dilluns, 13 de juliol de 2009

Espero que al Cel estiguis encara millor que a la terra.


S’hem fa molt difícil poder parlar del meu pare, perquè només de pensar com podria glossar la seva vida i les nostres vivències amb ell, quedo nuat de llàgrimes i es fa difícil atinar amb les tecles del ordinador, perquè jo per escriure encara tinc que mirar les tecles , i amb llàgrimes als ulls em costa molt de fer-ho.
El meu pare sempre havia sigut una referència per la meva mare, pels meus germans, per mi, i pels nostres fills. Tots els seus nets n’estaven molt del seu avi, i ell n’estava molt orgullós de tots els seus fills i filles i de tots i cadascun dels seus nets i netes. Sempre acompanyat de la meva mare del braç, no recordo mai veure’ls separats, sempre anaven junts a tot arreu, allà on anava el meu pare del seu braç penjava la meva mare, ella s’haurà d’habituar, que a partir d’ara ja no tindrà del braç al Joaquim.
El darrer any, va saber afrontar amb molta valentia que ja s’acostava el final de la seva vida, però fins el darrer dia va ésser capaç d’aixecar-se i anar fins el banc de la farmàcia de la plaça ponent, que era darrerament la referència màxima on podia arribar caminant. Ens havia demanat i personalment m’ho havia dit ,que volia estar tranquil, no patir i morir a casa seva, que amb 82 anys com tenia no volia que el maregin gaire i no volia cap tractament agressiu, i així a sigut,Va restar a casa fins el final, no va patir i va estar rodejat de tots els que l’estimen.
Al viure tan a prop, ha fet que la relació amb els nets fos diària, en Jordi i el Pol , han estat gaudint de les experiències de l’avi, i s’han fet molta companyia sovint, son moltes les anècdotes que recorden del seu avi, i la seva pèrdua els deixarà un buit molt important.
Diuen que en els moments difícils, es quant mes necessites a la família, i es ben cert, aquesta experiència tant dura per nosaltres, ens ha servit per unir encara mes a la família, tots els germans i cunyats hem estat una pinya, inclòs ha servit per retrobar familiars que feia temps que no teníem relació i que no recordes perquè s’havia deixat de tenir contacte.

Papa, t’estimo!!!. I com a t’ha dit el Pol aquest matí, espero que al cel estiguis encara millor que a la terra.!!!

24 comentaris:

Frederic ha dit...

Quim et dono el meu consol.


Anims!
www.tarragoanlabonica.blogspot.com

Adrià Izard ha dit...

T'acompanyo en el sentiment Quim.

Alejandro Caballero Madrid ha dit...

Te acompaño en el sentimiento. Un abrazo.

Jordi Amorós Padró ha dit...

Papa ens costarà molt superar-ho, però estan la família unida o aconseguirem, jo encara no m’he fet la idea de que ja no esta però guardo molts bons records que mai oblidaré i tinc la certesa de que ara esta en un lloc millor.
papa t’estimo molt m’agrada molt aquest post, trist però bonic un peto
Avi t’estimo moltisim i mai t’oblidaré estaràs per sempre en els meus records t’estimo.

joanoliu ha dit...

Tens el meu condol, Quim

joanoliu ha dit...

Tens el meu condol, Quim

Assumpta ha dit...

De tot cor, t'acompanyo en el sentiment a tu i a tota la família, amb el convenciment total de que, com ha dit el teu fill, al Cel estarà encara millor que a la terra.

Una abraçada.

Merce ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
- assumpta - ha dit...

Ho sento.
El meu condol per tu i tots vosaltres.

Andreu ha dit...

Rep el meu més sentit condòl, Quim!

Ànim, el tindràs , potser, més present, d'una altra manera.
Andreu

Albert ha dit...

Ho sento molt. Jo també t'acompanyo en el sentiment.

Ànims!

Josep (sl) ha dit...

T'acompanyo en el sentiment.

Josep-Empordà ha dit...

Caram!...fa 36 anys que va morir el meu pare i a vegades, quant el recordo encara se m'humitegen els ulls.

De pare només e'en té un, i sempre és una perdua irreparable, i encara més quant hi ha una molt bona relació com fou el meu cas i sembla que és el teu.

Rep el meu més sentit condol.

feliu ha dit...

Pensa en la esperança de la resurrecció, allà retroverem el ser estimats i mica a mica, és recomposarà la familia ara mancada del seu patriarca.

Les meves condolencies.

L'home del sac ha dit...

Ho sento. Una abraçada.

J.M.Sole ha dit...

Magnific aquest post dedicat al teu pare,et felicito per la bellesa i la profunditat,sensibilitat,bona feina;ulls que saben veure,i esperit que entèn les tonalitats de la vida.
Aprecio moltisim els teus comentaris i t`animo a seguir endavant amb tanta força i enpenta.
Anims i una forta abraçada Quim .

Antoni Vera ha dit...

Ànims Quim. Una abraçada.

Jordi Molinera ha dit...

Hola Quim, ahir en Gerard Castells va comentar-me la mort del teu pare. Ja se que aquests són moments difícils on les paraules no ajuden gaire.

N'estic segur que el teu pare al llarg de la seva vida va ser una gran persona, només fa falta parlar amb tu o llegir escrits com aquests tan sensibles i ferms.

Jo quan penso amb els familiars que ja no hi són, ràpid em venen al cap els bons moments que hem passat plegats, i tu amb el teu pare segur que en vas tenir molt bones estones per recordar ara.

Una abraçada ben forta company.

Jordi

Kiko ha dit...

Siento tu dolor y te acompaño en el sentimiento.

garmir ha dit...

Quim:
Perdona'm que fins avui no he sabut, tens tot el meu condol, ajuda i sentiment, Al Cel ens retrobarem tots.
Si necessites qualsevol cosa, només tens que demanar-ho.
Edmón.
Ho sento.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Moltes gràcies a tots, pels vostres comentaris d’ànim i suport.
Certament, el buit que ha deixat es molt gran per a tota la meva família, però també es cert que la vida malgrat tot continua, i ara ens queden els bons records, les anècdotes, les fotos, i moltes coses que ens faran sentir al meu pare ben a prop.
A tots vosaltres moltes gràcies.

El Capità Tarragona ha dit...

Quim,

Ho sento moltíssim.

Una abraçada molt forta

La casa de Pinel ha dit...

quim adelante, un saludo enorme para ti y tu familia, adelante!!

La casa de Pinel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.