dijous, 8 de gener de 2009

The Final countdown

video

Avui us vull parlar d’una cançó d’un grup suec de hard rock, que a l’any 1986 va donar la volta al mon i que tots els joves d’aleshores ballàvem a les discoteques i gairebé tots ens bellugàvem fent anar el cos endavant i endarrera al ritme de la música amb les cames fixes a terra, i fent el gest de tocar una guitarra elèctrica.
Aquesta cançó que esteu sentint, es va arribar a convertir en un himne, i venia a representar la lluita contra tot el que ens semblava injust, era d’alguna manera un himne contestatari. Un crit que deia prou!!!

El Heavy metal, mai m’havia agradat, però aquella cançó tenia alguna cosa especial, que ens va captivar, la pista de Crysalis a valls s’omplia de gom a gom cada cop que sonaven les notes de la cançó .
The Final countdown va llençar a la fama al grup Europe,, que aquell any es va fer un fart de fer concerts arreu del mon i van vendre milions de discs . i sempre que la sento en venen records molt agradables d’aquella època meva .

Aquesta cançó que traduïda vol dir com la última compta enrera, o al final de la compta enrera , la podríem aplicar a la realitat del 2009, i a la situació actual a Catalunya. Vull ser contestatari de nou i cridar que la compta enrera del tripartit ja ha arribat, ja s’acaba el temps del malgovern, tots som conscients que alguna cosa s’acaba, i que no hi ha marxa enrera, aquest any es el Final countdwon del tripartit.

8 comentaris:

Assumpta ha dit...

Però si està genial!! :-))

Ja tens la música posada!! :-))

I això és que que espero jo absolutament... el fi del compte enrrera per aquest tripartit que no ens ha portat res de bo... res de res...

Per cert, que la cançó és una absoluta passada :-)

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

A que si?, a que la canço es una passada??, i això que el grup era heavy, però aquesta canço va ser tot una revolució. t'en recordes tu?. no et vas fer un fart de ballar-la?. al cap d'un any del seu éxit, es va arrivar a dir que el cantant de europe va morir d'una sobredosi, però després llegint la biografia del grup resulta que no es cert, no es va morir de res perque encara es viu.

Cesc ha dit...

Que aquesta cançó serveixi per a dir adèu a moltes coses i que sigui el què Déu vulgui... molt bé ja tens youtube :) bona cançó, sempre dóna energia eh... una abraçada.

feliu ha dit...

Ay ex-jovet, que es pensaveu que amb cuatre conçonetes i les tantes de la matinada us ferieu el mon vostre. Desprès la realitat us ha portat a ser més cómodes, que si els negocis de la familia, la propia a triomfar com engenier, arquitecte, metge, informàtic etc. i despres voleu que us fotem cas.
Es hora de realitats i no se somnis, al tripartit no el foteu fore si no es amb una patada política i si pot ser abans de les eleccions i al ZP, portar-lo al tribunals per perjuri electoral i estafa política. I si encara teniu esperit jove, "un zapatazo al zapatero".

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Gràcies cesc, celebro que t’hagi agradat la cançó, i si que aquesta canço serveixi per dir adéu a moltes coses, a tots els malsons que hem tingut aquest 2008, i a tot allò que volem oblidar.

Feliu, si que em pensava quant era jove que em menjaria el mon, i podrien canviar moltes coses, tu no ho pensaves?. Potser després les coses no surten com les havies previstes, però deu ni do el que hem pogut fer, i si a sobre has pogut participar doncs millor. I et puc assegurar que jo em sento molt orgullós de haver pogut ésser tinent d’alcalde de la meva ciutat durant dos legislatures i haver contribuït a la transformació total de la ciutat de Tarragona, perquè saps? Jo hi vaig ser-hi.
I lo del tripartit, la compta enrera ja ha iniciat

feliu ha dit...

Sí Quim, moltes coses han canviat, inclús aquella il·lusió d'alguns joves, que la van perdre i ho hn deixat, altres contiuen, encara que més vells. I no t'olvidis, si vas esser, va ser perqué algun varem votar fá més de 20 anys a una llisya on hi havia joves (promeses) que alguns creiem, despres la vida ens a portat que uns s'han ant i altres continuem, espero que sàigues entendre el sentit i el sentiment, els joves s'han de curtir per quan vingui nous temps puguin resistir i tirar endavant. En quansevol cas, una salutació d'any nou i els millors desitjos personals, socials, familiars i politics.

Prova ha dit...

Quim, perdona, sóc l'Assumpta, és que volia fer una prova de si qualsevol persona, posant un nom qualsevol pot escriure a un blog que permeti aquesta opció. Pots esborrar-ho, eh? :-)

Assumpta ha dit...

Val, confirmo que era jo :-)
Només era per veura com funcionava això de deixar el nom. De fet, en la pràctica, és com un anònim.

Bé, això només era una prova :-) ho pots esborrar.
Ah!! i no ho faré més... ho dic per si a qualsevol "graciós" li passés pel cap escriure un comentari posant "Assumpta". No seria jo. Jo sempre entro com a registrada de Blogger.

I perdona, eh? :-))