dimecres, 23 de desembre de 2009

Tarragona es capital !!!!


Des de diversos sectors de la societat civil i des de el govern tripartit de Catalunya, ens volen fer creure que iniciar una batalla en defensa del nom de la nostra vegueria i la seva capitalitat, Tarragona, no son més que baralles estèrils i de campanar, ja que segons ells hi han temes mes importants que el nom d’una part del territori, i .... segur que n’hi ha temes molt importants, però la denominació de la nostra vegueria i per ende la seva capital, es un tema prou seriós i prou important per a nosaltres, com perquè hagi sorgit un moviment ciutadà a Tarragona que defensa la vegueria de Tarragona, i Tarragona com la seva capital.
De fet no hi hauria d’haver hagut cap discussió sobre aquest tema, ja que Tarragona sempre ha estat capital, fa mes de 2000 anys que exerceix de capital i ho seguirà fent, i de la mateixa manera que ningú discuteix les vegueries de Lleida, Girona i Barcelona, ningú hauria de discutir la vegueria de Tarragona, però un cop més el govern tripartit de Catalunya, es gira d’esquena a Tarragona, i pretén usurpar a Tarragona el que li pertany, i vol fer-ho designant cocapitalitat amb Reus, ja fa temps que als mitjans de comunicació es parlava de les comarques del camp, per referir-se a les comarques de Tarragona però evidentment sense anomenar a Tarragona, així a força se sentir aquesta expressió, un dia rere altre quant li volguessin anomenar Vegueria del camp de Tarragona, ja no sonaria estrany i tothom es conformaria, al final seria Vegueria del Camp, Tarragona aniria perdent el nom, perdent també cada cop mes força, i Reus aniria adquirint cada cop mes pes, més poder polític i mes poder de decisió.

Els Tarragonins, que sempre hem estat molt pacífics, hem tragat amb moltes coses, hem perdut el tren d’alta velocitat, el corredor del mediterràni, el nom de la Universitat, hem perdut poder de decisió a Barcelona, però aquest cop no ens mostrarem indiferents i defensarem allò que es nostre, Des de L’Ajuntament s’ha signat un manifest conjunt de totes les forces polítiques, Alguns ho han fet amb la boqueta petita com el Sergi de Los Rios de ERC, que sembla que no li deixin defensar a Tarragona, quant en canvi en Benach també de ERC no ha dubtat ni un moment en defensar la cocapitalitat de Reus, o en Xavier Sabaté del PSC i que ha estat candidat a l’alcaldia de Tarragona fa uns anys, i que diu que Tarragona ha de saber compartir!!!
compartir el que??, que els demés comparteixen alguna cosa??. Perquè ens volen treure als despatxos el que sempre ha estat nostre!!!.
Perquè des de la veïna ciutat de Reus, reivindiquen el que mai han sigut ni mai han tingut??

Diverses entitats ciutadanes com el moviment Mou-te han convocat una manifestació per el 30 de desembre, per la defensa de la nostra ciutat Tarragona i la nostra vegueria. Vegueria de Tarragona. Des de aquí el meu suport.
El conseller Ausàs ha destapat la caixa dels trons volent aprovar a cuita corrents el projecte de organització territorial de Catalunya a menys d’un any vista de les eleccions, i que deixa molta gent descontenta, no només a Tarragona, també a la Vall d’Aran, i al Penedés, entre d’altres. Una llei d’aquesta mena s’ha de fer amb molt de consensi sembla que aquest ha lluit per la seva absència.
Hi ha una dita que diu que qui sembra vents recull tempesta, i en Ausàs es trobarà molta marejada enfront de la nova llei d’organització territorial de Catalunya, entre d’altres motius, perquè els tarragonins habitualment dormits en altres temes que ens afecten, ens hem despertat i no pensem passar pel sedàs que ens vol marcar.
L’Alcalde Ballesteros diu que vol liderar la defensa arrissada de la capitalitat, i ha dit que no vol passar a la història com l’alcalde que es va deixar perdre la seva capital, esperem que els seus propis companys de partit al govern de Catalunya no li clavin un gol en pròpia porta.
Tarragona som tots, Tarragona ha sigut, es, i serà capital.

dijous, 17 de desembre de 2009

Amb la Salut no s’hi juga!!!


Soc conscient que fa dies que no actualitzo el meu bloc, però vaig una mica atrafegat, i un dia per una cosa, un dia per un altre, de vegades no trobo el moment per seure i posar-me a escriure, i certament aquests darrers dies han passat coses prou importants que mereixerien varies entrades de post, com per exemple la enèsima discrepància al si del tripartit envers l’impost de successions i el cinisme de ERC fen-nos creure una cosa a Catalunya i votant en contra de la supressió del impost al congrés dels diputats a Madrid. El referèndum no vinculant desenvolupat a mes de 140 municipis de Catalunya, recolzant un estat propi per Catalunya.
O el projecte de la divisió territorial de Catalunya, on el govern Català pretén ignorar la vegueria de Tarragona i el que es mes greu pretén ignorar a la seva capital Tarragona. Sembla fet i pastelejat si els Tarragonins no ho impedeixen, que la vegueria es denominarà del Camp, amb “cocapitalitat” amb Reus. Vergonyós!!!

Però hi ha un tema que ja fa temps que dura, i que afecta bàsicament als barris de ponent, on sembla que de nou el govern català se’n en fot de tots nosaltres, de Tarragona, dels Tarragonins i de la nostra salut, fa dos anys que la gent dels barris demanen una atenció sanitària digna, pel que fa al CAP de la Granja, i només han rebut promeses i paraules.

Ja n’hi ha prou de promeses i paraules, els fets demostren, que un any després de les darreres protestes dels veïns i de la denuncia enèrgica del grup de CIU demanant solucions pel Cap de la granja, i els compromisos adquirits llavors per les autoritats sanitàries a Tarragona, tot segueix igual, o pitjor!!!

El CAP de la Granja, ha esdevingut completament incapaç d’assumir tota la població que actualment té assignada i que comprèn vora de 45.000 usuaris, això dona una situació de col·lapse total del centre pel que fa a l’atenció mèdica dels seus usuaris,
No pot ser que per poder ser visitat pel metge de família es trigui més de 12 dies, que per ésser visitat per un especialista es triguin mes de 6 mesos, i el mateix succeeix per la realització d’ una prova diagnostica. No pot ésser que els pediatres estiguin del tot desbordats i que les urgències estiguin en situació de col·lapse total.

La Coordinadora d'Entitats del Camp de Tarragona es va reunir el passat 20 de Novembre amb la nova gerent de l’ICS de Tarragona, Pilar Gavilán, i amb representants del C.A.P La Granja i l’Hospital Joan XXIII per tal de plantejar-li la situació d’aquest centre d’Assistència Primària, on des de fa més d’un any s’acumulen llargues llistes d’espera de visites als metges de família i als especialistes de més d’11 dies. Els veïns van traspassar les seves reiterades queixes sobre la situació de col•lapse dels Centres de Salut del Camp de Tarragona i sobretot, dels barris de Ponent, a la recent nombrada gerent de l’ICS a Tarragona. Una demanda que la Coordinadora ja havia transmès en una reunió amb Felip Infiesta el mes de febrer de l’any passat, amb més de 600 denúncies incloses, i que encara no s’ha solucionat.
Després de més de dos anys de protestes i reivindicacions, de llargues llistes d’espera i de l’angoixa que això representa pels usuaris del CAP que precisen de atencions sanitàries, La gerent de l’ICS, Pilar Gavilán anuncia que el nou Centre d’Alta Resolució es licitarà en un mes, i espera que el projecte estigui elaborat a finals d’any, per tant un cop mes, mes promeses, mes paraules i no fets. Prometre diuen que no fa pobre, però la realitat es que cap actuació s’ha portat encara a terme.
En temes de salut no es pot frivolitzar, amb la salut dels ciutadans no s’hi juga, L’alcalde Ballesteros hauria de donar un cop de puny damunt de la taula i exigir a la Generalitat la solució definitiva als problemes que pateix, i que es compleixin totes les promeses que han fet vers el CAP de la Granja.

dijous, 19 de novembre de 2009

El meu contacte amb la grip A


Feia un dies que no em trobava bé, tenia tos i malestar general, però no tenia febre, el darrer cap de setmana vaig aprofitar per fer llit, així que dilluns vaig tornar a anar a treballar, però en lloc de trobar-me millor, encara em trobava pitjor, i sobre tot molt cansat, em feien mal totes les articulacions.
Dimecres al aixecar-me per anar a treballar, el cos em demanava que em quedés al llit, però com seguia sense febre em vaig aixecar, i com vaig poder em vaig dutxar, vestir i vaig anar cap a la parada de l’autobús. Un cop dalt, assentat al seient, vaig estar a punt de no baixar i deixar que l’autobús tornés al punt de partida per anar-me de nou al llit, però vaig baixar on tocava, i vaig començar la feina, un cop arribat, tots els meus companys em van dir “quina mala cara que fas”, tens els ulls com enfonsats, i tens molta tos, perquè no te’n vas cap a casa?, jo deia perquè no tinc febre, però tant van insistir, que li vaig donar unes instruccions a la meva companya de feina de unes coses que quedaven pendents de uns pacients i me’n vaig anar cap a casa.
Vaig arribar i vaig trucar a la Loreto per dir-li que estava al llit, i ella em diu que tot seguit arribaria el Jordi, perquè també estava igual que jo, i efectivament pobret estava calent ,tenia 39 de febre, tos i dolors articulars. Aixì que vam instaurar els aïllaments a les habitacions, el Jordi a la seva habitació, i jo a l’habitació del Pol, el Pol i la Loreto que de moment aguantaven ferms dormirien junts, a la nostra habitació.
Al final em va pujar la febre a 39, i molt de dolors articulars, molt de cansament, tos, i una pesadesa insuportable als ulls, em pesaven molt els ulls, no els podia ni obrir, només volia estar a llit, només em sentia relativament bé al llit.
Sentia tossir al Jordi, i em sabia greu no haver-lo ni auscultat quant va arribar, així que com vaig poder em vaig aixecar, vaig agafar el fonendo i una pila i el vaig auscultar i mirar la gola, no fos que tingues angines, però no, no tenia angines, teníem tots dos un síndrome gripal, la famosa grip A.
Amb Ibuprofé, Paracetamol, Vincigrips per la febre, i sekisan per la tos, havíem de passar com poguéssim. Sembla que tots dos estem millor, jo ja no tinc febre, el Jordi encara en té però sembla que es troba millor, i espero que darrera nostre no caigui la Loreto i el Pol.
Ja hem tingut doncs el contacte amb la grip A, per tant ja no caldrà que em vacuni, i com dic moltes vegades que bé que s’hi està al llit quant et trobes malament, segur que qui el va inventar es va morir pobre.

diumenge, 15 de novembre de 2009

L’ASSASINAT DE L’ESTATUT


Aquesta setmana passada, com aquell que no vol, es va aprovar a Madrid, amb els vots de ERC,ICV i evidentment dels diputats del psc-PSOE, la LOFCA, que es la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes de Règim Comú, és la llei que preval a l'hora de fer entrar en vigor el nou finançament. La LOFCA sotmet l'Estatut perquè, pel que fa al finançament, no respecta ni la bilateralitat, ni l'ordinalitat, ni es reconeix l'esforç fiscal, ni tampoc les competències del Consorci Tributari

A propòsit del debat no es estrany doncs que el diputat per CIU Sr Sánchez Lliure acusés als socialistes i a les seves dos crosses ERC i ICV d’assassinar l’estatut.
Ràpidament en Ridao i Carod com a dos palmeros del PSOE que son, han sortit dient que qui va assassinar l’estatut va ser CIU, primer amb el pacte amb el PP, i després amb la reunió Mas-Zapatero.
Sembla ser que aquests dos personatges tenen una memòria molt selectiva, doncs no recorden que l’endemà d’aprovar-se al Parlament l’estatut del 30 de Setembre, el llavors primer secretari del psc-PSOE i ministre d’indústria Pepe Montilla va anunciar que el psc-PSOE presentaria mes de 30 esmenes a l’estatut, totes elles en contra dels drets nacionals i contra el concert econòmic. L’autor doncs de la punyalada trapella a l’estatut va ser en Pepe Montilla, i ERC ho va permetre, i a sobre el va fer president de Catalunya, però sembla que d’això ni se’n recorden ni volen recordar-se.
L’Artur Mas en la seva reunió a la Moncloa amb el zapatero, el que va intentar va ser ressuscitar un mort, que es evident pels fets, que no ho va aconseguir. Per tant tots aquestos personatges d’ERC que s’omplen la boca de catalanisme, d’independentisme i que van de salvavides per la vida, farien bé de callar, perquè dia rera dia, lluny de comportar-se com a vertaders independentistes que diuen que son, no fan mes que votar a favor de propostes a Madrid que van en contra de Catalunya, i mantenen de president a la persona que va ferir de mort a l’estatut., que no creu en Catalunya, i que vol que Catalunya sigui una comunitat administrativa de Espanya, i d’això srs de ERC se’n diu encobridors i col·laboradors.

I mentre tant els jutges del polititzat tribunal constitucional segueixen a la grenya per veure quina resolució restrictiva donen de la sentència, , anuncien que aplacen la decisió fins d’aquí un any després de les eleccions al parlament de Catalunya, per evitar suspicàcies ,i que acabarà d’enterrar del tot a l’estatut.

Com ben bé diu L'Artur Mas “És incomprensible i en bona part, impresentable”.“Si un Tribunal Constitucional no és capaç de fer la seva feina, el que ha de fer és dimitir i que se'n faci un de nou” “Porten tres anys deliberant”, ha denunciat Mas. “Estan trigant mes temps del que va costar l’elaboració i aprovació de l’Estatut.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Mas: “La degradació de la política porta a la degradació del país”.


Comparteixo Plenament les paraules d’Artur Mas en referència al cas Pretòria.
Artur Mas, ha assegurat que “la degradació de la política porta a la degradació del país” en referència al cas de corrupció investigat pel jutge Baltasar Garzón en diferents ajuntaments catalans. El líder de Convergència ha lamentat la manca de “confiança, il·lusió i esperança” que generen els darrers esdeveniments. En aquest sentit, Mas ha assegurat que aquesta “degradació” també és responsabilitat del seu grup i d’ell mateix i ha subratllat que farà el que calgui per “canviar aquestes actituds i recuperar la confiança en les institucions”.

En la mateixa línia, Mas ha remarcat que cal respectar el principi d’innocència de “tothom” abans de prendre decisions i jutjar els esdeveniments. El líder de CiU ha subratllat que quan els exdirigents convergents, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, “estiguin disponibles” vol parlar amb ells i “escoltar la seva versió dels fets”.
I cal diferenciar també entre CiU i PSC perquè, “són casos radicalment diferents”. “Nosaltres no podem destituir a ningú perquè no hi ha cap càrrec del partit implicat en aquest cas” mentre en el PSC trobem “càrrecs electes implicats”. El líder de Convergència ha assegurat que “tot i que ara es podria acarnissar amb el PSC” no vol fer judicis previs i ha lamentat que en les darreres setmanes els socialistes no hagin respectat el principi d’innocència.
Per altra banda El president de la Generalitat, José Montilla en declaració oficial, s’ha mostrat avui “comprensible amb l’alarma social i el sentiment de rebuig” que ha generat el cas de corrupció investigat pel jutge Baltasar Garzón i el cas Millet, però ha volgut deixar clar que “no tots som iguals”.

Certament, Sr Montilla no tots som iguals. Ni tothom que es dedica a la política són/som corruptes. Ara, un petit i subtil matís. Prenafeta i Alavedra poden haver actuat il·lícitament des de la seva activitat professional personal, i cas que es demostri la seva culpabilitat, a part de la condemna que puguin rebre, seran suspesos de la seva militància al partit, no se’ls pot cessar de cap càrrec perquè fa més de dotze anys que no tenen cap càrrec públic ni cap càrrec al partit.
En canvi, l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet i vice-president de la Diputació de Barcelona sr Bartomeu Muñoz, i el regidor d'Urbanisme de Sta Coloma Manuel Dobarco ambdós del PSC ho han fet, fent ús del seu càrrec de representació pública.

Ara en Iceta ha sortit demanant una treva a CIU, ha demanat que ambdós partits “no es llencin els plats pel cap” respecte aquest cas de corrupció, ja que, segons el PSC això “és el darrer que vol la ciutadania”. I certament la ciutadania no vol escridassades entre els partits polítics, pero.... no era el propi Iceta el que fa quatre dies s’acarnissava amb CIU pel tema Millet, volen fer creure que era CIU qui havia comès un delicte, quant el lladre era el Millet?, no era l’ Iceta el mateix que deia que els socialistes tenien les mans netes i que si CIU no toca la flauta, es perquè rep diners del Palau?, no deia també, que els socialistes si necessitaven diners anaven als bancs? ( no va dir però que després els bancs els hi condonaven el deute). Aquest personatge tan peculiar dels socialistes ara va i demana una treva, de que té por??, té por d’una investigació a tots els ajuntaments del baix Llobregat governat pels socialistes des de fa 30 anys? O... es que està reconeixent doncs que ells havien iniciat una guerra contra CIU per a desacreditar-la, i ara toca retirada?.

La corrupció en la política ha de ser investigada, perseguida i jutjada, i si existeix delicte siguin qui siguin els implicats han de ser condemnats amb la presó, es imprescindible que així sigui per la bona salut democràtica d’aquest país, per la pròpia credibilitat en la política, i per demostrar que en política com a tot arreu, els xoriços se’n van a la presó.
Perquè si això no es així i els delictes queden impunes, passa el que diu L’Artur Mas, que la degradació de la política porta a la degradació del país, i els ciutadans ja comencen a estar bastant farts dels polítics.

dissabte, 24 d’octubre de 2009

ERC i CiU uneixen esforços per rebaixar l’impost de successions.

Llegeixo a la premsa que el president de ERC, Joan Puigcercós, ha celebrat avui que CiU hagi manifestat la seva voluntat d'arribar a un acord amb Esquerra en aquest tema perquè la mesura ha de beneficiar a moltes famílies catalanes i entre “totes dues forces polítiques” sumen “majoria suficient al Parlament de Catalunya”. ha afegit que des del partit buscaran la suma de totes les forces parlamentàries, tant els socis de Govern com la resta de partits de l'arc parlamentari “per que les famílies catalanes es mereixen un ampli consens per acabar amb una situació injusta”.
Es una llàstima que en Puigcercós s’en adoni ara que CIU i ERC sumen majoria, perquè no fa gaires setmanes quant CIU va portar al Parlament la proposta de suprimir aquest impost ( no de rebaixar-lo), per tal com diu Puigcercós acabar amb una situació injusta, ERC amb Puigcercós al capdavant va votar en contra, igual que tots els diputats dels partits que conformen el tripartit.

Celebro que ara ERC vulgui d’alguna manera esmenar el seu error, però podrien aprofitar per proposar la supressió d’aquest impost donada la situació tant injusta que viuen moltes famílies catalanes, però molt em temo que aquest tema servirà simplement perquè ERC a pocs mesos vistes d’unes eleccions catalanes vulgui fer-nos creure que es un partit equidistant, i que es capaç d’aprovar propostes amb CIU.
Aquesta majoria parlamentària de la que ara se’n adona en Puigcercós que es capaç de sumar, existeix des de fa 3 anys, quant ells van decidir ignorar-la i apostar de nou per un tripartit i fer president a José Montilla, un govern que aleshores proclamaven progressista i d’esquerres.
Ara en Putxi diu que no donaran suport a qui no aposti pel dret a decidir, per tant això d’entrada descartaria un nou tripartit donat que en Montilla ja ha dit que ell no està per aventures irrealitzables, ni projectes independentistes. Però ja ningú dubta que si el tripartit suma, tornaran a fer-lo, perquè si ho han fet dues vegades, la segona sense cap tipus de rubor ni de vergonya aliena, res impedeix que ho tornin a fer una tercera.

Benvinguda la proposta de la rebaixa de l’impost de successions, nosaltres defensàvem la seva supressió, vam perdre la votació pel vot en contra de ERC que es podria haver sumat aleshores i no ho va fer, però evidentment ara donarem suport a una rebaixa de l’impost ja que sempre serà millor que mantenir-lo tal qual.

A Tarragona per altra banda l’alcalde Ballesteros i el seu equip de govern han impedit que els autobusos municipals portin publicitat contra l’impost de les successions, i en canvi d’altres ciutats catalanes si la porten.A que es deu aquesta censura a Tarragona, quan a Lleida Girona i Barcelona si la podran ensenyar?

I es nota per altra banda que s’acosten eleccions perquè a part dels moviments de ERC per marcar territori i proclamar-se equidistant, l’inefable José Montilla gastarà de les arques de tots els catalans 1 mil.lio d’euros per fer-se propaganda, deu ni do!!!, si ja els mitjans de comunicació ens omplien de manera mediàtica de Montilles, PSOE i Govern tripartit de Catalunya, ara ens trobarem a Montilla fins a la sopa. Molt malament els hi deuen anar les enquestes i les expectatives de vot, quant necessiten desacreditar sigui com sigui a CIU i al seu líder Artur Mas, i gastar-se molts diners en propaganda i autobombo.

dimarts, 20 d’octubre de 2009

La desafecció de la política:



Ja sé que fa dies que no escrivia cap post, però sempre per una cosa o d'una altre m’era difícil el posar-me a escriure, i no pas per manca de temes, ja que darrerament han succeït moltes coses a Catalunya que haguessin donat per escriure un post cada dia.
Però fent una reflexió del que esta passant a casa nostra aquests darrers dies la meva pregunta es i... encara ens estranyem que la ciutadania passi olímpicament de la política i hagi cada cop mes desafecció pels polítics??

No pot ser que davant de problemes tant importants com està patint el nostre país, el govern de Catalunya tanqui els ulls, i es dediqui a la política d’embrutar als altres. No pot ser que es gastin milers i milers de diners en informes, estudis i seguiment de les ideologies polítiques dels periodistes a casa nostra, i es vulgui tapar, volent fer treure les vergonyes a CIU insinuant que una fundació de CDC s’ha finançat amb diners de la fundació palau de la musica, quant el finançament es va signar sota convenis de col·laboració, i son totalment legals.

No, Pepe Montilla, en política no tot val, no val embrutar als altres perquè les enquestes us son molt molt pessimistes, no val amagar el cap sota l’ala i donar la culpa als demés. Aquest govern tripartit una vegada mes amaga informació, i per desviar l’atenció, actua amb nocturnitat i alevosia i utilitza la tàctica de calumnia que alguna cosa quedarà, per tal de fer creure que CIU es va finançar de manera irregular.

Tot això respon a una campanya orquestrada del tripartit, per escalfament electoral i per intentar desgastar a CIU, i per crear dubtes entre els ciutadans ,la claca socialista torna a repetir de nou la tàctica de repetir una mentida mil vegades, perquè a força de repetir-la a veure si per art de màgia es converteix en veritat.
El joc brut i crear suspicàcies i sospites és típic en els socialistes quan es veuen acorralats.

Costarà molt convèncer de nou a la ciutadania perquè s’impliquin pel país, des de CIU treballarem per il·lusionar de nou als ciutadans, Catalunya be s’ho val.
Costarà molt tornar aixecar aquest país, encara queda un any d’aquesta agonia que es diu tripartit, que ens està deixant el país destrossat, anímicament desmoralitzat, gairebé sense forces i totalment allunyat de la ciutadania.
Aquest país necessita cada vegada mes un nou impuls i un lideratge que només li pot donar un projecte seriós, creïble, socialment avançat, il·lusionant i modern com es CIU i el seu líder Artur Mas.

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Entre tots ho aconseguirem!!!


Que ningú s’ho prengui malament, mai he parlat malament de RCat ni ho faré ara, perquè encara no m’han donat motius per a fer-ho. Aquest dissabte han fet la seva assemblea constituent i han assenyalat les bases per presentar-se a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
però n’hi ha coses que no em lliguen gaire. Reconec que el missatge que proclama Carretero de declarar de manera unilateral la independència de Catalunya des de una majoria al Parlament català em dringa molt bé a les orelles, de fet m’agrada aquesta idea, però al mateix temps..... veig massa paral·lelismes amb la ERC del principi del Carod quant també parlava de independència ,això li va fer guanyar molts vots, va ser tan gran l’estiravot que va tenir, que va doblar el numero de diputats, això li va permetre tocar poder i ja sabem com va acabar la història, de la proclama de la Independència vam acabar amb Montilla i olé. ERC podia haver triat un govern catalanista i apostar per la sobirania nacional de Catalunya, i en canvi va escollir un govern d’esquerres per intentar acabar amb CIU, i així quedar-se ells amb tota la herència Catalanista. Donat que no ho van aconseguir al primer intent, ho van intentar una segona vegada, fet que al proclamar a Montilla president, molts dels seus militants ja no es sentien identificats amb les directrius del seu partit, això, i el constant degoteig que ha sofert ERC en les successives eleccions, va fer que molts militants de ERC, orfes d’un referent independentista al seu partit, van marxar, i ara es constitueixen com a nou partit independentista.
No vull dir que les intencions de Carretero no siguin reals, però, no sé.. no me’n refio. Ja sé que molts exmilitants de ERC veuen en Carretero com el líder que pot dur a Catalunya cap a la independència, però no oblidem que
Carretero ha estat conseller de Governació amb el tripartit, defensava el tripartit aleshores, i no va fer cap declaració llavors proclamant la independència de Catalunya, ni va fer la proposta al Parlament ( que gaudia de majoria nacionalista).Si bé es cert que Maragall el va cessar perquè des de el seu càrrec com a Conseller de governació va titllar a Zapatero de mentider.

Ja sé que els reagrupats poden dir que ells no se’n refien de CIU ni d’Artur Mas, perquè mai ens hem declarat independentistes, però La Casa Gran és un projecte de renovació i regeneració política, que situa a CDC en una nova centralitat política més acostada al sobiranisme. Algú dirà que no ho demostrem prou, que no es suficient, i ho veuran com un defecte. Lluny d'això, CiU manté la seva aposta per l'autodeterminació sense espantar un electorat que podria anar a opcions espanyolistes. No podem prescindir dels vots d’aquells que es senten autonomistes i/o federalistes perquè votin per aquells que van contra Catalunya. A CIU i caben tots els catalanistes, de fet hi conviuen des de els que es senten autonomistes i/o federalistes fins els que volen la independència de Catalunya, tots son necessaris pel nostre projecte i necessitarem de tots els vots, perquè tot vot que no vagi cap a CIU afavorirà al tripartit.
Desitjo molta sort a Rcat en el seu congrés assembleari fundacional, es necessari que a Catalunya hi hagi un referent independentista de veritat, per bellugar l’eix nacional en aquest sentit. Però no hem d’oblidar que si bé un bon resultat de Rcat a les eleccions fora positiu, la victòria de CIU es absolutament imprescindible, no podem caure en la trampa de pensar que el tripartit ja es mort, que ja pràcticament no existeix, ans al contrari en aquests moments crítics per ells, es mostren mes cohesionats que mai, van a una, tenen tots els mitjans al seu abast i que fan servir de manera indiscriminada contra CIU, ja no amaguen que volen repetir, i que si a les properes eleccions poden sumar no dubteu que tornaran a reeditar el tripartit. I això es justament el que ha d’evitar CIU, amb el suport de tots els catalanistes.
CiU està amb més força que mai per aixecar el país, per aportar solucions i poder treure al país de la crisi, per defensar l'autodeterminació, plantejar-se objectius possibles i arrossegar-hi una major part de la població. El component necessari de RCat seria un bon complement per a CiU, però només serà útil si CiU es capaç de trencar la suma del tripartit (que no és tan lluny de poder sumar, ni molt menys).
Si som capaços de sumar esforços i remar tots en la mateixa direcció ho aconseguirem.

dimarts, 29 de setembre de 2009

Tarragona no podrà exercir el dret a decidir


Ja sé que a Catalunya, i a Tarragona concretament, n’hi ha problemes mes importants a solucionar que pensar en realitzar una consulta popular que en cap cas seria vinculant, sobre la independència de Catalunya.
Ja se que a Tarragona n’hi ha moltes coses que no funcionen, i tot i que molts cops ens volen fer creure que es per culpa de la herència deixada per CIU, Aquests arguments ja no s’aguanten per en lloc perquè després de dos anys de govern municipal, ja toca que assumeixin part de la seva responsabilitat i de la seva ineficàcia. La realitat es que després de dos anys, la ciutat està aturada, els projectes oblidats, i la seva ineptitud es tradueix només en promeses i mes promeses , i en passejades pel carrer d’un alcalde rialler amb tothom, però que no soluciona res. Sembla també que els 12 regidors socialistes i els 2 apèndix de Erc que governen la ciutat visquin en un mon de Jupi, “mira que bonics que som i que bé que ho fem”, però la realitat es que només saben vendre fum, de qualsevol cosa fan rebombori i utilitzen tota la pressió mediàtica disponible i els mitjans per fer veure que fan coses.

Però bé jo em volia referir al darrer plenari de l’Ajuntament on els socialistes que tantes vegades ens han volgut fer creure que CIU i PP som el mateix, i resulta que un cop més, quant es tracta de defensar els interessos de Catalunya, sempre son ells i el PP els que es posen d’acord per votar en contra. Ara resulta que els Tarragonins no podrem exercir el dret a decidir. En Ballesteros diu que ha votat en contra de poder realitzar la consulta perquè es considera federalista , que es un defensor de la constitució, i que no està d’acord amb la independència. però Sr Alcalde, vosté es alcalde de tots o només dels socialistes?, el que es tractava era de consultar als ciutadans, si vostè està en contra de la independència, votant que NO, el dia del referèndum ja ho tenia solucionat, però deixi que els ciutadans expressin la seva opinió. Amb la seva decisió ha negat aquest dret als ciutadans .

També la portaveu del grup socialista la sra Floria argumentava el seu vot contrari a la moció dient que la majoria de Tarragonins estan en contra de la independència. Com ho sap?, que els hi ha preguntat? Noooooo, perquè no els ha deixat!!!.
Llàstima, a Tarragona hem perdut una oportunitat de poder expressar la nostra opinió lliurement,
Molt bé pels regidors de CIU que així ho van entendre, i amb el Joan Aregio al capdavant van votar que sí a la proposta, tot i que la suma de PP-PSOE va evitar que s’aprovés.
Gràcies sr Ballesteros, ja sabem ara que tot allò que deia de ser l’alcalde de tots, la tolerància, un nou estil i bla bla bla, era simplement pur teatre.

dilluns, 14 de setembre de 2009

La societat civil catalana es mou.




El referèndum d’Arenys de Munt que malgrat tots els intents judicials, del govern espanyol, i de la brunete mediàtica perquè no es realitzes, finalment per decisió de les entitats convocants es va poder realitzar sense incidències, tret d’uns centenars d’ exaltats falangistes que es van manifestar vinguts d’arreu de l’estat espanyol per impedir la realització de la consulta, i que va ser contrarestada per uns milers de manifestants independentistes.
Tot plegat una consulta popular que es realitzava en un poble de Catalunya de vora 8.000 habitants, dels quals 6500 eren cridats a votar i han votat un 41%, es a dir 2671 habitants, han aconseguit posar nerviosos a mes d’un dirigent de l’estat espanyol, i del govern de Catalunya, ja que un cop mes al sí del tripartit tornen a estar dividits, i mentre Montilla calla com sempre, en Saura justifica la manifestació de la falange i en Iceta li torna a donar la culpa a CIU i la seva suposada radicalització , mentre tanca els ulls davant la defensa que fa ERC ( soci del govern) de realitzar mes consultes a altres municipis.
Tots els esforços realitzats per impedir la citada consulta , resulta que es traduirà com efecte dominó en una allau de consultes similars arreu de Catalunya, doncs sembla ésser que en una seixantena de municipis volen repetir l’exemple d’Arenys de Munt.
Aquesta iniciativa, que alguns consideraven una broma, d’altres com la Vicepresidenta del govern espanyol De la Vega que diu que te un valor Zero, o la inefable Espe Aguirre presidenta de Madrid que diu que li provoca nàusees, concretament diu que “le levanta el estomago,” tots ells alineats amb els feixistes de la falange, per ells havia de ser una cortina de fum per desviar l’atenció dels greus problemes derivats de la crisi econòmica, les xifres imparables de l’atur, i el greu problema de la inseguretat ciutadana, però aquesta consulta d’Arenys ara, ja els comença a preocupar, aquesta cortina de fum els comença a ofegar i a provocar picor a la gola.
Aquest dret democràtic de poder consultar als ciutadans ha deixat doncs descol·locat a mes d’un partit polític i als governs de L’estat espanyol i de Catalunya. Està clar que el resultat d’Arenys no es vinculant, està clar que Catalunya a dia 14 de setembre segueix formant part de l’estat espanyol, però aquesta iniciativa sorgida de la societat civil,(que no pas sorgida dels partits polítics, ni de ERC malgrat que ara es vulgui apuntar al carro), ha deixat clara una cosa, el sentiment de voler ser independents segueix mes viu que mai, i en portes de la resolució del TC, cada vegada ens preocupa menys la resolució , perquè cada cop la població catalana te mes clar que l’estatut ja no es la solució, i menys retallat.
Si l’exemple d’Arenys de Munt es va repetint a llarg dels pobles i ciutats de Catalunya, el somni de la sobirania de Catalunya restarà mes a prop.
Visca Catalunya lliure i sobirana!!!

dissabte, 29 d’agost de 2009

“Som una nació, volem estat propi”


Més de quaranta entitats convoquen l’11 de setembre una manifestació per reivindicar l’autodeterminació de Catalunya i denunciar les “agressions espanyoles.
Sota el lema “Som una nació, volem estat propi”, les entitats Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Sobirania i Progrés (SiP) i Deumil.cat, junt amb l’adhesió de més de quaranta entitats, han convocat per la Diada Nacional de Catalunya una manifestació.
En un comunicat conjunt, les entitats asseguren que ha arribat el moment de defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya i que “qualsevol mobilització de rebuig a la sentència del TC ha de donar per acabada la via autonomista i l’acceptació de la legalitat espanyola”.
Davant doncs d’una possible sentencia del TC que retallarà l’estatut, les Entitats sobiranistes han començat a moure's al marge dels partits pel que fa a la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. En el manifest consideren que "és l'hora de la independència" perquè "l'Estatut és una llei espanyola i des d'un inici tot el procés de la seva reforma s'ha fet sotmès a les lleis i al poder de l'Estat Espanyol. En resum, els organitzadors d’aquesta manifestació es neguen a manifestar-se “en defensa de l'Estatut ni darrere dels polítics que no demostrin amb fets que defensen un estat català independent” i asseguren que només assistiran “a una manifestació que es convoqui en defensa de l'exercici del dret d'autodeterminació”.

Les aigües doncs a Catalunya baixen revoltes, la societat civil sobiranista catalana ha bellugat fitxa, els partits polítics de Catalunya no poden quedar-se creuats de braços, tancar els ulls ó mirar en un altre direcció, els partits polítics doncs davant d’aquesta resposta ciutadana s’hauran de manifestar i posicionar.
El Govern de Catalunya haurà de respondre de manera contundent davant la resposta de l’estat espanyol de trepitjar un cop més els nostres drets. Haurà arribat el moment doncs de dir Prou. I si com sembla per les declaracions d’en Saura i Montilla, el govern de Catalunya calla, i, acata la sentència, haurà d’ésser llavors el Parlament de Catalunya qui exigeixi la dimissió del govern tripartit, i consensuar-hi un govern catalanista que lideri el nostre poble fins a convocar eleccions, i cas de guanyar-les iniciar el procés de Catalunya cap l’autodeterminació.

A Catalunya hi haurà un abans i un després de l’onze de setembre de 2009, i una nova etapa s’obrirà després que es faci pública la sentència del TC. L’actual estatut està esgotat i caduc només tres anys després de la seva aprovació per referèndum. La via estatutària ja està esgotada. Ens hem de preparar per la proclamació de la independència de Catalunya, i la creació de l’estat Català.

dijous, 20 d’agost de 2009

L’espasa de damocles del constitucional


Donada les continues mogudes polítiques vers una possible retallada de l’estatut, els partits polítics van prenent posicions de cara a una resposta contundent, i es la societat civil mitjançant entitats civicoculturals les que estan promovent una manifestació preventiva abans de la resolució del tribunal. Es convenient o no manifestar-se abans que es conegui la resolució definitiva?.
Cada vegada dona mes la sensació que el tribunal constitucional, constituït per jutges designats pel PSOE i pel PP, té ja clara la sentència que donarà respecte a l’estatut, tot indica que es una sentència clarament restrictiva i que deixarà l’estatut totalment descafeïnat, es tracta ara de buscar per part d’ells la data mes idònia per deixar caure la sentència.

Des de Madrid han insinuat que l’anunci de les manifestacions en contra del tribunal constitucional son maneres de voler pressionar al tribunal, quant son els propis representants del govern ZP i del principal partit de l’oposició qui pressionen cada dia a un tribunal constitucional cada cop mes devaluat, i que devalua a la pròpia institució que representen. Fa molt de temps que el TC ha quedat en entredit per l’ús partidista que fan tant el PSOE com el PP de la citada institució,
La sentència doncs del tribunal constitucional pot provocar una gran frustració en una gran part de la ciutadania de Catalunya. I per tant la resposta de la societat haurà de ser contundent, implacable, amb un ampli consens de les forces polítiques catalanes en defensa de les seves institucions i el seu estatut.
La força de Catalunya doncs s’ha de basar en unir a tot un país en defensa del seu autogovern, i allà ens trobaran a la gent de CIU, però... que farà el President de Catalunya i el seu partit?, serà capaç Montilla d’encapçalar la resposta de Catalunya contra els qui volen retallar els nostres drets?, el PSC haurà de triar un altre cop entre Catalunya i el PSOE, i cada cop que ha tingut que triar ja sabem que ha triat. ERC per la seva banda haurà de mantenir-se ferma en la seva actitud de no deixar passar una renúncia del govern en la defensa de l’estatut.
Molt em temo que la suposada unitat de totes les forces polítiques catalanes quedaran un altre cop en entredit, i com sempre ens voldran donar la culpa a nosaltres si no arriba aquesta unitat d’acció. Quina pantomima s’inventarà aquest cop el President Montilla?.
Amb la resolució del tribunal constitucional, quedarà una cosa clara l’estatut quedarà finiquitat, per tant els nostres objectius hauran de ésser uns altres, tot quedarà obert, la porta de les reivindicacions sobiranistes resta doncs mes oberta que mai. Obrim la porta per sortir d’un estat que ha fet de l’espoli el seu modus vivendi.

dimecres, 12 d’agost de 2009

CIU cap el sobiranisme i la centralitat.


Sembla que darrerament els líders dels partits que formen el tripartit, davant de les enquestes i els números que tenen a la ma, on constaten dia si dia també que hores d’ara el tripartit no sumaria ni de bon tros, i veient la inexorable caiguda lliure de ERC, la baixada sostinguda de ICV, i l’encallament del psc-PSOE que ni puja ni baixa, acompanyat de la espectacular pujada de CIU, ara, sembla que estant esmerçant tots els seus esforços en intentar desacreditar a CIU, i al seu líder i futur president de Catalunya Artur Mas, utilitzant tota la artilleria mediàtica dels mitjans de comunicació al seu abast.
Una vegada més els líders del tripartit en lloc de explicar tasca de govern, com que no tenen res a explicar apunten el seu punt de mira com sempre cap a CIU i l’Artur Mas.
Per un cantó l’inefable portaveu José Zaragoza, torna de nou a atacar a CIU dient que pactarem amb el PP, quant oblida que qui ha pactat amb el PP han sigut ells al país basc i s’han quedat tan amples. Però segueixen repetint una vegada i un altra la cançó de que CIU i PP pactaran. ( Sr Zaragoza, ja cansa!!!)
ICV per boca del dimisionari Joan Saura diu que el tripartit 3 serà un fet si sumen, perquè es la única manera de barrar el pas a la dreta ( més aviat es la única manera que el seu partit completament residual pugui tenir cota de poder)
Per altra banda des de els sectors de ERC llancen missatges un altre cop sobre una suposada equidistància de ERC, Puigcercós diu que el compromís del pacte tripartit es per aquesta legislatura, que la propera està tot obert. Clar depèn dels resultats pero si sumen repetiran pacte, i si no sumen es cobreix les esquenes i correran a buscar l' aixopluc de CIU. Mentre, va demanant i exigint a CIU coses per poder arribar a un pacte, que ni en broma han exigit ni exigiran mai a Montilla,
Diu Puigcercós que per pactar amb CIU, CIU ha de manifestar-se clarament a favor de la independència.
Dia si i dia també els periodistes insisteixen en preguntar a Mas si està a favor de la independència, o no, i Mas ha respost ja varies vegades, que en un referèndum per la independència votaria Sí.
Perquè no li fan la mateixa pregunta a José Montilla?(ell diria clarament que NO), i li ensenyen la resposta als líders de ERC, que suposadament son independentistes i estan donant suport a un president clarament espanyolista!!.

Cada cop està mes clar que a Catalunya només hi han dos opcions: o el tripartit o CIU, es a dir o Montilla o Mas, tots els vots que no vagin a parar a CIU, seran pel tripartit. Si el tripartit suma tornaran a pactar, ja ho han fet dues vegades i si poden ho faran una tercera.


CIU de la mà de Artur Mas, capitalitzarà el procés de recuperació econòmica de Catalunya, treballarà per aconseguir una societat mes justa, socialment equilibrada, políticament forta a Europa i buscarà consolidar la consciència nacional del nostre poble, per poder plantejar sense cap tipus de limitacions el dret a decidir de Catalunya.
CIU des de la centralitat política que mai ha abandonat, treballarà doncs de manera clara per la sobirania nacional de Catalunya.


dissabte, 25 de juliol de 2009

Davant d’una mala còpia,millor l’original


Fa temps que vinc dient que ERC ha estat una mala còpia de CIU, s’han passat molts anys despotricant de tot el que feia CIU, ens acusaven de ser molt febles amb el tema nacional, d’haver pactat amb el PP, de no haver afrontat la reforma de la llei electoral, de no haver avançat cap la sobirania nacional de Catalunya, i d’haver negociat a l’any 2001 un mal finançament amb el PP.
Ells, amb un discurs molt engrescador per les orelles, van embaucar al poble de Catalunya amb lemes com Independència, mans netes, concert econòmic i que un cop arribat al govern, mai més s’ha sabut, es van dedicar a canviar-les sense cap escrúpol, ni vergonya, estafant a tots els seus votants, que van creure en el seu moment en un projecte independentista per Catalunya.
Si la constitució del primer tripartit, amb el suport de ERC, es podria entendre , per la presència de Pasqual Maragall que malgrat d’ésser del psc-PSOE tothom reconeix el seu catalanisme polític, després de la patètica sortida del govern, amb els seus continus canvis de parer, si, si crític, per després finalment votar No a l’estatut, i malgrat la seva davallada electoral, no tenia cap sentit la continuïtat d’un segon tripartit, però el seu afany de fer desaparèixer a CIU, va pesar mes, i van preferir convertir en Jose Montilla president de Catalunya, abans que un pacte catalanista amb CIU. I darrerament en Saura amenaça amb la continuïtat d’un tripartit 3 si sumen, que ràpidament en Ridao ha volgut desmentir, per pregonar de nou una nova falsa equidistància, sabedor que probablement ja no sumaran, i es veuen fora del govern.

Allò que ens acusàvem a nosaltres del nostre suport al PP , ells ho han fet amb el PSOE, i a més donant la presidència de Catalunya a un partit espanyolista. La paraula independència ràpidament la van substituir per pluja fina, les mans netes les van utilitzar per endollar a l’administració a tots els amics i parents d’en Carod i companyia, i allò que ens criticaven del peix al cova, ells ho han substituït en paraules d’en Puigcercòs per el “ mentrestant” , es a dir mentrestant no tinguem el concert econòmic ja ens està bé aquest finançament.
No importa doncs si l’acord del finançament incompleix l’estatut, ( total ells no el van votar...) No importa si un cop més l’estat espanyol incompleix una llei votada pels catalans, Ara el que toca dir es que es el millor acord de finançament mai aconseguit fins ara, amb tota la parafernàlia i complicitat de tots els mitjans de comunicació del tripartit. Només faltaria que l’acord fos pitjor del que es va signar ja fa 8 anys!!!!.
Tal com deia al principi, davant d’una mala copia em quedo amb l’original, i espero i desitjo que els ciutadans de Catalunya dipositin la seva confiança en CIU i en L’Artur Mas que sempre ha defensat els interessos del país .
A les properes eleccions de Catalunya, tothom ja tindrà clar que a Catalunya només hi han dues opcions , o Montilla o Mas, es a dir o Tripartit o CIU

dimecres, 22 de juliol de 2009

Hem recuperat forces




He de reconèixer que els darrers aconteixements, m’han agafat amb el peu canviat, però necessitava desconnectar, els darrers dies havien estat particularment molt durs per nosaltres, plens de tensió primer, i de emoció i tristor després, tanta adrenalina acumulada em demanava una pausa i necessitava marxar amb la família uns dies, i res millor que els Pirineus i la Cerdanya. Hem estat relaxats i tranquils a Prullans, a un magnífic Bungalow del càmping la Cerdanya. Sense ordinador, però amb TV.
En allà tant el Jordi com el Pol s’ho han passat força bé , gaudint del munt d’amics que han conegut, i també hem pogut fer sortides per Puigcerdà, Andorra i el parc Animalié a els Angles . Ens ha servit per pal·liar una mica la tristor per la pèrdua del meu pare i l’avi dels nens, (De fet ja teníem previst enguany no anar gaire lluny donat l’estat de salut d’ell, i per això havíem triat la Cerdanya, i ell ens va dir que no voldria fastidians les vacances).

Tot i estar desconnectat, vam poder conèixer la gran parafernàlia que ha muntat el tripartit, El tripartit s'ha excedit convertint aquest assumpte en una gran operació de propaganda política per justificar el seu suport al finançament proposat pel govern espanyol, el que fa 4 dies era una birria, una misèria, completament insuficient, ara el defensen com el millor finançament mai aprovat fins ara, inclòs millor que l’aprovat per CIU l’any 2001 amb el pacte del Majestic,
Només faltaria, que 8 anys després el pacte no fos millor!!!.
Però tal com ha dit Artur Mas ,No es compleix l’estatut
L’acord PSOE-tripartit incompleix l’Estatut, El 50% dels articles de finançament. L’acord no compleix amb la xifra que es desprèn de l’Estatut (5.630 M€): rendiment íntegre de la cistella d’impostos. L’acord no compleix amb el model: bilateralitat, cistella d’impostos, esforç fiscal de cada comunitat, variable població rectificada (es rebutja el criteri immigració), principi d’ordinalitat, consorci tributari... L’acord no compleix amb els terminis. Se sobrepassa la data límit que fixa l’Estatut: 2011.Salgado reconeix el model és gairebé igual al que va proposar Solbes el desembre. Com és que ara el tripartit l’accepta?.
Com pot ser que ERC que va dir no a l’Estatut per insuficient ara accepti una retallada?.

I Per altra banda l'escenificació triomfalista a Madrid de l'acord sobre el traspàs a la Generalitat de la xarxa de trens de Rodalies de Renfe, que és "un traspàs sense vies, sense estacions i sense [trens] regionals", tot afegint l'expressió "i sense diners".

Com sempre el tripartit aferrant-se com sigui a una suposada unitat, les paraules sinceres d’en Saura dient que volen reeditar el tripartit 3, i en Ridao desmentin-les i jugant de nou a una suposada equidistància, que hores d’ara ja ningú es creu.

dilluns, 13 de juliol de 2009

Espero que al Cel estiguis encara millor que a la terra.


S’hem fa molt difícil poder parlar del meu pare, perquè només de pensar com podria glossar la seva vida i les nostres vivències amb ell, quedo nuat de llàgrimes i es fa difícil atinar amb les tecles del ordinador, perquè jo per escriure encara tinc que mirar les tecles , i amb llàgrimes als ulls em costa molt de fer-ho.
El meu pare sempre havia sigut una referència per la meva mare, pels meus germans, per mi, i pels nostres fills. Tots els seus nets n’estaven molt del seu avi, i ell n’estava molt orgullós de tots els seus fills i filles i de tots i cadascun dels seus nets i netes. Sempre acompanyat de la meva mare del braç, no recordo mai veure’ls separats, sempre anaven junts a tot arreu, allà on anava el meu pare del seu braç penjava la meva mare, ella s’haurà d’habituar, que a partir d’ara ja no tindrà del braç al Joaquim.
El darrer any, va saber afrontar amb molta valentia que ja s’acostava el final de la seva vida, però fins el darrer dia va ésser capaç d’aixecar-se i anar fins el banc de la farmàcia de la plaça ponent, que era darrerament la referència màxima on podia arribar caminant. Ens havia demanat i personalment m’ho havia dit ,que volia estar tranquil, no patir i morir a casa seva, que amb 82 anys com tenia no volia que el maregin gaire i no volia cap tractament agressiu, i així a sigut,Va restar a casa fins el final, no va patir i va estar rodejat de tots els que l’estimen.
Al viure tan a prop, ha fet que la relació amb els nets fos diària, en Jordi i el Pol , han estat gaudint de les experiències de l’avi, i s’han fet molta companyia sovint, son moltes les anècdotes que recorden del seu avi, i la seva pèrdua els deixarà un buit molt important.
Diuen que en els moments difícils, es quant mes necessites a la família, i es ben cert, aquesta experiència tant dura per nosaltres, ens ha servit per unir encara mes a la família, tots els germans i cunyats hem estat una pinya, inclòs ha servit per retrobar familiars que feia temps que no teníem relació i que no recordes perquè s’havia deixat de tenir contacte.

Papa, t’estimo!!!. I com a t’ha dit el Pol aquest matí, espero que al cel estiguis encara millor que a la terra.!!!

dissabte, 4 de juliol de 2009

Herrera diu que els dos actuals problemes de Catalunya són Zapatero i CiU


Semblava una mosqueta morta, que mai havia trencat un plat, amb aspecte de progre, però de tant en tant i com es habitual en tots els portaveus del tripartit, a la que poden, zas, andanada contra CIU.
De fet ja fa temps que es van tornant un darrera un altre, amb l’objectiu i punt de mira de CIU, per intentar desestabilitzar a la federació per tal de dissimular les seves pròpies misèries, desgavells i conflictes.

Ara li toca el torn al secretari general d’iniciativa Joan Herrera, la perla que ha deixat anar es: “Catalunya ara mateix té dos problemes: Zapatero, que incompleix sistemàticament amb tot allò a què es compromet, i CIU, que actua amb interessos descaradament partidistes”.

Suposo que quant fa aquestes declaracions i parla d’interessos partidistes, No ho deu dir per l'actitud electoralista que va tenir IC al votar contra la llei d'educació per contentar els sindicats, oi? . Una vegada mes es va posar de manifest una altra contradicció al si del govern tripartit, votant en contra d’una llei del propi govern del que formen part, i en lloc de sortir del govern, es permet el luxe de criticar a l’oposició que va votar a favor de la llei, i es queda tant ample.
Sr Herrera perquè es tan cínic?

El problema de Catalunya sr Herrera, es el propi tripartit, i dintre del tripartit es ICV, amb la seva nefasta gestió al front del govern, i la penosa actuació del sr Saura al front de interior que li ve gran, i d’en Baltasar que ja fa temps que per pròpia dignitat hauria d’haver dimitit, perquè ni saben ni tenen capacitat ni estan preparats per governar, l’únic que saben fer es demagògia, i política de trinxeres. La gent de ICV esta preparada per estar a l’oposició i fer oposició, (a la que tornaran ben aviat), no pas per governar.

Aquests son els veritables problemes de Catalunya, tres perdedors al front d’un govern, un govern fet única i exclusivament per arraconar a CIU, que es l’únic que els manté junts, ja que per propis interessos partidistes no han estat capaços ni de posar-se d’acord entre ells en temes cabdals pel nostre país. I en lloc de sentir-se avergonyits per l’espectacle que ens estant oferint, encara es permeten el luxe de criticar a CIU, que tot i estar a l’oposició, actua amb responsabilitat de govern.
I encara queda el tema del finançament i la resolució de l’estatut, que farem sr Herrera?, que diran els ecosocialistes davant de l’atropellament que patirà Catalunya?

El tripartit aguantarà fins al final de legislatura, però tots ells saben que ja només els hi queda un any al govern, perquè la força dels vots els farà fora per molt de temps.

divendres, 26 de juny de 2009

Francesc Vallès. Un altre bocamoll de la factoria “Zaragoza-Iceta”

Fa temps que no escrivia cap post nou al meu bloc, però no sempre es disposa del temps adequat per actualitzar-ho, o no tens la inspiració per escriure un nou article que mantingui la atenció dels blocaires que puguin seguir el bloc i que pugui donar peu al debat de les idees i els pensaments.
Feia dies doncs que no escrivia rés, però avui no m’he pogut estar, he vist a la premsa que en Francesc Vallès diputat del PSC per Reus feia unes declaracions als mitjans de comunicació, i he pensat a “veure que ens explica el diputat socialista de les comarques Tarragonines de l’acció que el govern Zapatero té destinat a Tarragona”, però oh sorpresa!!, no es dedicava a parlar d’acció de govern, sinó com sempre,i un cop més, es dedicava a dissimular les seves misèries criticant de nou a CIU, sempre CIU en el punt de mira dels socialistes, i un cop més, fent us impunement de la mes barata de les demagògies, Francesc Vallès, ha afirmat aquest divendres que l'objectiu de CiU és “fer caure” el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, perquè el líder del PP, Mariano Rajoy, sigui el seu successor. “Segons Vallès, CiU té “síndrome d'Estocolm amb el PP” ja que, quan governaven els populars, van donar suport a les investiduras de l'expresident José María Aznar i els seus pressupostos, una cosa que no han fet amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.

Ell tot xulo, de nou vol fer creure a tothom que CIU i PP anem de la mà., que l’únic objectiu de CIU es fer caure a Zapatero. Aquest es l’únic argument dels socialistes, que a part de ser del tot inexacte, no deixen de repetir una i un altre vegada. A veure si ho entenen els socialistes, no volem fer caure a Zapatero, (Zapatero ja caurà tot sol),volem que compleixi els seus compromisos i les seves promeses.
Perquè no explica el Sr Vallès que quant governava el PP, es van acceptar les propostes que feia CIU i que per això li vam donar suport?.
Perquè no explica que quant governava el PP, es van desencallar molts dels temes que amb els socialistes estaven del tot encallats. Perquè no explica tampoc que en Zapatero no ha complert ni un dels seus compromisos adquirits amb Catalunya, i que ja n’estem cansats de sentir falses promeses, però de diners ni un ral. Perquè no diu que ERC soci coaligat al tripartit també votarà en contra dels pressupostos, però sembla que això no es criticable pels socialistes ni que provoqui cap crisis al govern de Catalunya, Perquè no explica tampoc en Vallès que els irresponsables son ells, que diuen una cosa a Catalunya i fan un altre a Madrid a les ordres del PSOE, perquè no ho explica tot això, i millor dit perquè no explica que ha fet el PSOE i Zapatero per Catalunya i mes concretament per les comarques Tarragonines??.
Ja li diré jo el que han fet els socialistes a Tarragona rés de rés, totes les infrastructures inaugurades a Catalunya pel Govern de l’Estat son fruit de l’anterior pacte de CIU-PP, perquè el PSOE ha estat incapaç d’invertir ni un Euro mes del que ja tenien pressupostat amb anterioritat.

Encara doncs, s’estranya que CIU pugui votar en contra dels pressupostos de l’Estat??, que passa amb l’estatut i els seus incompliments?, que passa amb el finançament??.

Sr Vallès potser la cançoneta de "CIU amb el PP" ja cansa, em recorda la cançoneta dels "23 anys de Govern de CIU", que a força de repetirla al final va calar, però sr Vallès aquest cop ja no cola. Son vostès qui pacten amb el PP sempre que els hi cal, sense ruboritzar-se, ni moure ni una pestanya.

Sr Vallès, sortint vostè de la factoria Zaragoza –Iceta no m’estranyen gens les seves miserables declaracions, però fora millor que expliqui les veritats i es cenyís a la realitat, sinó millor que calli, i si us plau no digui més bajanades.

dilluns, 8 de juny de 2009

Malgrat el que digui Montilla el canvi a Catalunya està a tocar.


En la seva indecent aparició a TV3 la nit electoral, 5 minuts abans de les 10 de la nit, hora en que s’havia de fer-se públic les primeres dades oficials de les eleccions, en Montilla va aparèixer davant dels catalans en qualitat de secretari general del PSC, però parlant com a president de Catalunya, i el primer que va dir va ser que CIU havia fracassat en el seu intent, i que les esquerres seguien sent majoritàries a Catalunya. No va dir però que el PSC va perdre 200.000 vots, i que el conjunt del tripartit havia perdut més de 300.000 vots. Ni tampoc que el PP havia guanyat a l’estat Espanyol i el PSOE per tant havia perdut.
I certament, el PSC havia guanyat a Catalunya les eleccions al Parlament Europeu, però els números no son exactament com ens va voler fer entendre en Montilla. Les tres formacions del Govern tripartit català han sofert un desgast electoral en aquests comicis europeus, que s'ha traduït en una pèrdua conjunta d'uns 300.000 vots. Especialment notable ha estat el descens del PSC, que ha perdut set punts percentuals respecte a les eleccions europees de 2004. De la seva banda, ERC ha passat d'un 11,8% a un 9,21%, i ICV-EUiA, ha descendit del 7,17% al 6%. El PSC ha passat de 907.121 vots a 701.775; ERC, de 249.757 a 180.210, i ICV, de 151.871 a 119.089.
Convergència i Unió en canvi ha pujat cinc punts respecte a les eleccions de 2004, una dada que afegit als set punts que ha perdut el PSC dóna una recuperació de 12 punts respecte al PSC. Aquests son els números els miri com els miri en Montilla, L’única força política que puja amb força ha estat CIU, que a més a més aconsegueix guanyar clarament a Les Circumscripcions de Lleida i Girona, i ésser segona força política a Tarragona i Barcelona.
Aquesta es la realitat el tripartit retrocedeix, i CIU puja. I tal com diu en Artur Mas "avui s'han sembrat les primeres llavors pel canvi a Catalunya”. “I això demostra que, si la nostra formació política treballa de valent, com aquest cop, anirem aconseguint convèncer cada vegada a més gent, com hem aconseguit aquest cop”, ho ha dit evidentment pensant en les eleccions de la tardor de l’any que ve al Parlament de Catalunya.

Es preocupant però el gran percentatge de la abstenció, que augmenta elecció rera elecció i que en aquestes europees ha estat escandalós. Els socialistes per boca de l’inefable Zaragoza creador de la campanya socialista basada en la por als altres, i en els bons i els dolents, diu que no entén el perquè d’aquesta abstenció quant ells han basat la campanya en explicar les seves propostes per Europa. Si ????. Us ben asseguro que jo aquestes propostes no les he vist en lloc, només he vist la seva campanya calcada al “ells tornen”,i bombardejat això sí de vídeos dels dolents Aznar, Berlusconi i Bush, però de propostes per part d'ells cap ni una.
Només CIU de la mà de Ramón Tremosa ha fet una campanya en positiu i explicant les nostres propostes en Tremosa, flamant eurodiputat enfortit pel gran suport popular rebut, durà a Europa propostes series i sobiranistes, ha dit que “intentarem estar a l'alçada defensant els interessos de Catalunya els pròxims cinc anys”, ha volgut felicitar a tots els eurodiputats catalans que han aconseguit un seient a l'eurocambra en aquestes eleccions i els ha estès la mà a treballar conjuntament “en la defensa dels interessos de Catalunya. I estic segur que no ens decebrà. Perquè CIU sempre defensarà els interessos de Catalunya allà on estigui representada.

I tal com deia al començament, malgrat el que digui Montilla, el canvi a Catalunya està a tocar. Entre tots ho podem fer possible!!!



dissabte, 23 de maig de 2009

ARA, Ramon Tremosa




Ja estem immensos en una nova campanya electoral, els partits polítics han posat en marxa la maquinaria electoral.
Molts ciutadans però, encara es pregunten per a que serveix el Parlament Europeu, molts pensen que només serveix per engreixar les butxaques dels Parlamentaris, per agrair els seus serveis prestats, i que es com una mena de cementiri de elefants.
Alguns partits polítics lluny de fer pedagogia i tractar de explicar la funcionalitat i la importància d’aquest parlament i de les resolucions que en allà es decideixen, i que com a Catalans ens afecten directament, es dediquen com sempre (tant psc-PSOE com PP) a retreure que CIU es planteja les eleccions europees en clau catalana, el que ells diuen en clau local i no en clau general.
Nosaltres com a partit nacionalista que som,el que vertaderament ens interessa es la defensa dels interessos de Catalunya, per a nosaltres només hi ha una prioritat i aquesta es Catalunya, i la defensarem aquí, a Madrid , a Europa i on calgui.
Ells en canvi han plantejat les eleccions no en clau catalana, ni tampoc en clau europea(com ens reclamen a nosaltres) sinó que les han plantejat en clau primàries de l’estat, amb retrets mutus entre els dos partits d’àmbit espanyol PSOE i PP. Uns treuen al candidat contrari de cul, i els altres treuen la imatge d’un gos furiós bordant. En tot cas ja poden bordar el que vulguin i girar-se d’esquena, nosaltres ja sabem que per ells Catalunya no es prioritària.
Per això per a tots els que encara es pregunten per a què serveix el Parlament Europeu, CIU aquesta campanya explicarà el que vol aconseguir durant la propera legislatura , al llarg de la campanya anirà desglossant un per un els objectius del nostre programa ,com per exemple la reivindicació del català a Europa, l’arribada del tren de mercaderies a Catalunya, o la descentralització del IVA i la creació del compte corrent tributari, entre d'altres iniciatives. Per a portar-ho a terme CIU encapçala la Coalició per Europa amb PNB, Bloc, CC, UM, UMe, PA, liderada per Ramón Tremosa, un candidat potent, prestigiós economista, sobiranista convençut, i amb una capacitat de treball encomiable.
Ahir en un acte electoral Ramón Tremosa va instar el president de la Generalitat, José Montilla, a “rectificar” i “fer una crida a tots els catalans perquè vagin a votar el 7 de juny per defensar Catalunya a Europa”. El passat 4 d'abril, en un consell nacional del Psc-PSOE, el mandatari va dir que alguns partits “actuen fora de Catalunya amb l'única obsessió de traslladar a Europa els seus problemes”. Tremosa creu que la posició de Montilla és “lògica” perquè “sabem que els socialistes catalans tampoc van a Madrid a defensar Catalunya”. A parer seu, “Europa es construeix a partir de la defensa dels interessos locals.
Tremosa també ha dit que està “totalment d’acord” amb al proposta va llançar el candidat dERC, Oriol Junqueras, d’impulsar una iniciativa ciutadana a Europa per a obtenir l’oficialitat del català a les institucions europees. No obstant, ha demanat que la iniciativa sigui extensible a Madrid per “poder parlar català al Congrés dels Diputats” i per aconseguir que el PSOE i el PSC “retirin el decret de la tercera hora de castellà”. “Tampoc tindria sentit poder parlar català al Parlament Europeu i no a Madrid” i ha exigit als socialistes que han de “mullar-se definitivament i dir de quin costat estan”.

La elecció sembla clara, ARA Ramon Tremosa.

diumenge, 10 de maig de 2009

Comença el compte enrera per l’autodeterminació


Cada vegada estic mes convençut que pertànyer a l’estat espanyol no ens reporta cap avantatge ni benefici. A part de l’espoli fiscal que representa per Catalunya, pertànyer a un estat que no es ni serà mai un estat federal, i que el tema de les autonomies no el té assumit com un fet diferencial, sinó mes aviat com un fet folklòric i regional , a més a més, se’ns veu als catalans com uns insolidaris, que només demanem i demanem, malgrat que som els que més aportem a les arques de l’estat i en canvi rebem unes almoines, no tenim solucionat el tema del finançament ni tenim concert econòmic , i som menyspreats pels diferents governs que hi ha hagut a l’estat, i per acabar d'adobar-ho, tot el que representa el fet diferencial català està mal vist arreu de l’estat espanyol, ni entenen la manera de ésser nostre, ni ens volen entendre.

Queda clar dons que en matèria de concepció de l’estat tant el PP com el PSOE tenen la mateixa idea uniformadora, i que la dita de Calvo Sotelo "antes una España roja que una españa rota", en temps de la república encara té validesa en un estat espanyol que es venta de ésser democràtic, que troba normal el dret de l'autodeterminació de les repúbliques bàltiques, però en canvi no reconeix aquest mateix dret per les nacions històriques de Catalunya i Euskadi per posar dos exemples.

La iniciativa que arribarà al parlament català per demanar un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya, es un primer pas seriós que surt de la societat civil, els mateixos deu mil que van anar a Brussel·les, i que pretenen mobilitzar als partits polítics catalans, que si volen sintonitzar amb la població han de moure peça.
Espanya ja no dona mes de sí, Catalunya ha de decidir que vol ser, hem de donar un pas al front i plantejar als ciutadans de Catalunya que decideixin lliurement el seu futur. Si el Parlament de Catalunya vota majoritàriament pel dret a decidir del nostre poble, i no ens deixen exercir aquest dret, llavors s’haurem de plantejar de manera unilateral prendre’ns aquest dret i exercir-ho.
No podem perdre mes temps.

La iniciativa crida a participar a tots els ciutadans amb dret de sufragi actiu per tal de sotmetre a la seva decisió la següent pregunta: 'Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la UE?'. Ara, segons han recordat els promotors de la ILP, la pilota la té la Mesa del Parlament, pendents que la admeti a tràmit, que segons la llei té 14 dies per pronunciar-se. Ha començat doncs el compte enrera per l'autodeterminació.

dissabte, 9 de maig de 2009

Diuen que l’alternança es sana per la democràcia.


No entenc gaire perquè quan es vol defensar actuacions polítiques que es passen pel folre el resultat donat a les urnes, sempre n’hi ha que surten dient allò de que l’alternança es sana per la democràcia, quan el que veritablement els importava era treure del poder als partits nacionalistes hegemònics als seus respectius governs autònoms.
Així es va fer a Catalunya i ara s’ha repetit al país Basc. Aquesta situació anòmala, poc ètica però legal, ha donat uns pactes de govern amb forces polítiques que els seus respectius programes electorals estan a les antípodes, i quin únic punt en comú era assolir el poder arraconant a l’oposició a la força política nacionalista guanyadora.
En qualsevol país democràtic, amb sistema parlamentari com el nostre, sempre la força política guanyadora es l’encarregada de formar govern, en cap lloc els perdedors sumen forces per treure del poder al guanyador, i menys encara si son d’ideologies polítiques antagòniques com poden ser PSOE i PP com en el cas d’Euskadi.
No entenc perquè volen justificar aquests pactes dient que es sa per la democràcia l’alternança, perquè, després de 23 anys de CIU a Catalunya i Gairebé 30 de PNB a Euskadi convenia un canvi, si la gent seguia votant a CIU i a PNB?.
Perquè no apliquen aquesta mateixa alternança a tots els Ajuntaments que des de l’any 1979 estan governats pel psc-PSOE de manera ininterrompuda?, que no fora bo per la democràcia que en aquestos ajuntaments es donés també una alternança??.

De fet, després de 6 anys de govern Tripartit, l’únic que s’ha aconseguit ha sigut crear una sensació de inestabilitat política permanent, amb lluites internes per assolir quotes de poder entre els partits que formen el pacte, i amb una supeditació total al PSOE, que fa que les sensacions que es tenen ,es que CIU ha aconseguit des de la oposició mantenir-se forta i amb una tendència a l’alça important que farà possible que el tripartit no torni a sumar.
Per altra banda el pacte contranatura a Euskadi portarà al govern espanyol a quedar-se en minoria, donarà inestabilitat política a Euskadi i a Madrid, i farà encara mes fort al PNB, de cara a unes properes eleccions a Euskadi.

Indiscutiblement l’alternança ens ha fet mes forts, L’Artur Mas a Catalunya guanyarà per tercera vegada consecutiva, i ho farà de forma tan clara i contundent, que ningú li podrà discutir aquest cop la presidència, i això els tres partits que formen el govern ho saben i per això li tenen por, i per això donada la seva incompetència de governar, l’únic que fan es atacar a CIU i al seu líder. Perquè ataquen de nou a CIU dient que pactarà amb el PP?, si està vist i demostrat que el PSOE es capaç de pactar sense cap tipus d’escrúpols amb el PP. A Euskadi no devia servir allò del “si tu no vas ellos vuelven", perquè ... “ara, ja els tenen”.

dissabte, 2 de maig de 2009

Carod diu que L'independentisme fora d'ERC fa el joc a CiU


El vice-president del Govern i dirigent d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha dit que "l'independentisme fora d'ERC o bé és extraparlamentari i marginal o bé fa el joc a CiU", referint-se a Joan Carretero, i ha acusat CiU d’utilitzar les sortides [d'ERC] en benefici propi".

Una vegada més la obsessió que els dirigents de ERC tenen amb CIU ha esdevingut fins i tot malaltissa, ara resulta que CIU també te la culpa de la crisi interna que està patint ERC i que la marxa de Carretero, després que la direcció de ERC li suspengués la militància per reclamar la independència de Catalunya també es culpa nostra.
Sr Carod, calli d’una vegada si us plau, no digui més bestieses, deixi tranquil·la a CIU, i miri i reflexioni perquè ERC s’enfonsa per moments .

Sr Carod Hi ha errors que es paguen molt cars, i el segon tripartit és un gravíssim error històric que no sols ha causat una profunda decepció sinó que ha creat una fractura en la seva militància i en els seus simpatitzants que cada dia que passa sembla més difícil que s’arribi a tancar.
La baixa també recent de Jaume Renyer, el jurista que havia acompanyat Carod-Rovira en el famós viatge a Perpinyà per enraonar amb ETA, la justifica en un article al diari Avui, Renyer afirma que subscriu de dalt a baix el patriotisme i l’opció de Joan Carretero i denuncia que “la direcció actual no té ni la voluntat ni la capacitat necessàries per sostenir un conflicte polític i jurídic amb l’Estat espanyol orientat a exercir el dret d’autodeterminació.
Carod i Puigcercós ja han demostrat que tenen una gran capacitat per subordinar Catalunya a un partit espanyolista però que no en tenen gens per conduir aquest poble a la seva independència.
Mentre la direcció actual de ERC no reconegui els seus errors i faci autocrítica davant de l’allau de baixes de la seva militància, i les diferents davallades electorals que ha anat tenint d’ençà el 2003, i que obstinadament han tractat de dissimular o de maquillar, mentre no se’n adonin que el problema son ells mateixos i no pas CIU, mentre segueixin buscant culpables allà on no hi son, i mentre expulsin del partit tota veu crítica a la direcció, ERC continuarà amb el seu particular descens de suport popular, i la davallada electoral es preveu descomunal.
Ara en Puigcercòs ens vol fer creure que si el model de finançament es dolent, ERC es plantarà, però els consellers, per fidelitat seguiran donant suport al govern, Quina mena de plantada es llavors aquesta??. ERC doncs tragarà amb el que digui el PSOE.

Actualment ERC va la deriva, sense timó ni rumb, Només hi ha una sortida a aquesta deriva i és la retirada de Carod i de Puigcercós de la primera línia política.

diumenge, 26 d’abril de 2009

Montilla es prepara per al "sí"


El primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, ja està preparat per a acceptar una proposta de finançament per part del Govern espanyol. Això és el que ha dit aquest diumenge, quan ha assegurat que "hem dit no quan calia dir no.
Durant la seva intervenció al tancament de la campanya “Fets” d’explicació de l’obra de govern dels primers dos anys de legislatura, José Montilla ha remarcat els “fets, fets, i més fets”.
Ja està tot donat i i beneït, el PSC-PSOE ja ha finalitzat la comèdia i ja està preparat per rebre la proposta del govern espanyol del "café para todos".

El prestigi del Montilla president és cada cop mes patètic. La veritat és que Madrid se’l rifa cada dia, no el té en compte per a rés, tot i els seus 25 diputats , i a Catalunya, els seus socis de govern no li permeten tocar cap peça del Govern. Això més que un president sembla un encarregat que vigila el tros.
Montilla, però, és un perfecte timoner del seu partit, s’ha fet amb les regnes d’un psc cada cop mes PSOE, en canvi, com a president de Catalunya, Montilla és gris, escàs, prim i buit. A més de ser un dirigent lligat de peus i mans pel PSOE i la Moncloa.
“No ho fa tant malament”, diuen alguns, El fet cert és que Montilla no fa res, no pren cap decisió important, no malda per dominar la realitat, no fa cap esforç per assolir èxits en la defensa dels interessos de Catalunya. Res de res. Només deixa passar el temps i calla. Com si el silenci acredités la seva inacció.
Mentre tant ens prepara per la propera claudicació davant del Govern Zapatero, l’acord del finançament sembla fet, i resta saber quina posició adoptarà ERC davant de la supeditació dels socialistes catalans. I queda encara la resolució del tribunal constitucional referent a l’estatut, tot plegat difícil de pair i empassar a can ERC, instal·lats en un procés de crisi permanent amb oficialistes, reagrupats de Carretero pendents si marxen o no del partit, i els urielistes .

Es presenten uns mesos moguts, la solució no agradarà a ningú, malgrat que s’esforçaran a dir que serà el millor acord assolit en molts anys, i de nou li donaran la culpa a CIU, com sempre, però aquest cop sr Montilla , això ja no cola. La gent ja comença a estar fins a dalt de tot de la inoperància, la incompetència, les falsedats, i la cara dura del tripartit.
Diuen que cap al novembre hi hauran eleccions anticipades a Catalunya, entre d’altres coses perquè a començament d’any Zapatero presidirà la comunitat europea durant sis mesos, i no vol ensurts, voldrà els pressupostos generals aprovats, i li fan falta 10 diputats!!.

dissabte, 18 d’abril de 2009

XI trobada de gegants d'escola de Catalunya Tarragona 2009




L’escola dominiques te una llarga tradició a la ciutat, la primera comunitat de germanes Dominiques s’instal·laren al barri antic de Tarragona l’any 1686 amb la intenció, entre d’altres tasques, de dedicar-se a l’educació, per tant s’estan complint molt més de tres-cents anys de la seva presencia a la nostra ciutat. Fa uns deu anys, amb motiu d’unes jornades culturals escolars dedicades a l’astronomia es crearen els primers gegants sol i lluna ( Mingo I Caterina), dissenyats i creats per la mestra de plàstica de l’escola la Núria Musté, gegants que van ser batejats als patis del col·legi l’any 2000. Des de llavors els nostres gegants han esdevingut un veritable símbol de l’escola, presents en totes les festes i actes culturals, estimats per petits i grans, i que han recorregut diferents poblacions i festes geganteres en representació de la nostra escola, professors del centre, pares i alumnes participen i col·laboren en la colla gegantera donant suport com a portants uns, i com a grallers i timbalers, d’altres, així com a portants dels capgrossos de l’escola, i també amb la participació de les mares portant la cuca. El proper diumenge 19 d’abril, al Col·legi Sant Domènec de Guzman de Tarragona (Dominiques) es durà a terme la XI trobada de gegants d’escola de Catalunya. Han estat uns mesos de intensa feina feta per la colla gegantera i festera Dominiques Tarragona que donarà com a fruit que 14 colles geganteres d’escoles d’arreu de Catalunya participin de la desfilada pels carrers de Tarragona que començarà a les 12 del matí i que clourà amb el ball de gegants a la plaça de la font. Sou convidats a gaudir de la festa. Que sonin les gralles i els timbals.

dijous, 9 d’abril de 2009

La pantomima de la revisió del pacte de govern


Ahir es va signar la revisió del pacte de govern i el compromís de les tres forces que el formen d’arribar fins al final.
Se suposava que quant el van signar fa dos anys era per a tota la legislatura, i per tant una revisió del pacte no venia a to.
Una revisió del pacte es fa quant no s’acompleixen els objectius del pacte i es vol assegurar que s’acompliran, o bé per a introduir nous compromisos no contemplats en el moment de la signatura, però cap d’aquestes dos premisses s’han produït.

La renovació del pacte ha estat només l’escenificació d’una pantomima, per fer creure a les bases dels seus partits, incòmodes amb la forma en que el PSC gestiona el pacte, que veritablement es vol fiscalitzar l’actuació del president Montilla i que es tenen en compte als altres partits. Recordem perfectament que al darrer congrés de ERC, en Puigcercós parlava de les famoses línies vermelles que marcarien el full de ruta en la renegociació del pacte i que seria condició sine equanun per part d’esquerra per signar la renovació, tot això ha quedat en no rés, ni línies vermelles, ni fiscalització al president, ni acompliment de l’estatut, ni res de rés, només han signat el compromís d’arribar al final de la legislatura els tres juntets, sigui com sigui.
Per Signar aquest acord, no calia tanta parafernalia, ni tants avisos de que s’havia de revisar el pacte, ni tant de teatre i gesticulacions, tot plegat, tot queda igual que estava, sense canvis ni alteracions en el full de ruta marcat per Montilla. ERC i ICV doncs, seguiran anant a remolc del que fixi el PSOE i per tant seguiran amb la seva particular davallada i deserció de suport popular ( ja s’ho faran, allà ells).

El tripartit ens vol fer creure que ara sí que treballaran de debò, que ara si que aconseguiran mes traspassos, mes autogovern i mes autogestió per Catalunya, quan precisament les noticies que ens arriben de la remodelació del govern Zapatero a Madrid, més aviat indiquen el contrari, que Catalunya encara ha perdut mes força i mes poder de decisió a Madrid. I ens recomanen que estiguem callats, i siguem solidaris amb els altres, ara que estem en temps de crisi econòmica, però mentre tant a Andalusia li eixuguen el deute.
Aquesta escenificació de la comèdia de la revisió del pacte, només posa en evidència la incapacitat del govern de fer creïble la seva tasca de govern, i vol desviar l’atenció dels veritables problemes que assolen al nostre poble i que son incapaços de solucionar. Trista vida al Tripartit!!


dissabte, 4 d’abril de 2009

Montilla diu que el PSC no farà campanya en clau catalana.


El president de la Generalitat, i primer secretari del PSC José Montilla, ha criticat els partits catalans que enfoquen les eleccions europees del proper juny mirant només pels interessos de Catalunya i ha assegurat que el seu partit aposta també per buscar la prosperitat de tota Europa.
Em sembla del tot inversemblant que el President de Catalunya digui això, i a sobre critiqui als altres partits que ho facin. Sr Montilla, Si no hem de defensar els interessos de Catalunya i dels catalans a Europa, què hi anem a fer? Creieu que els francesos, els italians, els anglesos o els espanyols es preocuparan per defensar-los?.
Això forma part de la seva campanya mediàtica ?Fets, president Montilla, o la Catalunya optimista i solidària?, si no ens han de defensar ,potser que no es presentin, o potser no cal ni que els votin sr Montilla, perquè els catalans volem ser forts també a Europa, per poder demanar a Brussel·les el que a Madrid ens neguen. Està doncs clar que amb aquesta renuncia seva, Catalunya no té president, el president es Zapatero.

Gràcies per aclarir el que tots ja sospitàvem i sabíem, allò del “psc somos nosotros” que va dir Zapatero, estava ben clar, els 25 diputats del psc a Madrid son PSOE, els diputats del PSC a Brussel·les son PSOE, i els 38 diputats al parlament de Catalunya son també PSOE, el mateix PSOE que a Euskadi pacta sense cap tipus de rubor amb el PP, i que tants cops ens van retreure a nosaltres i tant ens van criticar amb la matxacona cançoneta de que pactàvem amb la dreta dura. Sembla ésser que ara la dreta pepera ja no es tan dura. Que ha canviat? Si son els mateixos?.
CIU sr Montilla si que es plantejarà les eleccions en clau catalana, perquè es Catalunya el que nosaltres defensem, i per tant ,l’única opció que defensarà els interessos de Catalunya a Europa es CIU. En Ramon Tremosa, es l’únic candidat sobiranista que no cedirà el seu escó a mitja legislatura a d’altres forces polítiques alienes a Catalunya com succeeix en d’altres candidatures, i per tant es l’única referència forta i seriosa que treballarà per la sobirania de Catalunya.
Sr Montilla, vostè es president d’un país en el que no hi creu, per tant no esperem que el defensi, ja ho farem nosaltres, vostè el millor que pot fer es marxar cap a casa, seria el millor favor que podria fer a Catalunya.

dissabte, 28 de març de 2009

La covardia s’acaba pagant


Arran de la enèsima crisi al si del govern tripartit, aquest cop produïda per la incapacitat del conseller Saura al front d’interior, i la seva incompetència per dirigir la policia de Catalunya, a causa dels aldarulls amb els estudiants antibolonya, s’ha posat en evidencia la seva nul·la capacitat per dirigir la conselleria d’interior. Però el pitjor de tot, no es el fet que no hagi presentat la dimissió, que es el que hauria d’haver fet, el pitjor es que la responsabilitat recau en el president, que en darrer terme es qui ha de prendre decisions i tallar el problema, i el president un cop mes ha defugit del problema, s’ha inhibit del tema i ni pren decisions, ni cessa al conseller, ni pot fer res, perquè està lligat de mans i peus pel pacte de govern . ICV per altra banda, no vol perdre cota de poder i no pot permetre que el seu secretari general sigui cessat., sembla doncs que tot s’acabarà cessant al director general de la policia de Catalunya que es el cap de turc que han trobat, per poder justificar que s'han pres decisions.(no discuteixo la idoneïtat o no del seu cessament, però darrera hauria d’anar la d’en Saura)
Probablement ha estat l’acte mes covard de Montilla des de que es president de la Generalitat, ha tingut i té dos consellers completament desacreditats com son Baltasar i Saura, amb un clam popular a favor de la seva destitució, inclòs reclamat per membres dels propis partits que formen part de govern, i en ambdós casos ha fet mutis pel folre, aquest cop però,ha preferit sacrificar un alt càrrec que cessar al conseller afectat, que per dignitat hauria d’haver presentat la dimissió. I la covardia sr Montilla s'acaba pagant.
Un cop mes es tanca en fals una enèsima crisi a la si del tripartit, ben aviat vindrà la propera, perquè al pas que anem no hi ha un més que no es produeixi un aldarull.

Ara només cal veure la campanya d'autorebombori que han endegat els socialistes anomenada
FETS, president Montilla, però per molt que ens vulguin vendre les accions dutes pel govern Montilla, els fets diuen que aquest govern està cada dia més deteriorat. Les tensions internes entre els partits que formen la conxorxa, provoquen una situació de inestabilitat permanent, la inoperància es total, i crisis com la de rodalies, l’aigua, talls de llum, el vent, càrregues policials, etc, no han fet rés més que posar en evidència un govern que no sap ni gestionar ni donar solucions.

divendres, 20 de març de 2009

Catalunya: la crisi econòmica, la crisi institucional i Montilla com sempre evadit i mut!!!


Ja vaig dir fa uns mesos que Catalunya no té president. Per moltes campanyes mediàtiques que faci el govern tripartit per promocionar a Montilla, el president davant dels greus fets que es produeixen al nostre país s’amaga, calla i pretén que el temps faci oblidar els problemes.

Les manifestacions multitudinàries arreu de Catalunya contra la llei d’ensenyament, han resultat un plebiscit en contra del conseller Maragall. La brutal actuació dels mossos d’esquadra arran de les mobilitzacions estudiantils pel pla de Bolonya a la universitat, ha provocat un clam popular per demanar responsabilitats al conseller Saura, fins i tot ERC i membres de la pròpia ICV reclamen la seva dimissió. Les filtracions de la ridícula xifra que el govern espanyol vol donar a Catalunya pel finançament han provocat una nova crisi institucional al si del govern.
Mentre tot això s’està produint al nostre país; Montilla, el president de Catalunya calla, de fet tampoc n’hi ha massa diferencia de quant parla, perquè per lo que diu millor que estigui callat.

Al nostre país bufen vents de canvi polític, es del tot inaguantable la situació actual, aquest govern està sentenciat i definitivament ferit de mort. La gestió de Saura al front de la conselleria de Interior, ha posat de manifest la seva total incompetència, i per ende la del govern de Catalunya, i la del seu president, que no pot cessar al conseller perquè forma part de la quota de poder de ICV dintre del govern.
Montilla està lligat de mans i peus pels seus socis de govern, que recordem tampoc en el seu moment va poder cessar al conseller Baltasar al front de medi ambient per la nefasta gestió de la crisi del aigua i les seves mentides al parlament. Per tant la gestió dels consellers de ICV Baltasar i Saura han cobert de glòria l’acció del govern tripartit.

Tenim un govern que no sap gestionar cap crisi, ni econòmica, ni institucional, ni política, que es nega a donar informació als grups parlamentaris quant aquests sol·liciten conèixer els informes elaborats pel govern amb diners públics , i que davant dels greus fets que estant succeint al nostre país la seva màxima autoritat s’evadeix dels problemes.
Com vaig dir en el seu moment Catalunya no té ni govern ni president!!!.