dimarts, 30 de setembre de 2008

Fum i mes fum, Ballesteros, no es això


Amb estupefacció vaig llegir l’entrevista que li van fer a l’Alcalde Ballesteros, amb foto riallera inclosa, en un diari digital “lamalla.cat”, explicant el balanç d’aquest any i tres mesos de mandat.Després donar la culpa de tot a l’anterior govern de CIU i de dir que: "Fins ara hem solucionat marrons del passat, ara podrem començar a governar al 100%", per excusar-se en que no han fet pràcticament rés, i Sense cap tipus de pudor aquesta es la resposta que dona a la pregunta de:
-A banda dels temes heretats, han pogut tirar projectes endavant?“Malgrat l'herència dissortada del passat jo crec que hem tirat endavant iniciatives molt importats, com ara connectar de nou la ciutat amb la resta d'Europa a través de la potenciació de les relacions internacionals. Estem fent un autèntic esforç per posar en marxa la candidatura de Tarragona capital europea 2016 i també la dels Jocs Mediterranis, l'any 2017, que ens ha de permetre projectar la nostra ciutat al món. A més, estem fent un autèntic esforç per fer una política de proximitat, tenir la ciutat més neta, més endreçada i conservada des del punt de vista del manteniment de la ciutat, que estava molt descuidada. Fer de l'autobús i del transport públic un autèntic pilar de la nostra feina. En aquest sentit, hi ha un autobús nocturn, tal com vam prometre, i hem promogut la gratuïtat del transport públic entre els nens i nenes en edat d'escolarització obligatòria. També hem incrementat molt els efectius de la Guàrdia Urbana perquè tenim un territori molt dispers.”

jo faig les següents puntualitzacions i pregunto,

1.-la ciutat més neta i endreçada?, es que Ballesteros no passeja per la ciutat?, més neta??, crec que la percepció que té la gent es precisament que està més bruta que mai.

2.-potenciació de les relacions internacionals?, suposo que vol dir els viatges que han fet l’alcalde i regidors arreu del món a càrrec dels tarragonins, perquè esforços fets per la candidatura Tarragona 2016 no n’han fet cap, perquè mai han cregut en el citat projecte iniciat per CIU ,i en el que ZP públicament va defensar la candidatura de Còrdova. I respecte a la candidatura de Tarragona 2017 no es un exemple de transparència precisament
3.-La flota d’autobusos es la mateixa que hi havia abans, ara un any mes vells i molt bruts, el transport gratuït el van posar en marxa amb un any d’endarreriment, i no cobreix a tots els escolars tal com van prometre. Sí es cert que han posat una línia nocturna, i si es cert que hi han mes guàrdies urbans.

4.- Ballesteros en l’entrevista se’n oblida de dir que va prometre congelar els impostos i en canvi els han apujat, i la culpa diu que la té el pàrking de Jaume I, i es queda tan ample, mentre que ell i els regidors s’han pujat el sou només arribar al govern.( amb el vot en contra de CIU)

Això sí imatge publica , marketing, propaganda i foto riallera del alcalde als diaris i mitjans de comunicació, en trobem cada dia.

Alcalde, una mica de rigor, no intenti enganyar als ciutadans, la ciutat està igual o pitjor que abans. On son el canvis que va prometre que faria?

dissabte, 27 de setembre de 2008

Tota una vida


L’altre dia llegint un post dedicat als pares al bloc Waipueduca, http://waipueduca.blogspot.com/2008/09/envejecer.html, titulat "quizas tus padres eran tus hèroes" em va fer pensar en els meus.

Els meus pares, que evidentment van viure una guerra, i després una postguerra molt difícil, van contreure matrimoni l’any 1950 i van tenir 5 fills i a tots 5 ens van donar una educació i uns estudis, a tots ens van pagar una carrera universitària, excepte al petit, que no va voler estudiar i va voler aprendre un ofici.
La nostra infantesa i adolescència va ésser molt feliç, i recordo gratament aquella etapa de la meva vida.

Ara tots dos que ja son octogenaris, i que encara son autònoms i autosuficients, necessiten més que mai del nostre suport i carinyo, ells ens ho van donar tot quant érem petits, insolvents i immadurs, i ara en justa correspondència els hem d’ajudar i donar tot el nostre afecte ara que son fràgils i grans.
Potser no els he dit mai tots els sentiments que tinc d’ells, tot el que me’ls estimo, Potser els hi hauria de dir més sovint “papa i mama us estimo,” ja sé que ells això ja ho saben, però a partir d’ara miraré de dir-ho més sovint.
potser ara que la hipoacusia del meu pare es mes severa, i jo perdo la paciència massa sovint perquè li explico les coses, i n’entén unes altres, hauré de procurar no posar-me nerviós i donar-li abraçades amb freqüència, perquè... quant fa que no li dono una abraçada al meu pare?.... i a la meva mare?, ella sempre pendent en tot moment de tot, que tots estiguem a gust, i molts cops no he estat capaç de agrair-li prou.

La veritat es que tinc molta sort de tenir els pares que tinc, i com que sé que el meu pare llegeix aquest bloc, aprofito per dir que n’estic molt orgullós d’ells, i que els hi demano disculpes perquè molt sovint no tinc prou paciència i no els escolto prou. Miraré d'arreglar-ho

Aquest post, papa i mama està dedicat a vosaltres, us estimo. I tota la família volem disfrutar de la vostra presència tot el temps que sigui possible. I que ho pugui ser per molts anys.

diumenge, 21 de setembre de 2008

L’arrencada dels gegants per Santa Tecla:



Avui es un dia especial per el Mingo i la Caterina, avui es posen de llarg i estrenen nova imatge i nous vestits.
El Mingo i la Caterina, son els gegants de la escola Dominiques de Tarragona, i avui estem molt il·lusionats perquè els membres de la colla gegantera i festera dominiques Tarragona mostrarem a la ciutat el fruit de l’esforç realitzat .
En Mingo i la Caterina els gegants originals, a iniciativa d’un grup de professors que van idear crear els gegants de l’escola, s'havien creat casolanament de mans de la professora de visual i plàstica del col·legi Sant Domènec, amb l'ajut dels alumnes. Els gegants inicialment eren portats pels propis professors de la escola, posteriorment es va obrir també als pares participar d’aquesta iniciativa i es va crear l’associació gegantera i festera dominiques de Tarragona, on els pares actualment son els portadors dels gegants (quant em van oferir poder portar la Lluna, no em vaig poder negar) i les mares porten la cuca, un drac molt simpàtic que els acompanya també a les sortides.
L’escola també compta amb un grup de nanos fets pels propis alumnes del col·legi i amb grup de grallers i tabals propis, formats a la pròpia escola com una activitat extraescolar.
Amb el pas del temps els gegants s’anaven deteriorant de manera considerable, i es va decidir substituir els gegants vells fets de paper cartró, per uns nous de fibra de vidre, inspirats però en la mateixa idea original, i aprofitant l’avinentesa també es va decidir fer vestits nous.
Així que avui anem de estrena, a la tarda es fa la presentació oficial a l’escola , al vespre lluiran la seva nova imatge a tota la ciutat, I a la nit farem un sopar de germanor a la pròpia escola els membres de la colla.

Els portadors dels gegants de dominiques ens sentim molt orgullosos de poder oferir a la ciutat aquesta imatge renovada de la nostra Lluna ( Caterina) i el nostre sol (Mingo).
Visca Santa Tecla. Visca Tarragona.

PD A la foto de dalt els gegants vells, i la de baix els nous.

dijous, 18 de setembre de 2008

Nou Comité Executiu Local de Convergència Democràtica de Catalunya Tarragona

Amb l’elecció ahir 17 de setembre, d’en Joan Aregio com a nou president de CDC de Tarragona, es clouen per part meva, 4 anys al capdavant del partit a Tarragona, han estat 4 anys que a l’hora de fer memòria i passar balanç, el que si puc assegurar es que no han estat gens fàcils ni còmodes per a mi, i no tan sols pels resultats electorals, que durant aquest període m’ha tocat viure, primer amb la pèrdua del govern de Catalunya a mans de la conxorxa del tripartit, i després la pèrdua de l’alcaldia de Tarragona amb la contundent victòria dels socialistes, sinó també perquè durant aquest període, es va iniciar el procés de renovació interna del partit, i no sempre ha estat ben entès ni per una banda, ni per l’altre.

De tota manera el que sí es cert, es que durant aquests 4 anys he tingut l’honor de presidir el meu partit a Tarragona, i gaudir de la confiança dels militants del partit que en tot moment m’han fet costat i del que hem sento molt agraït.
Ara també es el moment de donar les gràcies a totes les persones que van acceptar formar part del executiu local presidit per mi ara fa 4 anys. Durant aquest temps han estat innumerables les reunions, assembles, escrits , activitats i actes de germanor que hem organitzat plegats.
A tots ells el meu agraïment, però, voldria fer una menció especial a la Teresa, la Júlia, en Miquel, i en Pere Manel, per el suport incondicional que sempre vaig rebre per part d’ells.

Ara hem toca seguir treballant com a militant de base, i son uns altres els que tenen la funció de dirigir el partit En Joan Aregio ha fet un bon equip, conjuga l’experiència d’uns amb la joventut d’uns altres, però es només amb el suport de tots i cadascun dels militants, és només amb un partit fort i cohesionat i amb un projecte il·lusionant, com serem capaços de tornar a convèncer als ciutadans de Tarragona i a tornar a guanyar les eleccions municipals.I estic segur que ho aconseguirem fer.
A tots, moltes gràcies.

dijous, 11 de setembre de 2008

La Diada del Finançament


Montilla assegura que "només acceptarà el millor acord possible"

El president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat aquest dimecres que caldrà ser "flexibles" en la negociació del finançament, però ha afirmat que "només acceptarà un acord que sigui el millor possible per a Catalunya" i que la seva reclamació "és de llei". En el missatge institucional de l'Onze de Setembre, el president ha remarcat que s'aconseguirà un bon finançament si els partits són capaços de "mantenir la unitat política i social" i ha demanat confiança a la societat catalana. Així mateix, Montilla ha ressaltat que la "crisi econòmica se superarà", però ha avisat que "caldran sacrificis".

Està clar, aprovi el que s’aprovi, sempre dirà que es el millor acord possible . en Montilla doncs, ja ha començat a recular, el toc d’atenció donat l’altre dia per Alfonso Guerra, recordant que primer està el PSOE i després Catalunya, li han fet reflexionar, i Montilla com es d’esperar acceptarà l’acord en finançament que li marqui el PSOE.

El president Montilla també ha dit que "mai no s'havia invertit tant en el país com en aquests darrers anys". Ho diu tal qual, i es queda tant ample, com pot ésser tant cínic??, on es veuen les inversions del tripartit?, serà a Barcelona, perquè a les comarques Tarragonines, rés de rés.
Tot i això, ha indicat que es necessiten "més recursos" i un "finançament més just" per "garantir i millorar uns serveis educatius, sanitaris, judicials i socials de qualitat; per garantir i ampliar els centres culturals i esportius; per garantir i reforçar la seguretat als carrers i carreteres; perquè funcionin, millor, els transports públics, així com perquè el país vagi endavant com els catalans mereixen". Igual que en Zapatero que el mateix dia 11 de Setembre, ha dit que mai s’havia invertit tant en infrastructures a Catalunya. ( a si?, quines??), i també diu en Zapatero, que està segur que Catalunya tindrà el millor acord en finançament que mai ha tingut.
Estem arreglats, la paraula de Zapatero ja la coneixem “paraules que el vent s’endugué”, i de Montilla que ens podem esperar?.
Ara com sempre li donaran la culpa a CIU, perquè diran que es la responsable d’haver trencat la unitat de les forces polítiques, i en realitat els únics responsables seran el govern espanyol del PSOE, per no complir amb l’estatut i el govern català per acceptar-ho.

Enfì aviat sabrem quant deixarà d’estirar la corda el PSC per transformar-se en PSOE, es qüestió de temps. Perquè el temps es qui treu i dona raons.

Malgrat tot segur que el PSC-PSOE dirà que es un gran acord perquè hauran aconseguit millorar l’anterior acord, i si no al temps... ICV posarà el crit al cel, però no farà rés ,com sempre.
I ERC ??, ERC votarà en contra a Madrid com a mesura testimonial, però s’aferrarà encara més fort al tripartit i a Montilla. El que està clar es que tot el peix ja està venut, i estem assistint a un acte teatral amb un final ja conegut.

dimecres, 10 de setembre de 2008

Xapapote a Tarragona?:


Coincidint amb l’acomiadament de l’exposició del Titànic a Tarragona, ens trobem que el proppassat dimarts un vaixell carregat amb 750 tones de fuel, s’enfonsa al port de Tarragona, una gran taca negra va banyar les aigües de Tarragona. La Capitania General Marítima, i la inefable ministra Maleni, van tranquil·litzar a la població dient que la taca estava controlada, i que el que es pretenia era confinar el fuel en un àrea restringida i evitar que la taca sortís del recinte portuari.
Per altra banda, els responsables del govern espanyol i els de Capitania Marítima, amb el capità Fernando Collado al capdavant, asseguren no poder confirmar encara quina quantitat de fuel s'ha vessat al mar i mantenen que la xifra aproximada que podria haver escapat al mar és la que contenia el tanc trencat, unes 180 tones de cru.
Segons informa el diari de Tarragona “Si bé el gruix de la taca està controlat, embarcacions de tipus pelícan i un remolcador treballen més enllà del moll de Reus per netejar les restes que s'han escapat de la contenció de les barreres i han arribat arreu de la infrastructura portuària en major o menor quantitat”. .

També es desconeixen les causes del enfonsament del vaixell, la ministra no va voler revelar cap de les hipòtesis que s'estan plantejant perquè creu que «han de ser els investigadors els qui es pronunciïn en aquests sentit».

Esperem que en un termini curt de temps es pugui solucionar el problema del vessament de fuel, i no es converteixi Tarragona en el segon xapapote.
De moment sembla que les nostres platges no corren perill, però encara les tasques de neteja i buidament del fuel del vaixell duraran uns dies encara sense determinar.
Sembla però que aquest cop ha funcionat el Pla Nacional de Contingències per Contaminació Marina per poder mobilitzar els recursos i els equips necessaris per poder controlar el vessament. Tot i que sembla que el centre de coordinació operativa de la Generalitat de Catalunya va tardar gairebé una hora en activar el pla.

S’haurà d’investigar exhaustivament les causes d’aquest enfonsament i demanar les responsabilitats a qui pertoqui, tal i com reclama la entitat ecologista mediterrània, Centre d'Iniciatives Ecològiques.
(Foto extreta del diari Aquí)

dijous, 4 de setembre de 2008

Les comissions d’investigació:


Hi havia una vegada un alcalde rialler, que abans d’arribar al govern, deia que no s’havia de judicialitzar la vida municipal, però ell no parava de investigar judicialment a l’anterior alcalde, perquè no assumia que guanyés elecció rera elecció, un cop l’anterior alcalde es va retirar de la vida política municipal, el rialler, aconsegueix el seu objectiu i guanya àmpliament les eleccions, però en lloc de dedicar-si a governar i a complir amb el seu programa, segueix amb el seu discurs de no judicialitzar la vida política, però amenaça amb els jutjats a tots els anteriors governants de la ciutat.
Vol crear comissions de investigació per trobar anomalies i prevaricacions, i no se’n adona que els seus col·laboradors estan sota sospita de malversació de fons públics, i només porta un any de govern.

Que el pàrking de JaumeI no ha sortit bé, es evident. Que va ser un cúmul de circumstàncies, i de desgràcies, també, amb empreses que van fer suspensió de pagaments, i que això va provocar un encariment molt sobredimensionat del preu inicial pressupostat també es cert.

Que era un pàrking que havia de ser robotizat, ho sabien els socialistes des de el primer dia, i a més van votar a favor, així com durant els 6 anys següents , que van estar donant suport a totes les decisions que es prenien respecte al pàrking, i per tant estaven suficientment informats de tots els incidents i circumstàncies entorn del projecte i execució.
Per tant, comissió de investigació per intentar esbrinar que a passat amb el tema sí, es important que surti a la llum publica que ha passat, tots els ciutadans tenen el dret de saber que passa amb els diners públics, però també es cert que la responsabilitat política es compartida per tots els partits polítics, tant de les coses que surten bé, com també de les coses que surten malament, que també n’hi ha. No pots estar donant suport a un projecte, durant 6 anys, i després quant les coses no surten com tenies previst, marxar per cames i dir que tot es una empastifada ( que has fet tu durant 6 anys??’)., i per un altre banda, anunciar la creació d’una comissió per demanar responsabilitats polítiques i judicials, per arribar “ fins al final”, contra els responsables implicats.
Ara , el PSC i Ballesteros han decidit canviar-ho tot. Ja no serà un aparcament intel·ligent i tindrà la meitat de places. Ara toca desfer la feina feta i fer que s’ incrementi encara més el pressupost i la indignació dels veïns de la zona. El més lamentable és que l'alcalde acusi directament l'anterior govern d'haver fet molt malament les coses. Van estar sis anys donant suport al projecte que ara desgavellen i a sobre la culpa és de CiU i el PP, alguna responsabilitat tindrà també el PSC i Ballesteros...

Que demani comissions de investigació ja em sembla bé, però que ho faci extensiva també al fortí de la reina, i a la candidatura dels Jocs del mediterrani 2017, perquè també estan sota sospita ... o no?

dilluns, 1 de setembre de 2008

A propòsit de les medalles olímpiques:

Avui vull fer unes reflexions vers l’obtenció de les medalles per l’equip olímpic espanyol a les darreres olimpíades de Pequín. Certament de les 18 medalles que Espanya va aconseguir, 9 van ésser aconseguides per esportistes nascuts o afincats a Catalunya, però no oblidem que defensaven l’estat i la bandera espanyola, que es a la fi el país que els hi ha format, subvencionat, i supervisat els seus entrenaments.
També es cert que molts mitjans de comunicació de l’Estat amb TVE al capdavant han fet un ingent esforç per destacar l’espanyolitat de les figures més emblemàtiques de l’esport de casa nostra presents a la Xina, com Pau Gasol, Rafael Nadal, Gemma Mengual, Gervasi Deferr, David Barrufet, el ciclista mallorquí Joan Llaneras (estratègicament escollit portabandera d’Espanya en la cerimònia de clausura) o el piragüista lleidatà Saül Craviotto (medalla d’or en K2); aquest darrer, però, no l’han atabalat gaire, perquè, per la seva professió, està lliure de sospita: és policia nacional.

Mentre Catalunya no sigui un país independent, mentre les seves federacions no ho siguin de ple dret a nivell internacional, mentre els nostres esportistes no puguin desfilar amb la bandera de Catalunya, no podem pretendre que els nostres esportistes es manifestin obertament a favor d’un estat que actualment no existeix, o que renunciïn a participar a uns jocs, o una competició esportiu internacional, perquè no ho fan sota la bandera de Catalunya.
Està clar que tots els anys de preparació i tots els esforços que han dedicat a entrenar, per aconseguir la seva glòria personal, amb l’obtenció d’una medalla olímpica, no els permet segons quines renúncies, i es lògic doncs , que els esportistes de èlit catalans, que han tingut la sort d’anar a uns jocs olímpics, estiguin agraïts a Espanya, al COE i a l’estat espanyol.

No son ells qui tenen de donar lliçons de Catalanisme, No se’ls pot posar a la tessitura de si es senten catalans o espanyols, ni tampoc intentar que menyspreïn la bandera o l’himne que han defensat fins aleshores. Ells son esportistes, i no es poden barrejar sentiments ni ferir susceptibilitats.

Es amb el treball continu des de els despatxos i conscienciant a poc a poc a la societat internacional, com algun dia s’aconseguirà que Catalunya sigui estat de ple dret en uns jocs olímpics.
Mentre tant ens haurem de conformar dient que la meitat de les medalles obtingudes per espanya han estat de esportistes catalans.