,ICV i evidentment dels diputats del psc-PSOE, la LOFCA, que es la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes de Règim Comú, és la llei que preval a l'hora de fer entrar en vigor el nou finançament. La LOFCA sotmet l'Estatut perquè, pel que fa al finançament, no respecta ni la bilateralitat, ni l'ordinalitat, ni es reconeix l'esforç fiscal, ni tampoc les competències del Consorci Tributari

A propòsit del debat no es estrany doncs que el diputat per CIU Sr Sánchez Lliure acusés als socialistes i a les seves dos crosses ERC i ICV d’assassinar l’estatut.
Ràpidament en Ridao i Carod com a dos palmeros del PSOE que son, han sortit dient que qui va assassinar l’estatut va ser CIU, primer amb el pacte amb el PP, i després amb la reunió Mas-Zapatero.
Sembla ser que aquests dos personatges tenen una memòria molt selectiva, doncs no recorden que l’endemà d’aprovar-se al Parlament l’estatut del 30 de Setembre, el llavors primer secretari del psc-PSOE i ministre d’indústria Pepe Montilla va anunciar que el psc-PSOE presentaria mes de 30 esmenes a l’estatut, totes elles en contra dels drets nacionals i contra el concert econòmic. L’autor doncs de la punyalada trapella a l’estatut va ser en Pepe Montilla, i ERC ho va permetre, i a sobre el va fer president de Catalunya, però sembla que d’això ni se’n recorden ni volen recordar-se.
L’Artur Mas en la seva reunió a la Moncloa amb el zapatero, el que va intentar va ser ressuscitar un mort, que es evident pels fets, que no ho va aconseguir. Per tant tots aquestos personatges d’ERC que s’omplen la boca de catalanisme, d’independentisme i que van de salvavides per la vida, farien bé de callar, perquè dia rera dia, lluny de comportar-se com a vertaders independentistes que diuen que son, no fan mes que votar a favor de propostes a Madrid que van en contra de Catalunya, i mantenen de president a la persona que va ferir de mort a l’estatut., que no creu en Catalunya, i que vol que Catalunya sigui una comunitat administrativa de Espanya, i d’això srs de ERC se’n diu encobridors i col·laboradors.

I mentre tant els jutges del polititzat tribunal constitucional segueixen a la grenya per veure quina resolució restrictiva donen de la sentència, , anuncien que aplacen la decisió fins d’aquí un any després de les eleccions al parlament de Catalunya, per evitar suspicàcies ,i que acabarà d’enterrar del tot a l’estatut.

Com ben bé diu L'Artur Mas “És incomprensible i en bona part, impresentable”.“Si un Tribunal Constitucional no és capaç de fer la seva feina, el que ha de fer és dimitir i que se'n faci un de nou” “Porten tres anys deliberant”, ha denunciat Mas. “Estan trigant mes temps del que va costar l’elaboració i aprovació de l’Estatut.