dissabte, 31 de gener de 2009

Amb la salut no s’hi juga.


Aquests dies els diaris han reflectit clarament les mancances a nivell sanitari que tenen els barris de ponent. El CAP de la Granja, ha esdevingut completament incapaç d’assumir tota la població que actualment té assignada i que comprèn vora de 45.000 usuaris, això dona una situació de col·lapse total del centre pel que fa a l’atenció mèdica dels seus usuaris,

No pot ser que per poder ser visitat pel metge de família es trigui més de 12 dies, que per ésser visitat per un especialista es triguin mes de 6 mesos, i el mateix succeeix per la realització d’ una prova diagnostica. No pot ésser que els pediatres estiguin del tot desbordats i que les urgències estiguin en situació de col·lapse total.

Ja fa més d’un any que davant d’aquest caos, representants veïnals i d’entitats de ponent es van reunir amb el director d’atenció primària del Camp de Tarragona Jordi Daniel Díez i la Directora del Servei de Atenció Primària Tarragona-Valls, Neus Saun Casas, als que van traslladar les següents peticions:
•Més recursos per evitar la massificació dels CAP
•Més metges i més infermeres
•Visita amb metge família per com a màxim 2 o 3 dies
•Que les visites d’urgències les efectues un metge i no una infermera
• Reducció del temps d’espera també en les llistes per a metges especialitzats, proves diagnostiques i operacions
Daniel i Saún van reconèixer que el cap de la Granja tenia mancances de personal sanitari i d’infrastructures, i que no havien estat capaços d’absorbir el creixement de la zona de Ponent de Tarragona. Tanmateix es van comprometre a traslladar aquestes reivindicacions al director dels serveis territorials de Salut a Tarragona. Un any després les coses segueixen igual o pitjor.
D’altra banda, fa també aproximadament un any que els responsables de Salut parlen de la construcció d’un nou centre d’assistència primària entre Camp clar i Bonavista per donar servei a tot Ponent. sembla que només es queda en això paraules, perquè no hi ha cap partida per la construcció d’un nou centre als pressupostos de la Generalitat del 2009.

Davant de tot això el Grup Municipal de CIU de l’Ajuntament de Tarragona demana
que construeixin el nou cap de ponent i solucionin d’immediat els problemes existents al cap de la Granja. I sol·liciten als Senyors del PSC- PSOE deixin d’enganyar als ciutadans de Tarragona, primer amb l’aigua, desprès amb l’ensenyament, i ara amb la sanitat. El Grup de CIU li recomana a l’ alcalde Ballesteros, que agafi el “toro” per les banyes i d’una vegades per totes posi primer a Tarragona, davant de qui sigui, tant de la Generalitat, com del seu partit.
Perquè amb la salut dels ciutadans no s’hi juga.

dimecres, 28 de gener de 2009

Montilla ha mentit!!! Montilla dimissió!!!


Fins aquí podíem arribar!!, el molt honorable?? President de Catalunya José Montilla ha mentit a tots els ciutadans amb el tema del temporal de vent. Podem acceptar que ha estat el temporal de vent mes fort mai vist a Catalunya fins ara, que ha tingut unes conseqüències del tot imprevisibles, però també es cert que hi han hagut a Catalunya 8 morts, i que el Govern no va actuar amb la celeritat necessària davant del que s’apropava, ni ha sabut estar a l’alçada de la situació.
El servei meteorològic de Catalunya ,a la força va avisar a interior del que es preparava i interior tenia l'obligació d'avisar a tots els municipis. I tots els Ajuntaments haguessin avisat a la població d'immediat, i així poder evitar el pitjor, les morts.

El president Montilla, lluny de reconèixer de nou la incapacitat del govern de Catalunya, a l’hora de gestionar la situació d’emergència, ha fet unes declaracions per televisió on ha dit que el govern català havia avisat a tots els Ajuntaments amb la recomanació de la suspensió de les activitats esportives divendres a la tarda, i la presidenta del consell comarcal del Baix Llobregat Rosa Boladeras(PSC) l’ha desmentit rotundament,dient que el correu electrònic amb aquesta recomanació la van rebre dissabte a la tarda, quant la tragèdia de Sant Boi ja s’havia produït.
La Sra Boladeras ( a la foto de dalt) ha dit "La primera notícia de que hi hauran vents forts arriba divendres per la tarda. Dissabte pel matí rebem un comunicat molt més concret en el qual s'indica que hi hauran ratxes de vent superiors als 90 km/h. Dissabte a les 16 hores arriba la recomanació de suspendre totes les activitats esportives".

El cert es que el govern va actuar a remolc dels esdeveniments, no amb previsió. Tenia a les seves mans els instruments necessaris per afrontar una situació de màxima emergència i només va recomanar.
Montilla ha dit que “la Generalitat no pot tancar instal·lacions que no són seves ni suspendre activitats no programades pel govern”. Vull recordar que Les autopistes tampoc son de la Generalitat i quan al govern tripartit li ha convingut el peatge no s'ha pagat. Les carreteres son del estat espanyol i quan ha interessat al tripartit les ha tallat. Els boscos i terrenys son de propietat privada i quan ha volgut el tripartit hi ha plantat senyals per fer transvasaments. Els exemples son infinits per demostrat com el tripartit s'ha ficat en la vida privada familiar dels ciutadans sempre que li ha convingut.


Tenim un Govern del tot incompetent, i ara també un govern miserable, que rebuig responsabilitats, amb un president que ha mentit als ciutadans.
Aquest govern no es mereix res més que una forta repulsa ciutadana, i el seu president, cada dia mes desautoritzat, no es mereix res més que la seva dimissió.

dimarts, 27 de gener de 2009

El govern tripartit de Catalunya mai assumeix responsabilitats.


Es molt trist el que ha passat aquest darrer cap de setmana, es molt dur per aquestes famílies la tràgica mort dels seus fills, i es molt difícil buscar una explicació a la seva mort.
Però sembla que per el govern de Catalunya i pels consellers Maragall i en Saura la gestió del govern davant del temporal de vent que ha assolat Catalunya ha estat correcta i que el govern ha actuat amb responsabilitat. Per Saura l’únic culpable de tot es el fort vent. No importa el mal estat del Polisportiu de Sant Boi, que es va esfondrar, ni per Maragall té cap importància totes les escoles que el vent s’han endut els sostres per un mal manteniment i que encara no han pogut obrir portes.
La trista realitat son els 8 morts a Catalunya a causa del vent, les tallades de llum a immenses poblacions de Catalunya, i tots els desperfectes causats pel temporal.
Quant a tot l’estat hi havia estat d’ alerta pel fort temporal de vent, i a Galícia i a Euskadi els seus governs van prohibir explícitament la pràctica de l’esport escolar el dissabte i diumenge, a Catalunya el govern no va prendre cap mesura preventiva, dissabte al matí eren molts els nens i nenes que tenien competició esportiva, van ésser les pròpies famílies les que decidien de motu propi si es quedaven a casa, o si portaven als nens a competir, perquè ningú havia dit rés. Nosaltres per exemple, el nostre fill Jordi tenia partit de futbol a Valls, i vam decidir de trucar a l’entrenador de que no anava a jugar perquè feia una ventada molt forta i crèiem que era perillós circular per la carretera o per la ciutat, inclòs consideràvem perillós la pràctica de esport a l’aire lliure. L’entrenador no tenia cap noticia de que fos res greu, ni de la suspensió del partit.
Fins que la desgràcia es va encebar a sant Boi, ningú va fer res, i llavors sí llavors van anunciar estat d’alarma i recomanacions de no sortir de casa si no era imprescindible, però perquè es va trigar tant en anunciar l’estat d’alarma general?.

Ja es hora que el govern assumeixi les seves responsabilitats, perquè les té.
Quant governava CIU, sempre que hi havia algun incendi, nevades, o fortes pluges, sempre li carregaven la culpa al govern de CIU i es demanava la dimissió del Conseller de Governació, per la mala gestió del conflicte.
Ara, aquests mateixos que demanaven responsabilitats i posaven el crit al cel, tenen responsabilitats de govern des de fa 5 anys, però sembla que la cosa no va amb ells, perquè resulta que ara, totes les culpes (menys mal, ja no son de CIU), son dels piròmans que provoquen el foc, del canvi climàtic i del temporal del vent, però ja no es tracta d’una mala gestió, perquè segons diuen la seva actuació davant de la situació ha estat modèlica.
Quin horror, i quina vergonya de govern, !!!.

diumenge, 25 de gener de 2009

CDC, sense cap mena de dubte avança cap el sobiranisme


Ja fa varis post que de manera explicita, dic que estic molt content de la aposta clara i valenta d’en Artur Mas de confiar en Ramon Tremosa, reconegut sobiranista com a cap de llista de CIU a les eleccions Europees.
En l’anterior post faig referència a que la decisió ha estat del tot encertada donada totes les reaccions que s’han provocat per part dels altres partits polítics per intentar desacreditar al candidat, uns pregonant que CDC ha radicalitzat el missatge i d’altres intentant desactivar l’efecte Tremosa dient que no es una persona independent, o que CDC encara es manté ambigua en els seus plantejaments sobiranistes.

Està clar que per molts gestos que faci CDC, mai seran prou per alguns., encara ens exigeixen més, ens demanen que ens proclamen obertament per la independència. I CDC no ho oblidem es un partit nacionalista, mai s’ha proclamat independentista, però sempre ha treballat per la consciència nacional de Catalunya, i avançant pas a pas, i conscienciant a la societat que algun dia Catalunya esdevindria sobirana.
El tripartit s’ha passat tots aquests anys demonitzant els 23 anys de govern de CIU, i resulta que vist els resultats, després de 5 anys de tripartit, es pot afirmar que qualsevol dels governs de Pujol, li dona 5 voltes a la nefasta i trista actuació de les dos experiències tripartites.

En els 23 anys de govern de CIU, mai va haver cap conseller al govern que no fos catalanista, es a dir sempre els consellers van ser de CIU i durant 4 anys van haver també de ERC, però malgrat governar tres legislatures en minoria mai van haver consellers ni del PSC-PSOE ni del PP al govern de Catalunya, i evidentment cap president espanyol es va veure mai al balcó de la Generalitat a la presa de possessió de cap govern de Pujol.
Amb el govern tripartit, ERC un partit anomenat independentista regala la presidència a Montilla, i el primer gest que vam veure va ser Zapatero a la presa de possessió, i en 5 anys de govern Tripi, ni hem avançat en consciència nacional, ni hem avançat cap a la independència, tot i que ERC s’autoproclama independentista. Justament fan tot el contrari del que ens reclamen a nosaltres.
CIU, sense perdre la centralitat que la caracteritza, sense grans estridències, amb serenor, ja ha fet prou gestos per possessionar-se fermament a favor de la sobirania de Catalunya, a la Casa Gran del catalanisme hi caben tots els sobiranistes i catalanistes que vulguin entrar, malgrat que molts no s’ho van creure, al congrés de CDC la ponència d’estratègia parla clarament de que la fita a assolir es la sobirania nacional de Catalunya, i al dret a decidir del nostre poble, però malgrat tot ens van tornar a dir que érem molt tèbies en els nostres plantejaments, i ara amb la elecció de Tremosa, un sobiranista declarat, CDC torna fer un pas endavant a favor de les tesis sobiranistes. Tenint en compta que CDC no s’autoploclama un partit independentista, deu ni do, l’aposta clara i valenta que fa.
Mireu, la qüestió es, que amb el tripi al govern estem perdent miserablement el temps i la il·lusió. Només un projecte polític sòlid amb una bona base a sota i un gran suport popular pot fer tornar la il·lusió al nostre poble, n’estic convençut que amb la tornada de CIU al govern i en Artur Mas de President de Catalunya, la il·lusió tornarà als ciutadans, i l’orgull de ser catalans tornarà a reeixir.
El vaixell de CDC navega amb un full de ruta clarament sobiranista, fem que entre tots arribi a bon port.

divendres, 23 de gener de 2009

Les histèriques reaccions del tripartit a l’elecció de Ramon Tremosa


Des de l’anunci de l’elecció d’en Ramon Tremosa com a candidat de CIU a les eleccions Europees, han estat continues les declaracions dels tres partits que formen el govern tripartit, amb l’intent de desacreditar al nostre candidat i al mateix temps de voler crear mala maror a la sí de la nostra federació. Això no fa més que confirmar que la elecció de Tremosa ha estat del tot encertada, ja que si no fos així, i el nostre candidat passés inadvertit, no fos mediàtic o no fos un molt bon candidat els altres partits s’haguessin mostrat del tot indiferents , o no hagués provocat cap tipus de reacció.

La tàctica tripartita per intentar desacreditar al nostre candidat va començar primer fent una aferrissada defensa de la tasca feta per Guardans, (ara que no repeteix) i dient que havia fet mèrits sobrats per repetir com a cap de llista. Això vol dir que si presentem de cap de llista a Guardans el tripartit faria campanya perquè la gent voti a CIU? .
Resulta que ara, els nostres candidats els ha de decidir el PSC, ERC i ICV?.
Que potser ells no tenen candidats i volen presentar en Guardans?.

No contents amb això, intenten atacar al nostre candidat, dient que no es cert que sigui independent, I en Ramon Tremosa desde l’any 2000 que es va donar de baixa de CDC per no estar d’acord amb el pacte amb el PP, que no milita a cap partit polític, i per tant es independent., diuen també que si va votar en contra de l’estatut de Catalunya, i certament va votar en contra, com molts altres, també diuen que si es sobiranista i que amb la seva elecció CDC està radicalitzant el seu missatge, CDC puc assegurar que mai ha perdut la centralitat.
I ara, per acabar de adobar-ho la sra Manuela de Madre, diu que CIU vol convertir les eleccions Europees en clau catalana, i que en Tremosa va votar en contra de la constitució Europea, i que això l’invalida com a candidat.
Crec que el subconscient ha traït a la Manuela quant diu. “una vegada més, el president de CiU, Artur Mas, i la direcció de Convergència han volgut jugar en clau catalana per una cosa molt important i necessària que és un Parlament Europeu amb pes”. “Crec que és un error”, ha afegit, “la presentació de Tremosa està feta en aquesta clau”. “Vol obrir aquesta via i s'oblida que el que s'està jugant ara és que el Parlament Europeu tingui més pes”, ha afegit.

Sra de Madre CIU sempre pensa en clau catalana , perquè per a nosaltres el més important es Catalunya, i defensarem Catalunya al nostre país, al parlament espanyol i al parlament Europeu. Vostès no pensen en clau catalana, pensen en clau PSOE i socialista, per vosaltres un parlament europeu amb pes, vol dir un grup socialista fort. I Europa, sra de Madre no s’acaba amb el grup socialista, a part de vostès ni han d’altres opcions polítiques tan respectables o més que la seva, i CIU ,sra de Madre, es i serà present a Europa per defensar els interessos de Catalunya, com sempre ha fet, encara que a vostè no li agradi. I en Tremosa ben segur que ho farà.

En Tremosa certament va votar en contra de l’estatut de Catalunya, i va votar en contra de la constitució Europea, perquè va considerar que no s’avançava prou en la defensa de Catalunya, i no es reconeixia el català al Parlament Europeu
Potser sra de Madre, que es plantegi vostè com es que estant governant justament amb un partit polític que també va votar en contra de l’estatut i en contra de la constitució europea, i que això que vostè li critica al nostre candidat, no representa en canvi cap problema per sumar forces amb ERC i formar govern a Catalunya.
I Potser que ERC es plantegi d’una vegada que fan encara amb vostès governant, perquè tot el que vostès ens critiquen a nosaltres es una bufetada als morros a ERC, però ells estoicament segueixen aguantant, malgrat que ja els hi heu deixat la cara com un mapa .

dimarts, 20 de gener de 2009

Barack Obama. L’esperança per un mon millor


Mai l’elecció d’un president havia generat tanta expectació. A Washington més de 4 milions de persones han sortit al carrer per seguir en directe l’elecció del seu president, i han estat mils de milions d’espectadors arreu del mon que han seguit per TV el primer discurs presidencial. El discurs ha estat breu, només ha durat vint minuts, sense llegir un sol paper, però ben estudiat i mirant contínuament al auditori ha deixat anar unes pinzellades del seus nous reptes.
Obama n’era conscient que ja està fent història, es el primer president negre dels estats units d’Amèrica, un país que durant moltes generacions va patir de lluites racials, Ha parlat de justícia, d’igualtat, de llibertat, tots els homes tenen el dret a ser lliures i a viure amb pau i amb dignitat, ha dit.
Ha parlat de reformar la educació, la sanitat, i la política en medi ambient, ha parlat també de la justícia social, també a mencionat la crisi econòmica que està assolint al mon. I també ha dit que vol liderar el procés de la pau al mon, USA a dit, vol ser amic de tots els països que busquen la pau i la dignitat.
Es indubtable que la presa de possessió de Obama com a president dels USA, marca l’inici d’una nova era, moltes son les esperances dipositades pels ciutadans del poble Americà en el seu líder ara convertit en president. La nova Amèrica es més mestissa com ell i més interracial que mai, Obama ha d’encapçalar la renovació i la transformació d’un país que darrerament havia perdut part del seu liderat mundial.
Després de la tristor dels darrers governs Bush, una nova expectativa s’obre al mon.
Esperem que aquestes il·lusions i expectatives que avui comencen no es dilueixin ràpidament com un terrós de sucre.


Yes We Can (Yes We Did!) - Barack Obama & WIll-I-Am

diumenge, 18 de gener de 2009

El Barça de Guardiola, quina passada!!!!


Ja sé que encara no hem guanyat cap títol, ja sé que encara queda molta lliga i que ens esperen els partits mes complicats de la Champions league, ja sé que s’ha disparat la eufòria, però aquest Barça ha trencat tots els motlles, i s’està entossudint en batre tots els rècords possibles, en punts aconseguits, en victòries, en gols i en bon joc, i a fe de deu que de moment ho està aconseguint!!!, i de quina manera, es una passada !!!, quin goig que dóna veure jugar a aquest Barça, tots jugant com un equip, pressionant l’equip contrari de una manera aclaparadora i asfixiant que fa que el contrari perdi de seguida la pilota, i desenvolupant un futbol atac total, que fa que el contrari que juga contra el Barça només pensi en evitar una golejada, que no pas en intentar treure un resultat positiu, perquè d’antuvi ja es donen com a perdedors.

Aquesta transformació total del Barça respecta de la temporada passada té un nom i es diu Guardiola. Reconec que jo al principi tenia els meus dubtes de la capacitat de Guardiola per portar l’equip, sempre havia pensat que podria arribar a ser un bon entrenador, però que potser era encara massa aviat per portar les regnes d’un equip com el Barça, perquè creia que encara li mancava experiència. I certament, jo estava totalment equivocat, en Guardiola ha sabut transmetre al vestidor blaugrana l’orgull que representa se jugador del Barça, ha estat capaç d’aconseguir recuperar a jugadors que semblaven perduts per l’equip com Eto’o ( ja porta 18 gols aquesta temporada), i Henry, que fins aquesta temporada tothom pensava que el seu fitxatge havia sigut un fiasco, li ha donat la batuta de l’equip a un Messi immens, que acompanyat de Iniesta, Xavi, i Alves, ha aconseguit formar un equip que pràcticament essent el mateix de l’any passat, sense Ronaldinho i Deco( qui s’en recorda d’ells ja..), porta el camí de iniciar una altra època daurada pel club
Aquest Barça permet somiar amb els ulls ben oberts, gaudim de l’espectacle que ens està oferint, perquè de debò serà difícil d’oblidar.
Visca el Barça. I visca Catalunya.

dimecres, 14 de gener de 2009

La Brillant elecció de Ramón Tremosa. Un pas endavant!!!


Quan en Artur Mas a la presentació oficial de la casa gran va dir que la casa gran del catalanisme restava oberta a tothom, i qui volgués treballar pel catalanisme seria ben rebut, ja va deixar clar que CDC volia obrir-se a tothom. També Artur Mas en aquella conferència va parlar clarament del dret a decidir del poble de Catalunya.
Van haver molts que van escoltar el seu missatge, i van haver uns altres que deien que només eren paraules que no anirien mes enllà de bones intencions.
Després a l’estiu es va celebrar el congrés de CDC i en dit Congres es va apostar clarament per el dret a decidir del nostre poble i la fita de la sobirania Nacional com a dret irrenunciable del nostre poble.
Malgrat aquesta aposta ferma, seguien havent veus que deien, uns, que CDC havia radicalitzat el missatge ( des de el PSC amb Montilla i Iceta al capdavant), i d’altres dient que encara érem massa tous en els nostres plantejaments ( ERC amb Ridao i Puigcercós al capdavant), tot dient que només eren paraules.

La política moltes vegades necessita de gestos i de passos endavant, i CDC davant de les properes eleccions europees ha pres una decisió valenta i encertada, el més fàcil hagués sigut mantenir a Ignasi Guardans com a cap de llista, perquè tothom coincideix en que ha estat un bon eurodiputat, (fins i tot ara resulta que tots els nostres rivals polítics el defensan),però Artur Mas ha fet un pas endavant i escull com a cap de llista a Ramon Tremosa, un economista de sobrat prestigi, autor de varis llibres ( el més famós l’espoli fiscal de Catalunya),que no està afiliat a cap partit polític, i de profundes conviccions sobiranistes.
La reacció no s’ha fet esperar, evidentment el PSC ja ha criticat l’elecció parlant de la radicalització de CDC, i recordant que Tremosa va votar No al referèndum de L’Estatut de Catalunya. No esperàvem altra cosa del PSC, mai aplaudiran a cap candidat triat per CIU. I des de ERC en Ridao tot i reconèixer que es un bon candidat, diu que CIU només se’n recorda del sobiranisme quan hi han eleccions europees, i es justament ara, amb motiu de les eleccions europees, quan es ERC qui volia una candidatura Unitària catalanista, i no la vol en canvi pel parlament de Catalunya.

Certament estic molt content amb l’elecció de Ramon Tremosa, crec fermament que ha estat una brillant elecció, amb l’elecció de Tremosa, s’aconsegueix obrir definitivament la casa gran, donar consistència a l’idea de canvi i de adaptació als nous temps del nostre partit, i fent un pas decididament endavant que pot aconseguir que el catalanisme polític comenci a guarir-se de les seves ferides.
I per acabar m’agradaria recordar al Guardans que tot i reconèixer la seva feina feta, els càrrecs no son de per vida, ell es deu al partit, que el va situar de cap de llista, i sempre s'ha d’estar a la disposició del partit, i encara que pot estar decebut (ja que volia continuar), ha d’acceptar que una altra persona amb un altre perfil diferent al seu sigui l’encarregat de liderar el projecte de CIU a Europa. Altra cosa seria fer-li un mal servei al partit que en el seu moment va confiar en ell, en detriment d’altres candidats també.

dilluns, 12 de gener de 2009

Herrera diu: “Un dels problemes que tenim a Catalunya i gros és CiU



Sabeu que els hi passa als xicots i xicotes de ICV?, doncs que s’estan posant molt i molt nerviosos i nervioses, i per això en Joan Herrera flamant secretari general de ICV fa les declaracions que fa, ell tot eixerit i bufó no se li ha ocorregut de dir ni mes ni menys que “Un dels problemes que tenim a Catalunya i gros és CiU”, ho diu i es queda tan tranquil .
Bé de fet en Herrera ha confós Catalunya amb el tripartit, perquè es evident que CIU no es cap problema per Catalunya, però si que ho es i gros pel tripartit, perquè aquests xicots i xicotes de ICV saben que CIU els traurà del govern i ja es veuen de nou a l’oposició, i ja pensen en allò de va ser bonic mentre va durar.
Aquests ecosocialistes quant aixequen la mirada ja es veuen de nou asseguts als bancs de l’oposició, si es que treuen algun diputat, i això els fa començar a tremolar les cames.
Ja fa varis posts que dic que es l’ hora de dir adéu al tripartit, i n’estic convençut que serà ben aviat.
Totes les tendències marquen una baixada estrepitosa de dos dels tres partits que formen el tripartit, que en cap cas faria possible la suma aritmètica actual, ja que tant iniciativa com ERC patirien una davallada impressionant, i el PSC es mantindria mes o menys igual o faria una lleugera pujada a costa dels seus socis, però el que si indiquen totes les tendències es la pujada imparable de CIU.

Això es el que preocupa en Herrera, que malgrat tots els intents mediàtics i de controls dels mitjans de comunicació escrits i audiovisuals per intentar fer callar la veu de CIU, la seva pujada es real, i es imparable. I això els martiritza, els irrita i els emprenya, i per això diuen el que diuen i estant més pendents de criticar a CIU que de governar, perquè porten 5 anys al govern i encara no han après a governar. Per quant aprenguin ja no hi seran!!!.

Sr Herrera, com diu en Llach a la seva cançó, No es això companys, no es això!!

Parafrasejant al Joan Herrera, jo diria que “ Catalunya te un problema i gros, i es el tripartit”.

dissabte, 10 de gener de 2009

Temps per dir adéu



Cada vegada que surt algun membre del govern per fer alguna declaració, enlloc d’explicar la tasca de govern realitzada, o de la situació actual de les negociacions pel finançament, es dediquen específicament a destripar contra CIU i la nostra ferma postura en contra del model de finançament presentat per Solbes, que es passa pel barret l’estatut de Catalunya.

Que els membres del govern tripartit es preocupin tant de la postura de CIU, només vol dir, que saben que tard o d’hora acabaran aprovant el que sigui, conscients que serà un mal acord, El PSC i Montilla ho aprovaran perquè evidentment no s’enfrontaran a Zapatero, ICV ho aprovarà perquè no pinten rés en el govern i es deixen portar, i ERC, que a priori podria estar en contra, per no posar una altra vegada al govern en situació de ruptura, cedirà a les pressions del PSC per tal de mantenir-se al govern al preu que sigui.

Però aquest acord que no trigarà gaire en aprovar-se l’intentaran justificar dient que es el millor acord que es pot aprovar, i com sempre faran creure que els insolidaris som els de CIU, que només volem generar inestabilitat al govern de Catalunya tal i com a dit en Ridao, o bé com les declaracions d’en Carod que després d’estar pràcticament desaparegut tots aquests mesos, les primeres declaracions que fa, van dirigides com no, contra CIU per exigir-li honestedat i lleialtat al govern, però aquest bocamoll de que va?, de quina honestedat parla?, de la mateixa honestedat que han tingut ells quan parlaven de les mans netes?, o la honestedat de quan demanaven la gratuïtat dels peatges?, o aquella que demanava la independència de Catalunya? ja no se’n recorden de tot això??, es que no tenen memòria, com pot afegir després en Carod, que la fermesa del govern quedaria més apuntalada si existís un suport lleial i honest de CIU??.

Felip Puig ha dit i té raó que l’acord de finançament proposat pel govern espanyol es il·legal. CIU no acceptarà un acord il·legal, en tant que no compleix amb el que mana una llei orgànica com es l’estatut de Catalunya.
Si el govern de Catalunya ho accepta, estaran acceptant doncs una il·legalitat ,que no busquin llavors responsabilitats en CIU
Un cop més el govern tripartit de Catalunya s’abaixarà els pantalons davant del PSOE , i tant el PSC. com ICV, com ERC hauran de passar comptes pel que hauran fet.

Potser i tal com diu la cançó es el temps de dir adéu, adéu al govern de impresentables de Catalunya, i perquè no.... es també el temps de dir adéu a totes aquelles coses que ens oprimeixen, i per tant potser també es el temps de dir adéu a Espanya.

dijous, 8 de gener de 2009

The Final countdown

Avui us vull parlar d’una cançó d’un grup suec de hard rock, que a l’any 1986 va donar la volta al mon i que tots els joves d’aleshores ballàvem a les discoteques i gairebé tots ens bellugàvem fent anar el cos endavant i endarrera al ritme de la música amb les cames fixes a terra, i fent el gest de tocar una guitarra elèctrica.
Aquesta cançó que esteu sentint, es va arribar a convertir en un himne, i venia a representar la lluita contra tot el que ens semblava injust, era d’alguna manera un himne contestatari. Un crit que deia prou!!!

El Heavy metal, mai m’havia agradat, però aquella cançó tenia alguna cosa especial, que ens va captivar, la pista de Crysalis a valls s’omplia de gom a gom cada cop que sonaven les notes de la cançó .
The Final countdown va llençar a la fama al grup Europe,, que aquell any es va fer un fart de fer concerts arreu del mon i van vendre milions de discs . i sempre que la sento en venen records molt agradables d’aquella època meva .

Aquesta cançó que traduïda vol dir com la última compta enrera, o al final de la compta enrera , la podríem aplicar a la realitat del 2009, i a la situació actual a Catalunya. Vull ser contestatari de nou i cridar que la compta enrera del tripartit ja ha arribat, ja s’acaba el temps del malgovern, tots som conscients que alguna cosa s’acaba, i que no hi ha marxa enrera, aquest any es el Final countdwon del tripartit.

diumenge, 4 de gener de 2009

Enlloc de governar es dediquen a donar consells a CIU


Es ben curiós, arran del reiterat incompliment de l’estatut per part del govern de l’estat espanyol, en aquest cas en matèria de finançament, eina bàsica pel desenvolupament del nostre país, des de el govern tripartit enlloc de governar i plantar cara a ZP es dediquen a buscar excuses, allargar els terminis, més incompliment estatutari, i al final per acabar de adobar-ho, es dediquen a donar consells a CIU, de com hauria de actuar la federació nacionalista, quant els que tenen el deure i la obligació de governar son ells.

El PSC per boca d’en Iceta es permet el luxe de fer burla del pacte del Majestic, depreciant el pacte de finançament aprovat aleshores, sense mencionar que aquest ”maleït” pacte, els hi ha permès al govern de Montilla gestionar tres vegades mes diners dels que tenia en Pujol en els seus governs, i que els finançaments aconseguits amb les majories absolutes de Felipe González eren vertaderament misèria i companyia. Conscients de la nova desconsideració de Zapatero i del seu enèsim incompliment vers Catalunya, intenten distreure al personal fen-se els durs quant la vertadera força dels seus diputats catalans s’hagués fet notar votant en contra dels pressupostos de l’estat. Al final com sempre acceptaran sense pal·liatius el que el PSOE els hi mani.

ICV de la boca de la portaveu parlamentaria, la conegudissima Dolors Camats, creu que CIU només es preocupa per fer oposició, i jo li pregunto a la Sra Camats, on se suposa que han deixat vostès a CIU, som al Govern o a l’oposició?, com podem fer acció de govern, si ens han deixat a l’oposició?, Sra Camats que no s’assabenta? que son vostès!!! qui estan al govern, potser ja es hora que se’n adonin no? desprès de 5 anys ja toca!!!, i a més potser que assumeixin les responsabilitats que com a membres del govern els hi pertoca.

I la guinda del pastel la possa ERC i la gran saviesa d’en Puigcercós, que demana prudència i tranquil·litat a CiU . El president d’ERC assegura que els republicans són la garantia que el Govern només acceptarà un acord de finançament que respecti l’Estatut, perquè per part d'Esquerra el nivell d'exigència serà total, com ha estat fins ara”.
Ara sí que ja no se si riure o plorar, perquè ERC sempre ha fet el contrari del que ha dit, per tant si ens diu que estem tranquils, es com per posar-se a tremolar, i que si ells son la garantia, segur que aquesta garantia ja deu estar caducada des de fa temps.
Que trist, enlloc de governar es dediquen a donar consells a CIU, serà que en el fons pensen que es CIU qui marca el rumb i qui té el full de ruta?


dissabte, 3 de gener de 2009

La pluja fina i els nuvolots negres!!!


Va ser en Jordi Pujol qui va encunyar la frase “Pal de paller” referint-se a que CIU hauria d’esdevenir la força política essencial de la realitat nacional, el pal de paller era l’eix vertebral del qual hauria de girar la nova realitat catalana. CIU doncs es convertia en la força central del catalanisme.
I així ho va entendre el poble de Catalunya, que ha dipositat la seva confiança elecció rere elecció en el projecte defensat per CIU.

Amb l’assoliment del govern de Catalunya pel tripartit , en Carod Rovira per defensar el mesquí segon tripartit va encunyar una altra frase, que volia substituir a la del pal de paller de Pujol, i ens va parlar de la pluja fina, referint-se que amb ERC al govern tripartit, el catalanisme aniria calant a poc a poc sense pausa, de fet ens va fer creure que si tancàvem els ulls, podíem somiar amb el soroll de fons de la pluja fina caient constantment i acompanyat d’una música celestial que ens murmura a les oïdes la paraula independència......
Però quant obres de nou els ulls, i veus la realitat, el que veus es a Montilla de president, el somni es converteix en malson , i la pluja fina esdevé negres nuvolots amb tempesta forta que et deixa xop, pelat de fred i que et diu a crits que qui mana a Catalunya es Zapatero i cafè para todos.

Ben mirat hem quedo amb el Pal de paller del president Pujol, que en aquest cas i adaptat als nous temps representa la casa gran del catalanisme d’en Mas, on tots els catalanistes tenen cabuda i on des de la convicció de construir un país millor i sobirà, aconseguirem de nou les cites somiades, no es qüestió de fe, es qüestió de perseverança i de la convicció que amb el tripartit a Catalunya hem perdut el temps, massa temps!!!.
Hem d’aconseguir acabar amb la desafecció dels ciutadans vers els polítics que ens governen. Hem de ser capaços de il·lusionar a tots els catalanistes al nostre projecte comú, hem de sumar forces, us necessitem a tots, no podem permetre per mes temps la perpetuació al poder d’aquests usurpadors de la sobirania popular dipositada en les urnes. El resultat ha de ser clar i contundent, perquè mai més els perdedors puguin sumar.

dijous, 1 de gener de 2009

L’hora de passar balanç


Així a cop d’ull puc dir que per a mi, l’any 2008 ha estat desastrós, desastrós tant en el tema personal , com a nivell general. Només puc estar satisfet d’aquest any en el tema laboral, on puc donar gràcies que estic desenvolupant una feina que m’omple i que em dona estabilitat, per lo que agraeixo a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla la seva confiança dipositada en mi.
Des de el punt de vista Familiar, puc dir que a la meva unitat familiar ha estat un any tranquil i bo fins a l'estiu on van poder gaudir d’unes vacances a la Selva Negra Alemanya de la que guardem un bon record, però tot just va ser tornar de les vacances, que una mala noticia es va fer realitat, i va ser la regeneració de una malaltia neoplàsica que pensaven ja estava superada, al meu sogre, al qual van tenir d’operar per segona vegada i que tot just dos mesos després va morir. Un cop molt fort per la meva dona i els meus dos fills.
Prèviament, amb la detecció de una altra malaltia neoplàsica al meu pare vam tenir que anar amunt i avall fent tot tipus de proves, i que de moment, amb el tractament, malgrat el seu deteriorament físic sembla que està mes o menys controlada.
A nivell personal, vaig decidir no presentar-me de nou a la reelecció de president local de CDC, per no estar d’acord en segons quins plantejaments a la si del meu partit, donant així l’oportunitat que d’altres persones amb una altra visió, portessin les regnes del partit, tot i que saben que em tenen al seu costat pel que faci falta.
A nivell local, L’ Ajuntament de Tarragona ha estat noticia per la col·locació de càrrecs de confiança, que no han estat a l’alçada de la confiança dipositada en ells, ja que no han estat escollits per la seva vàlua sinó que han estat escollits com agraïments pels serveis prestats.
Tanmateix després de un any i mig de govern, no s’han vist coses noves, ni les promeses realitzades, no s’ha vist el gran canvi promès a Tarragona per cap lloc, perquè era clar que el gran canvi promès era només una fal·làcia.
A nivell General, a Catalunya ha estat un any ben negatiu, negatiu va ser el tema de l’aigua, negatiu va ser el tema de rodalies, negatiu va ser el tema del finançament, i negatiu en general ha estat el govern de Catalunya amb la seva nefasta gestió.
Enfí tot plegat un any per oblidar, esperem amb il·lusió aquest nou any 2009, que de moment comença amb la pujada de la llum, l’aigua el gas i els peatges de les autopistes catalanes, que recordo que tant ERC com ICV postulaven per la desaparició dels peatges, i des de que son al govern ara ja fa 5 anys, no només no han desaparegut els peatges, sinó que no han parat de pujar any rera any.

Si s’ha de destacar alguna cosa bona, doncs..... l’arribada de Guardiola al Barça i el gran futbol desplegat, amb el seu liderat indiscutible a la lliga espanyola, esperem que aquest any sigui un any ple d’èxits i títols.