diumenge, 13 de juliol de 2008

Mai hem perdut la centralitat, i volem la sobirania nacional de Catalunya


CDC es un partit amb clara vocació de govern, durant 23 anys va gaudir de la confiança dels ciutadans de Catalunya i amb Jordi Pujol al capdavant va liderar un projecte nacional pel nostre país avançant amb pas ferm en temes com la consciència nacional, la llengua, ensenyament, sanitat, etc.
Un cop esgotat l’estatut de SAU de 1978, i donat l’incompliment per part de l’estat del desplegament del nou, en quant a finançament econòmic, la no publicació de les balances fiscals, la manca d’inversions en infrastructures, i la invasió de competències estatutàries per part del govern, així com les campanyes mediàtiques en contra de Catalunya, calia una resposta a la nova situació actual, i adaptar el missatge del nostre partit als nous temps i els nous reptes.
Sense perdre la centralitat que sempre ha caracteritzat a CDC, aquest darrer congrés ha resolt “assumint la concepció d’estat modern del segle XXI, Convergència renova el seu compromís perquè Catalunya esdevingui una nació lliure i sobirana a l’Europa del segle XXI”
“Convergència no renuncia a cap escenari polític de futur per a Catalunya, i per això ratifica un cop més el dret del poble català a l’exercici del dret a l’autodeterminació”.En la mesura que el nou Estatut reconeix que els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya, CDC promourà al Parlament l’exercici del dret a decidir, sense cap més límit que la voluntat democràtica expressada lliurement i en pau del poble català”.

Per tant queda clar que Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui, som conscients que aquesta resolució aprovada al congrés de CDC, com sempre tindrà reaccions en contra dels partits espanyolistes PSOE i PP dient que hem radicalitzat el nostre missatge, i també per part de ERC, que dirà que seguim essent ambigus i tebis en les nostres reivindicacions.

Però cal ressaltar que CDC, com a partit nacionalista que es, ha obert definitivament la porta de la casa gran, a tots els catalanistes , perquè és des de el lideratge d’un partit que es i vol seguir essent el referent nacionalista i sobiranista , i amb vocació de govern, i centrat, com veritablement es poden aconseguir tots els objectius fixats.
El full de ruta de CDC ja el tenim fixat, ara cal navegar amb fermesa cap l’objectiu final.

10 comentaris:

Assur ha dit...

Em sembla que finalment, ja era hora de que aquesta qüestió es digués d'una manera clara.

Joan Arnera ha dit...

Benvolgut Quim,

Jo, amb franquesa, em penso que dir això i no dir res és el mateix. Em sembla que ja no es tracta de dir que en el futur Catalunya podra... blablabla, sinó que es tracta de dir que ara, ja, en aquest moment, tenim un objjctiu i aquest objectiu és la sobirania plena. I cal que comencem a treballar.
Em temo que no és això el què s'ha dit al congrés de Convergència, company. Tant de bo m'equivoqui.

Ah, felicitats pel bloc, em sembla que no el tenia controlat, hi he arribat a través d'un comentari que vas fer al meu. T'afegeixo als enllaços i al bloglines, de manera que... ens llegim!

Salut!

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Gràcies per entrar al meu bloc Joan,i gràcies pel link.
Joan, està clar que a tots els sobiranistes (independentistes) ens agradaria anar més enllà en els plantejaments i ésser encara mes valents. Però crec que ja queda prou clara la intenció de CDC, arribar a la sobirania plena per Catalunya. Quant CDC havia sigut tant clara en els seus plantejaments?
A més per poder-ho fer s’ha de fer des de el govern, i només podrem arribar al poder amb plantejaments que puguin ésser assumits per la majoria de ciutadans, hem d’aconseguir una majoria social favorable al sobiranisme de Catalunya.
Aquest cop no hi ha hagut ambiguitat, ni postures tébies, aquest cop s’ha parlat clar.
ERC ha devaluat la paraula independència, perquè tanta il•lusió que havia generat, després al veure a Montilla de president, la paraula s’ha transformat en dependència de ERC dels socialistes.

Congressista 15è. Congrès ha dit...

Sr. Arnera, soc un delegat al Congrès de CDC, de la Ponencia 1, si us plau, llegeixi el text aporvat, una vegada introduïdes les esmenes, no em pogut posar literalment "Estat Propi", però es tal la fermesa, rotundidad i vegades que surt la paraula autodetermnació, nació, plena, dret a decidir sense limits (salvat el democràtic) el poder del Parlament, i el compromis que l'objectiu es la plena sobirania, que es plasmarà en un "full de ruta" a partir de la sentencia del Estatut i que si el perill està en que l'estat espanyol "intenti"desballestar-nos", pendrem la decissió en totes les seves consecuencies.

Amic, crec que em això podrà quedar satisfet. A més s'acordat de deixar-nos de pedagogia, anem per feina i com diu la ultima linea de la ponencia.

ELS DRET NO ES DEMANEN, S'EXIGEIXENT.

Joan Arnera ha dit...

No ho sé, Quim, jo mantinc el dubte. Pel què he llegit a la premsa, no acabo de veure aquest suposat gir catalanista, malgrat algunes de les decisions. I, congressista, celebro la decisió d'abandonar la tonteria de la pedagogia a Espanya (molt bé, això...), però a banda de declaracions (relativament) sobiranitstes, el què cal és un discurs continuat i una política veritablement explícita al respecte.
Jo l'espero amb candeletes, però... són anys i panys de marejar la perdiu, em temo.
Ànims, tanmateix, als sobiranistes de CDC, que tindreu sempre el més absolut dels meus suports.

Eloi Menasanch ha dit...

"CiU vol un pais més lliure i sobirà" Aquestes paraules de Mas són, com sempre, eufemismes per mantenir-se a l'expectativa mentres el votant de CiU no ho reclami amb contundència? a Mas i Convergpencia hi ha certs termes tabú, i que els pronuncïa amb la boca petita.

Salut.

feliu ha dit...

Eloi, el text final de la ponencia, crec que es bastant contunden i explicit, amés es posen terminis, compromisos i causas desencadenants a partir del apartat 7 fins al 9.

Entra a CDC i baixa el tex final aprovat.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Joan, personalment a mi em creen mes dubtes aquells que s'anomenen independentistes i fan president de la Generalitat a Montilla, i que durant 4 anys de tripartit no s'avançat ni un pam més del que s'havia avançat amb CIU.

Feliu, estic molt content i satisfet de la resolució de la ponència, perquè queda molt clar quin es el nostre full de ruta i l'objectiu a assolir.

Eloi, a CDC ho diem ben alt, volem la sobirania nacional de Catalunya, es a dir que Catalunya esdevingui una nació lliure i sobirana, i això no ho diem com tu dius amb la boca petita, ho diem ben fort, i dependrà de la decisió del poble de Catalunya, exercint lliurement el seu dret a decidir.

robsup2007 ha dit...

Hola Quim.
Però bueno home.... ¿Què passa amb tu?? ¿Que no te'n vas de vacances??. Aprofita ja que el bon sol i la platja o el que sigui t'espera home :).
Bé bromes apart, passaré a exposar-te la meva opinió sobre el congrès de CDC.
Sincerament m'ha semblat positiu per varis motius, suposant que el que s'ha aprovat es porti a la pràctica. A destacar:

1- Objectiu: La sobiranía nacional de Catalunya. --> És cap al que s'ha d'avançar, però sense alarmismes, amb polítiques d'informació dirigides a la societat, fent creixer la majoría social que ha de portar al país cap a la plena sobiranía. Ser és el mateix que independència evidentment, però fet pas per pas, no amb misatges tan radicals que fins i tot jo trobo imprudents. És que no existeix cap altre camí, serem catalans o espanyols. No hi ha sortida. Però s'ha d'aconseguir la majoría social, no es pot començar la casa per la teulada.

2- Dret a decidir.--> Els catalans serem el que vulguem ser de forma lliure i democràtica. Arribat el moment s'ha de fer de la manera més amistosa possible amb el govern espanyol, movent-se per la legalitat. No obstant, el més probable serà que s'haurà de saltar la legalitat en algun punt, ja que s'haurà de donar per segut que el govern espanyol no l'acceptarà de cap de les maneres. Però a Catalunya s'haurà de complir la voluntat dels catalans.

3- En cas de que arribat el moment el govern espanyol es neguès a que el poble de catalunya es pronunciés mitjançant un referèndum d'autodeterminació es prendràn mesures amb totes les comsequències. --> Aquí la meva opinió és que, tal i com he dit, si arribat el moment es neguès la lliure expressió i/o opinió dels catalans mitjançant vía referèndum s´hauría d'anar a una proclamació unilateral al parlament.
Però és MOLT IMPORTANT, que abans d'arribar a aquest punt s'hagi treballat dintre la U.E pel reconeixement de Catalunya com a membre de ple dret i dels seus drets com a poble. En altres paraules, primer i davant de tot es sabut que volem constituir-nos com a estat independent però dintre de la U.E, i segon que haurem de buscar la comprensió, recolzament i complicitat d'altres paisos amb la nostra causa. És molt important fer això degut l'aferrisada negativa i pressió per part d'Espanya tant a que ens constituim com a estat independent com al fet de fer front la pressió seva per evitar ser admitits com a membres de ple dret de la unió.
Això són mesures necessaries però també previsores. No obstant, primerament s'hauría d'intentar fer-ho de la millor manera possible amb ells, fent servir el diàleg i la llei fins a les últimes possibilitats. Però si falla això haurem d'estar preparats per prendre altres mesures.

En algun post que vaig deixar per ahi en altre blog, pel fet de dir que arriba l'hora de dir independència o res o independència o independencia!! se'm va acusar de voler anar contra el país. Sembla que aquí s'ha d'explicar tot detalladament. Doncs quan dic això té un significat clar: Serem un país lliure o acavarem completament assimilats. No hi ha cap altre sortida de supervivència nacional, i això és el que vull transmetre amb aquesta expressió.

Altre día exposaré quins són els meus plantejaments, pas per pas. O dit d'altre manera, el full de ruta a seguir segons la meva opinió.

Conclusió: Sense alarmismes socials i anant amb compte, però amb pas ferm cap a la independència (sobiranía) quan hi hagi majoría social. Mentrestant a treballar entre tots de cara la societat catalana envers aquesta línia.
Penso que no heu anat més lluny en aquest congrès del que heu anat, per no crear alarmisme en la vostra base electoral més moderada. Analitzant-lo neutralment, el trobo encertat.

Bé Quim, aquí et deixo la meva reflexió personal.

A veure si actualitzo jo també el meu blog, que fa un més que elt inc abandonat xD.

Un salut

Robert

robsup2007 ha dit...

M'imagino que el punt tercer també tingui significat per casos com la finançament, de que el TC espanyol tombi l'estatut o d'una ofensiva anticatalana suposo (aquesta ja ha començat).
Un salut

Robert