dilluns, 16 de juny de 2008

Psc-PSOE,ERC,ICV ja poden respirar tranquils

Aquest cap de setmana, els tres partits que formen part del govern català estaven pendents del congrés de ERC, i al final tots tres poden respirar tranquils, de moment el govern no perilla. Montilla seguirà de president del pitjor govern que mai ha tingut Catalunya.

Pot respirar tranquil el Montilla, perquè segurament tindrà assegurada la seva presidència al menys fins d’aquí uns mesos ja que des de dissabte si algú en sortirà perdent aquest serà ERC, S’ha imposat el sector oficialista de la E d’en Puigcercós i el seu continuisme del pacte tripartit. Ja veurem que n’opinaran els votants quant sigui el moment.

Pot respirar tranquil ICV, perquè mai amb tant poc recolzament popular hagués somiat en tenir tant de poder, i el que es pitjor mantenir-ho durant 4 anys. ICV sap que en una propera comtessa electoral, pràcticament desapareixeran del mapa polític, saben perfectament que son una força política completament a la baixa, i que tindran veritables problemes de subsistència.

I poden respirar tranquils els càrrecs públics de ERC, ha guanyat el continuisme, malgrat la escridassada dels congressistes de ERC a la presencia de Miquel Iceta portaveu del Psc_PSOE com a convidat al congrés, aquesta escridassada només ha estat un cop d’efecte, o de teatre, ja que els congressistes de ERC han escollit seguir donant suport al govern tripartit, llavors a que es deu aquesta escridassada als seu soci majoritari del govern?.

El congrés de ERC del proppassat dissabte ha parlat clar, Puigcercós es l’home fort del partit i es perfila com a futur candidat de ERC a la presidència de la Generalitat. No ha estat una elecció majoritaria ni indiscutible, aquest cop no s’ha trencat el partit per tercer cop en 20 anys. Tothom a guardat les formes, però sincerament, Ja no val a dir que el primer es Catalunya, ni que tenen les mans netes, ells van possar a un espanyolista de president de Catalunya, i malgrat tot, el seguiran mantenint, per a conservar els seus càrrecs i renunciant als principis i els ideals del que sempre havien fet bandera. Ja no val parlar d’equidistància, ningú se’ls creu .
ERC ha iniciat un procés de decadència que tot just va començar l’any 2003 amb la creació del primer govern tripartit, i que els portarà irremeiablement a l’oposició dura i pura les properes eleccions.

8 comentaris:

robsup2007 ha dit...

Hola Quim.
El resultat del congrès d'ERC era una questió que ja es donava per feta. No hi hauríen gaires camvis.
L'única novetat interesant la representa, tal i com bé dius, que aquest cop no hi ha hagut cap trencament. Però tal i com explico a l'article del meu blog nomès hi havíen dues opcions: o avançar cap a la reconstrucció o cap a l'autodestrucció. Amb en Puigcercós es sap que ERC va cap a l'autodestrucció, perque no es mostra disposat a fer camvis en condicions, sinò a enrocar-se a un tripartit amb el qual no serà mai possible l'avanç cap a la nostra sobiranía nacional. De fet et penjo l'adreça a un article que acavo de llegir fa poc al diari "Avui":
http://www.avui.cat/article/mon_politica/33398/montilla/manifesta/no/senten/socialisme/catala/fort/no/treballi/socialisme/espanyol/fort.html
Els votants el primer tripartit el van aguantar, però després del desenvolupament que havía tingut, el segon es fa força complicat de soportar. La Chacón cridant "Viva España y viva el rey", el Montilla parlant en clau espanyola, en Joan Ferràn parlant de la crosta nacionalista, etc. ¿Com es pot aguantar això?. La situació cada vegada es fa força més complicada.
Jo ja vaig dir que ERC hauría de donar un gir de 180º en la seva línia estratègica per possibilitar la recuperació de la credibilitat i fan justament el contrari.
De tal manera que ¿com puc defensar jo l'actual manera de fer els coses d'ERC?, si és que he de èsser totalment critic per nassos.
I la meva opinió ñes que al congrès de CDC tampoc es produiràn gaires camvis per desgracia. Dependrà de la voluntat de portar-lo a cap malgrat totes les pressions d'UDC i dels regionalistes, que està sent molt forta. Jo la voluntat la veig en CDC, però no a UDC.
La meva opinió personal és que ja va sent hora de que no us deixeu arrossegar per una força que a la pràctica te molt poc de suport i sigueu valents, ja que teniu bons mimbres per tirar endavant (no parlo de cap trencament en sí, sinò de posar les coses clares a UDC, que de ben segur l'acavaríen acceptant, ja que són pocs i ho saben). A mi em fa l'efecte que la masa social d'UDC tambñe és sobiranista com he pogut veure; altre cosa és ja la seva direcció.
Un salut

Robert

robsup2007 ha dit...

http://www.avui.cat/article/mon_politica/
33398/montilla/manifesta/no/senten/
socialisme/catala/fort/no/treballi/
socialisme/espanyol/fort.html

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Gràcies Robert pel teu comentari. Coincideixo amb l'anàlisis que fas.
Tots els catalanistes tindrem cabuda a la casa gran del catalanisme. la fita del nostre poble es la sobirania nacional, i cap aquesta sobirania avançarem amb pas ferm. no dubtis que al proper congrés de CDC, es farà una aposta clara i ferma.

joliu ha dit...

Quim,
Com ja ha dit algú, ERC va començar el congrés amb dos corrents crítics i l'han acabat amb tres... i afageixo: paradoxalment amb una direcció més monocolor que mai.

Si en les darreres eleccions molts militants i simpatitzants es van abstenir per provocar el daltabaix necessari per una renovació de debò, imagina't el que pot passar ara.

ERC pot anar perdent les eleccions que vulgui, però Catalunya ja no es pot permetre donar més victòries al sociatisme, i la solució passa per la voravia de la Casa Gran. Convergència ha de saber afinar el seu discurs i redactar una invitació que tregui a tota aquesta massa abstencionista del carrer. No és gens fàcil, però ho ha de fer. No tenim altra sortida.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Joliu, l'experiència patètica de ERC al llarg d'aquests 4 anys ens ha tret la son de les orelles als convergents. Mai en 23 anys de govern vam donar conselleries a cap partit no catalanista.
Ara, estar 4 anys a l'oposició per culpa d'un partit anomenat independentista, però que ha perdut tota credibilitat, ens farà ser l'unic referent nacionalista a Catalunya, i els únics que amb pas ferm defensarem la sobirania nacional.

Anònim ha dit...

Aquets dies un grup de gent t'em trovat a faltar dons pensem que encara queda 1 mes.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Anònim, la veritat es que tinc ganes que arribi aquest juliol i que el partit surti reforçat, unit i amb força per poder afrontar les properes eleccions amb plenes garanties , ja que en aquests moments som l’únic referent sobiranista que queda al nostre país i no els podem decebre.
Estic segur que a les properes eleccions al parlament de Catalunya recuperarem el vot que ens va marxar degut als cants de sirena independentistes de ERC, però que al final ni eren sirenes, ni eren independentistes eren del PSOE disfressats amb una estelada.
Així que només queda la casa gran del catalanisme que pugui aglutinar tota la gent que en aquests moments es troben orfes, i que necessiten creure en nosaltres. El proper congrés de CDC servirà per defensar sense pors ni tremolors de cames la sobirania nacional del nostre poble. I evidentment sempre que hi ha un congrés, forçosament s’han de renovar els càrrecs als comitès locals, per tant la meva presidència a Tarragona, després de 4 anys arriba a la seva fí.
Però ni estic desaparegut ni desapareixeré, simplement que circumstàncies familiars m’han obligat a que la meva atenció estigui en aquests moments dedicada a un altre cantó.

Anònim ha dit...

Quim, estic agraït i content pel teu comentari, llàstima que no tothom sigui igual, m'encanta que diguis que no desaparexeràs. Sento molt l'etapa familiar que està passant, ànim i ja ens retrovarem.