dissabte, 28 de juny de 2008

LA CROSTA NACIONALISTA I LA CUIRASSA SOCIALISTA


Quant el diputat pel psc-PSOE sr Joan Ferran va dir allò de hem de fer fora la crosta nacionalista de la corporació, tot i que van ser unes declaracions impresentables i sectàries, ningú dels socis del govern tripartit va fer rés, com a molt li van donar un copet al clatell, més que rés de cara a la galeria, i prou.
Amb el pas del temps, es demostra que allò de la crosta, era alguna cosa més que unes declaracions més o menys desafortunades. Eren tota una declaració d’intencions del govern socialista i aquí tant ERC com ICV demostren una vegada més, que no pinten rés al govern.
Els socialistes estant fent fora a tots els periodistes independents que no segueixen fil per randa les seves instruccions sectàries i partidistes, i els van substituint per periodistes al dictat del psc-PSOE. I que fa ERC ?, ERC com sempre ho permet i calla.
El que està fent el psc-PSOE es arrancar( si es que algun cop va existir) la crosta nacionalista i posar una cuirassa socialista, dominant de manera asfixiant tots els mitjans de comunicació públics.
La darrera prova la marxa d’Antoni Bassas dels matins de Catalunya Ràdio, després de més de 14 anys de liderar audiències, explica que han estat els diferents punts de vista de com ha de ésser el programa, el que han motivat la manca d’acord. No cal que digui rés més, s’entén tot, o fa i diu el que volen que digui, o ja cal que agafi la porta, i això es el que ha fet en Bassas, marxar abans de que el facin fora.
Ara, el seu relleu segur que serà un periodista que tingui el perfil que ells volen, amb el carnet del PSOE penjat al front.

En Montilla ha entés el missatge de les tres línies vermelles d'en Puigcercós fen fora en Bassas. Es un exemple d’aprenentatge i de que progressa adequadament. Millor que si en Puigcercós te necessitat de mostrar altre cop les tres línies que les dibuixi en una llibreta a casa seva.
Ara en Montilla i els seus amics inquisidors, ja poden estar tranquils, perquè gairebé ja han arrancat tota la crosta, i ara ja tenen la corporació pràcticament cuirassada.

divendres, 20 de juny de 2008

Diverses esmenes al congrés de CDC plantegen la ruptura amb Unió

Durant els dies 11 al 13 de juliol, es celebrarà el proper congrés de CDC, un congrés que està obert als nous temps, que ha de servir per modernitzar el partit, i per construir la casa gran del catalanisme amb una aposta clara per defensar sense complexes la sobirania nacional de Catalunya.
Aquests mesos els militants escollits en les assemblees locals i territorials com a delegats al congrés ,han estat treballant les diverses ponències que es debatran ,i fruit d’aquest treball son les diverses esmenes que s’han elaborat, i que aprovades en les assemblees territorials es votaran al plenari del congrés.
Dona la sensació que aquest cop la ciutadania espera molt de les resolucions que puguin sortir, ja que en aquests moments som l’únic referent catalanista al nostre país, i no els podem decebre.
Aquesta vegada CDC parla clarament d’assolir la sobirania nacional, sense embuts ni dobles llenguatges.


També de manera oberta, s’haurà de plantejar definitivament les relacions amb Unió democràtica de Catalunya, en aquest sentit existeixen varies esmenes on es demana d’una vegada per totes la fusió de Unió amb convergència, i sumar-se al projecte de la casa gran del catalanisme, o bé, desfederar-nos i concórrer cadascú per separat.
No pot ser tampoc que a nivell Europeu, els diputats de CDC a l’eurocàmara formin part del grup dels partits lliberals, i els d’unió formin part del grup popular europeu junt amb el PP.
I esperem que Unió es sumi en aquest projecte i s’integri completament.. No es pot prescindir de cap catalanista, els necessitem a tots dins de la casa gran.

Els militants de CDC tindran la paraula, i el proper dia 13 de juliol, es posaran definitivament les bases per avançar de manera clara cap un partit fort, internament cohesionat, amb un lideratge clar, i amb un full de ruta que marcarà sense pors ni dubtes la sobirania nacional de Catalunya.
Molts ciutadans en aquests moments orfes de referent nacional, ho esperen, ho desitgen, i estic segur que ho trobaran.

dilluns, 16 de juny de 2008

Psc-PSOE,ERC,ICV ja poden respirar tranquils

Aquest cap de setmana, els tres partits que formen part del govern català estaven pendents del congrés de ERC, i al final tots tres poden respirar tranquils, de moment el govern no perilla. Montilla seguirà de president del pitjor govern que mai ha tingut Catalunya.

Pot respirar tranquil el Montilla, perquè segurament tindrà assegurada la seva presidència al menys fins d’aquí uns mesos ja que des de dissabte si algú en sortirà perdent aquest serà ERC, S’ha imposat el sector oficialista de la E d’en Puigcercós i el seu continuisme del pacte tripartit. Ja veurem que n’opinaran els votants quant sigui el moment.

Pot respirar tranquil ICV, perquè mai amb tant poc recolzament popular hagués somiat en tenir tant de poder, i el que es pitjor mantenir-ho durant 4 anys. ICV sap que en una propera comtessa electoral, pràcticament desapareixeran del mapa polític, saben perfectament que son una força política completament a la baixa, i que tindran veritables problemes de subsistència.

I poden respirar tranquils els càrrecs públics de ERC, ha guanyat el continuisme, malgrat la escridassada dels congressistes de ERC a la presencia de Miquel Iceta portaveu del Psc_PSOE com a convidat al congrés, aquesta escridassada només ha estat un cop d’efecte, o de teatre, ja que els congressistes de ERC han escollit seguir donant suport al govern tripartit, llavors a que es deu aquesta escridassada als seu soci majoritari del govern?.

El congrés de ERC del proppassat dissabte ha parlat clar, Puigcercós es l’home fort del partit i es perfila com a futur candidat de ERC a la presidència de la Generalitat. No ha estat una elecció majoritaria ni indiscutible, aquest cop no s’ha trencat el partit per tercer cop en 20 anys. Tothom a guardat les formes, però sincerament, Ja no val a dir que el primer es Catalunya, ni que tenen les mans netes, ells van possar a un espanyolista de president de Catalunya, i malgrat tot, el seguiran mantenint, per a conservar els seus càrrecs i renunciant als principis i els ideals del que sempre havien fet bandera. Ja no val parlar d’equidistància, ningú se’ls creu .
ERC ha iniciat un procés de decadència que tot just va començar l’any 2003 amb la creació del primer govern tripartit, i que els portarà irremeiablement a l’oposició dura i pura les properes eleccions.

divendres, 13 de juny de 2008

Castells posa en qüestió el Govern tripartit:


Ja es prou significatiu, que el conseller d’economia de la Generalitat de catalunya, hagi qüestionat públicament l'estabilitat del Govern tripartit en una entrevista al diari Avui, a més de censurar el comportament del seu partit a Madrid, admetre que troba a faltar Pasqual Maragall, i lamentar finalment que hi hagin governants que s'aferrin a la cadira malgrat que això perjudiqui el país.
Les paraules de Castells,a més de valentes, provenint d’on provenen, no fan rés més que reflectir la realitat del govern de Catalunya, un govern que fa aigües per tot arreu, que cada cop grinyola més i que està a punt de rebentar.

Castells doncs, confirma tot allò que venim dient des de fa temps, aquest govern no té cohesió interna, es la suma de tres forces polítiques unides únicament pel poder, sense visió de país, ni perspectives de futur ni de projecte que il·lusioni als ciutadans.
Al mateix temps tenim un president que no es capaç de posar ordre entre els seus consellers, i que davant de la situació de caos constant, en lloc de donar solucions, i donar la cara, dona per callada la resposta.
No se’l veu per enlloc, s’amaga, gairebé no parla, i quant ho fa es per crear encara més confusió i crispació.
Montilla el mut, Montilla el gris, Montilla el murri, Montilla el covard aquest es el president que tenim.
I mentre més temps duri l’actual govern tripartit, pitjor per Catalunya i pitjor per ERC, que elecció rera elecció està pagant amb una pèrdua constats de vots, el seu suport al PSC-PSOE.

Ja fa un temps que flota en l’ambient moguda a nivell del govern, i cada cop son més forts els rumors de eleccions anticipades. No sé el que passarà però agafa força el rumor que davant de la situació de paràlisi del govern i de incoherència interna, Montilla hauria rumiat convocar eleccions aquesta tardor, donat la trista imatge d’un govern acabat, psicològicament enfonsat, i moralment desacreditat des de el dia que van fer president a un perdedor.,

dilluns, 9 de juny de 2008

Llarga vida al tripartit? O la lenta agonia de ERC?

Aquest passat dissabte, ERC va donar una lliçó de democràcia interna i mitjançant votació dels seus militants a les diferents seus del partit van poder escollir lliurement al nou president i nou secretari general de ERC.
Fins, aquí tot correcte, i com era d’esperar va sortir escollit president del partit en Joan Puigcercós ( que havia dimitit de conseller de governació per preparar aquestes eleccions), i com a secretari general en Joan Ridao.

Això no treu, que amb la presentació de 4 candidats a presidir el partit i 4 per a secretari general, hagi hagut un resultat molt ajustat, en Puigcercós ha guanyat només amb un 37% dels vots i el segon candidat més votat a estat en Carretero, que encapçalava el sector crític del partit i que es mostrava obertament crític amb el tripartit, demostrant que cada cop va tenint més suport. I que lluny de tancar la crisi, pot ésser que encara s’agreugi més.



Amb la victòria d’en Puigcercós el tripartit podrà respirar tranquil, al menys fins a la tardor, perquè tot i que el nou president de ERC, es un clar defensor de l’actual govern tripartit, en el congrés de ERC de la propera setmana, es pot determinar una nova revisió del pacte, o la sortida del govern, si guanya la esmena a la totalitat en la ponència d’estratègia política que ha presentat el sector que encapçala el propi Carretero..
Que Puigcercós hagi guanyat amb el 37% dels vots dels militants, vol dir que un 63% han optat per les altres opcions, i haurà d’anar amb molta compta de cara al congrés que no sumin les seves forces i l’aprovin un programa que no es el seu, i tingui que defensar una sortida de l’actual govern perquè així ho mana la militància.



Potser seguir amb la mateixa política duta fins ara , li garantirà a Montilla la presidència fins al 2010, però la realitat es que això representa una lenta però inexorable agonia per ERC i la crònica de una mort anunciada, i això la gent de ERC ho sap, o canvien la estratègia o només es quedaran amb els vots dels militants, i només amb 10.000 vots no sumaran amb ningú,.

dimecres, 4 de juny de 2008

Ara li diuen desencallar.


Portem un any de govern socialista a Tarragona, i sembla que tots els regidors de l’equip de govern hagin rebut instruccions perquè cada cop que fan una roda de premsa per explicar alguna cosa, tinguin que dir la paraula màgica “desencallar”. Així hem sentit a la regidora Sandra Coloma dir que havien desencallat la casa de la festa., La Begoña Floria tres quartos del mateix amb el vial de Bonavista, i crec que prèviament en Carlos Castillo també va anomenar la famosa paraula.

I la veritat es que de nou tornen a faltar a la veritat, els socialistes no han desencallat rés, el que han fet ha estat retardar expressament aquests projectes que van ésser projectats, desenvolupats i gairebé acabats per l’anterior equip de govern, però que han estat o estaran inaugurats per l’actual govern, després d’una espera prudencial per poder-se adjudicar el projecte com a propi, obviant evidentment que no era seu.

La casa de la festa estava acabada fa un any, però no ha estat fins ara que l’han inaugurat, després de dir que l’havien desencallat.
Del vial de Bonavista han arribat a dir que estava encallat per mala gestió del govern de CIU-PP que no havia previst no se què d’unes clavegueres, i, el que fan es carregar contra els tècnics perquè els projectes no els fan els polítics, els fan els tècnics municipals, que son funcionaris de la administració local, per tant estant dient que els mateixos tècnics, amb CIU eren uns incompetents, i amb els PSC son uns cracks..
Però el sumum del cinisme, fou la reinauguració duta pel president Montilla del parc de la Zona del col·legi César August, que ja estava acabada i inaugurada abans de les eleccions ara fa un any, i que ara han tornat a inaugurar com si fos seva!!!!.
També s’adjudiquen com a propis, la guarderia de Bonavista, i el mercat provisional de la plaça corsini. I ambdós projectes eren de CIU
Enfì tot això demostra que els socialistes només inauguren els projectes que havia projectat, i que estaven en fase de execució per l’anterior equip de govern, i que donat la falta de idees, de projectes i de obres noves, per part dels socialistes, es dediquen a retardar les projectades per després fer-les seves.

Per fer això no ens cal un alcalde, amb “Cillit bang desatascador” ja n’hi hauria prou!!!

dilluns, 2 de juny de 2008

Mas deixa clar al PSOE que de res valen els “elogis” si no hi ha gestos


Ja hi tornem a ésser, si fa quatre dies eren els dirigents de ERC i candidats al seu proper congrés Puigcercós i Benach, que deien que amb CIU haurien de tenir llaços estables. ( que no s’ho creuen ni ells mateixos).
Ara es des de Madrid, que veuen com es de difícil tirar endavant amb projectes i l’aprovació dels pressupostos generals de l’estat sense gaudir d’una majoria estable, i li fan festes de nou a CIU, gairebé dient-nos lo guapos que som i recordant que sempre hem col·laborat en la governabilitat de l’estat.
Ja no recorden que fa 4 dies, els seus companys del PSC ens deien per activa i per passiva que pactaríem amb el PP, i que nosaltres representàvem la dreta de Catalunya.
Enfí tan uns, (ERC), que davant del seu congrés d’aquest cap de setmana haurà de plantejar-se el seu futur i la seva pròpia subsistència com a partit, les enquestes pronostiquen que si es fessin eleccions ara ERC patiria una davallada important passant de 21 a tenir de nou els 14 diputats que fins fa 4 anys sempre havia tingut. I se’n adona que el seu suport al tripartit el fa perdre suport popular, i per això tornen de nou a parlar d’acostament a CIU.
Com per altra banda en Zapatero, que volia mantenir acords puntuals amb altres forces polítiques per no tenir que claudicar a les reivindicacions de CIU, i es troba que amb el PNV ara no pot pactar i menys amb el pols al govern de l’estat que manté el govern basc amb l’anunci en ferm de la convocatòria de la consulta popular pel mes d’octubre.
Descartat doncs un pacte amb PNV, Zapatero només pot sumar majoria amb els 10 diputats de CIU, i clar ara tot son festes i elogis cap a CIU.

Però el nostre secretari General Artur Mas ja s’ha encarregat de dir que no calen floretes ni paraules, el que calen son gestos i fets, i els fets demostren que el PSOE encara no ha complert rés del que es va comprometre amb Catalunya, i que no valen regateigs amb el finançament ni retallades estatutàries.
Al mateix temps que no cal que ens vinguin a buscar mentre a Catalunya CIU que es la primera força política al Parlament segueixi a l’oposició. ““Mentre hi hagi un tripartit a Catalunya al qual hem de fer oposició cada dia, no es pot recolzar els socialistes a Madrid. És incompatible. Seria una incongruència", ha remarcat.

Per tant , avís per navegants, Ara per ara que no ens busquin.