dissabte, 3 d’octubre de 2009

Entre tots ho aconseguirem!!!


Que ningú s’ho prengui malament, mai he parlat malament de RCat ni ho faré ara, perquè encara no m’han donat motius per a fer-ho. Aquest dissabte han fet la seva assemblea constituent i han assenyalat les bases per presentar-se a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
però n’hi ha coses que no em lliguen gaire. Reconec que el missatge que proclama Carretero de declarar de manera unilateral la independència de Catalunya des de una majoria al Parlament català em dringa molt bé a les orelles, de fet m’agrada aquesta idea, però al mateix temps..... veig massa paral·lelismes amb la ERC del principi del Carod quant també parlava de independència ,això li va fer guanyar molts vots, va ser tan gran l’estiravot que va tenir, que va doblar el numero de diputats, això li va permetre tocar poder i ja sabem com va acabar la història, de la proclama de la Independència vam acabar amb Montilla i olé. ERC podia haver triat un govern catalanista i apostar per la sobirania nacional de Catalunya, i en canvi va escollir un govern d’esquerres per intentar acabar amb CIU, i així quedar-se ells amb tota la herència Catalanista. Donat que no ho van aconseguir al primer intent, ho van intentar una segona vegada, fet que al proclamar a Montilla president, molts dels seus militants ja no es sentien identificats amb les directrius del seu partit, això, i el constant degoteig que ha sofert ERC en les successives eleccions, va fer que molts militants de ERC, orfes d’un referent independentista al seu partit, van marxar, i ara es constitueixen com a nou partit independentista.
No vull dir que les intencions de Carretero no siguin reals, però, no sé.. no me’n refio. Ja sé que molts exmilitants de ERC veuen en Carretero com el líder que pot dur a Catalunya cap a la independència, però no oblidem que
Carretero ha estat conseller de Governació amb el tripartit, defensava el tripartit aleshores, i no va fer cap declaració llavors proclamant la independència de Catalunya, ni va fer la proposta al Parlament ( que gaudia de majoria nacionalista).Si bé es cert que Maragall el va cessar perquè des de el seu càrrec com a Conseller de governació va titllar a Zapatero de mentider.

Ja sé que els reagrupats poden dir que ells no se’n refien de CIU ni d’Artur Mas, perquè mai ens hem declarat independentistes, però La Casa Gran és un projecte de renovació i regeneració política, que situa a CDC en una nova centralitat política més acostada al sobiranisme. Algú dirà que no ho demostrem prou, que no es suficient, i ho veuran com un defecte. Lluny d'això, CiU manté la seva aposta per l'autodeterminació sense espantar un electorat que podria anar a opcions espanyolistes. No podem prescindir dels vots d’aquells que es senten autonomistes i/o federalistes perquè votin per aquells que van contra Catalunya. A CIU i caben tots els catalanistes, de fet hi conviuen des de els que es senten autonomistes i/o federalistes fins els que volen la independència de Catalunya, tots son necessaris pel nostre projecte i necessitarem de tots els vots, perquè tot vot que no vagi cap a CIU afavorirà al tripartit.
Desitjo molta sort a Rcat en el seu congrés assembleari fundacional, es necessari que a Catalunya hi hagi un referent independentista de veritat, per bellugar l’eix nacional en aquest sentit. Però no hem d’oblidar que si bé un bon resultat de Rcat a les eleccions fora positiu, la victòria de CIU es absolutament imprescindible, no podem caure en la trampa de pensar que el tripartit ja es mort, que ja pràcticament no existeix, ans al contrari en aquests moments crítics per ells, es mostren mes cohesionats que mai, van a una, tenen tots els mitjans al seu abast i que fan servir de manera indiscriminada contra CIU, ja no amaguen que volen repetir, i que si a les properes eleccions poden sumar no dubteu que tornaran a reeditar el tripartit. I això es justament el que ha d’evitar CIU, amb el suport de tots els catalanistes.
CiU està amb més força que mai per aixecar el país, per aportar solucions i poder treure al país de la crisi, per defensar l'autodeterminació, plantejar-se objectius possibles i arrossegar-hi una major part de la població. El component necessari de RCat seria un bon complement per a CiU, però només serà útil si CiU es capaç de trencar la suma del tripartit (que no és tan lluny de poder sumar, ni molt menys).
Si som capaços de sumar esforços i remar tots en la mateixa direcció ho aconseguirem.

13 comentaris:

Enric ha dit...

Trobo que RCat és l'enessima mentida d'E, ni Republicana ni Catalana ja, no és més que un rebotat sense poltrona i amb ganes de seguir vivint de la menjadora comuna que paguem tots, aviat es vendrà al millor postor, així de simple.

Josep-Empordà ha dit...

Per questions d'experiencia laboral, en la meua feina un acaba adquirint una especie de sisé sentit per valorar a la gent amb la que treballa.

Ho he intentat, m'hi he esforçat, l'he anat a escoltar diverses vegades (no cal, sempre siu el mateix, amb una vegada n'hi ha prou), voldria haver-me reagrupat perqué el que diu m'agrada...però no falla, quant surto d'algun acte al que he anat a escoltar-lo, se m'encen una llumeta que em diu: no te'n refiis!.

No ho he pogut superar, de veritat us ho dic.

Però ja fa temps que vaig decidir no fer d'aixó un "casus beli"...si al final ha de servir per acabar amb el tripartit, encara que em fa més por que una pedregada que succeeixi tot el contrari.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Enric, la experiència de ERC ha estat molt decebedora, pels catalanistes que som de CIU i volíem un pacte nacionalista, i pels propis militants de ERC, pensa que ERC ha patit dues escissions traumàtiques en menys de 15 anys, primer la escissió de Colom i la constitució del PI, i després la de Carretero i RCat, aixó per un partit que volia ser el referent de l’independentisme pot ser la puntilla final, el seu Harakiri .
Tots els membres de la nova executiva de RCat majoritàriament son ex militants i ex càrrecs de ERC, Les escissions i ruptures l’únic que fan es dividir el vot catalanista i donar mes força a les opcions espanyolistes.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Josep_Empordà:
Agraeixo el teu comentari, es evident que jo tinc una visió des de la meva militància a CDC, però el que es cert es que del que es tracta es de fer fora a aquest mal govern que ens està prenent el pel, que va generar en algun moment il•lusions a certa població, però que a l’hora de la veritat ha estat una veritable comèdia i l’engany del rap.
Ara ja no amaguen que volen tornar a repetir tripartitIII si la suma els hi dona, per tant, l’única força política que pot trencar aquesta suma es CIU.
A les properes eleccions només hi ha dos opcions vàlides o Tripartit o CIU, perquè seran les úniques dos opcions amb possibilitat de fer govern.
RCat si té alguna possibilitat, serà amb la victòria de CIU per poder complementar a CIU en la seva tasca de Govern, almenys que un cop estigui representada opti també per un govern de esquerres com va fer ERC.

Si el tripartit suma, qualsevol altra suma a l’arc parlamentari català serà inútil. O CIU ó Tripartit, o Montilla ó Mas, no hi ha mes.

L'home del sac ha dit...

Que Reagrupament tingui un bon resultat és la garantia que no sumi ningú, ni tripartit, ni ciu+erc ni ciu+pp. Llavors potser les úniques alternatives seran sociovergència (veig més això que res) o entendre's amb els independentistes, sempre que hi hagués majoria de nacionalistes catalans al Parlament, que també està per veure.

És veritat que en Carretero va estar a favor del primer tripartit, però ell mateix ho va explicara en els seus articles a l'Avui. Que després de tants anys de governar els mateixos pensava que tocava un canvi i que a més des del govern podrien fer coses positives. Després va veure que estaven amb les mans lligades. I ja va estar totalment en contra del segon tripartit.

Dius també que es podrien haver entès amb CiU. Si suposem que ERC és un partit d'esquerres i independentista, o t'entens amb uns per fer polítiques d'esquerres o amb els altres per avançar cap a la independència, però sembla que això últim no era tampoc el que li interessava a CiU, o almenys a una part de CiU que no ho hagués acceptat mai.

Ja veurem el que passarà...

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Home del sac, cadascú es lliure de triar l’opció política que cregui mes adient, només faltaria, em sap greu que siguis ex votant de CIU, no em sap tant greu que siguis ex votant de ERC, però si em sap greu que ara tinguis que provar RCat, enlloc de tornar a CIU, d’acord accepto que no te’n refiïs i vulguis provar la novetat ( tot i que Carretero no es tan novell en política). Espero que d’aquí 5 anys no siguis també ex votant de RCat.

Josep (sl) ha dit...

Reagrupament no és el PI per això se'n preocupen tant. Com més va el tripartit més paranòic i soviètic es torna. El mur s'esberla.

Joanet del cabàs ha dit...

Escoltga, vaig deixar una part del reportatge de la Teresa Forcades al bloc. La conec una mica perquè és amiga de ma mare. Des de jove ja ha treballat en col·lectius de dones discriminades als Estats Units i també ha estudiat teologia com a segona carrera.
Aramateix, és a Alemanya fent una tes. Però és una persona molt interessant de conèixer.
Escolta, tot i no ficar-me en la teva intimitat: ets parent o tens relació històrica amb Alejandro Lerroux? Sí, havia estat dirigent polític del partit republicà radical a inicis del segle XX i que, a partir del pacte de Sant Sebastià, va entrar en una postura de dretes que havien governat donant suport a la CEDA de Gil Robles.

Joanet del cabàs ha dit...

Entrant en el tema ja et vaig dir que la meva postura és intentar mantenir-me en la lluita a l'EI. De fet, ben aviat la CUP de Barcelona ja sortirà de forma oficial, i serà potser l'inici d'un canvi que no s'ha realitzat des del final del franquisme, com iniciar a la pràctica noves polítiques nacionals i socials de base. Es parteix tant des d'una perspectiva política pel que fa la unitat dels Països Catalans, la divisió en comarques o la participació popular, fins a punts més socials bàsics, com l'accés a l'habitatge, el treball estable, la sostenibilitat, una educació pública i de qualitat... o la integració social d'immigrants o solucions als problemes mai per la via repressiva o policial...
Res més, ja t'aniré explicant de tant en tant el funcionament. Sempre que vulguis, pots llegir les històries de barri, com les de Sants.

Anònim ha dit...

És collonut com, tot i ser metge, escrius de puta pena Quim.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Joanet, no soc familiar ni de lluny d’en Alejandro Lerroux, president del partit radical en temps de la república. Molta gent m’ho ha preguntat, però no, no som parents.
Anònim: Cadascú escriu com pot, el que jo vull i pretenc es que s’entengui el que vull expressar, jo soc de ciències, per tant no pretenc escriure de manera acadèmica, perquè entre d’altres coses i per raons d’edat a mi el català a l’escola no me’l van ensenyar. Tot i que no serveix d’excusa, es tracta de donar la meva opinió de manera entenedora, i fent les menys faltes d’ortografia possibles.

garmir ha dit...

Reagrupament no farà res, si fins i tot busquen de candidat a Laporta, i Laporta recorda més el sector negocis de CDC.
Edmón.

Anònim ha dit...

Laporta és independentista, així que pinta molt més a Reagrupament que a CDC, per molt que us foti als unionistes.