dissabte, 28 de març de 2009

La covardia s’acaba pagant


Arran de la enèsima crisi al si del govern tripartit, aquest cop produïda per la incapacitat del conseller Saura al front d’interior, i la seva incompetència per dirigir la policia de Catalunya, a causa dels aldarulls amb els estudiants antibolonya, s’ha posat en evidencia la seva nul·la capacitat per dirigir la conselleria d’interior. Però el pitjor de tot, no es el fet que no hagi presentat la dimissió, que es el que hauria d’haver fet, el pitjor es que la responsabilitat recau en el president, que en darrer terme es qui ha de prendre decisions i tallar el problema, i el president un cop mes ha defugit del problema, s’ha inhibit del tema i ni pren decisions, ni cessa al conseller, ni pot fer res, perquè està lligat de mans i peus pel pacte de govern . ICV per altra banda, no vol perdre cota de poder i no pot permetre que el seu secretari general sigui cessat., sembla doncs que tot s’acabarà cessant al director general de la policia de Catalunya que es el cap de turc que han trobat, per poder justificar que s'han pres decisions.(no discuteixo la idoneïtat o no del seu cessament, però darrera hauria d’anar la d’en Saura)
Probablement ha estat l’acte mes covard de Montilla des de que es president de la Generalitat, ha tingut i té dos consellers completament desacreditats com son Baltasar i Saura, amb un clam popular a favor de la seva destitució, inclòs reclamat per membres dels propis partits que formen part de govern, i en ambdós casos ha fet mutis pel folre, aquest cop però,ha preferit sacrificar un alt càrrec que cessar al conseller afectat, que per dignitat hauria d’haver presentat la dimissió. I la covardia sr Montilla s'acaba pagant.
Un cop mes es tanca en fals una enèsima crisi a la si del tripartit, ben aviat vindrà la propera, perquè al pas que anem no hi ha un més que no es produeixi un aldarull.

Ara només cal veure la campanya d'autorebombori que han endegat els socialistes anomenada
FETS, president Montilla, però per molt que ens vulguin vendre les accions dutes pel govern Montilla, els fets diuen que aquest govern està cada dia més deteriorat. Les tensions internes entre els partits que formen la conxorxa, provoquen una situació de inestabilitat permanent, la inoperància es total, i crisis com la de rodalies, l’aigua, talls de llum, el vent, càrregues policials, etc, no han fet rés més que posar en evidència un govern que no sap ni gestionar ni donar solucions.

divendres, 20 de març de 2009

Catalunya: la crisi econòmica, la crisi institucional i Montilla com sempre evadit i mut!!!


Ja vaig dir fa uns mesos que Catalunya no té president. Per moltes campanyes mediàtiques que faci el govern tripartit per promocionar a Montilla, el president davant dels greus fets que es produeixen al nostre país s’amaga, calla i pretén que el temps faci oblidar els problemes.

Les manifestacions multitudinàries arreu de Catalunya contra la llei d’ensenyament, han resultat un plebiscit en contra del conseller Maragall. La brutal actuació dels mossos d’esquadra arran de les mobilitzacions estudiantils pel pla de Bolonya a la universitat, ha provocat un clam popular per demanar responsabilitats al conseller Saura, fins i tot ERC i membres de la pròpia ICV reclamen la seva dimissió. Les filtracions de la ridícula xifra que el govern espanyol vol donar a Catalunya pel finançament han provocat una nova crisi institucional al si del govern.
Mentre tot això s’està produint al nostre país; Montilla, el president de Catalunya calla, de fet tampoc n’hi ha massa diferencia de quant parla, perquè per lo que diu millor que estigui callat.

Al nostre país bufen vents de canvi polític, es del tot inaguantable la situació actual, aquest govern està sentenciat i definitivament ferit de mort. La gestió de Saura al front de la conselleria de Interior, ha posat de manifest la seva total incompetència, i per ende la del govern de Catalunya, i la del seu president, que no pot cessar al conseller perquè forma part de la quota de poder de ICV dintre del govern.
Montilla està lligat de mans i peus pels seus socis de govern, que recordem tampoc en el seu moment va poder cessar al conseller Baltasar al front de medi ambient per la nefasta gestió de la crisi del aigua i les seves mentides al parlament. Per tant la gestió dels consellers de ICV Baltasar i Saura han cobert de glòria l’acció del govern tripartit.

Tenim un govern que no sap gestionar cap crisi, ni econòmica, ni institucional, ni política, que es nega a donar informació als grups parlamentaris quant aquests sol·liciten conèixer els informes elaborats pel govern amb diners públics , i que davant dels greus fets que estant succeint al nostre país la seva màxima autoritat s’evadeix dels problemes.
Com vaig dir en el seu moment Catalunya no té ni govern ni president!!!.


dilluns, 16 de març de 2009

Ridao , el bocamoll d’ERC acusa a CIU de Mobbing!!.


Algú coneix quina es la feina que el grup parlamentari de ERC a Madrid està portant a terme?, i quina es la feina que està desenvolupant en Joan Ridao Portaveu de ERC a Madrid?, perquè l’únic que sap fer es de bocamoll, perquè ja es una costum que cada cop que en Ridao obre la boca ho faci no per explicar la seva feina sinó per a despotricar com sempre contra CIU. Ara Ridao acusa a CIU de” Mobbing contra ERC per veure si ens tremolen les cames".

Està clar que el diputat per ERC a Madrid, a part de donar suport al PSOE, no sap de que parla quant anomena la paraula Mobbing, o bé el subconscient l’ha traït.
Mobbing vol dir en el mon laboral assetjament i intimidació des de un superior a un treballador, per tant en el mon de la política, des de el poder vers la oposició, però mai a l’inrevés.Com pot provocar mobbing CIU a ERC si qui està al poder es ERC?.

Sr Ridao, ja n’hi ha prou, si les vostres enquestes internes no us son favorables, no li donin la culpa a CIU, es la vostra indecència, hipocresia i la manca de ètica la que us ha portat a la situació actual en la que us trobeu.
El tema del finançament porta cua, i si no sabeu com resoldre el problema del finançament, no val a dir que es culpa del pacte del majestic, ni del pacte Mas-Zapatero, perquè res te a veure i ben bé que ho sabeu, es tracta d’un flagrant incompliment per part del govern espanyol i del seu president Zapatero del que marca i mana l’estatut de Catalunya aprovat en referèndum pel poble català.

ERC el que ha de decidir es si dona recolzament a l’incompliment per part del govern espanyol , o d’una vegada per totes es planta i diu PROU a tanta incompetència i a tanta incoherència. I si tal com diu el conseller Huguet l’acord en finançament serà un mal acord per Catalunya, ERC per coherència política, per dignitat política i per simple credibilitat política hauria de dir ADEU, plantar-se i plegar d’un govern que cada dia que passa ens demostra la seva ineptitud mes sobirana.
Qualsevol altre cosa no es rés mes que justificar el que no té justificació, recolzant al psc i la seva supeditació al PSOE, i aguantar estoicament el que està caient, sense pràcticament pestanyejar.

ERC està fent un flac favor al país, el partit anomenat independentista ha decebut a la majoria dels seus votants, i a molts dels seus militants, no en va es el partit amb més exvotants que votants, i va camí de la seva desfeta electoral, però sembla que els seus dirigents lluny de fer cas del que marquen les tendències, segueixen enrocats en el tripartit costi el que costi, i n’estic segur que això tard o d’hora ho pagaran ben car, però mentre tant qui està patint tot aquest desgavell, es el poble de Catalunya, que com diuen els estudis d’opinió cada vegada son més els catalans que estan desencantats dels polítics del nostre país.
Mentre ERC no faci reflexió, i miri a casa seva i no busqui culpables a casa dels altres, mentre no deixin de criticar a CIU i culpabilitzar-la de tot el que passa, mentre segueixi aferrada al poder al preu que sigui, a qui beneficien i al mateix temps fan de salvavides es al psc-psoe que pràcticament no es ressent, ja que tot el desgast recau bàsicament en els partits que li donen suport es a dir a ERC i a una ICV gairebé ja desapareguda del mapa polític català.

Si d’alguna cosa podrem treure profit, es que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya el tripartit ja no sumarà ni de lluny.






divendres, 13 de març de 2009

La versatilitat ideològica del PSOE. Quina barra!!!


No fa encara ni un any, el PSOE va guanyar unes eleccions a l’Estat Espanyol gairebé sense programa electoral, però amb un lema que deia “si tu no vas ellos vuelven”. A Catalunya la gent s’ho va creure i el PSOE a casa nostra va treure record de diputats. El PP pràcticament era dimonitzat a tot l’estat, i a Catalunya els socialistes aprofitaven també per dimonitzar a CIU, tant en Zaragoza com en Iceta ens titllaven de dreta catalana dura i pura, tot perquè en el seu moment havíem pactat amb el PP. Demanaven el vot pel Psc-PSOE, perquè deien que votar a CIU era gairebé votar al PP.
Després de tot el que ens han arribat a dir, després de totes les xorrades , ximpleries i animalades que hem tingut que aguantar, després de sentir a tots els bocamolls que el psc té a Catalunya. Com Sr Ferran i la famosa crosta nacionalista, ó ara que ens diu que CIU te un virus....
Després de totes les explicacions que van fer per justificar el que van anomenar pacte de esquerres i de progrés, (tripartit 2),i que no era rés més que allunyar per segona vegada del govern a la força política guanyadora de les eleccions. Ara, resulta que repeteixen a Euskadi la mateixa fórmula que a Catalunya, es a dir assolir el poder havent perdut les eleccions, i ho fan sense cap tipus de rubor, ni vergonya, de la mà del PP. El mateix PP que tants cops han etiquetat de dreta dura, de partit franquista, de partit reaccionari, doncs bé tots aquests adjectius que durant tants anys hem sentit d’ells, no son cap impediment perquè ara puguin assolir acord de govern i convertir al Patxi Lopez en lehendakari, tot i haver perdut les eleccions, però un cop mes, i tal com han fet a Catalunya, explicant que no governa qui guanya, sinó qui obté majoria parlamentaria. Estic intrigat per veure com anomenaran el pacte. Govern reaccionari de progrés??, govern constitucionalista-espanyolista??, Govern usurpador psoepepero?,
Enfí després de repetir conxorxa com la que es viurà a Euskadi. encara s’estranyen que els estudis d’opinió diguin que a Catalunya 3 de cada 4 catalans estant insatisfets amb els polítics.
Com no han d’estar insatisfets amb els polítics si el que estan fent es una estafa. La suma dels perdedors contra el guanyador, aritmèticament es possible, i està contemplat democràticament, però no respectar a la llista guanyadora , no es ètic, es un frau, una estafa i una burla pels ciutadans que en el seu dia van dipositar el seu vot.
Aquesta facilitat que té el PSOE de pactar amb qui vulgui i com vulgui, i que qualsevol pacte es lícit a banda del resultat electoral, potser se li girarà en contra a Madrid, ja que el PSOE haurà perdut definitivament el suport parlamentari del PNB, ara veurem aquesta versatilitat com es tradueix, farà pacte també amb el PP?, o ben aviat tindrem eleccions anticipades a Espanya, Euskadi i Catalunya??

diumenge, 8 de març de 2009

Catalunya, un pas mes cap l'autodeterminació



Com d’altres blocs de companys i patriotes catalans crec avinent fer-vos arribar el manifest que ahir 7 de març milers de catalans van poder viure in situ a la capital europea.
Pels que no vam poder anar, ens serveix per poder emocionar-nos i vibrar amb les imatges i el text vibrant del manifest, de tots aquests milers de catalans que han estat testimonis d’una fita sense precedents, i que obre noves perspectives de cara al coneixement del fet català al mon, si mes no a les institucions europees. Pas a pas, amb fermesa s’estan posant les bases del futur estat català a la europa dels pobles.
El proper pas 50 mil a Madrid??

MANIFEST DEL 7 DE MARÇ DE 2009
Els catalans i catalanes que som aquí i tots els que no han pogut desplaçar-se però que hi són amb el cor, som aquí perquè volem que Catalunya tingui el seu lloc al món, com les altres nacions europees. Som aquí perquè volem una nació lliure, moderna, desenvolupada, justa, responsable, respectuosa, culta, oberta al món i orgullosa d’ella mateixa. Perquè en tenim dret i volem un Estat propi.Des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII, la nació catalana, els Països Catalans, va gaudir de personalitat política pròpia i independent. Com recordava Pau Casals a l’ONU el 1971, Catalunya, bressol de la democràcia europea, va tenir el primer Parlament, abans que Anglaterra. Als inicis de l’Edat Moderna, la nació catalana va entrar a formar part d’una confederació amb la corona de Castella però, malgrat els intents imperialistes dels monarques espanyols, va mantenir el seu Estat fins que, per la força de les armes, el rei espanyol, amb l’ajuda dels francesos, va conquerir el País Valencià el 1707, el Principat de Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715, va abolir les nostres institucions de govern i parlamentàries i va intentar eliminar la nostra llengua i la nostra personalitat per assimilar-nos i convertir-nos en espanyols.Des d’aleshores ençà, la nació catalana ha viscut sotmesa al poder espanyol, i el més recent intent del president Macià de constituir la República catalana dins la federació de nacions ibèriques va acabar de forma cruenta a causa de l’aliança feixista del dictador Franco amb Hitler i Mussolini.Recuperada la democràcia, Catalunya va viure la il·lusió de recuperar el seu estatus polític dins una federació democràtica, però amb el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, les aspiracions de Catalunya d’arribar a tenir una relació bilateral amb Espanya van anar minvant fins a arribar a l’esperpèntic ridícul de l’Estatut, que es consolidarà amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, on uns jutges parcials i al servei dels partits espanyols, decidiran contra la voluntat del poble expressada en les urnes. La dependència de les decisions de l’Estat dels espanyols ens està portant a la ruïna.Així, la llengua catalana perd força i prestigi i veu reduït el seu ús social mentre que les institucions espanyoles enceten una ofensiva cultural d’homogeneïtzació al voltant d’una llengua única, la seva, considerada superior. La diferència entre els impostos que la nostra ciutadania ha de pagar i els serveis públics que rep representa un veritable espoli, sense parangó en el món occidental. Aquest espoli afecta diàriament a la vida de les persones i posa en risc la cohesió social.La supervivència de Catalunya com a nació, i del català com a llengua mil·lenària, llengua de cultura i patrimoni europeu està en risc. Cal que els catalans ens mobilitzem i aixequem pacíficament en defensa dels nostres drets individuals i col·lectius.Tots nosaltres, hem entès que és l’hora de dir prou. L’Europa dels Estats es consolida per la voluntat dels Estats que la formen i el somni de l’Europa dels pobles i de les nacions s’ha esvaït per molts anys, si no definitivament.Hem vingut a Brussel·les amb dos objectius i depèn de nosaltres, catalans, assolir-los. Volem que els partits nacionals catalans, d’una vegada per totes, posin la independència com a objectiu en els seus programes electorals i l’autodeterminació com prioritat en la seva acció de Govern. No volem pactes de govern que no diguin amb claredat que el Govern de Catalunya promourà l’autodeterminació amb l’objectiu d’aconseguir la independència per fer que arribem a ser un estat de la Unió Europea amb els mateixos drets i deures que la resta dels Estats actuals.Des d’aquí, volem mostrar al món que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicte pacífic. Els catalans tenim el dret d’autodeterminar-nos i volem exercir aquest dret. Volem tenir la possibilitat de decidir el nostre futur col·lectiu. Volem votar.Europa ho ha de saber: l’Estat espanyol no serà una democràcia si ens nega el dret de decidir. Nosaltres només demanem una democràcia vertadera, volem decidir lliurementel nostre futur col·lectiu, com ho han fet no fa gaire els montenegrins, els grenlandesos, i fa uns anys els eslovacs, els eslovens, els lituans, els letons, els estonians, com abans els irlandesos, polonesos, finlandesos, hongaresos, i tants i tants pobles europeus, a mesura que han anat retrobant la llibertat.Amb il·lusió, amb força i amb coratge, volem cridar ben fort i ben alt: Som una nació, volem exercir l’autodeterminació, volem votar! Volem l’Estat Propi. Visca Catalunya lliure!

dilluns, 2 de març de 2009

Iceta vol una major implicació de CiU en la política estatal


No m’ho puc creure!!!!, com pot ser tan cínic i tant embustero en Iceta!!!
Fa quatre dies ens deia que CIU havia esdevingut un partit radical en els seus plantejaments i que així difícilment el psc-PSOE podria arribar mai a acords amb CIU. ( cosa que per altra part no impedia que si tinguessin els socialistes acords estables amb ERC). I ara , ens vol festejar, i fins i tot ens convida al Ball.
Ara que el resultat electoral a Euskadi, pot derivar en una conxorxa que faci fora al PNB guanyador legítim de les eleccions. Perquè si algú no ho sap ha Euskadi ha guanyat el PNB i el pse-PSOE ha perdut les eleccions, com sempre... però el socialista Patxi Lopez es postula com a lehendakari amb pacte PSOE-PP-UPYD.
De confirmar-se doncs aquesta conxorxa , que pot deixar fora al PNB del govern basc, aquesta situació evidentment deixaria a ZP en situació difícil a Madrid ja que perdria automàticament el suport estable parlamentari que el PNB li estava donant a les corts generals d’Espanya.
Ara que sembla que en ZP trontolla, l’inefable Iceta se’n recorda de CIU, bé mes que de CIU en sí, dels seus 10 diputats que poden ser claus per donar majoria de govern a Zapatero, i clar ara ens diu que li agradaria una major implicació de CIU a la política estatal, aclarint que no es d’ara aquest pensament, sinó que ja fa temps que ho pensa.
Davant d’aquest hipòcrita declaració la primera resposta que em ve al cap es TURURU!!!!.

Sr Iceta a Madrid que no ens busquin, ja ho hem dit per activa i per passiva, no serem els salvavides de ningú, i menys d’aquells que ens han negat el legítim dret de governar el nostre país, amb l’inefable pacte tripartit que en el seu dia vau decidir, I per dos cops!!!
Com diuen en castellà “ que cada palo aguante su vela”, Perquè nosaltres de “cornuts i a sobre pagar el beure” res de res...!!
PD. Segurament davant de la precària situació en la que quedaria ZP, els socialistes no es voldran arriscar i miraran d’arribar a un pacte amb el PNB, encara que serà difícil d’articular un pacte de govern.