diumenge, 25 de maig de 2008

Benach veu "indispensable" que ERC s'apropi a CiU


Ja hi tornem a ser, tots els candidats de ERC a la direcció del partit, diuen que s’han d’acostar a CIU, però no deixar ni el tripartit ni el govern. En Benach diu " es de sentit comú que ERC s'apropi a CIU".
Com es menja això?, ja tornem de nou a fer creure que ERC es un partit equidistant?.
No sé que passarà al proper congrés de ERC, ni tampoc sé com acabarà el pacte del govern tripartit un cop realitzat el congrés de ERC. Segurament tot quedarà igual, i simplement serà un cop d’efecte per ERC amb Puigcercós assolint el poder del partit, amb plena sintonia amb el PSC i Montilla.
La candidatura de Bertran es una maniobra del propi Puigcercós per dividir a les altres alternatives. ( segurament Bertran a la curta o la llarga tindrà un càrrec d’agraïment).

Però hi ha una cosa clara, una cosa es el que els líders del partit puguin decidir, i una altra cosa es que això que decideixin coincideixi amb la massa social i els votants. Està clar que en un congrés pots tenir el recolzament dels congressistes, que son una representació de la militància, però la militància no et fa guanyar unes eleccions al país. Unes eleccions no es guanyen només amb els vots dels militants, se suposa que aquests vots ja els tens, es guanyen amb els vots dels ciutadans que no estan compromesos amb cap força política i que lliurement trien l’opció que els hi atrau més, i no sembla que ERC de la ma del Tripartit i Montilla, sigui prou atractiva pels ciutadans, de fet d’ençà la constitució del primer tripartit ERC ha anat perdent suport popular en totes i cadascuna de les eleccions que s’han realitzat.

Ara tots els candidats a la presidència i secretaria general de ERC proclamen que ERC ha de fer un acostament a CIU, però no expliquen com ha d’ésser aquest acostament, i tampoc diuen que s’ha de finiquitar el tripartit. D’això se’n diu marejar la perdiu, no es pot de nou, jugar al joc de la equidistància, quant aquesta equidistància es resumeix en, allà on sumem fem tripartit per apartar a CIU. Aquesta tàctica no els hi ha funcionat, es pensaven que així CIU desapareixeria i no ha estat així. I qui ho està pagant electoralment es ERC i no el PSC. I malgrat tot, malgrat tots els intents que han fet d’apartar a CIU dels diferents governs , CIU ha aguantat el cop, i es manté forta i essent la primera força política al Parlament de Catalunya.
Sr Benach i altres candidats, si tal com diu “es de sentit comú que ERC s’apropi a CIU”, sigueu clars, no enganyeu a la militància. Per fer efectiu el que dieu, només hi ha una solució, i aquesta passa per sumar els diputats de ERC als de CIU i constituir una nova majoria a Catalunya, tot el demés son excuses per amagar el gran fracàs que ha estat per ERC el seu suport a Montilla.

7 comentaris:

Joan Güell i Serra ha dit...

El problema de les inchorències en les declaracions dels dirigents d'ERC és que el cor els hi va cap a un costat i la butxaca cap a un altre... però estic segur que la militància d'ERC els posarà al seu lloc!
Pel bé del país més val que sigui així.

joan ha dit...

d'acord amb Joan Guell,

Jo crec que el hi tidrian que fer una inspaecci fiscal als Dirigents de ERc y tambe als de IU.

Cesc ha dit...

Francament m'agradaria un front comú consistent en ERC + CiU.

Tenint en compte que CiU ja no representa el nacionalisme conservador (accepta Quim que un dia foreu una força de centre-dreta) sinó un nacionalisme equidistant entre l'esquerra i la dreta que aboga per l'autodeterminació i que ERC representa una socialdemocràcia moderada (Puigcercós ha reivindicat el liberalisme de Tony Blair!) són molts més els punts que us uneixen que no pas que us separen.

El ventall polític de Catalunya guanyaria en coherència: PSOE, un partit d'esquerres que creu en Catalunya i Espanya; PP, un partit de centre-dreta que creu en Catalunya i Espanya i "ERCiU" partit independentista no posicionat en l'eix esquerra-dreta.

Ara per ara crec que ja res us separa d'ERC. Potser m'equivoco, si és així agraïria un aclariment.

Una abraçada.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Quina mania tens Cesc de posar en el mateix sac a ERC i CIU.
Mira CIU es un partit catalanista, que durant molts anys ha estat partit de govern a Catalunya i que ha intentat ésser el pal de paller del catalanisme.
I es un partit que amb pols ferm vol avançar cap el sobiranisme de Catalunya, sempre respectant la decisió sobirana del poble de Catalunya, on hi caben tots els posicionaments, per tant a Catalunya conviuen ciutadans que volen la independència de Catalunya, uns altres que se senten catalanistes però volen pertànyer a un estat federal amb Espanya, i d’altres com tu que se senten espanyols dins d’un estat anomenat “plural”.
Sempre hem dit que Catalunya serà el que els ciutadans del nostre país vulguin que sigui, i CDC, en aquest cas CIU vol ésser l’eina vertebradora del futur del nostre país. A la casa gran del catalanisme caben tots els que es sentin catalans.
ERC es un partit anomenat independentista, que sempre ha tingut resultats electorals bastants discrets, tret de les dos darreres convocatòries electorals al Parlament de Catalunya, que malgrat haver assolit menys de la meitat de diputats que CIU a tingut unes cotes de poder de la ma del psc-psoe que mai hagués pensat que podria haver assolit. I ara es plantegen davant de la davallada electoral que preveuen, donar un gir copernicà a la seva estratègia política.
No es el mateix Cesc, ERC i CIU no som el mateix, però certament es més fàcil que porguem arribar a acords amb ERC que no pas amb el PP, si es que es cert el que diuen els seus líders abans del congrés de ERC
Cesc nosaltres no ens hem bellugat de lloc, ens refermem en el nostre nacionalisme, sempre ens hem anomenat nacionalistes, i per un partit nacionalista la fita final es la sobirania nacional.

Oriol ha dit...

Quim, al meu bloc parlo del mateix. Fa una setmana mes o menys vaig fer una carta al diari on em queixava de que ja n'hi ha prou de que el PSOE es rigui de nosaltres, i que això només podia acabar amb que ERC i CiU comencina fer política junts. Hi ha gent que ho diu fa molt de temps ja, però de moment no ha estat possible. Espero que després dels congressos, les coses canviin, i a le sproperes eleccions al Parlament les coses acabin molt diferent a com estan ara.

Josep (sl) ha dit...

Per desgràcia fins ara cada cop què a ERC ha parlat d'equidistància ha acabat amb un socialista al govern. Tot i dessitjar què així sigui i hagi un apropament real entre els 2 partits, mantindré el meu escepticisme fins al dia després de qualsevol acord entre les 2 formacions.

Artur ha dit...

El que passa és que els antics votants de CiU, que fa uns anys van decantar-se per ERC han quedat farts de tanta hipocresia i, com és obvi, ERC perd bous i esquelles a cada votació. Per salvar el vaixell que s'enfonsa no els queda més remei que canviar de bandera, però el millor, francament és que s'ensorrin del tot: les lleis del mercat són inexorables i si el producte que vens és defectuós o enganyes, el comprador canviarà de botiga: és inútil canviar el rètol!