dijous, 24 de juliol de 2008

Si avui es fessin eleccions, CiU seria el partit més votat

No ho diem nosaltres, ho diuen els sondejos fets pel CEO (centre d’estudis d’opinió), encarregats pel govern de Catalunya. Si es fessin eleccions ara ,Guanyaria de nou CIU. Això només fa que confirmar el que fa uns dies ja es va filtrar en un sondeig publicat pel periòdico de Catalunya ( que precisament molt proconvergent no és), que si es fessin eleccions catalanes, guanyaria de nou CIU, i aquest cop el tripartit no arribaria a sumar majoria.

Ja sé que es tracten de sondejos, i que encara queda molt de temps per les eleccions, i que l’únic sondeig vàlid es el del dia de les eleccions amb els vots escrutats, però es una satisfacció poder constatar, el que venim dient, que es palpa en l’ambient que aquest govern no funciona ni amb rodes, que si la primera aventura del tripartit va ésser un bluf, aquesta segona aventura ja té tots els tints d’ésser una obra dramàtica, perquè, el que es detecta es l’afany dels consellers d’aferrar-se a la cadira, encara que tot trontolli, i de fet, tot el govern està trontollant, es qüestió de temps que caigui com un castell de cartes.

No sé com podrà afrontar en Montilla ( amb el seu català acadèmic), una resolució restrictiva del tribunal constitucional vers l’estatut de Catalunya,
Ni si aguantarà el pols que manté amb el PSOE en el tema del finançament, que hores d’ara ja sabem que Zapatero tornarà a incomplir les dates establertes, tal com preveu l’estatut. El 9 d’agost no hi haurà acord en matèria de finançament.
Seran capaços els socialistes catalans de votar en contra dels pressupostos del PSOE? tal i com han anunciat, en la defensa de Catalunya primer?, això suposaria la dimissió d’en Corbacho i de la Chacón del Govern de l’estat. A que es difícil de creure?.... No ho faran,!!!
Com sempre els socialistes catalans s’abaixaran els pantalons davant del PSOE, i per tant la situació d’en Montilla encara estarà més debilitada, del que ja ho està actualment. Serà capaç ERC de mantenir-se forta en els seus plantejaments?, si es així doneu per suposat que els pressupostos de l’estat no s’aprovaran, i...... com quedaran les relacions entre els socis del govern català?
A Catalunya la desfeta del tripartit està a tocar, es qüestió de temps.
I com diu aquella dita, el temps dona i treu raons.





divendres, 18 de juliol de 2008

L’estil mamporrero del PSC.


Quant fa uns pocs dies en Felip Puig va dir en una entrevista a la radio, que el president Montilla destrossava el català quant parlava en públic ( perquè segurament en privat no el parla ), inclòs llegint el que ha de dir, ho parla molt malament, com un ressort ràpidament en Ferran i en Iceta, van sortir exigint disculpes en Felip Puig per haver ofès greument al President del govern de Catalunya. On es la ofensa?, si es una evidencia!!!
Es que en Felip Puig va dir una mentida?, ha de demanar disculpes per dir una veritat com un temple?, ara té de rectificar i dir que en Montilla parla un català excel·lent i acadèmic?, on és l’insult i la mentida?.

Per altra banda, els socialistes si que estant acostumats a insultar a tort i dret tot el que no tingui un tufillo psc, i ho fan amb total impunitat, així fa uns mesos van parlar de arrancar la crosta nacionalista, i ahir el mateix Ferran, de qui mai hem sentit ni sentirem una disculpa pública, li va dir “xenòfob de merda, "Pregunta al teu pare per l'assumpte dels gitanos", adreçat al portaveu de CIU Oriol Pujol, a la cambra parlamentaria catalana, i... aquí no passa rés, ells pobrets no ofenen mai a ningú.
Aquest es el seu estil , el més pur estil mamporrero i barroer, aquest es el nivell a que ens tenen acostumats els socialistes, un nivell que fa pujar la temperatura a la cambra catalana, i que de seguir per aquests camins ,pot arribar a provocar un aldarull més seriós. Esperem però,que no s’arribin a les mans!!!



diumenge, 13 de juliol de 2008

Mai hem perdut la centralitat, i volem la sobirania nacional de Catalunya


CDC es un partit amb clara vocació de govern, durant 23 anys va gaudir de la confiança dels ciutadans de Catalunya i amb Jordi Pujol al capdavant va liderar un projecte nacional pel nostre país avançant amb pas ferm en temes com la consciència nacional, la llengua, ensenyament, sanitat, etc.
Un cop esgotat l’estatut de SAU de 1978, i donat l’incompliment per part de l’estat del desplegament del nou, en quant a finançament econòmic, la no publicació de les balances fiscals, la manca d’inversions en infrastructures, i la invasió de competències estatutàries per part del govern, així com les campanyes mediàtiques en contra de Catalunya, calia una resposta a la nova situació actual, i adaptar el missatge del nostre partit als nous temps i els nous reptes.
Sense perdre la centralitat que sempre ha caracteritzat a CDC, aquest darrer congrés ha resolt “assumint la concepció d’estat modern del segle XXI, Convergència renova el seu compromís perquè Catalunya esdevingui una nació lliure i sobirana a l’Europa del segle XXI”
“Convergència no renuncia a cap escenari polític de futur per a Catalunya, i per això ratifica un cop més el dret del poble català a l’exercici del dret a l’autodeterminació”.En la mesura que el nou Estatut reconeix que els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya, CDC promourà al Parlament l’exercici del dret a decidir, sense cap més límit que la voluntat democràtica expressada lliurement i en pau del poble català”.

Per tant queda clar que Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui, som conscients que aquesta resolució aprovada al congrés de CDC, com sempre tindrà reaccions en contra dels partits espanyolistes PSOE i PP dient que hem radicalitzat el nostre missatge, i també per part de ERC, que dirà que seguim essent ambigus i tebis en les nostres reivindicacions.

Però cal ressaltar que CDC, com a partit nacionalista que es, ha obert definitivament la porta de la casa gran, a tots els catalanistes , perquè és des de el lideratge d’un partit que es i vol seguir essent el referent nacionalista i sobiranista , i amb vocació de govern, i centrat, com veritablement es poden aconseguir tots els objectius fixats.
El full de ruta de CDC ja el tenim fixat, ara cal navegar amb fermesa cap l’objectiu final.

dijous, 10 de juliol de 2008

XVè Congrés de CDC, ara ens toca a nosaltres


Aquest cap de Setmana es celebra el congrés de CDC, més de 2000 delegats, escollits democràticament, a les diferents agrupacions locals i sectorials, debatran i decidiran el que hauran de ser les línies mestres, o el full de ruta de la nova convergència, un partit obert als nous temps i als nous reptes de futur. Sense renunciar al nostre passat i la nostra aportació en la construcció de la Catalunya actual, però mirant a la Catalunya del demà, la Catalunya que reclama un referent catalanista que aporti credibilitat, seny, i seriositat, com sempre ha estat l’aportació que ha fet CDC al nostre país.

Ara més que mai CDC s’ha d’obrir definitivament a la societat civil, i mitjançant la casa gran del catalanisme, avançar amb pas ferm cap a la sobirania nacional, de forma clara i sense ambigüitats.
Amb el referent del President Pujol i la seva obra de 23 anys de govern, el congrés de CDC servirà per a consolidar a l’Artur Mas com el gran líder del catalanisme i pilar fonamental per afrontar amb garanties les properes eleccions al parlament de Catalunya, que amb tota seguretat i donat la feblesa del tripartit seran anticipades, i nosaltres estem preparats per afrontar-les amb total garanties i tornar-les a guanyar un cop més i amb claredat, i aquest cop la suma de tres perdedors ja no donarà majoria.

També amb la celebració del XV congrés la meva presidència al front del comité local de CDC de Tarragona arriba a la seva fi , han estat 4 anys dedicats al partit a Tarragona, i des de aquí vull donar les gràcies a tots els militants que m’han fet costat, i als membres del comitè local que han estat treballant amb mi colze a colze durant aquests difícils 4 anys.



dissabte, 5 de juliol de 2008

S’ha de escoltar a la gent al carrer


Està clar que els partits polítics, o més aviat la classe política no connecta amb el poble. Cada cop hi ha més indiferència de la societat davant dels polítics, perquè existeix la sensació que un cop assoleixen el poder, se’n obliden de totes les promeses electorals, de tota la il·lusió que la gent havia dipositat en aquell projecte, i en canvi es dediquen a millorar el seu status personal i la dels seus amics i parents.
Al mateix temps, sembla que als diferents partits polítics existeix una mena de manca de lideratge, demostrat als diferents congressos que s’han anat realitzant fins ara, on ha quedat demostrada les divisions internes dels partits amb candidatures crítiques a les oficialistes que han donat molta guerra i que han demostrat que el que es detecta al carrer, també es tradueix a l’interior del partit, i que gairebé mai coincideix amb la postura oficial.

Existeix cada cop més una desafecció dels ciutadans envers els polítics, les institucions, i els governs, i això es deu en gran part perquè els problemes que afecten als ciutadans com son el dia a dia, la crisi econòmica que ens ofega , el no arribar a final de mes, el de poder tenir una feina estable, el poder pagar la hipoteca, el poder tenir un habitatge digne, la seguretat ciutadana, una pensió digna per poder viure, una sanitat de qualitat sense tenir que esperar molts mesos per ésser visitat per l’especialista, tot això que son temes que vertaderament preocupen als ciutadans a Catalunya, no s’acaben de resoldre mai. i ara resulta que el que preocupa a certa classe política mediàtica es preservar el castellà, perquè ara diuen que la llengua de l’estat està en perill d’extinció.
Amb el manifest per la” lengua comun” que s’està signant a l’estat amb el recolzament mediàtic de dos cadenes de televisió i no sé quantes emissores de ràdio, el que es vol aconseguir es que tots els ciutadans a Catalunya sàpiguen castellà, lengua común del estado ( cosa que ja succeeix), però no cal que sàpiguen el català, que es la llengua oficial de Catalunya, per tant l’únic que es vol es, que el castellà que ja es la llengua dominant a l’estat i a Catalunya, segueixi amb la seva expansió i domini.
Els creadors d’aquest manifest, està clar que no han passejat pels carrers de les ciutats catalanes, perquè si ho fessin se’n adonarien que la llengua que domina al carrer, al mercat, a les parades de bus, als cinemes, als mitjans de comunicació, a les botigues, es el Castellà, seguit del romanès i del àrab. Poc se sent el català actualment al carrer, per tant, bé farà en Colom en reorganitzar una altra crida per la llengua, perquè veritablement si alguna llengua està en perill d’extinció no es el castellà, precisament.