dissabte, 27 de setembre de 2008

Tota una vida


L’altre dia llegint un post dedicat als pares al bloc Waipueduca, http://waipueduca.blogspot.com/2008/09/envejecer.html, titulat "quizas tus padres eran tus hèroes" em va fer pensar en els meus.

Els meus pares, que evidentment van viure una guerra, i després una postguerra molt difícil, van contreure matrimoni l’any 1950 i van tenir 5 fills i a tots 5 ens van donar una educació i uns estudis, a tots ens van pagar una carrera universitària, excepte al petit, que no va voler estudiar i va voler aprendre un ofici.
La nostra infantesa i adolescència va ésser molt feliç, i recordo gratament aquella etapa de la meva vida.

Ara tots dos que ja son octogenaris, i que encara son autònoms i autosuficients, necessiten més que mai del nostre suport i carinyo, ells ens ho van donar tot quant érem petits, insolvents i immadurs, i ara en justa correspondència els hem d’ajudar i donar tot el nostre afecte ara que son fràgils i grans.
Potser no els he dit mai tots els sentiments que tinc d’ells, tot el que me’ls estimo, Potser els hi hauria de dir més sovint “papa i mama us estimo,” ja sé que ells això ja ho saben, però a partir d’ara miraré de dir-ho més sovint.
potser ara que la hipoacusia del meu pare es mes severa, i jo perdo la paciència massa sovint perquè li explico les coses, i n’entén unes altres, hauré de procurar no posar-me nerviós i donar-li abraçades amb freqüència, perquè... quant fa que no li dono una abraçada al meu pare?.... i a la meva mare?, ella sempre pendent en tot moment de tot, que tots estiguem a gust, i molts cops no he estat capaç de agrair-li prou.

La veritat es que tinc molta sort de tenir els pares que tinc, i com que sé que el meu pare llegeix aquest bloc, aprofito per dir que n’estic molt orgullós d’ells, i que els hi demano disculpes perquè molt sovint no tinc prou paciència i no els escolto prou. Miraré d'arreglar-ho

Aquest post, papa i mama està dedicat a vosaltres, us estimo. I tota la família volem disfrutar de la vostra presència tot el temps que sigui possible. I que ho pugui ser per molts anys.

9 comentaris:

Cesc ha dit...

En una societat com la nostra, la família és un dels pilars que la sustenta i que més s'ha de protegir.

Gràcies a Déu tinc una relació inmillorable amb els meus pares als qui de sempre els he pogut explicar tot.

Abraçar-los és quelcom que s'ha de fer sempre que es pugui.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Tens tota la raó Cesc.
Hi han gestos que ja els donem per fets, o que es donen per sabuts, i que no costa rés de realitzar-los perquè certifica que veritablement estas allà quant fas falta.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

m'acaba de trucar la meva mare, acaben de llegir el post i s'han emocionat molt, diu que tant ella com el meu pare han plorat molt al llegir-ho. No era la meva intenció fer-los plorar.
per cert, crec que no els he presentat, el papa es diu Joaquim, i la mama yvonne.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Eloi Menasanch ha dit...

Quim estic segur que encara que no els hi diguem prou sovint, ja ho saben i ho pensen, forma part dels encadenats generacionals; no expressar sovint els sentiments es repeteix generació rere generació, n'estic absolutament convençut. Tanmateix si ja han llegit el post doncs...

De fet, també estic totalment convençut que, no només en el cercle familiar, es digués amb més freqüència la paraula "t'estimo" plena de sentiment el món seria ara més humà.

Salutacions Quim!!!

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Gràcies Eloi. tens raó en tot el que has escrit al teu comentari.

elracodemataro.blogspot.com ha dit...

Hola Quim, voldries ser el representant territorial dels 10.000 a Tarragona? http://deumil.cat/



David
selescatmaresme@gmail.com

Índia ha dit...

Quim, felicitats per tenir uns pares a qui estimes i t'estimen tant! I, malgrat que és cert que hi ha coses que no cal dir-les, sempre et fa una miqueta més feliç un "t'estimo" o un petó d'algú a qui estimes. Perquè no regalar un petit moment de felicitat...?

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

David, gràcies per l'oferiment, però ara ja vaig prou atabalat de feina.Però teniu totes les meves simpaties
India sempre que puc ho faig amb els que estimo, però de vegades hi ha moments que tens baixades d'humor i sembla que no tinguis ganes.