dissabte, 29 d’agost de 2009

“Som una nació, volem estat propi”


Més de quaranta entitats convoquen l’11 de setembre una manifestació per reivindicar l’autodeterminació de Catalunya i denunciar les “agressions espanyoles.
Sota el lema “Som una nació, volem estat propi”, les entitats Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Sobirania i Progrés (SiP) i Deumil.cat, junt amb l’adhesió de més de quaranta entitats, han convocat per la Diada Nacional de Catalunya una manifestació.
En un comunicat conjunt, les entitats asseguren que ha arribat el moment de defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya i que “qualsevol mobilització de rebuig a la sentència del TC ha de donar per acabada la via autonomista i l’acceptació de la legalitat espanyola”.
Davant doncs d’una possible sentencia del TC que retallarà l’estatut, les Entitats sobiranistes han començat a moure's al marge dels partits pel que fa a la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. En el manifest consideren que "és l'hora de la independència" perquè "l'Estatut és una llei espanyola i des d'un inici tot el procés de la seva reforma s'ha fet sotmès a les lleis i al poder de l'Estat Espanyol. En resum, els organitzadors d’aquesta manifestació es neguen a manifestar-se “en defensa de l'Estatut ni darrere dels polítics que no demostrin amb fets que defensen un estat català independent” i asseguren que només assistiran “a una manifestació que es convoqui en defensa de l'exercici del dret d'autodeterminació”.

Les aigües doncs a Catalunya baixen revoltes, la societat civil sobiranista catalana ha bellugat fitxa, els partits polítics de Catalunya no poden quedar-se creuats de braços, tancar els ulls ó mirar en un altre direcció, els partits polítics doncs davant d’aquesta resposta ciutadana s’hauran de manifestar i posicionar.
El Govern de Catalunya haurà de respondre de manera contundent davant la resposta de l’estat espanyol de trepitjar un cop més els nostres drets. Haurà arribat el moment doncs de dir Prou. I si com sembla per les declaracions d’en Saura i Montilla, el govern de Catalunya calla, i, acata la sentència, haurà d’ésser llavors el Parlament de Catalunya qui exigeixi la dimissió del govern tripartit, i consensuar-hi un govern catalanista que lideri el nostre poble fins a convocar eleccions, i cas de guanyar-les iniciar el procés de Catalunya cap l’autodeterminació.

A Catalunya hi haurà un abans i un després de l’onze de setembre de 2009, i una nova etapa s’obrirà després que es faci pública la sentència del TC. L’actual estatut està esgotat i caduc només tres anys després de la seva aprovació per referèndum. La via estatutària ja està esgotada. Ens hem de preparar per la proclamació de la independència de Catalunya, i la creació de l’estat Català.

dijous, 20 d’agost de 2009

L’espasa de damocles del constitucional


Donada les continues mogudes polítiques vers una possible retallada de l’estatut, els partits polítics van prenent posicions de cara a una resposta contundent, i es la societat civil mitjançant entitats civicoculturals les que estan promovent una manifestació preventiva abans de la resolució del tribunal. Es convenient o no manifestar-se abans que es conegui la resolució definitiva?.
Cada vegada dona mes la sensació que el tribunal constitucional, constituït per jutges designats pel PSOE i pel PP, té ja clara la sentència que donarà respecte a l’estatut, tot indica que es una sentència clarament restrictiva i que deixarà l’estatut totalment descafeïnat, es tracta ara de buscar per part d’ells la data mes idònia per deixar caure la sentència.

Des de Madrid han insinuat que l’anunci de les manifestacions en contra del tribunal constitucional son maneres de voler pressionar al tribunal, quant son els propis representants del govern ZP i del principal partit de l’oposició qui pressionen cada dia a un tribunal constitucional cada cop mes devaluat, i que devalua a la pròpia institució que representen. Fa molt de temps que el TC ha quedat en entredit per l’ús partidista que fan tant el PSOE com el PP de la citada institució,
La sentència doncs del tribunal constitucional pot provocar una gran frustració en una gran part de la ciutadania de Catalunya. I per tant la resposta de la societat haurà de ser contundent, implacable, amb un ampli consens de les forces polítiques catalanes en defensa de les seves institucions i el seu estatut.
La força de Catalunya doncs s’ha de basar en unir a tot un país en defensa del seu autogovern, i allà ens trobaran a la gent de CIU, però... que farà el President de Catalunya i el seu partit?, serà capaç Montilla d’encapçalar la resposta de Catalunya contra els qui volen retallar els nostres drets?, el PSC haurà de triar un altre cop entre Catalunya i el PSOE, i cada cop que ha tingut que triar ja sabem que ha triat. ERC per la seva banda haurà de mantenir-se ferma en la seva actitud de no deixar passar una renúncia del govern en la defensa de l’estatut.
Molt em temo que la suposada unitat de totes les forces polítiques catalanes quedaran un altre cop en entredit, i com sempre ens voldran donar la culpa a nosaltres si no arriba aquesta unitat d’acció. Quina pantomima s’inventarà aquest cop el President Montilla?.
Amb la resolució del tribunal constitucional, quedarà una cosa clara l’estatut quedarà finiquitat, per tant els nostres objectius hauran de ésser uns altres, tot quedarà obert, la porta de les reivindicacions sobiranistes resta doncs mes oberta que mai. Obrim la porta per sortir d’un estat que ha fet de l’espoli el seu modus vivendi.

dimecres, 12 d’agost de 2009

CIU cap el sobiranisme i la centralitat.


Sembla que darrerament els líders dels partits que formen el tripartit, davant de les enquestes i els números que tenen a la ma, on constaten dia si dia també que hores d’ara el tripartit no sumaria ni de bon tros, i veient la inexorable caiguda lliure de ERC, la baixada sostinguda de ICV, i l’encallament del psc-PSOE que ni puja ni baixa, acompanyat de la espectacular pujada de CIU, ara, sembla que estant esmerçant tots els seus esforços en intentar desacreditar a CIU, i al seu líder i futur president de Catalunya Artur Mas, utilitzant tota la artilleria mediàtica dels mitjans de comunicació al seu abast.
Una vegada més els líders del tripartit en lloc de explicar tasca de govern, com que no tenen res a explicar apunten el seu punt de mira com sempre cap a CIU i l’Artur Mas.
Per un cantó l’inefable portaveu José Zaragoza, torna de nou a atacar a CIU dient que pactarem amb el PP, quant oblida que qui ha pactat amb el PP han sigut ells al país basc i s’han quedat tan amples. Però segueixen repetint una vegada i un altra la cançó de que CIU i PP pactaran. ( Sr Zaragoza, ja cansa!!!)
ICV per boca del dimisionari Joan Saura diu que el tripartit 3 serà un fet si sumen, perquè es la única manera de barrar el pas a la dreta ( més aviat es la única manera que el seu partit completament residual pugui tenir cota de poder)
Per altra banda des de els sectors de ERC llancen missatges un altre cop sobre una suposada equidistància de ERC, Puigcercós diu que el compromís del pacte tripartit es per aquesta legislatura, que la propera està tot obert. Clar depèn dels resultats pero si sumen repetiran pacte, i si no sumen es cobreix les esquenes i correran a buscar l' aixopluc de CIU. Mentre, va demanant i exigint a CIU coses per poder arribar a un pacte, que ni en broma han exigit ni exigiran mai a Montilla,
Diu Puigcercós que per pactar amb CIU, CIU ha de manifestar-se clarament a favor de la independència.
Dia si i dia també els periodistes insisteixen en preguntar a Mas si està a favor de la independència, o no, i Mas ha respost ja varies vegades, que en un referèndum per la independència votaria Sí.
Perquè no li fan la mateixa pregunta a José Montilla?(ell diria clarament que NO), i li ensenyen la resposta als líders de ERC, que suposadament son independentistes i estan donant suport a un president clarament espanyolista!!.

Cada cop està mes clar que a Catalunya només hi han dos opcions: o el tripartit o CIU, es a dir o Montilla o Mas, tots els vots que no vagin a parar a CIU, seran pel tripartit. Si el tripartit suma tornaran a pactar, ja ho han fet dues vegades i si poden ho faran una tercera.


CIU de la mà de Artur Mas, capitalitzarà el procés de recuperació econòmica de Catalunya, treballarà per aconseguir una societat mes justa, socialment equilibrada, políticament forta a Europa i buscarà consolidar la consciència nacional del nostre poble, per poder plantejar sense cap tipus de limitacions el dret a decidir de Catalunya.
CIU des de la centralitat política que mai ha abandonat, treballarà doncs de manera clara per la sobirania nacional de Catalunya.