dimarts, 18 de març de 2008

Hem resistit, ara ens toca créixer.

Aquesta darrera setmana, després de l’aldarull electoral amb l’arrasada del PSOE a Catalunya, i en plenes negociacions d’en Zapatero per a intentar aconseguir una majoria estable, han estat diverses les declaracions dels diferents partits polítics, en les seves particulars valoracions dels resultats, i amb diverses conseqüències immediates en els partits perdedors, així després de la renuncia d’en Llamazares a seguir encapçalant el projecte de IU, i la retirada a un segon pla d’en Zaplana i Acebes al PP, Ens trobem a Catalunya la crisi oberta al sí de ERC per fer-se amb el poder dins del partit, i la convocatòria d’un congrés extraordinari al mes de Juny que servirà per saber si es finiquita o no definitivament el tripartit2, que d’ençà els resultats del 9 M, malgrat els intents dels socialistes de fer-nos veure que no passa rés, realment si que passa, perquè saben que el tripartit penja d’un fil, i que aquest fil està a punt de trencar-se.,

Per altra banda unes declaracions de la Marta Ferrusola dient que no li agradava que el president de Catalunya fos andalús i es digués José , han fet saltar totes les alarmes socials i els socialistes han aprofitat per dir que les seves declaracions eren un tant xenòfobes.
Mireu a mi en Montilla tampoc m’agrada gens, però no perquè sigui andalús i es digui José, sinó perquè encara no he sabut trobar quines virtuts té ni com a president de Catalunya, ni com a polític, perquè ni coneix la llengua pròpia de Catalunya, ni s’expressa correctament ni en català ni en castellà, es un polític mediocre, es passa pel folre cada cop que vol, els manaments del Parlament de Catalunya, i a sobre va perdre de manera estrepitosa les eleccions catalanes. No ha defensat els interessos de Catalunya i segueix al dictat del que se li encomana des de el PSOE. Per tant la seva visió de país que té i el seu projecte es completament diferent del meu. Va ser un mal alcalde de Cornellà, un mediocre president de la diputació de Barcelona, un nul ministre de Industria, i ara un nefast president de Catalunya.

Quina conclusió en trèiem a CIU dels resultats electorals, jo personalment ,estic completament d’acord amb les declaracions d’en Artur Mas quant diu que el nostre objectiu no es resistir sinó créixer. Malgrat la bipolarització en les darreres eleccions, i tot i que ens esperàvem millors resultats per la nostra formació política, hem estat capaços de resistir, per tant ara ens toca créixer, molts ens donaven per morts i no ha estat així, malgrat tot CIU segueix essent el referent nacionalista vàlid i fort per tirar endavant amb el projecte de país, es amb una CIU forta, que Catalunya avançarà,
Hem d’aconseguir ara, aglutinar a tots els catalanistes per poder fer front als intents del PSOE i PP de descatalanitzar Catalunya, CIU seguirà treballant per un projecte enriquidor per el nostre país, perquè els ciutadans i ciutadanes de Catalunya s’ho mereixen, i volem assolir el repte de tornar a liderar ben aviat el nostre país, perquè sabeu ? Catalunya val la pena!!!.

5 comentaris:

Gerard Castells ha dit...

Quim,

- el Congrés d'ERC és ordinari i no extraordinari.

- En un post anterior meu al bloc del Cesc vaig dir que guanyés qui guanyés el govern de la Generalitat es mantindria dins al final de la legislatura. No cal que doneu més corda a Carretero com fins ara ja que s'ha demostrat que ell està a favor d'acabar la legislatura.

- Les declaracions de la Ferrusola tenen una part no de xenòfobs, si no de "de fora vingueren que de casa ens treien" sobre l'status quo de l'establishment polític català.

- Jo també crec que el mínim que se li pot demanar a un president d'un país és que parli bé la seva llengua. Parlar la llengua del país que vols governar no és un mérit, si no quelcom mínim.

- La sortida del Mas dirigint-se als militants desenganyats d'ERC perquè com el fill pròdig tornin a la caseta del pare és un error tàctic del Mas i la seva Casa Gran del catalanisme. La mostra d'indulgència fa reforçar a ERC i tancar files. Amb aquestes explosions de generositat i magnanimitat bizantina no aconseguirà que mesells vinguem a la casa del pare a veure del seu vi i repartir-nos el passa passant-nos el tot dient...

- qualsevol pacte entre CiU i ERC s'ha d'efectuar d'igual a igual, sense mostres de magnanimitat d'un envers la'altre, qui pretengui que hi vagi un o l'altre amb la cua entre cames i l'altre dient "ho veieu, ho veieu...ai és que no se us pot deixar sols" està condemnat al fracàs.

- El nacionalisme ha de canviar de tàctica i aprendre a cohabitar.

- Com és pot dir dle PSC que és una cosa rara a Catalunya treient el 44% de vots?

feliu ha dit...

Gerard, aneu a pastar fang, mira que dir que el nacionalisme a de cohabitar, mira saps quan vaig veura que estaeu ensorrtas,doncs quan vai sentir qe l'Aragonès demanave un lobby per anar a Madrid, mau vaig pensar, aquets estan al fons i arar demanan unitat, quan ERC el que volia era fer desapareixa a CiU. A ERC ni aigua i menys als dirigents actuals, els votants d'ERC, nacinalistes ells, si volen una Catalunya forta i seria davant el espanyolisme, ja saben a qui triar i a qui no.
I si el vostre congres es o no extraordinaria a part qu'ens en fot, el que pasa es que tots els vostres congresos son "extraordinaris".

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Gerard, li diràs congrés ordinari, però a tots els efectes es extraordinari, perquè el resultat electoral us ha obligat a avançar uns quants mesos el congrés de les dates previstes.
Lo de que mantindreu el tripartit fins al final, bé, en tot cas es el vostre problema, si no sabeu llegir els resultats electorals, allà vosaltres, potser al final no caldrà arribar a cap acord amb vosaltres perquè haureu desaparegut, justament el contrari del que preteníeu, que era que desapareguéssim nosaltres.

I home, Gerard venir a donar lliçons de com us hem de tractar, has dit “qualsevol pacte entre CiU i ERC s'ha d'efectuar d'igual a igual, sense mostres de magnanimitat d'un envers la'altre”. Mira Gerard, qualsevol pacte entre CIU i ERC s’haurà de fer en el pes específic que té cada partit, i hores d’ara CIU té 48 diputats a Catalunya i ERC 21, es a dir més del doble, i a Madrid us tripliquem, per tant mai podrà ésser de igual a igual, perquè la força que vosaltres teniu no es la mateixa que la que tenim nosaltres, i per tant no cal que aneu de gallitos, i sigueu una mica més humils, perquè saps una cosa?, el referent Catalanista a Catalunya, tothom ja sap que es CIU,això a vosaltres us podrà agradar més o menys, hi podràs estar més o menys d’acord, però aquesta es la pura realitat. Toqueu de peus a terra i accepteu la realitat, i mira nosaltres ja hem trucat varis cops a la porta de ERC per arribar a acords i sempre ens heu fotut la porta pels nassos, així que..... potser quant vulgueu obrir la porta , igual ja no caldrà que hi entrem.

El Petit ha dit...

Si us plau! Per arribar a alguna cosa, els 2 grans partits catalans INDEPENDENTS de Madrid ens hem d'entendre. La meva mà estesa a ERC. No entenc la tírria d'ERC cap a CiU i fer president a un tío de l'executiva del PSOE que ni tant sols va ser capaç de guanyar les eleccions...i que xapurreja el català. No ho entenc.

Anònim ha dit...

QUE NOS ROBAN EN EL AYUNTAMIENTO Y NO PASA NADA DE NADA, QUE NOS ROBAN el PATRIMONIO DE TODOS

COÑO QUE NOS DESPLUMAN