dimarts, 8 de gener de 2008

Carod acusa CiU de demanar la Generalitat, a canvi del seu suport a ZP


Això ja sembla can pixa, ahir l’ Iceta ens diu que votar CIU es donar un xec en blanc al PP. I avui en Carod, ens diu que CIU demanarà la Generalitat de Catalunya a canvi del seu suport a Zapatero. Diu en Carod que no es poden barrejar les dues coses i que el Govern de Catalunya el decideix el Parlament de Catalunya, oblida però que es poden donar altres majories en el sí del parlament, i per tant seria el propi Parlament de Catalunya qui votaria un nou govern i una nova majoria. Ó es que el Parlament de Catalunya només es ERC?.
Sembla que al tripartit comencen a estar una mica nerviosos, i els hi comencen a tremolar les cames. En Carod ja veu perillar els seus càrrecs de vice-president del govern i també el de secretari general de ERC, i es evident que per tirar pilotes fora ,el millor es com sempre ,atacar de nou a CIU.
Parla de que es impropi de un partit nacionalista plantejar-se les pròximes eleccions com un canvi al govern de Catalunya, i justament ell, ens vol donar lliçons de nacionalisme, una persona que es defineix independentista i que li dóna la presidència de Catalunya a un espanyolista.

Mai CIU hagués fet president a un espanyolista, es més impropi doncs ,el que va fer ERC l’any 2006. Per tant podríem aplicar aquí allò de “qui sembra vents recull tempestes”.
L’inefable Carod abans de donan’s lliçons, hauria de mirar que fa a casa seva, i deixar de dir bajanades, perquè està demostrant amb aquestes paraules, el que ja sabíem, que tenim un vice-president de Catalunya que a més a més es un bocamoll.
Sembla que tant el Sr Iceta ahir, com el Sr Carod avui, estan més preocupats del que farà CIU, que del resultat que puguin obtenir els seus respectius partits polítics, i això vol dir una cosa, CIU malgrat el que diguin està avançant encara més, i serà decisiva, perquè si no fos així ambdós personatges no haurien perdut ni un minut en fer-nos campanya.

Torno a dir el que vaig dir al post d’ahir, CIU no enganya a ningú i té les mans lliures per pactar amb el ZP, en cas que sigui decisiva, les condicions ja se saben, i es evident que alguna cosa haurà de canviar al govern de Catalunya, li agradi o no li agradi al Sr Carod. I que tingui en compta el sr Carod, que si el govern de Catalunya canvia, serà amb els vots dels diputats del Parlament , els mateixos que en el seu moment no van tenir cap rubor en deixar a la llista mes votada a l’oposició.


20 comentaris:

Maria Teresa ha dit...

Quim,
he buscat frases que havia pronunciat Carod en relació a Zapatero i el tripartit i la veritat és que no sembla que sigui un gran exemple de coherència. Així, amb pocs dies de diferència, es podien llegir frases tan significatives com les següents:
- Carod-Rovira acusa a Zapatero de "haber matado" el tripartito con su pacto con CiU.
- Carod descarta dejar el tripartito aunque vote contra el Estatuto y pregunta a Zapatero si seguirá negociando con ERC.

Davant del que podríem anomenar sentit pragmàtic de la política, cal preguntar al senyor Carod: Com gosa criticar a CiU en alguna cosa quan ens han mostrat la "zona fosca" de la negociació política i el sentit mercantil dels vots portat fins a l'últim extrem.

El Petit ha dit...

Quim, si actuem amb intel.ligència ben aviat els podrem deixar en evidència, precisament d'això he fet un post.

26 d'abril de 1988 ha dit...

Bones Quim,

Ques estiguem en boca de tots és bon senyal. Ara ja se'ls comença a veure el llautó a aquesta colla. Sense ànims d'entrar a un espiral euforista, tinc una bona sensació... i és que independentment dels resultats que obtinguem, es generarà un debat que farà trontollar les bases d'un tripartit que s'aguanten per el cadirisme dels dirigents d'ERC.

ës important que no defallim, el camí tot just acaba de començar i s'augura pedregós i molt llarg d'aquí al març...

Joan Güell

Artur ha dit...

Les esquerres tenen un avantatge: facin el que facin, sempre estan ben considerades. Posem per cas la caòtica situació de rodalies a Barcelona. Els treballadors són els més perjudicats però ni UGT ni CCOO obren boca: ni piu. Si hagués passat amb un govern convergent, les manifestacions dels sindicats les haguéssim tingut cada dia. Si vas amb una samarreta del Ché Guevara, ets progre. Si anessis amb una de Margaret Thatcher o de Reagan, series un feixista.

Si el PSC torna a guanyar a Catalunya caldrà plantejar-se un fet: que l'estupidització de la nostra societat ha arribat a límits patològics.

En el fons els culpables de tot són els d'ERC. ERC va guanyar posicions gràcies als desontents de CiU que van votar opcions més radicals. Tanmateix, i tal com passa amb els gabinets jurídics, quan un client canvia d'assessoria és difícil de que torni. Cal un gran esforç. Parlant en termes de políica catalana diria que el repte de CiU és convèncer. Els altres partits ho tenen fàcil: el PP no s'ha d'amoinar perquè no guanyarà mai i la resta (el tristpartit) només han de procurar sumar un diputat més que CiU. L'escalfor de la cadira del poder és molt atractiva. En paraules dels mites de Hollywood diríem que ERC ha caigut al costat fosc. Convergència és el Frodo, la companyia, que ha de destruir l'anell tripartit forjat en els focs de Mordor-Tinell. Si no és així la Comarca catalana perdrà la seva alegria, la seva verdor, la vida.

Josep (sl) ha dit...

Jo preguntaria si després de sortir tant al carrer per protestar per la gestió del PSOE. Per què van amb ells al senat agafats de la mà? O si els seus vots faran gratuïtament president al Zapatero.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Evidentment que això és can pixa. Aquest país està fet un desastre.

El Petit ha dit...

artur, no puc estar més d'acord amb tu, si al capdavant del partit socialista fiques una escombra, els votants socialistes la votaràn. És molt difícil jugar des d'aquesta posició, si CiU és decisiva al Congrés dels Diputats, el tripartit farà aigües. Hem de vèncer i convèncer, 15 diputats al congrés serien decisius.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Mª Teresa, això demostra que en carallot es un bocamoll, espero que la gent d’ERC se’n adonin del que tenen i puguin posar remei, però em sembla que hauran d’esperar una altra davallada electoral per actuar

Joan Güell es evident que quant ens critiquen tant de la dreta com de la esquerra, vol dir que hi som i que tenim força, i que els hi fem por, perquè saben que serem decisius, espero i desitjo que el poble de Catalunya recolzi majoritàriament a CIU, pel que és, pel que ha representat per el país, per la seva gestió al capdavant dels seus 23 anys de govern, i per la injustícia que s’ha comès al parlament de Catalunya arraconant al partit guanyador.

Artur gairebé sempre coincideixo amb el que dius, sempre tan assenyat i sempre dient les veritats com a punys!!!. Es un plaer que entris al meu bloc i em deixis els teus comentaris. Plenament d’acord amb el que dius.
Estic segur que el 9 de març serà l’inici de la fi del govern tripartit 2

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Blas, gràcies per coincidir amb mi. Ja saps que no sempre ho fem, de tota manera amb aquest tema sembla que estem d’acord.

Petit, els socialistes han guanyat totes i cadascuna de les eleccions generals a Catalunya, i ho tornaran a fer, perquè tenen un vot que sempre es mobilitza per les generals, i que es presenti qui es presenti el voten, si es presenta una escombra la votarien igual. Per això hem de ser forts nosaltres i intentar trencar aquesta dinàmica amb la batalla de les idees i del catalanisme, per mobilitzar als catalanistes, perquè als altres ja els mobilitza el PSOE.

Anònim ha dit...

sempre em fa gràcia quan dieu que erc ha fet president a un españolista, entenent per això que en Montilla es sent español i per ell españa ens inclou també a naltros. Bé això ho pensa en Montilla i en Duran, però clar, aquest ja és dels vostres... ho dic sense voler ofendre això de "vostres"....

estic segur que fareu el que sigui per recuperar la generalitat, i en el fons us hauré de donar la raó, les majories són les que són, i punt.
per això guanyar les eleccions no dóna dret a governar, només la majoria ho dóna....

salutacions cordials
Ricardo Santiago.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Ricardo Santiago;
aquests tres 4 anys de tripartit ens hem sentit que les eleccions es poden guanyar, pero que el govern el dona la majoria del parlament de catalunya, i CIU evidentment no té majoria, però aquesta majoria pot canviar, i serà tant legitima com la que va fer president a Montilla o no?

elracodemataro.blogspot.com ha dit...

Es curiós que ho digui algú que ha vengut Catalunya a Espanya, no?.

David

elracodemataro.blogspot.com

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Jo què sé. Crec que Ciu serà un partit important en aquestes eleccions, serà com una xiqueta jove i soltera a la qual li sortiran molts nòvios de sota les pedres, i això potser l'afavorirà, perquè podrà triar. Segurament agafarà un mascle del PP amb quartos per poder pactar, i quan s'hagin casat, començarà a endinyar-li la sogra, que són els interessos contraposats de Catalunya.


Salut!!

feliu ha dit...

blas jesús, si tots festejen a CiU, es que confien en ella, saven que es de fiar i seriosa. El "mascle" que triarà no ho sabem, l'opinió de CiU es que governi la llista més votada, crec que serà consequent i consequent amb el seu objectiu, Catalunya, i també amb el canvi dobjectius que suposa el discurs d'en Mas el 20 de novembre.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Això de que la candidatura de ciu és de fiar i seriosa, estic d'acord, doncs aquest partit és així generalment, tot i que trobo a faltar l'època del Mlt.Hble. Sr. Jordi Pujol. Penso que durant aquella etapa CiU era encara més de fiar i encara més seriós. A Mas no el coneixíem tant.

Tot això ho dic malgrat les meves particulars discrepàncies, doncs ja em coneixeu. Salut!

Waipu Joan ha dit...

el dia que vàreu fer president l'Aznar vaig passar un disgust.
Per cert, als waipu ens agradaria que participessis en la nostra exposició de fotos del 2007!
Gràcies quim.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

waipu joan, a molts militants de CIU, tampoc ens va agradar el pacte amb el PP, però despres del pacte del Majestic, s'ha demostrat que va ésser molt profitós per Catalunya, es van aconseguir la gestió dels ports 8 que amb els sociates no s'havia aconseguit mai), el desplegament dels mossos d'esquadra, i un finanzament econòmic que va ésser gairebé el doble del que s'havia aconseguit amb els socialistes. Waipu al menys tothom va saber que vam aconseguir amb aquest pacte, cosa que ningù sap el xec en blanc de ERC a Zp, que ha representat de beneficiós per catalunya!!!.

El Petit ha dit...

Amb CiU i PP es va aconseguir molt més que amb 4 anys de 4 consignes barates de l'esquerra.

Josep (sl) ha dit...

Quim tinc un dubte, Hi ha una cosa què no entenc. Me sembla que soc curt, o en Daniel Sánchez Llibre, perquè osti això no ho entenc.

En Ridao va dir que el 2023 tindrem concert econòmic com el País Basc i en Carod què serem independents el 2014.
ERc farà que siguem independents i seguim mantenint a l'Estat Espanyol? O què Carod farà el referèndum el 2014 no s'ho creu ningú de la seva cúpula? O Solament són tan ignorants què no saben comptar?

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Josep Aquesta sí que es bona, i crec que la rsposta es,la que dius que a la cùpula de ERC ningù es creu lo del referèndum al 2014.
però tens molta raó quan dius que seguirem mantenint a Espanya, malgrat els intents de ERC de distreure al personal amb projectes que ni ells mateixos es creuen.
Si algù es creu que aconseguirem la independència de Catalunya, per la via ràpida i sense que això sigui traumàtic, simplement això es imposible, si fos per la via ràpida segur que serà traumàtic i nosaltres com a poble seriem masacrats. L'hem de aconseguir amb calma, i quan a Catalunya hi hagi la majoria suficient, i a Madrid poguem tenir la suficient força per a poder ésser decisius i poder plantejar-ho amb arguments i amb vots, llavors serà posible, sense que això representi un procés violent ni traumàtic per a catalunya.