dilluns, 20 d’octubre de 2008

Sociovergència o Pacte d’arrel Nacionalista ?


Aquest cap de setmana, arrel del congrès d’Unió hem sentit diverses declaracions d’en Duran recolzant la sociovergencia a Catalunya.
Fa un temps que en ZP i també en Zaragossa sembla que vulguin festejar amb Duran per entrar en el govern espanyol, i així col·laborar amb el PSOE en la governabilitat del estat.
Crec sincerament que aquest cant de sirena que ens està oferint el PSOE, simplement el que preten es debilitar a la pròpia federació de CIU, donat que dintre de la federació son molts els partidaris de aconseguir un pacte d’arrel Nacionalista i no pas la sociovergència.

El que si queda clar i així ho ha anunciat l’Iceta avui mateix, es que el tripartit per poc que pugui si sumen es tornarà a repetir, poc importa el resultat electoral i qui guanyi les eleccions si sumen faran de nou tripartit, i l'actual direcció d'ERC està d'acord, per molt que vulguin vendre equidistància política.
CIU, com a força hegemònica en totes les eleccions al parlament de Catalunya, el que té d’aconseguir es guanyar amb solvència les eleccions catalanes, i guanyar vol dir no només guanyar les eleccions, que això ja ho fa des de fa 28 anys, sino que a demés el tripartit no sumi, només així estarem en condicions de triar company de govern, i serem nosaltres els que llavors triarem partenaire, i posats a triar, us puc dir que actualment no ho tinc tant clar com ho tenia fa uns anys, com a nacionalista que soc, fa uns anys hagués apostat amb els ulls clucs per un pacte CIU-ERC, ara, després de veure la trista actuació de ERC, amb la seva aposta clara pel psc-PSOE, , sense el mes mínim respecte pel guanyador, i només per l’afany de fer desaparèixer a CIU, ara , ja no ho tinc tant clar, i la veritat jo la sociovergencia com que tampoc no la veig per enlloc.
Primer caldrà veure els resultats electorals, si ERC manté l’actual direcció del partit, i el tripartit no suma, jo aposto per un govern en minoria, monocolor de CIU, deixant al psc-PSOE i a lo que quedi de ERC i ICV a l’oposició, i pactar els projectes i les lleis segons quins amb el psc-PSOE, i uns altres amb ERC.
La gent cada cop té mes clar, que a Catalunya o tripartit o CIU, i per tant tothom que no estigui d’acord amb el tripartit ha de triar CIU.

17 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Jo, encara que pugui semblar contradictori amb les meves idees, després de les últimes eleccions, hagués volgut la sociovergència.
Hagués estat un govern millor del que hi ha ara, amb un president millor i lo més important, que jo crec que enfonsava als socialistes. La més gran visibilitat al govern l'hagués tingut ciu ,tenint la presidència i jo crec que en les següents eleccions els socialistes s'haguessin acabat d'enfonsar, que ja ho estaven. CiU no s'hagués desgastat massa, de governar ja en sabeu, i a més haguéssiu mantingut als pocs bons dels socialistes, com el conseller Castells, i ERC a l'oposició hagués tingut altra vegada camp per créixer. Però els molt rucs els van llençar el flotador quan ja els entrava l'aigua pel nas... una llàstima, seran uns anys perduts per no res i que no crec que enforteixin Catalunya ni el nacinalisme.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Home del sac no estan malament les teves conclusions, però jo a les anteriors eleccions hagués apostat per un pacte CIU-ERC era el pacte mes natural i el que crec que la gent catalanista reclamava.
Ara ja no ho tinc tant clar, però no veig tampoc la sociovergencia.
El millor seria una victòria contundent de CIU i que no necessitéssim a ningú.
Una cosa està clara, mai entregarem la presidència de Catalunya a un partit espanyolista

jo ha dit...

Abans qu'els purguin ben purgats.

Josep (sl) ha dit...

Jo és què opino que la sociovergència és un invent del PSC i de la seva premsa afí per dir als seus socis; sou prescindibles.

Josep (sl) ha dit...

T'ofereixo una trascripció literal del calbot de la www.fco.cat sobre la sociovergència que coincideix amb les meves opinions.

La gran proposta d'Unió Democràtica en aquest darrer congrés ha estat reivindicar la dita sociovergència. És a dir, la coalició entre CiU i el PSC. Duran i Lleida, reelegit de nou president del partit que lidera des del 1987, va desgranar tot de motius per justificar-se.
L'opció descarta, com a prioritats, governar sols o fer-ho amb Esquerra. El problema, però, continua sent el mateix. Si CiU guanya amb prou marge, ni caldrà la coalició amb el PSC ni els socialistes l'acceptaran. Si guanya el PSC, qui no voldrà serà CDC. Acceptaria Duran ser conseller de Montilla?

Efrem ha dit...

Jo penso que tan CiU com Esquerra son uns venuts a Espanya. O són tan curts que no s'adonen que l'enemic de Catalunya és espanya, o són directament col·laboracionistes de l'opressor, traïdors. Jo he perdut tota esperança en la classe política actual, són uns covards que no tenen ni el valor democràtic suficient per fer un referèndum, no es creuen la seva nació. Han renunciat als principis de fermesa, unió i pedagogia. Els únics necessaris per a la independència. De CiU ja m'ho sabia, però d'esquerra no m'ho esperava.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Efrem, entenc per la teva joventut que t’agradi ser mes radical en els plantejaments, però t’agradi o no , estem sotmesos a unes regles democràtiques que poc a poc haurem d’anar canviant, per a poder arribar a proposar amb totes les garanties de la llei un referèndum per la independència de Catalunya, però pensa que quant el puguem proposar, s’ha de guanyar, perquè si llavors perdem no podrem tornar a parlar d’independència durant molt de temps.
Per altra banda, CIU no ha estat covard en els seus plantejaments, hem anat evolucionant amb la societat i amb el temps, i Catalunya des de el punt de vista de consciència nacional i de competències va anant avançant paset a paset, lentament es cert, però avançant. I mai, mai vam entregar la presidència de Catalunya a cap partit espanyolista,. I mai en 23 anys va haver cap conseller de la Generalitat que no fos nacionalista.
Per el contrari ERC per dos cops s’ha passat pel folre els resultats electorals i va entregar la presidència al psc-PSOE. Amb Maragall encara es podia entendre, però amb Montilla??.
Mai CIU traicionarà a Catalunya, potser no anirem tan ràpid com a tu t’agradaria, però el nostre objectiu està molt clar i es que el poble de Catalunya pugui tenir el dret de decidir, i nosaltres evidentment apostem per la sobirania nacional de Catalunya

Josep Miquel Llop ha dit...

Quim,no dubto de que CiU guanyarà les properes autonòmiques, ja que les de 1 de novembre de 2006, ja va anar per poc, i el que va succeir posteriorment, ja sigui la deixadesa de Zapatero en matèria d'inversió, mala gestió en el terreny de les infraestructures, tripartit inestable... dubto que als catalans ens quedin les ganes de tornar a ensopegar en la mateixa pedra.
D'altra banda, comentar també que hi ha hagut moments que CiU ha donat l'impressió de fer un doble discurs un a casa i l'altre a Madrid, i que en els primers anys de Pujol semblava que Catalunya acabava a Moncada i Reixach.

Efrem ha dit...

Amb totes les garanties de quina llei? Perquè des del punt de vista democràtic un referèndum és el més legal que hi ha. I si hem d'esperar a que espanya ens doni garanties de llei anem servits. Estic d'acord amb que l'hem de guanyar, quan el fem. Però no crec que hagim d'esperar a estar-ne del tot segurs per fer-lo, sinó potser no el farem mai, si es fa i es perd, ja s'haura fet un primer pas i es tindran unes noves referències a partir de les quals treballar. I ara es pot fer. Només cal que Convergència i esquerra siguin fidels als anhels del poble que els ha votat.

Efrem ha dit...

Amb totes les garanties de quina llei? Perquè des del punt de vista democràtic un referèndum és el més legal que hi ha. I si hem d'esperar a que espanya ens doni garanties de llei anem servits. Estic d'acord amb que l'hem de guanyar, quan el fem. Però no crec que hagim d'esperar a estar-ne del tot segurs per fer-lo, sinó potser no el farem mai, si es fa i es perd, ja s'haura fet un primer pas i es tindran unes noves referències a partir de les quals treballar. I ara es pot fer. Només cal que Convergència i esquerra siguin fidels als anhels del poble que els ha votat.

Anònim ha dit...

Sr.Amoros, jo he sigut votant de ciu i li dic que el millor pacte posible per catalunya, tarragona i espanya es Ciu-PP, si fa memoria veure que quan millor ha estat catalunya de inversions ha sigut amb el pp, quan mes tranquil ha manat pujol a la generalita ha sigut amb el suport "disimulat" del pp, i a Tarragona igual ciu pp ha sigut el millor manda posible

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Josep Miquel llop, gràcies pel teu comentari, CIU no ha fet doble discurs a Madrid, però sempre que no hi ha hagut majoria absoluta, CIU ha fet valdre el seu suport evidentment a canvi de contraprestacions per a Catalunya, I a l’hora de passar balanç tothom sabia el que s’havia aconseguit.

Efrem, hi ha coses que no les podem fer encara que ens agrades fer-les, perquè existeix una legalitat vigent( a l’estat espanyol, al qual estem sotmesos),i que no ens podem saltar, no podem anar en contra de la constitución espanyola i convocar de manera unilateral un referèndum perquè simplement no es contempla actualment, i cas de fer-ho l’estat podria prendre represàlies, i crear una situació conflictiva que acabaria segur malament per Catalunya. Ja veurem que passarà si el TC retalla l’estatut aprovat en plebiscit pels catalans, i quin marge de maniobra ens quedarà.
De tota manera tot arribarà, i avui està molt més a prop la independència que abans, perquè cada cop a Catalunya existeix més consciència nacional, i cada cop guanyen mes força les idees sobiranistes.
Arribarà el dia que es podrà plantejar el referèndum per l’autodeterminació de Catalunya, i aquest dia no està pas tan lluny.

Anònim CIU ha governat a Catalunya en coalició amb ERC primer, en solitari amb majoria absoluta després, i també en minoria amb el suport del PP, No reneguem de cap dels pactes que vam fer de govern. Al mateix temps que a l’estat, CIU a donat suport a UCD, PSOE i PP, sempre amb les forces guanyadores de les eleccions, cada pacte ha tingut les seves coses positives i també negatives, però en general el bagatge ha estat força positiu per Catalunya, però el que si es cert, es que el pacte amb el PP, tot i que va ésser positiu, va tenir un cost electoral importantíssim, el mateix cost electoral que tindrà ERC amb el seu suport a Montilla, encara que amb una diferencia important CIU mai va donar la Generalitat a cap partit espanyolista i ERC sí.

Efrem ha dit...

Però de veritat creus que es podrà fer un referèndum sense que les espanyes s'estripin tots els vestits...? Només cal fer un repàs per sobre de la història política per veure com els espanyols han tractat a tots els catalans que han confiat en ells de la manera més mesquina. Si volem ser lliures no podem esperar a que qui ens vol empresonats ens tregui de la gàbia. La llibertat l'hem de prendre basant-nos en els drets inalienables de tot poble. En la dignitat humana. I Espanya la liarà, oi tant. Per això els nostres representants polítics han de teixir forts lligams internacionals amb tots els països possibles, a més d'unió, fermesa i pedagogia és molt important que forjem una diplomàcia intel·ligent que s'encarregui d'establir la base del suport internacional a la nostra causa.

Però no podem intentar canviar espanya, ni esperar que canvii, l'hem de combatre i exigir el que és nostre, tenim prou força i més que en tindrem i que en podriem tenir si canviem el xip i ens ho creiem de veritat.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Efrem, estic d’acord amb tu, “quan dius La llibertat l'hem de prendre basant-nos en els drets inalienables de tot poble. En la dignitat humana”. Però no pot ser a qualsevol preu, ha de ser per la via pacífica i amb un suport internacional, que legitimaria la nostra causa Però per poder tenir força a les institucions internacionals, i poder canviar les coses, a Catalunya ha de governar un partit nacionalista fort i que obtingui un gran suport electoral, no pot haver el psc-PSOE al front fel govern de Catalunya, perquè aquest es evident que està sotmès a la disciplina del PSOE i per tant d’Espanya. I avui per avui l’únic partit que pot aconseguir això, i que mai entregarà el govern de Catalunya a cap partit espanyol, l’únic partit que pot aconseguir influir en les institucions internacionals amb seriositat i rigor, i des de la força que li donen els vots, aquest només es CIU.
Amb un govern nacionalista encapçalat per Artur Mas, la sobirania nacional de Catalunya es possible, de manera pacífica, i amb el recolzament de la gent de Catalunya.
Catalunya ha d’ésser el que els catalans vulguin, i els catalans tenim el legítim dret de decidir el nostre futur.

Efrem ha dit...

Estem d'acord. Però jo no n'estic tan segur que convergència I UNIÓ camini cap a la independència. Després d'una vintena d'anys governant i ni tansols han plantejat el debat, això és el que em preocupa. Que a can convergent sembla que qui dia passa any empeny i prou, endrapar i anar tirant. I això és el que no pot passar, aquest estancament de no fer el següent pas. Unió és un llast que cada cop restarà més vots al partit. Només busquen entendre's amb el soci espanyol per repartir-se el pastís dels diners. No volen mantenir cap catalanitat, sinó el franquisme de la Lliga, la poltrona dels senyorets gràcies al vot del poble treballador que realment creu en ell, en la seva nació que dista de la dels apoltronats, perquè és quelcom més que els diners. Jugar amb les emocions de la gent per després dir que tot és molt difícil i que la culpa és nostra perquè no caiem bé (a sobre!) perquè som radicals. Ja et dic, veig una gran falta de voluntat al partit que defenses. Estic d'acord amb tu amb el que dius d'Esquerra, però l'única alternativa és que CiU aposti d'una vegada per totes per l'opció sobiranista, que surti de l'ambigüitat on navega. Perquè Pujol va fer coses molt bé, però no va apostar per aquesta opció i sempre va creure en una Catalunya integrada dins espanya.

Convergència i Unió va pactar la retallada de l'estatut amb el PSOE a canvi de tenir poder i governar a Catalunya. El resultat va ser la insubmissió de Montilla al PSOE pactant altre cop amb el partit dels maldecaps a ZP, Esquerra. Resultat: Estatut retallat i els catalans que confiaven en espanya (ciu) un cop més a l'estacada. I aquestes jugadetes em recorden massa als que es deien catalanistes però lluitaven amb el bàndol feixista espanyolista, a la Lliga; això pel que fa a Mas. Pel que fa a Duran i Lleida, és el mateix però menys maquillat. Pel que fa a Esquerra, són uns ineptes, uns inútils que no saben fer política i que han fet president del país un espanyolista.

La cosa està txunga... Cal que tots plegats s'ho creguin i s'arromanguin, perquè el suport popular es va veure en la mani de l'estatut.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Efrem, llavors la situació si es tal com tu dius està xunga, perquè malgrat que CDC al seu congrés s’ha declarat obertament sobiranista, tal qual sense embuts, però tu no t’ho creus, i ERC ha renunciat als seus ideals mentre estava a l’oposició, per entregar el poder a Montilla i apoltronar-se al poder.
Llavors que queda?.
Crec que hem de ser valents i nosaltres malgrat totes les teves dubtes, i tota la tebiesa durant els anys que vam governar, encara que a pas de tortuga vam anant avançant en les nostres reivindicacions nacionals, paset a paset, ERC fa 5 anys que està al govern i no ha estat capaç de avançar ni un pam més del que s’havia avançat amb CIU.
Mira potser el restar CIU a l’oposició ha servit per treure’s la son de les orelles i ser molt més valents en els nostres posicionaments, i mira desenganyat, l’única força política que treballarà per la sobirania de Catalunya serà CIU.

PD, m’agrada el debat que estem tenint. serveix per mostrar les nostres inquietuds i posicionaments.

Efrem ha dit...

Espero que CIU no sigui la única força que treballi per la sobirania, espero que se n'hi sumin més. Caldrà veure que passa amb la sentència de l'estatut i com els partits catalans responen si ens el tomben. Si el tomben tindran una altra oportunitat clara on fer país. Jo crec que si tot segueix igual a les properes eleccions votaré algun partit independentista minoritari, amb l'esperança que alguna cosa canvïi amb el temps. Només votaré CiU o ERC si CiU assegura tirar endavant un referèndum per l'autodeterminació.