dilluns, 29 de desembre de 2008

"Mai anirem en una candidatura amb CiU"


ICV retreu a ERC que "digui ser d'esquerres" i vulgui unir-se amb un partit "clarament de dretes"
La diputada al Parlament de Catalunya i portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV),la famosisima i per tots coneguda Laia Ortiz, ha rebutjat la proposta que ha llançat ERC de fer candidatura conjunta als partits catalans per a les pròximes eleccions al Parlament Europeu perquè "CiU defensa a Europa polítiques clarament de dretes".

D’entrada aquesta noia qui es?, diu que no vol anar en una llista conjunta amb CIU?, però que s’ha begut l’enteniment aquesta xicota?, Em sembla que ho diu el revés, no es que ICV no vulgui anar amb CIU, es que nosaltres no volem anar amb una força política que està a punt de desaparèixer del mapa polític per incorporar-se totalment al PSC.

ICV s’omple molt la boca de que son d’esquerres i ecologistes, i allà on governen ni son d’esquerres ni fan política ecologista, i mentre, als ajuntaments de la Vegueria Metropolitana governats pel PSOE i ICV-EUiA , inclòs BCN, la brossa orgànica continua recollint-se barrejada amb la de rebuig.

Només cal veure la gestió d’en Baltasar i en Saura els dos consellers del Govern Català, d’ICV que son mes coneguts per les seves pífies i rectificacions, que per la seva gestió al capdavant de les seves conselleries. Amb personatges així, no cal perdre ni un minut.
Srs de ICV, no us enganyeu, potser la pregunta que hauríeu de fer seria qui voldrà anar amb vosaltres?, i sereu a les properes eleccions?.

dijous, 25 de desembre de 2008

Ja som de nou a Nadal


No m’agradaria posar-me sentimental, però aquests dies que amb l’excusa del Nadal, tothom procura ajuntar tota la família, que al llarg de l’any no es possible per diverses circumstàncies, ja que molts membres de la família viuen fora, inclòs a l’estranger, i que difícilment es poden trobar tots junts, sempre es un bon moment per retrobar-nos i per nosaltres el dia de Nadal i Sant Esteve son unes bones dates.
Aquests dies però, tothom va també una mica de bòlid, que si els regals, que si les compres de darrera hora, com farem menjar per 20 persones?, ara les taules no caben al menjador!!!, que si estarem molt apretats, etc etc, però al final tot es soluciona i un any més l’objectiu s’aconsegueix.
Sempre brindem per un any millor, i sempre ens adonem que tots serem un any mes vells, i que els nens es fan grans i que alguns ja no son tan nens, n’hi ha que ja porten la novieta a dinar també per Nadal. L’amic invisible cada any es fa mes llarg perquè cada any son mes gent a repartir regals, però que voleu que us digui a mi m’agrada molt. Tot i que aquest any es notarà l’absència del Daniel.
Però la vida continua i aviat serà 2009, qui ho havia de dir, se’n recordeu quant no fa gaires anys tothom dèiem, a l’any 2000 quants anys tindrem?
Dons mira a l’any 2000 teníem 9 menys que aquest any.

Enfí serveixin aquestes línies per felicitar les festes a tots els que entreu al meu bloc i que em llegiu, i que espero que seguiu entrant, i sobre tot deixeu-me comentaris, tant si son bons com si son dolents, així se segur que almenys algú em llegeix.
Bon Nadal a tothom i feliç 2009.

PD, Avui no he criticat al tripartit , tampoc si prestava gaire, però hi tornaré!!!

dissabte, 20 de desembre de 2008

Zapatero i Montilla no aconsegueixen tancar el nou finançament


Tal i com estant succeint els esdeveniments, podem donar per segur que no s’acomplirà la data del 31 de desembre per arribar-se a l’ acord en finançament. I més tenint en compte qui negocia, un mut i un mentider.
Gairebé que podríem dir que s’està preparant la escenificació d’un desacord acordat, Zapatero i Montilla han pactat un desacord, així tots dos surten guanyant, a Espanya en Zp podrà treure pit davant del PP dient que el PSOE no ha cedit a les pressions catalanistes, i en Montilla a Catalunya, on tots els mitjans de comunicació mediàtics dominats per l’aparell del psc-PSOE, posaran de relleu la “fermesa” de Montilla davant del PSOE, tant valent com el president Pujol, o diran que inclòs mes valent, que ha estat capaç de plantar cara a Madrid. ( tot i que aquesta fermesa, s’ha traduït amb un Sí als pressupostos generals de l’estat).
Aquesta escenificació del desacord, no preocupa gaire al PSOE per una possible pèrdua de vots a Catalunya, ja que han guanyat sempre de manera clara en totes i cadascuna de les eleccions generals celebrades, i només cal que posin la por de que torna el PP, per tornar a guanyar de carrer de nou a Catalunya.

Sembla que al PSC el desacord tampoc li preocupa gaire, perquè es un tema que podran explotar dient que han estat valents de cara a la negociació, i que per defensar els interessos de Catalunya no han arribat a cap acord. I si finalment s’arriba a un acord per 4 engrunes, sempre ho podran vendre com un gran èxit negociador.

Afortunadament aquest pla estudiat no es perfecte, ja que aquesta comèdia de falset, tant si acaba amb acord ( un acord que no agradarà a ERC, perquè no satisfarà les necessitats de Catalunya i tornarà a posar al tripartit en una situació incòmoda,al defensar de nou postures diferents). Com si acaba la comèdia amb el desacord, ERC, es podrà donar per satisfeta a nivell de tripartit, però l’electorat no.

L’electorat no està per comèdies, i menys encara per tragèdies i farses, i la tragèdia protagonitzada pel tripartit ja fa massa que dura.
Normalment les tragèdies acaben malament, i aquesta del tripartit tindrà un final tant tràgic que potser algun partit del que la formen no aixecarà mai mes el cap.

dilluns, 15 de desembre de 2008

Iceta ataca a CiU, i Ultimátum ara del PSC al PSOE


Miquel Iceta portaveu psocialista ha declarat en roda de premsa, el que tothom ja sabia, que el PSC votarà a favor dels pressupostos generals de l'estat, però ha volgut llançar un toc d'advertiment al PSOE, ha insistit vàries vegades que, si no s'arriba a l'acord de finançament abans del 31 de desembre, "les relacions entre el PSC i el PSOE no tornaran a ser les mateixes".
Miquel Iceta, ha aprofitat també la roda de premsa per atacar com sempre a CIU al criticar l'acord de finançament pactat entre CiU i el PP quan Artur Mas era aleshores conseller en cap. Iceta ha qüestionat, "el model tan espantós pactat pel PP i el senyor Mas" del que ha recordat que "no té clàusula de revisió".

Anem per pams, quina es la pressió que el Psc farà davant del PSOE? Que vol dir que les relacions no seran les mateixes?, es que potser marxaran del govern espanyol els flamants ministres catalans la Chacón i en Corbacho??? NOOOOOOOOOOOO, això no s'ha parlat, ni el que ni el com, però alguna cosa canviarà.( es a dir rés, no passarà rés)

I pel que respecta al pacte tan espantós com ell diu que van pactar el PP i Artur Mas, li recordem que aquest acord tan espantós li ha permès al govern tripartit governar amb el doble de pressupost que el que tenia en Pujol( que era el pactat anteriorment amb el PSOE de González). I almenys, el que es va pactar es va acomplir. Es la diferència entre qui et va de cara o qui és mentider compulsiu com els srs del PSC.
Ja cansa que desprès de 5 anys de governar haguem d'escoltar encara l'eterna cançoneta de que tota la culpa de tot, inclòs si no plou, o si fa calor, o qualsevol altra cosa, es culpa de CIU. No tenen cap argument mes creïble??. Es que el govern de Catalunya no sap defensar el que li correspon com a govern?
I després del ridícul espantós que ha fet en Iceta dient el que ha dit , es despatxa en Ridao dient que ERC dona una altra oportunitat al PSC, Ridao assegura que "és decepcionant" que el PSC acabi donant suport als pressupostos de l'Estat, però confia que sàpiguen trobar altres mitjans per pressionar el PSOE.

Però veritablement algú es podia creure que el PSC votaria en contra del PSOE?

Sr Montilla, vostè va enganyar als ciutadans, vostès abans son socialistes que catalans, no a l'inrevés com va voler fer creure.

diumenge, 14 de desembre de 2008

ERC ofereix a CiU una candidatura catalanista a Europa


ERC de la ma de Joan Puigcercós, i per tornar a fer creure que son equidistants, ha ofert un parany a CIU, li proposa una candidatura catalanista a les properes eleccions Europees, i posa unes condicions, perquè així sigui CIU qui digui que no, i poder dir un altre cop que es CIU qui tanca la porta a un acord catalanista.
Aquestes condicions son: els diputats d’aquesta candidatura haurien de defensar a Europa quatre idees: el dret de decidir dels Països Catalans, el dret del poble català a ser representats a Brussel·les, la llengua i la cultura catalanes i la manera de veure el món del poble català.
El president d’Esquerra ha assegurat que tot i que “algú hi vol veure una voluntat tacticista, no ho és” i en aquest sentit ha afegit que “és una proposta clara i franca als altres partits”.

D’entrada ens està mentint descaradament, perquè sí que es una voluntat tacticista, com que les enquestes no els hi son favorables han de fer creure que son equidistants, no tenen el més mínim interès en realitzar la citada candidatura. Tampoc s’entén que ara estiguin preocupats per a les eleccions europees en crear una una candidatura catalanista amb CIU, i justament a Catalunya no sigui important per ells una candidatura catalanista, i segueixin optant per mantenir a Montilla de president.

Quant es forma una coalició electoral, es per anar junts tant al govern com a l’oposició, i no pots pretendre anar de la mà a un lloc, i que els mateixos et mosseguin la ma l’altra. O ets coalició a tot arreu o no ho ets enlloc.
Potser la primera condició per acceptar dita candidatura passaria per una Moció de censura a Montilla, o ruptura del govern tripartit, tot seguit govern CiU-ERC i llavors si, una candidatura europea ERC-CIU, aleshores sí.
Mentre això no sigui així, mentre ERC segueixi preferint formar part del tripartit, qualsevol proposta que faci serà qualsevol cosa menys catalanista, i llavors que no ens busqui.
Ara ,com sempre , tornaran a dir que de nou es CIU qui ha tancat la porta, de fet com sempre ha passat, no es que CIU tanqui la porta, es que ells mai l’han arribat a obrir, sempre ens han posat una balda al darrera que impedeix que la puguem obrir.


divendres, 5 de desembre de 2008

La satisfacció política dels catalans sota mínims

La insatisfacció política dels catalans augmenta fins a punts àlgids quan se celebren dos anys del segons govern tripartit. L'Índex de Satisfacció Política (ISP) s'ha situat en el -2,11, el valor més baix de tota la sèrie i en relació a l'anterior onada ha empitjorat en -0,2 punts. El percentatge d'insatisfacció política ha patit un ascens (+3,4) ,El 72,2% dels catalans està insatisfet amb els polítics, la major dada des de 2005, segons conclou l'Índex de Satisfacció Política que elabora el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat corresponent al mes d'octubre. Així, la insatisfacció política de la ciutadania ha tingut una evolució ascendent en els últims tres anys.
Potser que s’ho facin mirar!!!.Coincidint que el PSOE-PSC governa a tot arreu, Estat Espanyol, Catalunya, Ajuntaments, Diputacions, Consells Comarcals, l’índex d’insatisfacció a augmentat entre la ciutadania de Catalunya., des de els darrers 3 anys.
Davant d’aquesta desafecció, en Montilla diu que la societat catalana està reaccionant” de manera adequada a la situació de crisi econòmica. el president de la Generalitat ha mostrat la seva preocupació per la desafecció dels ciutadans per la política. “Volem una societat exigent amb si mateixa i amb aquells que la representen”.

Aquesta exigència però, sembla que no es aplicable ni al govern de Catalunya, ni al govern de l’Estat, que una vegada més passen olímpicament de la preocupació dels ciutadans, i no son capaços de donar solucions als greus problemes que té la nostra societat.
Davant de la crisi econòmica que afecta a tots els sectors de la nostra societat, encara es hora que el govern de Catalunya i el seu president diguin rés ni donin solucions, a part de les paraules de Montilla que aconsellava als ciutadans que gastessin més.... ???, aquesta era la genial solució que al president se li ha ocorregut per solucionar la crisi econòmica.

Mentre tant des de el PSOE , El seu portaveu parlamentari al Congrés dels Diputats, José Antonio Alonso, ha advertit aquest divendres sobre la possibilitat que el nou sistema de finançament autonòmic no estigui acordat abans de l'1 de gener del 2009 i per tant no es pugui incloure als pressupostos generals de l'Estat.
Això provocarà per tant un nou incompliment per part de Zapatero de l’estatut.

Per la seva banda Artur Mas ha denunciat que l'acord unitari del Parlament no ha servit per res, ha assegurat que els indicis que té CiU és que l'acord que arribarà no és el que necessita Catalunya ni el que compleix l'Estatut. Ha lamentat que ni el president Montilla ni cap membre del Govern informi de les negociacions pel finançament a CiU, i ha denunciat que els moviments que es fan demostren que el PSC segueix l'estela del PSOE.

Per tant no ens ha d’estranyar que davant de tants incompliments, tantes falses promeses i tantes incoherències en el si del govern de Catalunya, la ciutadania estigui desafectada o insatisfeta.