dimarts, 25 de març de 2008

Temps de canvis:


S’acosten els congressos dels dos partits polítics que tenen com a referent i eix fonamental el catalanisme polític. Al juny farà el seu congrés ERC i al Juliol ho farà CDC.
Sembla que venen temps de canvis per lo que respecte a les seves estratègies en ambdues formacions polítiques. Està clar que els resultats de les darreres eleccions generals, no han satisfet les perspectives d’ambdós partits i han obert velles ferides, que estaven latents, i que ara de nou han aflorat, així a ERC es evident el divorci entre Carod i Puigcercós, i sonen amb força les corrents critiques de EI de l’Uriel Bertran i la de Reagrupament Cat d’en Carretero. Això farà que el seu congrés sigui mogudet, ells diuen que hi haurà debat d’idees, però està clar que si no es volen convertir de nou en un partit polític residual i testimonial, molt hauran de replantejar els seus objectius, de cara a la pròpia existència com a partit, i també s'hauran de replantejar el manteniment o no del seu suport a Montilla com a president, que a la fì es el que ha provocat la gran davallada en vots i en suport popular de ERC. D’entrada en Carod ha anunciat que no es tornarà a presentar com a president del partit, però si que vol aspirar a ésser el candidat de ERC a la presidència de la Generalitat.
A CDC malgrat que els resultats no han estat dolents, CIU no ha pujat el que en un principi ens esperàvem, no hem estat capaços de recuperar els 5 diputats que vam perdre fa 5 anys a favor de ERC i que ara han anat a parar al PSOE. Això ha fet de nou que aflorin les veus critiques que aposten per desfederar-nos de UDC, i apostar d’una vegada per totes per el sobiranisme sense cap tipus de complexes.
Tot sembla indicar que CDC elaborarà una ponència on el dret a decidir serà l’eix fonamental del nostre projecte polític que vol refundar CDC, segons ha explicat avui Francesc Homs, que es qui dirigeix la ponència de la refundació, en consonància amb els eixos fonamentals explicats per Artur Mas el mes de Novembre quant va presentar la casa gran del catalanisme.

Els dos principals partits catalanistes no poden estar contínuament llençant-se els trastos pel cap, això no fa sinó afeblir les dues forces polítiques, ja que l’electorat no entén aquest enfrontament entre dos partits germans i cada cop es més evident l’augment de l’abstenció, això només serveix per engreixar als partits espanyols que veuen amb complaença, que no som capaços de posar-nos d’acord. Haurem de reflexionar tots plegats i un bon moment per a fer-ho poden ser els nostres respectius congresos

S’acosten doncs moments interessants en ambdós partits, tant de bo que veritablement els dos congressos serveixin per establir ponts entre els dos partits catalanistes, que necessàriament estant condemnats a entendres, Necessitem posar el comptador a Zero en les relacions d’ambdós partits, i parlant i sumant esforços , es poden arribar a acords que serveixin per tirar endavant un projecte comú en aquest gran país que es Catalunya.




4 comentaris:

feliu ha dit...

Quim, esmentes els desencis de no haver recuperat els 5 diputats, cert, però no sè perqué insisteixes en "relligar" a Unió, crec que aquesta ha estat un dels erros de CDC, volguer posar-se a bé amb Unió, quan al dirigents d'aquest partit (no els votanst) nomès l'interesent els càrrecs i prou, per això es fa el dur, penso que els esforços de CDC tenen que anar, com molt bé exposes, a rellençar un missatge als catalananistas, o ens agrupem electoralment front als espanyolistes o dividits, ens fotran sempre.
S'ha de deixar estar als dirigents o cupules tant d'Unió com d'ERC, i anar a pels votants d'aquests partits, el dirigents que realment siguin catalanistes i la seua preferencia sigui Catalunya, ja s'agruparan entorn a la Casa Gran.
No volguem fer les "paus" amb el qui sempre volen "guerra" perqué els hi convè i CDC sempre a de pagar el preu.
En quan al PSC, més del mateix, deixem estar als "bonos" (més aviat malos) i montillas que tinguin dins la federació i anem a una politica que atraigui la part catalanista d'aquesta esquerra. Penso que primer ha de ser el catalanisme de Catalunya, que és la nostre nació (avui en perill, desprès és la gestió d'aquest pais i si es pot governar amb les idees lliberals de CDC millor que millor, però si el poble escull un altre sistema de gestió, dons bé, però Quim, primer el pais i per aixó només i som els catalanistes.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Feliu, estic d'acord amb tu.
hem d'apostar de manera ferma per el nostre dret a decidir, hem d'ajuntar els catalanistes en una casa comuna i gran tothom que s'estimi catalunya com a nació hi te cabuda. ja ni ha prou de fer-se el simpàtic i voler quedar bé amb tothom, dons de vegades hem de saber dir NO. No a que ens segueixin prenen el pel. Catalunya es mereix un govern com cal, un govern catalanista,que defensi veritablement catalunya i als seus ciutadans, i CDC està disposada a encapçalar aquest projecte engrescador, que permetrà de manera clara arribar a la nostra sobirania com a poble.

feliu ha dit...

Quim, el primer no del sobiranistes, ha de ser el NO A BONO. Si el PSOE vol treura "paquet" amb aquest faxenda, s'ha de respondra com cal, i si no ens respecten, doncs llavors som lliures de no deixar pasar ni una llei pel Senat alian-se amb el dimoni (PP) si cal. Amb els cabestros perqué no diguin ni "mu" s'el ha de ensenyar la garrota.

Artur ha dit...

Abans de les eleccions podem parlar de projecte engrescador però el cert és que, ara per ara, el dubte està entre el vot en blanc o votar afirmativament al Sr Bono. Em sembla molt patètic. El gran problema de CiU (millor dit, Unió), és que la gent no entèn el seu tarannà pactista que, en paraules planeres, és vendre's per un plat de llenties. Votar a un dels més anticatalanistes del PSOE és com pactar amb Zaplana. Això cansa molt al simpatitzant i també al militant. Els quadres dirigents cal que ho detectin. Si és massa tard, l'escletxa, com en el Titànic, serà massa gran i l'enfosament irreversible.

Sala Martin deia que no votaria Duran perquè a Duran no li van els liberals. També deia, molt entenimentadament, que el català és sociologicament de Convergència.

No s'han d'oblidar les idees. És important el pragmatisme, però sense caure en prostituir-se.

Cal dir NO al Sr Bono, peti qui peti, encara que CiU no en tregui res. Un partit no pot ser decisiu amb els resultats de CiU. Cal fer autocrítica i determinar el perquè de tot això. Fins que no es posi fil a l'agulla, d'engrescar, res de res.