dilluns, 29 de desembre de 2008

"Mai anirem en una candidatura amb CiU"


ICV retreu a ERC que "digui ser d'esquerres" i vulgui unir-se amb un partit "clarament de dretes"
La diputada al Parlament de Catalunya i portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV),la famosisima i per tots coneguda Laia Ortiz, ha rebutjat la proposta que ha llançat ERC de fer candidatura conjunta als partits catalans per a les pròximes eleccions al Parlament Europeu perquè "CiU defensa a Europa polítiques clarament de dretes".

D’entrada aquesta noia qui es?, diu que no vol anar en una llista conjunta amb CIU?, però que s’ha begut l’enteniment aquesta xicota?, Em sembla que ho diu el revés, no es que ICV no vulgui anar amb CIU, es que nosaltres no volem anar amb una força política que està a punt de desaparèixer del mapa polític per incorporar-se totalment al PSC.

ICV s’omple molt la boca de que son d’esquerres i ecologistes, i allà on governen ni son d’esquerres ni fan política ecologista, i mentre, als ajuntaments de la Vegueria Metropolitana governats pel PSOE i ICV-EUiA , inclòs BCN, la brossa orgànica continua recollint-se barrejada amb la de rebuig.

Només cal veure la gestió d’en Baltasar i en Saura els dos consellers del Govern Català, d’ICV que son mes coneguts per les seves pífies i rectificacions, que per la seva gestió al capdavant de les seves conselleries. Amb personatges així, no cal perdre ni un minut.
Srs de ICV, no us enganyeu, potser la pregunta que hauríeu de fer seria qui voldrà anar amb vosaltres?, i sereu a les properes eleccions?.

dijous, 25 de desembre de 2008

Ja som de nou a Nadal


No m’agradaria posar-me sentimental, però aquests dies que amb l’excusa del Nadal, tothom procura ajuntar tota la família, que al llarg de l’any no es possible per diverses circumstàncies, ja que molts membres de la família viuen fora, inclòs a l’estranger, i que difícilment es poden trobar tots junts, sempre es un bon moment per retrobar-nos i per nosaltres el dia de Nadal i Sant Esteve son unes bones dates.
Aquests dies però, tothom va també una mica de bòlid, que si els regals, que si les compres de darrera hora, com farem menjar per 20 persones?, ara les taules no caben al menjador!!!, que si estarem molt apretats, etc etc, però al final tot es soluciona i un any més l’objectiu s’aconsegueix.
Sempre brindem per un any millor, i sempre ens adonem que tots serem un any mes vells, i que els nens es fan grans i que alguns ja no son tan nens, n’hi ha que ja porten la novieta a dinar també per Nadal. L’amic invisible cada any es fa mes llarg perquè cada any son mes gent a repartir regals, però que voleu que us digui a mi m’agrada molt. Tot i que aquest any es notarà l’absència del Daniel.
Però la vida continua i aviat serà 2009, qui ho havia de dir, se’n recordeu quant no fa gaires anys tothom dèiem, a l’any 2000 quants anys tindrem?
Dons mira a l’any 2000 teníem 9 menys que aquest any.

Enfí serveixin aquestes línies per felicitar les festes a tots els que entreu al meu bloc i que em llegiu, i que espero que seguiu entrant, i sobre tot deixeu-me comentaris, tant si son bons com si son dolents, així se segur que almenys algú em llegeix.
Bon Nadal a tothom i feliç 2009.

PD, Avui no he criticat al tripartit , tampoc si prestava gaire, però hi tornaré!!!

dissabte, 20 de desembre de 2008

Zapatero i Montilla no aconsegueixen tancar el nou finançament


Tal i com estant succeint els esdeveniments, podem donar per segur que no s’acomplirà la data del 31 de desembre per arribar-se a l’ acord en finançament. I més tenint en compte qui negocia, un mut i un mentider.
Gairebé que podríem dir que s’està preparant la escenificació d’un desacord acordat, Zapatero i Montilla han pactat un desacord, així tots dos surten guanyant, a Espanya en Zp podrà treure pit davant del PP dient que el PSOE no ha cedit a les pressions catalanistes, i en Montilla a Catalunya, on tots els mitjans de comunicació mediàtics dominats per l’aparell del psc-PSOE, posaran de relleu la “fermesa” de Montilla davant del PSOE, tant valent com el president Pujol, o diran que inclòs mes valent, que ha estat capaç de plantar cara a Madrid. ( tot i que aquesta fermesa, s’ha traduït amb un Sí als pressupostos generals de l’estat).
Aquesta escenificació del desacord, no preocupa gaire al PSOE per una possible pèrdua de vots a Catalunya, ja que han guanyat sempre de manera clara en totes i cadascuna de les eleccions generals celebrades, i només cal que posin la por de que torna el PP, per tornar a guanyar de carrer de nou a Catalunya.

Sembla que al PSC el desacord tampoc li preocupa gaire, perquè es un tema que podran explotar dient que han estat valents de cara a la negociació, i que per defensar els interessos de Catalunya no han arribat a cap acord. I si finalment s’arriba a un acord per 4 engrunes, sempre ho podran vendre com un gran èxit negociador.

Afortunadament aquest pla estudiat no es perfecte, ja que aquesta comèdia de falset, tant si acaba amb acord ( un acord que no agradarà a ERC, perquè no satisfarà les necessitats de Catalunya i tornarà a posar al tripartit en una situació incòmoda,al defensar de nou postures diferents). Com si acaba la comèdia amb el desacord, ERC, es podrà donar per satisfeta a nivell de tripartit, però l’electorat no.

L’electorat no està per comèdies, i menys encara per tragèdies i farses, i la tragèdia protagonitzada pel tripartit ja fa massa que dura.
Normalment les tragèdies acaben malament, i aquesta del tripartit tindrà un final tant tràgic que potser algun partit del que la formen no aixecarà mai mes el cap.

dilluns, 15 de desembre de 2008

Iceta ataca a CiU, i Ultimátum ara del PSC al PSOE


Miquel Iceta portaveu psocialista ha declarat en roda de premsa, el que tothom ja sabia, que el PSC votarà a favor dels pressupostos generals de l'estat, però ha volgut llançar un toc d'advertiment al PSOE, ha insistit vàries vegades que, si no s'arriba a l'acord de finançament abans del 31 de desembre, "les relacions entre el PSC i el PSOE no tornaran a ser les mateixes".
Miquel Iceta, ha aprofitat també la roda de premsa per atacar com sempre a CIU al criticar l'acord de finançament pactat entre CiU i el PP quan Artur Mas era aleshores conseller en cap. Iceta ha qüestionat, "el model tan espantós pactat pel PP i el senyor Mas" del que ha recordat que "no té clàusula de revisió".

Anem per pams, quina es la pressió que el Psc farà davant del PSOE? Que vol dir que les relacions no seran les mateixes?, es que potser marxaran del govern espanyol els flamants ministres catalans la Chacón i en Corbacho??? NOOOOOOOOOOOO, això no s'ha parlat, ni el que ni el com, però alguna cosa canviarà.( es a dir rés, no passarà rés)

I pel que respecta al pacte tan espantós com ell diu que van pactar el PP i Artur Mas, li recordem que aquest acord tan espantós li ha permès al govern tripartit governar amb el doble de pressupost que el que tenia en Pujol( que era el pactat anteriorment amb el PSOE de González). I almenys, el que es va pactar es va acomplir. Es la diferència entre qui et va de cara o qui és mentider compulsiu com els srs del PSC.
Ja cansa que desprès de 5 anys de governar haguem d'escoltar encara l'eterna cançoneta de que tota la culpa de tot, inclòs si no plou, o si fa calor, o qualsevol altra cosa, es culpa de CIU. No tenen cap argument mes creïble??. Es que el govern de Catalunya no sap defensar el que li correspon com a govern?
I després del ridícul espantós que ha fet en Iceta dient el que ha dit , es despatxa en Ridao dient que ERC dona una altra oportunitat al PSC, Ridao assegura que "és decepcionant" que el PSC acabi donant suport als pressupostos de l'Estat, però confia que sàpiguen trobar altres mitjans per pressionar el PSOE.

Però veritablement algú es podia creure que el PSC votaria en contra del PSOE?

Sr Montilla, vostè va enganyar als ciutadans, vostès abans son socialistes que catalans, no a l'inrevés com va voler fer creure.

diumenge, 14 de desembre de 2008

ERC ofereix a CiU una candidatura catalanista a Europa


ERC de la ma de Joan Puigcercós, i per tornar a fer creure que son equidistants, ha ofert un parany a CIU, li proposa una candidatura catalanista a les properes eleccions Europees, i posa unes condicions, perquè així sigui CIU qui digui que no, i poder dir un altre cop que es CIU qui tanca la porta a un acord catalanista.
Aquestes condicions son: els diputats d’aquesta candidatura haurien de defensar a Europa quatre idees: el dret de decidir dels Països Catalans, el dret del poble català a ser representats a Brussel·les, la llengua i la cultura catalanes i la manera de veure el món del poble català.
El president d’Esquerra ha assegurat que tot i que “algú hi vol veure una voluntat tacticista, no ho és” i en aquest sentit ha afegit que “és una proposta clara i franca als altres partits”.

D’entrada ens està mentint descaradament, perquè sí que es una voluntat tacticista, com que les enquestes no els hi son favorables han de fer creure que son equidistants, no tenen el més mínim interès en realitzar la citada candidatura. Tampoc s’entén que ara estiguin preocupats per a les eleccions europees en crear una una candidatura catalanista amb CIU, i justament a Catalunya no sigui important per ells una candidatura catalanista, i segueixin optant per mantenir a Montilla de president.

Quant es forma una coalició electoral, es per anar junts tant al govern com a l’oposició, i no pots pretendre anar de la mà a un lloc, i que els mateixos et mosseguin la ma l’altra. O ets coalició a tot arreu o no ho ets enlloc.
Potser la primera condició per acceptar dita candidatura passaria per una Moció de censura a Montilla, o ruptura del govern tripartit, tot seguit govern CiU-ERC i llavors si, una candidatura europea ERC-CIU, aleshores sí.
Mentre això no sigui així, mentre ERC segueixi preferint formar part del tripartit, qualsevol proposta que faci serà qualsevol cosa menys catalanista, i llavors que no ens busqui.
Ara ,com sempre , tornaran a dir que de nou es CIU qui ha tancat la porta, de fet com sempre ha passat, no es que CIU tanqui la porta, es que ells mai l’han arribat a obrir, sempre ens han posat una balda al darrera que impedeix que la puguem obrir.


divendres, 5 de desembre de 2008

La satisfacció política dels catalans sota mínims

La insatisfacció política dels catalans augmenta fins a punts àlgids quan se celebren dos anys del segons govern tripartit. L'Índex de Satisfacció Política (ISP) s'ha situat en el -2,11, el valor més baix de tota la sèrie i en relació a l'anterior onada ha empitjorat en -0,2 punts. El percentatge d'insatisfacció política ha patit un ascens (+3,4) ,El 72,2% dels catalans està insatisfet amb els polítics, la major dada des de 2005, segons conclou l'Índex de Satisfacció Política que elabora el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat corresponent al mes d'octubre. Així, la insatisfacció política de la ciutadania ha tingut una evolució ascendent en els últims tres anys.
Potser que s’ho facin mirar!!!.Coincidint que el PSOE-PSC governa a tot arreu, Estat Espanyol, Catalunya, Ajuntaments, Diputacions, Consells Comarcals, l’índex d’insatisfacció a augmentat entre la ciutadania de Catalunya., des de els darrers 3 anys.
Davant d’aquesta desafecció, en Montilla diu que la societat catalana està reaccionant” de manera adequada a la situació de crisi econòmica. el president de la Generalitat ha mostrat la seva preocupació per la desafecció dels ciutadans per la política. “Volem una societat exigent amb si mateixa i amb aquells que la representen”.

Aquesta exigència però, sembla que no es aplicable ni al govern de Catalunya, ni al govern de l’Estat, que una vegada més passen olímpicament de la preocupació dels ciutadans, i no son capaços de donar solucions als greus problemes que té la nostra societat.
Davant de la crisi econòmica que afecta a tots els sectors de la nostra societat, encara es hora que el govern de Catalunya i el seu president diguin rés ni donin solucions, a part de les paraules de Montilla que aconsellava als ciutadans que gastessin més.... ???, aquesta era la genial solució que al president se li ha ocorregut per solucionar la crisi econòmica.

Mentre tant des de el PSOE , El seu portaveu parlamentari al Congrés dels Diputats, José Antonio Alonso, ha advertit aquest divendres sobre la possibilitat que el nou sistema de finançament autonòmic no estigui acordat abans de l'1 de gener del 2009 i per tant no es pugui incloure als pressupostos generals de l'Estat.
Això provocarà per tant un nou incompliment per part de Zapatero de l’estatut.

Per la seva banda Artur Mas ha denunciat que l'acord unitari del Parlament no ha servit per res, ha assegurat que els indicis que té CiU és que l'acord que arribarà no és el que necessita Catalunya ni el que compleix l'Estatut. Ha lamentat que ni el president Montilla ni cap membre del Govern informi de les negociacions pel finançament a CiU, i ha denunciat que els moviments que es fan demostren que el PSC segueix l'estela del PSOE.

Per tant no ens ha d’estranyar que davant de tants incompliments, tantes falses promeses i tantes incoherències en el si del govern de Catalunya, la ciutadania estigui desafectada o insatisfeta.

diumenge, 30 de novembre de 2008

Govern Tripartit de Catalunya: “Ques que sé, ce merdé?”


En el darrer consell nacional de CDC, Artur Mas ha denunciat que Els partits del tripartit presumeixen de cohesió, però cadascú fa balanç pel seu compte, i ERC i ICV van a manifestacions contra lleis que fa el seu govern, com la llei d’Educació”, ha afirmat el líder convergent. Una manca d’unitat que perjudica Catalunya: “des de que governa el tripartit tenim més pobresa, menys feina, menys empreses i activitat econòmica, menys autogovern i una pitjor relació amb el conjunt de l’Estat”. I ha afegit: “Les conseqüències d’això les paga la gent de Catalunya”.

Una vegada més les forces polítiques que formen el tripartit es manifesten en contra de les pròpies lleis que fa el propi govern tripartit. En cap país civilitzat els partits que governen es manifesten en contra del seu propi govern, no es pot estar al mateix temps al govern i fent d’oposició, això es totalment absurd i kafkià, però al nostre país ja ens han ensenyat, i hem après, que lamentablement tot es possible, i, tot es pot justificar, fins i tot la esquizofrènia que pateix el propi govern de Catalunya.
Si els partits que formen part del govern no estan d’acord en una llei tant important com es la llei de l’ensenyament, el que han de fer es marxar del govern, però no, aquí a Catalunya ells mateixos encapçalen una manifestació en contra de la llei i es queden tan amples.

Això només pot tenir dues lectures, la primera que davant de la disbauxa que representa el mal govern de Catalunya ambdós partits ERC i ICV es volen desmarcar del PSC, i així reclamar una línia de actuació pròpia, però seguint al govern al preu que sigui, i la segona lectura es que davant de totes les enquestes desfavorables vers el tripartit, volen intentar salvar els mobles i trobar el moment més idoni per trencar el pacte de govern, qualsevol excusa pot ser bona, i ara que la decisió del TC cada cop està mes propera, i tot indica que aquesta serà contraria als interessos de Catalunya, es pot precipitar els esdeveniments ja que per altra banda els tres partits del govern han estat incapaços a d’aconseguir un nou model de finançament.

Un clar exemple d’aquesta mala gestió, és precisament com el govern està portant les negociacions sobre el nou model de finançament. Artur Mas a dit que “Vam fer costat al govern i al president de la Generalitat, però ells no ens diuen ni ase ni bèstia, segurament perquè les coses no van bé o no van en absolut”, ha lamentat Mas.

“CiU es va posar al costat del govern i el president, també el president Pujol i d’altres figures històriques, però tota aquella unitat s’acaba en el seguidisme del PSC respecte al PSOE, trencant la unitat catalana a Madrid”.

I mentre tant al govern de Catalunya “ Ques que sé ce merder”

dilluns, 24 de novembre de 2008

El PSC es quedarà sol al Senat:


Tot sembla indicar que ERC presentarà veto als pressupostos generals de l’estat (PGE) del 2009, tot i que segons ha indicat en Ridao ho fan a contracor, (Malgrat que els socialistes han rebutjat gairebé totes les esmenes presentades per ells). Jo diria mes aviat que ho fan a contra remolc de CIU i ICV.
Amb el veto doncs de ERC, que es sumarà al veto presentat per CIU, ICV i PP, els pressupostos no seran aprovats al senat i hauran de tornar al congrés, per aprovar-se llavors de nou sense les esmenes del senat.

Un cop més es demostra per si havia algun dubte, que els 25 diputats del PSC, al contrari del que van afirmar en Montilla i la Chacon, abans que diputats i senadors catalans son diputats i senadors del PSOE, i no tenen cap rubor en votar en contra dels interessos de Catalunya, si així els hi demana el seu partit, que no oblidem es el PSOE.
Els 25 diputats del PSC van votar sense cap vergonya en contra de la millora del finançament català i a favor d’uns pressupostos que ignoren l’estatut de Catalunya, per molt que ens vulguin fer creure que per ells primer es Catalunya i després el partit. Potser que el sr Montilla, abans de fer declaracions en les que no hi creu, s’ho pensi dues vegades.
Aquests son els fets, i els fets demostren que el PSC només es basa en paraules, contradient el seu lema copiat de campanya.

Els fets un cop més posen en evidència la discrepància d’actuació en el si de les forces que formen el tripartit que governa Catalunya, i demostren també que a ERC i a ICV ja els hi comença a passar factura la seva actuació, perquè a mes de les divisions internes en les seves pròpies formacions polítiques , cada cop els tres partits estan mes allunyats en la seva acció de govern, que es tradueix diàriament en retrets públics entre els propis consellers, i la trista imatge de un govern que marxa a la deriva i sense rumb ni liderat.

Ara, per tancar la enèsima crisi de govern tant ERC com ICV demanen la revisió del pacte tripartit, més per pressió de les seves bases, que per pròpia voluntat dels seus líders, i ja us puc anunciar que tot acabarà amb una escenificació teatral d’encaix de mans i declaracions dient que el govern tripartit gaudeix de bona salut, obviant els veritables problemes interns que per altra banda no poden amagar. Només cal esperar la resolució del tribunal constitucional, que quant dictamini en contra de l’estatut de Catalunya, pot fer saltar de nou tot pels aires.

Ja veurem que passarà, però tot sembla indicar que aquest govern que avui ha arribat a l’equador del seu mandat, fa aigües per tot arreu i s’enfonsa, es qüestió de temps saber quant llançaran el SOS i les barques de salvament.

dimecres, 19 de novembre de 2008

Catalunya no té president


Es inaudit el que passa al nostre país, el pacte tripartit, va fer del pitjor candidat, President de Catalunya i aixì ens va al nostre país, un mal govern amb un mal president, l’estratègia d’ERC era fer desaparèixer CIU i perpetuar-se al poder, Però la jugada només els hi surt bé a mitges, tenen el govern de Catalunya sí, però no el suport popular , a mesura que passa el temps, el suport popular va minvant, no aconsegueixen fer desaparèixer a CIU, i fan gran al psc-PSOE, però malgrat tot, malgrat veure que a les properes eleccions s’ensorren, segueixen agafant-se al poder i segueixen fent creure que son equidistants.

Artur Mas, estic segur, serà president de Catalunya, per varis motius, però el principal es perquè es de justícia que ho sigui, ha guanyat dos cops i ho farà una tercera i ho farà de manera contundent i sense discussió. No podran justificar una tercera conxorxa, perquè aquest cop tres perdedors ja no sumaran.
ERC amb la seva actual direcció patirà una davallada impressionant, que els deixarà pràcticament com a partit testimonial, perquè ja no pot seguir parlant d’ una equidistància(que ningú es creu) i al mateix temps apartar del govern a CIU amb pactes tripartits a les diputacions Ajuntaments, consells comarcals i arreu .
Crec sincerament, que actualment ERC sap que la seva estratègia de enfonsar a CIU ha fracassat, en Artur Mas es un líder sòlid i solvent, a ERC mantenir-se al govern els crema a les mans, però no saben com sortir-se , perquè saben que si surten del govern, potser ja no tornaran, perquè a lo millor CIU no els necessitarà, i amb els altres ja no sumaran.

La crisi econòmica que està patint el mon, i evidentment també Catalunya, no els està ajudant tampoc gens, com tampoc ajuda el govern amic d’en Zapatero, que per tenir aquests amics, que incompleixen tots els compromisos adquirits amb Catalunya, no cal tenir enemics.

El govern de Catalunya ha arribat a tenir un perfil tant baix, que avorreix a tothom, i que ha convertit Catalunya en una trista sucursal de l’estat. Catalunya no té president, davant dels problemes del nostre país el president Montilla defuig de responsabilitats desapareix, i espera que els temes s’arreglin sols, o que se’n oblidin.

Fa falta un cop de timó, un liderat clar, un full de ruta que marqui el destí del nostre país cap a la nostra sobirana, i aquest liderat només el pot exercir Artur Mas, sens dubta el proper president de Catalunya

diumenge, 16 de novembre de 2008

Montilla defensa la serietat del Govern davant la “política espectacle” de CiU


En el consell nacional del PSC, El primer secretari del PSC, José Montilla, ha fet balanç dels dos anys de legislatura del Govern d'Entesa i ha defensat la seva serietat, seguretat i realisme davant una CiU que, per ell, es dedica a fer “política espectacle” i a construir “cases grans on no hi vol viure ningú” perquè no tenen ni “rumb ni patró”.

S’ha mirat Montilla a casa seva?, s’ha mirat als seus socis de govern, que el mantenen com a president?, on tenen ells el rumb i al patró?. Se’n adona Montilla que està desqualificant en Artur Mas guanyador de les eleccions i líder de la principal força política majoritària al Parlament de Catalunya?
Se’n oblida Montilla del trist espectacle que estant donant dia si i dia no les forces que composen el govern tripartit, que cada dia que passa fan millor a qualsevol dels 23 anys de govern de CIU?.
Se’n adona Montilla que passarà a la història com el pitjor president que mai ha tingut Catalunya, i que ni tan sols ha estat capaç de guanyar unes eleccions?
Se’n adona Montilla, que la força que podria representar el PSC dins del PSOE es dilueix i no serveix per a rés, i que en Zapatero no té en compta als catalans per a res, i que no s’aconseguirà ni concert econòmic, ni desplegament de l’estatut, ni millora d’infrastructures, i que el govern de Catalunya amb el beneplàcit dels tres partits que formen la conxorxa tripartita claudicarà un cop mes als desigs del govern central del PSOE?.

Diu en Montilla que Artur Mas vol construir una casa gran a la que no vol viure ningú, i resulta que mirem els resultats electorals i CIU supera al psc-PSOE amb 11 diputats i totes les enquestes vaticinen una nova victòria de CIU encara amb mes diferencia. La casa gran està oberta a tothom, i després del trist espectacle del govern de Catalunya, cada vegada seran més els que entrin a la casa gran. ( Bé en Montilla no hi entrarà, i tampoc el volem)

Siguem clars, Montilla malgrat que el joc democràtic li permeti ésser president, gràcies a que la suma de tres perdedors li donen majoria, en el fons sap que es un president que no ha estat refrendat pel poble, sinó que es un president producte de pactes amb l’únic objecte de fer desaparèixer a la força política que elecció rera elecció ha guanyat totes les eleccions al Parlament de Catalunya, i això que han aconseguit, serà democràtic, però va en contra dels desigs dels ciutadans de Catalunya.
En Montilla sap també que davant seu té una força política que malgrat tots els intents per mantenir-la al marge de tot, malgrat arraconar-la de mala manera a l’oposició, no només no s’afebleix, sinó que cada vegada té mes suport popular mes força i amb un líder sòlid, coherent en els plantejaments, guanyador, i que sens dubte serà el proper president de Catalunya, perquè així ho voldran els catalans, i perquè es de justícia que així ho sigui.

El tripartit s’acaba, ben aviat tres perdedors ja no sumaran, i ben aviat Artur Mas serà el president de Catalunya, i els Montillas, Carots, i Sauras, aniran a l’oposició, que es el lloc que els hi correspon i de la que mai tindrien que haver sortit.


dijous, 13 de novembre de 2008

Vergonyós!!!!


Heu provat mai de donar-vos de baixa de una companyia operadora de telefonia mòbil?. Per nosaltres ha estat tota una odissea. I encara no ho hem aconseguit
La Loreto arran de la mort del seu pare Daniel, ha de donar de
baixa entre d’altres coses el seu número de mòbil, i porta dos dies de infructuosos intents i encara no ho ha aconseguit.
Ahir va trucar al menys 4 vegades, a MOVISTAR, i cada cop que una gravació li preguntava el motiu de la trucada i contestava “ donar de baixa un mòbil”, li posaven una musiqueta, després de més de 10 minuts d’espera una operadora li preguntava el motiu de la baixa, després de explicar que era per la mort del titular, li contesta la operadora que ella no pot gestionar la baixa directament i que li passa amb un responsable, més mùsiqueta, de nou 10 minuts més d’espera, una enquesta de satisfacció quant encara no havien solucionat rés i tall de la trucada. I així 4 vegades i més de 40 minuts penjada al telèfon. Amb el tràngol d’estar repetint cada vegada que el seu pare era mort. I donar 4 cops el seu DNI.
Aquest matí ho ha intentat de nou, ha tingut sort i li han contestat al primer intent, però li han contestat que per donar de baixa la línia ha d’enviar per FAX fotocopia del certificat de defunció, fotocopia del DNI del titular mort, fotocopia de la darrera factura, i una carta dient els motius de la baixa del número del mòbil, i un telèfon de contacte i fotocòpia del DNI de la Loreto.
O sigui per donar-te d’alta només cal una simple trucada telefònica i als 5 minuts estàs donat d’alta, no cal DNI, ni motius perquè et dones d’alta ni rés.
Per donar-te de baixa en canvi es tota una odissea, ni tants sols serveix que la persona estigui morta, que fins i tot et demanen un certificat de defunció, però que s’han cregut??.

Li he dit a la Loreto que doni ordres al Banc que no pagui cap rebut més, per cert el compte del banc també haurà d’ésser cancel·lat.
espero que a la entitat financera no ens demanin tants requisits per cancel·lar un compte.

diumenge, 9 de novembre de 2008

Qui guarda sempre té.


Vull dedicar aquest post al meu sogre Daniel Padró Armengol, una bona persona, alegre i disposat a escoltar als demés, bon pare i avi exemplar i persona de profundes arrels cristianes, involucrat amb el seu poble i fervent seguidor del Nàstic. Que el proppassat divendres 07 de Novembre ens va deixar per sempre.
En el seu comiat , a l’església parroquial de Bràfim, al seu estimat poble, van voler concelebrar la missa funeral 8 capellans dels quals en Daniel els va fer d’escolà quant varen ésser els rectors de la parròquia de Bràfim,
L’església es va omplir de gom a gom per acomiadar en Daniel en el seu darrer viatge cap a l’esperança d’una vida eterna.
La meva sogra Belen, les meves cunyades Carme, Betlem i Montse, la meva dona Loreto , nets i família tota ,vam gaudir d’una cerimònia difícil d’oblidar, perquè emanava estimació, emoció i al mateix temps dolor, però que serenament s’acomiadàvem d’en Daniel.
Allà van haver moments molt emocionants, com quan l’Angel embargat per l’emoció llegia les pregàries, o com quant dos dels seus nets ,la meva neboda Aïna i el meu fill Jordi van recordar els moments viscuts amb el seu estimat avi, o quant la meva cunyada Carme la seva filla gran agraïa a tothom la massiva presència al temple, però que emocionalment preferien no passar pel tràngol del condol, o també quan en Marcel , va glossar la seva vida, i va dir la frase de “ Qui guarda sempre té”, frase preferida d’en Daniel quan algú de nosaltres li preguntàvem perquè guardava tantes coses, algunes veritables trastos vells.
En Daniel ja no està amb nosaltres, però el seu record sempre es mantindrà viu.
Agraïm especialment a tots els que aquests dies ens han fet costat i ens han fet sentir el seu condol i afecte , i ens reconforta pensar que en Daniel va aconseguir fer-se estimar per tothom.
Ara allà dalt vetllarà per tots nosaltres, i de segur que ja té la plaça concedida d’escolanet de Deu.

dimecres, 5 de novembre de 2008

President Obama


Amb l’elecció de Barack Husein Obama, els americans han triat el primer president negre de USA. Un jove i emprenedor candidat, fins ara senador per Il·linois, que ha captivat a la societat americana i també al mon sencer. Els americans tenien ganes de canvi, després de la nefasta gestió de Bush en la presidència americana, se’n va el pitjor president que mai ha tingut America, Obama entra desprès d’haver arrasat a les eleccions i amb amplia majoria a les cambres dels diputats i al senat. Ha estat la victòria mes amplia d’un candidat demòcrata des de la època de Jimmy Carter ja fa més de trenta anys.
Obama amb el seu discurs populista i una campanya electoral perfectament dissenyada i executada amb el seu lema “ Canvi”, i si que podem ( yes we can),que a cada míting la gent corejava insistentment fins la sacietat, s’ha fet amb el suport majoritari de la societat americana. Ha estat capaç també de mobilitzar a la gent jove, que des de feia anys no estaven gens involucrats amb els processos electorals. Ha estat la convocatòria electoral amb la més alta participació ciutadana dels darrers 50 anys.
Obama ara té tres reptes importants que marcaran el començament de la seva presidència, afrontar la crisi econòmica en que està immers el país, la retirada de les tropes de Iraq, i la reforma de la sanitat que ha promès que serà publica i per a tothom.
Obama ha generat molta il·lusió no només a Amèrica sinó a tot el mon, una nova era comença, esperem que li deixin afrontar les reformes que ha promès, i que les relacions internacionals oblidin la crispació que USA generava actualment.
El poble americà ha estat capaç de superar els seus fantasmes i ha fet gala de la seva maduresa i ha triat a un jove afroamericà com a president del seu país, s’ha fet justícia després de tants anys de lluites racials a USA,
President Barack Obama, “yes we can”

dissabte, 1 de novembre de 2008

Dos anys de tripartit2, dos anys de decadència!!!


Malgrat les valoracions que puguin fer en Zaragoza dient que Catalunya va bé( no s’ho creu ni ell), o en Ridao que qualifica el govern de ordenat i estable. ( suposo que es una broma) , perquè justament aquest govern si d’alguna cosa s’ha caracteritzat es per tot el contrari. I les valoracions que fa Dolors Camats per ICV dient que ells eviten les temptacions dretanes del tripartit, ara ja sè quin es el paper de ICV al govern, perquè a part d’ésser un apèndix del PSC no sabia ben bé quina aportació feia ICV al govern, ara ja ho sé ells vetllen perquè el govern no es dretanitzi, quin nivell!!!!
En les seves valoracions els socis del govern tripartit, no expliquen que en aquests dos anys de conxorxa tripartita, no han desencallat cap projecte pendent sobre la taula, com son el nou sistema de finançament, el traspàs de Rodalies, el nou model de gestió de l’aeroport del Prat, el Quart Cinturó i, tot això, a l’ombra d’una retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional (TC) que veurem com gestiona el govern de la Generalitat un cop es confirmi la segura retallada de l’estatut.
Recordem també que han estat dos anys marcats per la crisis de les infrastructures, amb col·lapses a l’aeroport del Prat, el talls del servei ferroviari de Rodalies per causa dels esvorancs de les obres del AVE, la sequera i la polèmica del aigua amb el transvasament de l’Ebre, altrament dit interconexio de ramals, i també les conseqüències de l’apagada de llum a l’estiu del 2007. Sense mencionar la tant famosa i mediàtica llei de les dependències, que després de tantes expectatives obertes , només s’ha jugat amb els sentiments de les persones afectades, perquè la realitat diu que més de 70.000 expedients pendent de resolució, romandran aturats i sense resposta.

No ha estat doncs certament un bon balanç de la primera meitat del govern tripartit, malgrat que ens vulguin fer creure tot el contrari, Catalunya d’ençà la constitució del primer tripartit ha entrat en una autèntica i real decadència.
Tots tres partits del govern saben que l’unic que els manté units es el poder, i per això s’aferren als càrrecs, son conscients que difícilment podran repetir experiència ja que molt probablement tres perdedors ja no tornaran a sumar, i mentre tant, mentre això no passi a Catalunya estem perdent el temps, i oportunitats d’afrontar reptes il·lusionants.

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Benach demana disculpes


Benach ha demanat disculpes, 5 dies tard, però ho ha fet, ha reconegut el seu error i explica que no va calcular la dimensió de la despesa, tot i afegir que no es tractava del cotxe d’en Benach, sinó el cotxe del president del Parlament de Catalunya.

L’afaire del tunning del cotxe del president, ha posat en evidència una vegada més la crisi eterna en la que està instaurat el tripartit, i el joc de despropòsits i els retrets mutus entre consellers de la Generalitat de diferents partits, darrerament sembla que vagin a la grenya els consellers de ICV i els de ERC, suposo que no perdonen els de ICV, que amb l’afaire de Baltasar i l’aigua , el critiquessin obertament, i a la primera ocasió que han tingut, en Saura a sortit a la palestra criticant durament a ERC i concretament en Benach, dient que una despesa com aquesta ofèn.

Es curiós, però coincideixo amb en Saura. En un moment de crisi com el que patim , que els que van brandir l’estàndard de les mans netes, es dediquin amb diners públics a fer despeses innecessàries, ofèn i molt.
Ara en Benach diu que ha fet retirar els extres que va fer posar al cotxe oficial, que vol dir això que ens tornaran els diners?, o perdrem diners perquè ara ja son de segona ma?.

Això no es pot aguantar, anem de ridícul en ridícul, i no te vises de millorar ans al contrari. Cada dia que passa anem a pitjor
Tot plegat aquest fet evidencia una vegada més la cutreria, el baix nivell i la vergonyosa actuació del nostre govern i les nostres institucions, es llastimós la situació tant ridícula que ens estan oferint els nostres governants.
mai, les nostres institucions havien caigut tan baix.
Pel Bé del nostre poble, que s’acabi aviat aquesta eterna agonia del tripartit

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Sociovergència o Pacte d’arrel Nacionalista ?


Aquest cap de setmana, arrel del congrès d’Unió hem sentit diverses declaracions d’en Duran recolzant la sociovergencia a Catalunya.
Fa un temps que en ZP i també en Zaragossa sembla que vulguin festejar amb Duran per entrar en el govern espanyol, i així col·laborar amb el PSOE en la governabilitat del estat.
Crec sincerament que aquest cant de sirena que ens està oferint el PSOE, simplement el que preten es debilitar a la pròpia federació de CIU, donat que dintre de la federació son molts els partidaris de aconseguir un pacte d’arrel Nacionalista i no pas la sociovergència.

El que si queda clar i així ho ha anunciat l’Iceta avui mateix, es que el tripartit per poc que pugui si sumen es tornarà a repetir, poc importa el resultat electoral i qui guanyi les eleccions si sumen faran de nou tripartit, i l'actual direcció d'ERC està d'acord, per molt que vulguin vendre equidistància política.
CIU, com a força hegemònica en totes les eleccions al parlament de Catalunya, el que té d’aconseguir es guanyar amb solvència les eleccions catalanes, i guanyar vol dir no només guanyar les eleccions, que això ja ho fa des de fa 28 anys, sino que a demés el tripartit no sumi, només així estarem en condicions de triar company de govern, i serem nosaltres els que llavors triarem partenaire, i posats a triar, us puc dir que actualment no ho tinc tant clar com ho tenia fa uns anys, com a nacionalista que soc, fa uns anys hagués apostat amb els ulls clucs per un pacte CIU-ERC, ara, després de veure la trista actuació de ERC, amb la seva aposta clara pel psc-PSOE, , sense el mes mínim respecte pel guanyador, i només per l’afany de fer desaparèixer a CIU, ara , ja no ho tinc tant clar, i la veritat jo la sociovergencia com que tampoc no la veig per enlloc.
Primer caldrà veure els resultats electorals, si ERC manté l’actual direcció del partit, i el tripartit no suma, jo aposto per un govern en minoria, monocolor de CIU, deixant al psc-PSOE i a lo que quedi de ERC i ICV a l’oposició, i pactar els projectes i les lleis segons quins amb el psc-PSOE, i uns altres amb ERC.
La gent cada cop té mes clar, que a Catalunya o tripartit o CIU, i per tant tothom que no estigui d’acord amb el tripartit ha de triar CIU.

dijous, 16 d’octubre de 2008

El PSC prepara una campanya per reforçar la figura de Montilla


No els hi surten els números, tots els indicadors anuncien que el govern tripartit actualment no sumaria majoria parlamentària, i clar els tres partits implicats en aquesta conxorxa, ja estant estudiant com aturar la presumible pujada de CIU.
ERC torna a jugar la carta de la equidistància, anunciant que no tanquen cap porta a pactar un govern catalanista amb CIU, però sense renunciar al seu compromís que tenen signat amb el PSC que conclou l’any 2010. Com que tot indica que la ensopegada electoral pot ser monumental, les diferents corrents internes d’ERC van cadascuna a la seva, sense rumb i amb una desorientació total cap l’electorat. Un dia es desmarquen del PSC, i a l’altre ja li tornen a professar amor etern, tot menys deixar d’escalfar les cadires que van assolir amb el pacte tripartit.
ICV actualment totalment descol·locada, sense un lideratge clar, essent únicament un apèndix del PSC, i cada cop amb menys força, i amb menys influencia al govern.
I per últim el PSC, que no aconsegueix assolir en unes eleccions catalanes ni de bon tros els resultats que obtenen a les eleccions generals, tot indica que cas de celebrar-se eleccions al Parlament de Catalunya tornarien a perdre davant de CIU.
Amb Montilla, no son capaços de generar il·lusió a l’electorat, tenir la presidència de Catalunya no aconsegueix treure un rendiment electoral i es mantenen estancats, ni pugen ni baixen. Davant d’aquesta situació l’inefable pensador del PSC , en Zaragoza està preparant una campanya mediàtica per fer creure que Montilla es una persona simpàtica, propera al ciutadà, i vol incidir en la suposada eficàcia del govern, i en la política social , i tornaran a insistir amb el lema, fets i no paraules.
En tot cas ens haurem de preparar perquè veurem al Montilla fins a la sopa, i segurament serà bastant indigest.
No sabem si aquesta campanya estarà finançada pel PSC o serà una campanya institucional del govern Català, segurament que la pagarem entre tots.
Però els diners que costarà la campanya d’autobombo del PSC, els podrien dedicar per finançar la maleïda llei de les dependències, que la pròpia consellera de acció social, ja va anunciar que no tenia pressupost i que estava gairebé col·lapsada i pendent de resolucions més de 70.000 expedients, als quals no li podran donar resposta.
Enfì tots sabem del rigor i la eficàcia d’aquest govern, només cal veure com es desautoritzen uns consellers als altres, i com els projectes estan paralitzats i els problemes es van acumulant un darrera de l’altre.

Jo els hi proposo un altre lema, “Fets no, paraules moltes, i propaganda encara més.”

dilluns, 13 d’octubre de 2008

La Sra Floria i el seu concepte de fer politica amb mal gust


La Begoña Floria portaveu i xarlatana de l’equip de govern socialista, al seu bloc de pensaments polítics acusa a la oposició de CIU de tenir mal gust fent política i diu textualment “En política local, el grup municipal de CiU ha tornat a donar indicadors del seu mal gust fent oposició. Resulta veritablement desagradable la forma en la que intenten fer política, perquè en lloc de treballar per fer propostes constructives, criticar el que realment no es fa bé i donar suport al govern en els grans temes, es dediquen a intentar manipular l'opinió pública amb activisme barato.” I acaba el seu post dient “La veritat, una oposició de baix nivell, de mal gust i certament desagradable. Espero que torni el seny al grup municipal de CiU. Tarragona s'ho mereix.

La veritat es que fa gairebé un any i mig els socialistes estaven a l’oposició, i excepte els 4 anys que van governar conjuntament amb CIU, la resta dels 18 anys que van romandre a l’oposició no recordo ni una sola proposta constructiva, ni suport en els temes cabdals per la ciutat, fins i tot van votar en contra de portar l’aigua de l’Ebre a Tarragona, i ara defensen portar-la a Barcelona. Van intentar judicialitzar la vida política municipal, i van fer exactament tot el que ara critiquen que fa CIU, es a dir critiquen que CIU faci oposició. Es que pretén la Sra Floria que CIU estigui callada i no expliqui als ciutadans que en un any i mig que portem de govern socialista a Tarragona hem vist perdre la Façana Marítima(el projecte signat amb la Generalitat es ja paper mullat),hem vist perdre també el camp de Nàstic, la Sabinosa, no sabem que passarà amb la Tabacalera, ni amb el banc d’Espanya, el projecte Tarragona 2017 està ferit de mort, i el de Tarragona 2016 ni tants sols l’anomenen perquè mai han cregut en ell. I aixi.... quants projectes més veurem perdre?.
Però clar per la Sra Floria l’oposició de CIU es de molt mal gust, no serà que el govern de la ciutat no està a l’alçada de lo que Tarragona es mereix?

La gran victòria electoral de Ballesteros va fer que es disparés l’eufòria socialista a Tarragona, després de 18 anys, els PSC tornava a guanyar a la ciutat, i lògicament la eufòria els va fer estar en un núvol, el problema es que ara ja els hi toca baixar del núvol ,i veuen la realitat, veuen com les promeses que havien fet les incompleixen una darrera un altre, només podran viure de renda dels projectes iniciats per CIU i que inauguraran ells, però no hi han projectes nous, ni estan previstos ni s’esperen, només els hi queda donar-li la culpa de tot al pàrking de JaumeI perquè ha deixat endeutada la ciutat, però això no impedeix que es puguin pujar els sous, i augmentar els impostos que van prometre congelar.
Veritablement Sra Floria el mal gust el tenen vostès per haver fet creure a la ciutadania que la transparència i l’estil de fer política dels socialistes era un altre cosa, I en adonen que només sabeu vendre fum, això si, li sabeu treure molta rendibilitat al fum.


divendres, 10 d’octubre de 2008

Sr Sabaté, els socialistes heu provat la vostra pròpia medicina i no us ha agradat.


Portem gairebé 6 anys de conxorxa tripartita, i si alguna cosa ens havia quedat clara, perquè ens ho han explicat per activa i per passiva es allò de que no governa qui guanya les eleccions, sinó qui aconsegueix assolir majoria. D’aquesta manera el tripartit s’ha fet amb el Govern de Catalunya, les diputacions de Girona i Lleida, una pila de consells comarcals, i un grapat d’Ajuntaments, arraconant sense miraments a la força mes votada que en tots casos era CIU.
D'aquesta màxima de governar qui assoleix majoria, els socialistes no diuen però, que només serveix si governa el PSC, perquè quant es CIU qui aconsegueix majoria per governar, i pot aconseguir un canvi d’alcaldia, llavors el PSC surt com un ressort denunciant maniobres estranyes per part de CIU. Es el cas de L’ajuntament de Constantí actualment en minoria, per la deserció d’un regidor socialista, i on ràpidament en Sabaté, tan agre com sempre surt a denunciar a CIU.
De que es queixa el Sr Sabaté?, la moció de censura a Constantí, es tan lícita com el govern tripartit de Catalunya, com l’equip de Govern de Roda de Barà ( PSC-PP)fruit d’una moció de censura contra CIU, o com el consell comarcal del Tarragonès per posar exemples.
Hi han hagut diversos Ajuntaments de les comarques Tarragonines on l’equip del govern municipal encapçalats pel PSC s’ha quedat en minoria per dimissions dels propis regidors del PSC, i CIU ha estat capaç de aconseguir una majoria estable que podrà desbancar al govern en minoria. Perquè borda tant en Sabaté?, potser s’hauria de preguntar perquè pleguen els seus regidors, deixant en minoria al seu alcalde, i acceptar democràticament el nou govern i la nova majoria.

Però clar si el PSC governa, es igual el pacte que faci, mentre assoleixi el govern, però si es CIU qui aconsegueix el govern, llavors son maniobres estranyes i desestabilitzadores.

Està clar que el Sr Sabaté i els socialistes han provat la seva pròpia medicina, la que durant 5 anys ens han restregant pels morros , sense dret a replica, i resulta que no els hi ha agradat gens ni mica.
Sr Sabaté, prengui paciència, perquè encara podreu provar més cops aquesta medicina, Perquè es el tractament que vosaltres mateixos us heu prescrit.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

La ultradreta aprofita la crisi per atacar Catalunya aquest 12-0 a Tarragona


Aquest cop estic plenament d’acord amb les declaracions que ha fet la Begoña Floria Portaveu de l’equip de Govern de L’ajuntament de Tarragona quan diu que “L'Ajuntament considera 'antidemocràtica' la manifestació neofeixista estatal programada pel proper dia 12 d'octubre a Tarragona”
Segons diu la Floria,'l'alcalde Ballesteros ja s'ha posat en contacte amb la Subdelegada del govern espanyol, Teresa Pallarès, per fer-li saber la posició desfavorable del consistori sobre la realització d'aquest acte', ja que segons ha afegit Floria, 'és la Subdelegació la que decideix en aquests casos'.
El partit d'extrema dreta i de caràcter racista, 'Alianza Nacional', ha escollit Tarragona per celebrar la 'Manifestación Nacional' La concentració està prevista el dia que se celebra 'La Hispanidad' a les dotze del migdia. A més, el dia anterior, l'onze d'octubre, en un lloc per determinar de la ciutat, està previst que s'organitzi un concert de rock amb la participació de grups d'ideologia 'neonazi', arribats de diferents punts de l'estat.
Tarragona, tindrà les mancances que tindrà, però la convivencia ciudadana sempre ha sigut modèlica, I el respecte a les institucions democràtiques escollides per el poble en les succesives eleccions ha estat sempre asumit respetuosament per els ciutadans. No es pot permetre ara que un partit polític, amb banderes i signes feixistes, sense cap recolzament popular a les urnes, vingui a perturbar la normal convivencia a la nostra ciutat.
He llegit que a les 11:30 hi ha una altra manifestació en contra d’aquesta gent, per tant no hi ha bons auguris de que el dia 12 d’0ctubre sigui una jornada pacífica i tranquila a Tarragona.
Espero i desitjo que L’Ajuntament i la subdelegació del govern facin tots els esforços possibles perquè no arribin a convocar-se ni una ni l’altre.

divendres, 3 d’octubre de 2008

Diumenge cita obligada amb els castells


La primera fase de remodelació de la plaça de Braus, pràcticament està enllestida i preparada pel proper concurs de castells que es celebrarà aquest diumenge 5 d’octubre.
Aquesta primera fase ha contemplat la rehabilitació i cobriment, amb un cost de 20 milions d’euros. La coberta fixa disposa de 92,40 metres de diàmetre, s’han construït noves grades, s’ha netejat la façana exterior i s’han millorat les evacuacions interiors i exteriors de l’edifici. Tot està preparat per la celebració del concurs. Un cop realitzat es durà a terme la segona fase de remodelació que consistirà en la instal·lació de la part mòbil de la coberta, i de la realització de les obres de fontaneria i electricitat, climatització i ventilació de l’edifici, rehabilitació de la planta baixa del mateix , pavimentació exterior i la construcció d’edificacions annexes.
En resum Tarragona gaudirà d’un equipament multiusos o polivalent de gran aforament, però que malauradament tot i l’oferiment de la diputació de Tarragona perquè sigui transferit a L’Ajuntamen per el seu manteniment i explotació, L’alcalde Ballesteros ha rebutjat l’oferiment perquè diu que actualment no es una prioritat i que no contempla la seva gestió.
Es una llàstima que una vegada finalitzada l’obra no pugui ésser propietat municipal, i així gaudir d’aquest espai per els tarragonins i clubs, que podria donar per molt, com així es fa en d’altres ciutats que han convertit les seves plaçes de Braus en palaus d’esports amb capacitat per a mes de 15.000 persones.
Malgrat tot el president de la diputació de Tarragona ja ha anunciat després del rebuig de la cessió per part de l’alcalde de Tarragona que “la plaça acollirà espectacles musicals, obres de teatre, concursos de castells, competicions esportives, curses de Braus i tota mena d’actes culturals.

De tota manera aquest diumenge veurem les noves grades plenes de gom a gom i sentirem de nou el so de les gralles, mentre que per primer cop sota coberta les colles castelleres enlairaran els seus castells, un espectacle únic al mon, que es reprodueix cada dos anys, i que fa posar la pell de gallina i es posen els nervis a flor de pell.

Molta sort a les colles Tarragonines, esperem que hi hagi poca llenya, i ...Pit i amunt!!.

dimarts, 30 de setembre de 2008

Fum i mes fum, Ballesteros, no es això


Amb estupefacció vaig llegir l’entrevista que li van fer a l’Alcalde Ballesteros, amb foto riallera inclosa, en un diari digital “lamalla.cat”, explicant el balanç d’aquest any i tres mesos de mandat.Després donar la culpa de tot a l’anterior govern de CIU i de dir que: "Fins ara hem solucionat marrons del passat, ara podrem començar a governar al 100%", per excusar-se en que no han fet pràcticament rés, i Sense cap tipus de pudor aquesta es la resposta que dona a la pregunta de:
-A banda dels temes heretats, han pogut tirar projectes endavant?“Malgrat l'herència dissortada del passat jo crec que hem tirat endavant iniciatives molt importats, com ara connectar de nou la ciutat amb la resta d'Europa a través de la potenciació de les relacions internacionals. Estem fent un autèntic esforç per posar en marxa la candidatura de Tarragona capital europea 2016 i també la dels Jocs Mediterranis, l'any 2017, que ens ha de permetre projectar la nostra ciutat al món. A més, estem fent un autèntic esforç per fer una política de proximitat, tenir la ciutat més neta, més endreçada i conservada des del punt de vista del manteniment de la ciutat, que estava molt descuidada. Fer de l'autobús i del transport públic un autèntic pilar de la nostra feina. En aquest sentit, hi ha un autobús nocturn, tal com vam prometre, i hem promogut la gratuïtat del transport públic entre els nens i nenes en edat d'escolarització obligatòria. També hem incrementat molt els efectius de la Guàrdia Urbana perquè tenim un territori molt dispers.”

jo faig les següents puntualitzacions i pregunto,

1.-la ciutat més neta i endreçada?, es que Ballesteros no passeja per la ciutat?, més neta??, crec que la percepció que té la gent es precisament que està més bruta que mai.

2.-potenciació de les relacions internacionals?, suposo que vol dir els viatges que han fet l’alcalde i regidors arreu del món a càrrec dels tarragonins, perquè esforços fets per la candidatura Tarragona 2016 no n’han fet cap, perquè mai han cregut en el citat projecte iniciat per CIU ,i en el que ZP públicament va defensar la candidatura de Còrdova. I respecte a la candidatura de Tarragona 2017 no es un exemple de transparència precisament
3.-La flota d’autobusos es la mateixa que hi havia abans, ara un any mes vells i molt bruts, el transport gratuït el van posar en marxa amb un any d’endarreriment, i no cobreix a tots els escolars tal com van prometre. Sí es cert que han posat una línia nocturna, i si es cert que hi han mes guàrdies urbans.

4.- Ballesteros en l’entrevista se’n oblida de dir que va prometre congelar els impostos i en canvi els han apujat, i la culpa diu que la té el pàrking de Jaume I, i es queda tan ample, mentre que ell i els regidors s’han pujat el sou només arribar al govern.( amb el vot en contra de CIU)

Això sí imatge publica , marketing, propaganda i foto riallera del alcalde als diaris i mitjans de comunicació, en trobem cada dia.

Alcalde, una mica de rigor, no intenti enganyar als ciutadans, la ciutat està igual o pitjor que abans. On son el canvis que va prometre que faria?

dissabte, 27 de setembre de 2008

Tota una vida


L’altre dia llegint un post dedicat als pares al bloc Waipueduca, http://waipueduca.blogspot.com/2008/09/envejecer.html, titulat "quizas tus padres eran tus hèroes" em va fer pensar en els meus.

Els meus pares, que evidentment van viure una guerra, i després una postguerra molt difícil, van contreure matrimoni l’any 1950 i van tenir 5 fills i a tots 5 ens van donar una educació i uns estudis, a tots ens van pagar una carrera universitària, excepte al petit, que no va voler estudiar i va voler aprendre un ofici.
La nostra infantesa i adolescència va ésser molt feliç, i recordo gratament aquella etapa de la meva vida.

Ara tots dos que ja son octogenaris, i que encara son autònoms i autosuficients, necessiten més que mai del nostre suport i carinyo, ells ens ho van donar tot quant érem petits, insolvents i immadurs, i ara en justa correspondència els hem d’ajudar i donar tot el nostre afecte ara que son fràgils i grans.
Potser no els he dit mai tots els sentiments que tinc d’ells, tot el que me’ls estimo, Potser els hi hauria de dir més sovint “papa i mama us estimo,” ja sé que ells això ja ho saben, però a partir d’ara miraré de dir-ho més sovint.
potser ara que la hipoacusia del meu pare es mes severa, i jo perdo la paciència massa sovint perquè li explico les coses, i n’entén unes altres, hauré de procurar no posar-me nerviós i donar-li abraçades amb freqüència, perquè... quant fa que no li dono una abraçada al meu pare?.... i a la meva mare?, ella sempre pendent en tot moment de tot, que tots estiguem a gust, i molts cops no he estat capaç de agrair-li prou.

La veritat es que tinc molta sort de tenir els pares que tinc, i com que sé que el meu pare llegeix aquest bloc, aprofito per dir que n’estic molt orgullós d’ells, i que els hi demano disculpes perquè molt sovint no tinc prou paciència i no els escolto prou. Miraré d'arreglar-ho

Aquest post, papa i mama està dedicat a vosaltres, us estimo. I tota la família volem disfrutar de la vostra presència tot el temps que sigui possible. I que ho pugui ser per molts anys.

diumenge, 21 de setembre de 2008

L’arrencada dels gegants per Santa Tecla:



Avui es un dia especial per el Mingo i la Caterina, avui es posen de llarg i estrenen nova imatge i nous vestits.
El Mingo i la Caterina, son els gegants de la escola Dominiques de Tarragona, i avui estem molt il·lusionats perquè els membres de la colla gegantera i festera dominiques Tarragona mostrarem a la ciutat el fruit de l’esforç realitzat .
En Mingo i la Caterina els gegants originals, a iniciativa d’un grup de professors que van idear crear els gegants de l’escola, s'havien creat casolanament de mans de la professora de visual i plàstica del col·legi Sant Domènec, amb l'ajut dels alumnes. Els gegants inicialment eren portats pels propis professors de la escola, posteriorment es va obrir també als pares participar d’aquesta iniciativa i es va crear l’associació gegantera i festera dominiques de Tarragona, on els pares actualment son els portadors dels gegants (quant em van oferir poder portar la Lluna, no em vaig poder negar) i les mares porten la cuca, un drac molt simpàtic que els acompanya també a les sortides.
L’escola també compta amb un grup de nanos fets pels propis alumnes del col·legi i amb grup de grallers i tabals propis, formats a la pròpia escola com una activitat extraescolar.
Amb el pas del temps els gegants s’anaven deteriorant de manera considerable, i es va decidir substituir els gegants vells fets de paper cartró, per uns nous de fibra de vidre, inspirats però en la mateixa idea original, i aprofitant l’avinentesa també es va decidir fer vestits nous.
Així que avui anem de estrena, a la tarda es fa la presentació oficial a l’escola , al vespre lluiran la seva nova imatge a tota la ciutat, I a la nit farem un sopar de germanor a la pròpia escola els membres de la colla.

Els portadors dels gegants de dominiques ens sentim molt orgullosos de poder oferir a la ciutat aquesta imatge renovada de la nostra Lluna ( Caterina) i el nostre sol (Mingo).
Visca Santa Tecla. Visca Tarragona.

PD A la foto de dalt els gegants vells, i la de baix els nous.

dijous, 18 de setembre de 2008

Nou Comité Executiu Local de Convergència Democràtica de Catalunya Tarragona

Amb l’elecció ahir 17 de setembre, d’en Joan Aregio com a nou president de CDC de Tarragona, es clouen per part meva, 4 anys al capdavant del partit a Tarragona, han estat 4 anys que a l’hora de fer memòria i passar balanç, el que si puc assegurar es que no han estat gens fàcils ni còmodes per a mi, i no tan sols pels resultats electorals, que durant aquest període m’ha tocat viure, primer amb la pèrdua del govern de Catalunya a mans de la conxorxa del tripartit, i després la pèrdua de l’alcaldia de Tarragona amb la contundent victòria dels socialistes, sinó també perquè durant aquest període, es va iniciar el procés de renovació interna del partit, i no sempre ha estat ben entès ni per una banda, ni per l’altre.

De tota manera el que sí es cert, es que durant aquests 4 anys he tingut l’honor de presidir el meu partit a Tarragona, i gaudir de la confiança dels militants del partit que en tot moment m’han fet costat i del que hem sento molt agraït.
Ara també es el moment de donar les gràcies a totes les persones que van acceptar formar part del executiu local presidit per mi ara fa 4 anys. Durant aquest temps han estat innumerables les reunions, assembles, escrits , activitats i actes de germanor que hem organitzat plegats.
A tots ells el meu agraïment, però, voldria fer una menció especial a la Teresa, la Júlia, en Miquel, i en Pere Manel, per el suport incondicional que sempre vaig rebre per part d’ells.

Ara hem toca seguir treballant com a militant de base, i son uns altres els que tenen la funció de dirigir el partit En Joan Aregio ha fet un bon equip, conjuga l’experiència d’uns amb la joventut d’uns altres, però es només amb el suport de tots i cadascun dels militants, és només amb un partit fort i cohesionat i amb un projecte il·lusionant, com serem capaços de tornar a convèncer als ciutadans de Tarragona i a tornar a guanyar les eleccions municipals.I estic segur que ho aconseguirem fer.
A tots, moltes gràcies.

dijous, 11 de setembre de 2008

La Diada del Finançament


Montilla assegura que "només acceptarà el millor acord possible"

El president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat aquest dimecres que caldrà ser "flexibles" en la negociació del finançament, però ha afirmat que "només acceptarà un acord que sigui el millor possible per a Catalunya" i que la seva reclamació "és de llei". En el missatge institucional de l'Onze de Setembre, el president ha remarcat que s'aconseguirà un bon finançament si els partits són capaços de "mantenir la unitat política i social" i ha demanat confiança a la societat catalana. Així mateix, Montilla ha ressaltat que la "crisi econòmica se superarà", però ha avisat que "caldran sacrificis".

Està clar, aprovi el que s’aprovi, sempre dirà que es el millor acord possible . en Montilla doncs, ja ha començat a recular, el toc d’atenció donat l’altre dia per Alfonso Guerra, recordant que primer està el PSOE i després Catalunya, li han fet reflexionar, i Montilla com es d’esperar acceptarà l’acord en finançament que li marqui el PSOE.

El president Montilla també ha dit que "mai no s'havia invertit tant en el país com en aquests darrers anys". Ho diu tal qual, i es queda tant ample, com pot ésser tant cínic??, on es veuen les inversions del tripartit?, serà a Barcelona, perquè a les comarques Tarragonines, rés de rés.
Tot i això, ha indicat que es necessiten "més recursos" i un "finançament més just" per "garantir i millorar uns serveis educatius, sanitaris, judicials i socials de qualitat; per garantir i ampliar els centres culturals i esportius; per garantir i reforçar la seguretat als carrers i carreteres; perquè funcionin, millor, els transports públics, així com perquè el país vagi endavant com els catalans mereixen". Igual que en Zapatero que el mateix dia 11 de Setembre, ha dit que mai s’havia invertit tant en infrastructures a Catalunya. ( a si?, quines??), i també diu en Zapatero, que està segur que Catalunya tindrà el millor acord en finançament que mai ha tingut.
Estem arreglats, la paraula de Zapatero ja la coneixem “paraules que el vent s’endugué”, i de Montilla que ens podem esperar?.
Ara com sempre li donaran la culpa a CIU, perquè diran que es la responsable d’haver trencat la unitat de les forces polítiques, i en realitat els únics responsables seran el govern espanyol del PSOE, per no complir amb l’estatut i el govern català per acceptar-ho.

Enfì aviat sabrem quant deixarà d’estirar la corda el PSC per transformar-se en PSOE, es qüestió de temps. Perquè el temps es qui treu i dona raons.

Malgrat tot segur que el PSC-PSOE dirà que es un gran acord perquè hauran aconseguit millorar l’anterior acord, i si no al temps... ICV posarà el crit al cel, però no farà rés ,com sempre.
I ERC ??, ERC votarà en contra a Madrid com a mesura testimonial, però s’aferrarà encara més fort al tripartit i a Montilla. El que està clar es que tot el peix ja està venut, i estem assistint a un acte teatral amb un final ja conegut.

dimecres, 10 de setembre de 2008

Xapapote a Tarragona?:


Coincidint amb l’acomiadament de l’exposició del Titànic a Tarragona, ens trobem que el proppassat dimarts un vaixell carregat amb 750 tones de fuel, s’enfonsa al port de Tarragona, una gran taca negra va banyar les aigües de Tarragona. La Capitania General Marítima, i la inefable ministra Maleni, van tranquil·litzar a la població dient que la taca estava controlada, i que el que es pretenia era confinar el fuel en un àrea restringida i evitar que la taca sortís del recinte portuari.
Per altra banda, els responsables del govern espanyol i els de Capitania Marítima, amb el capità Fernando Collado al capdavant, asseguren no poder confirmar encara quina quantitat de fuel s'ha vessat al mar i mantenen que la xifra aproximada que podria haver escapat al mar és la que contenia el tanc trencat, unes 180 tones de cru.
Segons informa el diari de Tarragona “Si bé el gruix de la taca està controlat, embarcacions de tipus pelícan i un remolcador treballen més enllà del moll de Reus per netejar les restes que s'han escapat de la contenció de les barreres i han arribat arreu de la infrastructura portuària en major o menor quantitat”. .

També es desconeixen les causes del enfonsament del vaixell, la ministra no va voler revelar cap de les hipòtesis que s'estan plantejant perquè creu que «han de ser els investigadors els qui es pronunciïn en aquests sentit».

Esperem que en un termini curt de temps es pugui solucionar el problema del vessament de fuel, i no es converteixi Tarragona en el segon xapapote.
De moment sembla que les nostres platges no corren perill, però encara les tasques de neteja i buidament del fuel del vaixell duraran uns dies encara sense determinar.
Sembla però que aquest cop ha funcionat el Pla Nacional de Contingències per Contaminació Marina per poder mobilitzar els recursos i els equips necessaris per poder controlar el vessament. Tot i que sembla que el centre de coordinació operativa de la Generalitat de Catalunya va tardar gairebé una hora en activar el pla.

S’haurà d’investigar exhaustivament les causes d’aquest enfonsament i demanar les responsabilitats a qui pertoqui, tal i com reclama la entitat ecologista mediterrània, Centre d'Iniciatives Ecològiques.
(Foto extreta del diari Aquí)

dijous, 4 de setembre de 2008

Les comissions d’investigació:


Hi havia una vegada un alcalde rialler, que abans d’arribar al govern, deia que no s’havia de judicialitzar la vida municipal, però ell no parava de investigar judicialment a l’anterior alcalde, perquè no assumia que guanyés elecció rera elecció, un cop l’anterior alcalde es va retirar de la vida política municipal, el rialler, aconsegueix el seu objectiu i guanya àmpliament les eleccions, però en lloc de dedicar-si a governar i a complir amb el seu programa, segueix amb el seu discurs de no judicialitzar la vida política, però amenaça amb els jutjats a tots els anteriors governants de la ciutat.
Vol crear comissions de investigació per trobar anomalies i prevaricacions, i no se’n adona que els seus col·laboradors estan sota sospita de malversació de fons públics, i només porta un any de govern.

Que el pàrking de JaumeI no ha sortit bé, es evident. Que va ser un cúmul de circumstàncies, i de desgràcies, també, amb empreses que van fer suspensió de pagaments, i que això va provocar un encariment molt sobredimensionat del preu inicial pressupostat també es cert.

Que era un pàrking que havia de ser robotizat, ho sabien els socialistes des de el primer dia, i a més van votar a favor, així com durant els 6 anys següents , que van estar donant suport a totes les decisions que es prenien respecte al pàrking, i per tant estaven suficientment informats de tots els incidents i circumstàncies entorn del projecte i execució.
Per tant, comissió de investigació per intentar esbrinar que a passat amb el tema sí, es important que surti a la llum publica que ha passat, tots els ciutadans tenen el dret de saber que passa amb els diners públics, però també es cert que la responsabilitat política es compartida per tots els partits polítics, tant de les coses que surten bé, com també de les coses que surten malament, que també n’hi ha. No pots estar donant suport a un projecte, durant 6 anys, i després quant les coses no surten com tenies previst, marxar per cames i dir que tot es una empastifada ( que has fet tu durant 6 anys??’)., i per un altre banda, anunciar la creació d’una comissió per demanar responsabilitats polítiques i judicials, per arribar “ fins al final”, contra els responsables implicats.
Ara , el PSC i Ballesteros han decidit canviar-ho tot. Ja no serà un aparcament intel·ligent i tindrà la meitat de places. Ara toca desfer la feina feta i fer que s’ incrementi encara més el pressupost i la indignació dels veïns de la zona. El més lamentable és que l'alcalde acusi directament l'anterior govern d'haver fet molt malament les coses. Van estar sis anys donant suport al projecte que ara desgavellen i a sobre la culpa és de CiU i el PP, alguna responsabilitat tindrà també el PSC i Ballesteros...

Que demani comissions de investigació ja em sembla bé, però que ho faci extensiva també al fortí de la reina, i a la candidatura dels Jocs del mediterrani 2017, perquè també estan sota sospita ... o no?

dilluns, 1 de setembre de 2008

A propòsit de les medalles olímpiques:

Avui vull fer unes reflexions vers l’obtenció de les medalles per l’equip olímpic espanyol a les darreres olimpíades de Pequín. Certament de les 18 medalles que Espanya va aconseguir, 9 van ésser aconseguides per esportistes nascuts o afincats a Catalunya, però no oblidem que defensaven l’estat i la bandera espanyola, que es a la fi el país que els hi ha format, subvencionat, i supervisat els seus entrenaments.
També es cert que molts mitjans de comunicació de l’Estat amb TVE al capdavant han fet un ingent esforç per destacar l’espanyolitat de les figures més emblemàtiques de l’esport de casa nostra presents a la Xina, com Pau Gasol, Rafael Nadal, Gemma Mengual, Gervasi Deferr, David Barrufet, el ciclista mallorquí Joan Llaneras (estratègicament escollit portabandera d’Espanya en la cerimònia de clausura) o el piragüista lleidatà Saül Craviotto (medalla d’or en K2); aquest darrer, però, no l’han atabalat gaire, perquè, per la seva professió, està lliure de sospita: és policia nacional.

Mentre Catalunya no sigui un país independent, mentre les seves federacions no ho siguin de ple dret a nivell internacional, mentre els nostres esportistes no puguin desfilar amb la bandera de Catalunya, no podem pretendre que els nostres esportistes es manifestin obertament a favor d’un estat que actualment no existeix, o que renunciïn a participar a uns jocs, o una competició esportiu internacional, perquè no ho fan sota la bandera de Catalunya.
Està clar que tots els anys de preparació i tots els esforços que han dedicat a entrenar, per aconseguir la seva glòria personal, amb l’obtenció d’una medalla olímpica, no els permet segons quines renúncies, i es lògic doncs , que els esportistes de èlit catalans, que han tingut la sort d’anar a uns jocs olímpics, estiguin agraïts a Espanya, al COE i a l’estat espanyol.

No son ells qui tenen de donar lliçons de Catalanisme, No se’ls pot posar a la tessitura de si es senten catalans o espanyols, ni tampoc intentar que menyspreïn la bandera o l’himne que han defensat fins aleshores. Ells son esportistes, i no es poden barrejar sentiments ni ferir susceptibilitats.

Es amb el treball continu des de els despatxos i conscienciant a poc a poc a la societat internacional, com algun dia s’aconseguirà que Catalunya sigui estat de ple dret en uns jocs olímpics.
Mentre tant ens haurem de conformar dient que la meitat de les medalles obtingudes per espanya han estat de esportistes catalans.

diumenge, 24 d’agost de 2008

Alemanya ens ha sorprès. La Selva Negra ens ha captivat!!!


Han estat dues setmanes que no he publicat rés al bloc, degut a que estàvem de vacances pel sud d’Alemanya, amb la caravana. La veritat es que necessitàvem les vacances com aigua de maig, i aquest any el nostre destí era la Selva Negra Alemanya i la Baviera, el parc d’atraccions Europa Park, i el park de Playmobil, evidentment unes vacances pensades per a tota la família però bàsicament pensades per els nens.
Ens pensàvem que no entendríem rés, que no sabríem que triar per menjar als restaurants, ja que com es natural no coneixem la llengua alemanya i els nostres coneixements d’anglès son limitats, però rés mes lluny de la realitat, es el viatge a l’estranger que millor hem menjat, i ens hem entès perfectament gràcies a l’amabilitat de la gent autòctona, que en tot moment s’han esforçat per fer-se entendre, expressant-se en un anglès tant limitat com el meu, i en italià (llengua que domino perfectament)
Tanmateix el temps que pronosticava pluja ens ha respectat i hem pogut realitzar totes les visites programades, per a satisfacció dels nostres fills, ja que teníem programades tres dies a parcs d’atraccions i dos a baixar en trineu per carrils preparats per la muntanya.

Han estat dues setmanes inoblidables, que han servit per desconnectar una mica de la vida quotidiana, i hem tornat amb les piles carregades i amb un rellotge de Cuco, que fa anys que volia tenir a casa, per recordar el que teníem a casa dels pares quant era petit i que sempre m’havia agradat tenir un de semblant.
Hem arribat cansats a casa, després de fer en dos dies 1400 km, carregats de la caravana, de records, i de la satisfacció que els nens i nosaltres s’ho hem passat d’allò mes bé.
I al tornar, ens assabentem del terrible accident a l’aeroport de Barajas, que ha convulsionat a més de 150 famílies, i que ens ha fet posar els pels de punta.

A Catalunya per la seva part una nova crisi al govern tripartit i van.... ERC, PSC i ICV de nou a la grenya pel tema del finançament, Mentre a Tarragona la gestió de la candidatura Tarragona 2017, segueix sota sospita, i ha provocat una crisi al govern municipal, però això ja serà un tema per un altre post.


A la foto hem podeu veure amb la Loreto, al jardí de les deu mil roses a Badem-Badem, on un mecenes de la ciutat el va construir per la seva estimada dona.
Per manca de temps no hem pogut visitar el castell del Rei Boig, catalogat com una de les meravelles del mon, i això ens ha servirà d’excusa per tornar un altre any al sud d’Alemanya.


dilluns, 4 d’agost de 2008

El castellà en perill d’extinció a Catalunya???


La veritat es m’havia resistit a dir res envers aquesta absurda campanya, que mediàticament manipulada pel diario el mundo i per les televisions telemadrid i telecinco, i que ha comptat amb el recolzament de certs personatges del mon de la cultura ,i d’altres famosillus i del mon de la faràndula, a favor del “manifiesto por la lengua comun”, que pretenen fer creure, que el castellà està en perill d’extinció a Catalunya.

Un cop més es tracta de una maniobra orquestrada en contra de Catalunya, es una nova agressió al nostre país, i van.......

Per qüestions laborals, cada dia agafo el Bus nª 8, a les 7:50 h que em porta a la Vall de l’Arrabassada. A la parada del bus, coincideixo amb tots els que com jo entrem a treballar a les 8 del matí, i us puc assegurar que en allà es pot sentir parlar en Castellà, en Romanès, en Xinès, i en Berber, però difícilment trobo a ningú que s’expressi en català.
En aquelles hores del matí, no es que tingui especial interès en relacionar-me amb ningú, però si ho faig, i em dirigeixo algú en català , ningú m’entén, i si vull ser entès a la meva terra, ho tinc que fer en castellà.
Tanmateix, si sortim a passejar pel carrer i anem a comprar algun diari o revista, gairebé totes estan escrites en castellà, difícilment trobem alguna en català, Inclòs en la vida quotidiana has d’estar canviant contínuament d’idioma si vols ser entès.
el mateix succeeix amb les pel·lícules al cinema ( totes en castellà), i amb els canals de televisió, que ara, amb més de 70 canals, només quatre o cinc els pots escoltar en català.
Però després surten amb arguments tan peregrins com que el castellà està en vies d’extinció, o que essent Catalunya un país bilingüe, el castellà es reivindicat com a dret, i en canvi no es pot exigir el mateix tracte pel català, llengua oficial a Catalunya. Sembla que el bilingüisme sigui el dret a parlar el castellà, però no el català.

No, el castellà ni molt menys està en perill d’extinció, aquesta campanya d’intoxicació , només té com objectiu abolir la nostra llengua, No podem permetre que això passi, el català es un dret i un deure pels ciutadans de Catalunya. Tots els ciutadans de Catalunya han de saber el Castellà ( llengua oficial de l’estat), però també el Català que es la llengua oficial de Catalunya, i es des de les nostres institucions que hem de defensar i promoure l’ús de la llengua oficial de Catalunya, que aquesta sí que està veritablement en vies d’extinció

dijous, 24 de juliol de 2008

Si avui es fessin eleccions, CiU seria el partit més votat

No ho diem nosaltres, ho diuen els sondejos fets pel CEO (centre d’estudis d’opinió), encarregats pel govern de Catalunya. Si es fessin eleccions ara ,Guanyaria de nou CIU. Això només fa que confirmar el que fa uns dies ja es va filtrar en un sondeig publicat pel periòdico de Catalunya ( que precisament molt proconvergent no és), que si es fessin eleccions catalanes, guanyaria de nou CIU, i aquest cop el tripartit no arribaria a sumar majoria.

Ja sé que es tracten de sondejos, i que encara queda molt de temps per les eleccions, i que l’únic sondeig vàlid es el del dia de les eleccions amb els vots escrutats, però es una satisfacció poder constatar, el que venim dient, que es palpa en l’ambient que aquest govern no funciona ni amb rodes, que si la primera aventura del tripartit va ésser un bluf, aquesta segona aventura ja té tots els tints d’ésser una obra dramàtica, perquè, el que es detecta es l’afany dels consellers d’aferrar-se a la cadira, encara que tot trontolli, i de fet, tot el govern està trontollant, es qüestió de temps que caigui com un castell de cartes.

No sé com podrà afrontar en Montilla ( amb el seu català acadèmic), una resolució restrictiva del tribunal constitucional vers l’estatut de Catalunya,
Ni si aguantarà el pols que manté amb el PSOE en el tema del finançament, que hores d’ara ja sabem que Zapatero tornarà a incomplir les dates establertes, tal com preveu l’estatut. El 9 d’agost no hi haurà acord en matèria de finançament.
Seran capaços els socialistes catalans de votar en contra dels pressupostos del PSOE? tal i com han anunciat, en la defensa de Catalunya primer?, això suposaria la dimissió d’en Corbacho i de la Chacón del Govern de l’estat. A que es difícil de creure?.... No ho faran,!!!
Com sempre els socialistes catalans s’abaixaran els pantalons davant del PSOE, i per tant la situació d’en Montilla encara estarà més debilitada, del que ja ho està actualment. Serà capaç ERC de mantenir-se forta en els seus plantejaments?, si es així doneu per suposat que els pressupostos de l’estat no s’aprovaran, i...... com quedaran les relacions entre els socis del govern català?
A Catalunya la desfeta del tripartit està a tocar, es qüestió de temps.
I com diu aquella dita, el temps dona i treu raons.





divendres, 18 de juliol de 2008

L’estil mamporrero del PSC.


Quant fa uns pocs dies en Felip Puig va dir en una entrevista a la radio, que el president Montilla destrossava el català quant parlava en públic ( perquè segurament en privat no el parla ), inclòs llegint el que ha de dir, ho parla molt malament, com un ressort ràpidament en Ferran i en Iceta, van sortir exigint disculpes en Felip Puig per haver ofès greument al President del govern de Catalunya. On es la ofensa?, si es una evidencia!!!
Es que en Felip Puig va dir una mentida?, ha de demanar disculpes per dir una veritat com un temple?, ara té de rectificar i dir que en Montilla parla un català excel·lent i acadèmic?, on és l’insult i la mentida?.

Per altra banda, els socialistes si que estant acostumats a insultar a tort i dret tot el que no tingui un tufillo psc, i ho fan amb total impunitat, així fa uns mesos van parlar de arrancar la crosta nacionalista, i ahir el mateix Ferran, de qui mai hem sentit ni sentirem una disculpa pública, li va dir “xenòfob de merda, "Pregunta al teu pare per l'assumpte dels gitanos", adreçat al portaveu de CIU Oriol Pujol, a la cambra parlamentaria catalana, i... aquí no passa rés, ells pobrets no ofenen mai a ningú.
Aquest es el seu estil , el més pur estil mamporrero i barroer, aquest es el nivell a que ens tenen acostumats els socialistes, un nivell que fa pujar la temperatura a la cambra catalana, i que de seguir per aquests camins ,pot arribar a provocar un aldarull més seriós. Esperem però,que no s’arribin a les mans!!!



diumenge, 13 de juliol de 2008

Mai hem perdut la centralitat, i volem la sobirania nacional de Catalunya


CDC es un partit amb clara vocació de govern, durant 23 anys va gaudir de la confiança dels ciutadans de Catalunya i amb Jordi Pujol al capdavant va liderar un projecte nacional pel nostre país avançant amb pas ferm en temes com la consciència nacional, la llengua, ensenyament, sanitat, etc.
Un cop esgotat l’estatut de SAU de 1978, i donat l’incompliment per part de l’estat del desplegament del nou, en quant a finançament econòmic, la no publicació de les balances fiscals, la manca d’inversions en infrastructures, i la invasió de competències estatutàries per part del govern, així com les campanyes mediàtiques en contra de Catalunya, calia una resposta a la nova situació actual, i adaptar el missatge del nostre partit als nous temps i els nous reptes.
Sense perdre la centralitat que sempre ha caracteritzat a CDC, aquest darrer congrés ha resolt “assumint la concepció d’estat modern del segle XXI, Convergència renova el seu compromís perquè Catalunya esdevingui una nació lliure i sobirana a l’Europa del segle XXI”
“Convergència no renuncia a cap escenari polític de futur per a Catalunya, i per això ratifica un cop més el dret del poble català a l’exercici del dret a l’autodeterminació”.En la mesura que el nou Estatut reconeix que els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya, CDC promourà al Parlament l’exercici del dret a decidir, sense cap més límit que la voluntat democràtica expressada lliurement i en pau del poble català”.

Per tant queda clar que Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui, som conscients que aquesta resolució aprovada al congrés de CDC, com sempre tindrà reaccions en contra dels partits espanyolistes PSOE i PP dient que hem radicalitzat el nostre missatge, i també per part de ERC, que dirà que seguim essent ambigus i tebis en les nostres reivindicacions.

Però cal ressaltar que CDC, com a partit nacionalista que es, ha obert definitivament la porta de la casa gran, a tots els catalanistes , perquè és des de el lideratge d’un partit que es i vol seguir essent el referent nacionalista i sobiranista , i amb vocació de govern, i centrat, com veritablement es poden aconseguir tots els objectius fixats.
El full de ruta de CDC ja el tenim fixat, ara cal navegar amb fermesa cap l’objectiu final.

dijous, 10 de juliol de 2008

XVè Congrés de CDC, ara ens toca a nosaltres


Aquest cap de Setmana es celebra el congrés de CDC, més de 2000 delegats, escollits democràticament, a les diferents agrupacions locals i sectorials, debatran i decidiran el que hauran de ser les línies mestres, o el full de ruta de la nova convergència, un partit obert als nous temps i als nous reptes de futur. Sense renunciar al nostre passat i la nostra aportació en la construcció de la Catalunya actual, però mirant a la Catalunya del demà, la Catalunya que reclama un referent catalanista que aporti credibilitat, seny, i seriositat, com sempre ha estat l’aportació que ha fet CDC al nostre país.

Ara més que mai CDC s’ha d’obrir definitivament a la societat civil, i mitjançant la casa gran del catalanisme, avançar amb pas ferm cap a la sobirania nacional, de forma clara i sense ambigüitats.
Amb el referent del President Pujol i la seva obra de 23 anys de govern, el congrés de CDC servirà per a consolidar a l’Artur Mas com el gran líder del catalanisme i pilar fonamental per afrontar amb garanties les properes eleccions al parlament de Catalunya, que amb tota seguretat i donat la feblesa del tripartit seran anticipades, i nosaltres estem preparats per afrontar-les amb total garanties i tornar-les a guanyar un cop més i amb claredat, i aquest cop la suma de tres perdedors ja no donarà majoria.

També amb la celebració del XV congrés la meva presidència al front del comité local de CDC de Tarragona arriba a la seva fi , han estat 4 anys dedicats al partit a Tarragona, i des de aquí vull donar les gràcies a tots els militants que m’han fet costat, i als membres del comitè local que han estat treballant amb mi colze a colze durant aquests difícils 4 anys.



dissabte, 5 de juliol de 2008

S’ha de escoltar a la gent al carrer


Està clar que els partits polítics, o més aviat la classe política no connecta amb el poble. Cada cop hi ha més indiferència de la societat davant dels polítics, perquè existeix la sensació que un cop assoleixen el poder, se’n obliden de totes les promeses electorals, de tota la il·lusió que la gent havia dipositat en aquell projecte, i en canvi es dediquen a millorar el seu status personal i la dels seus amics i parents.
Al mateix temps, sembla que als diferents partits polítics existeix una mena de manca de lideratge, demostrat als diferents congressos que s’han anat realitzant fins ara, on ha quedat demostrada les divisions internes dels partits amb candidatures crítiques a les oficialistes que han donat molta guerra i que han demostrat que el que es detecta al carrer, també es tradueix a l’interior del partit, i que gairebé mai coincideix amb la postura oficial.

Existeix cada cop més una desafecció dels ciutadans envers els polítics, les institucions, i els governs, i això es deu en gran part perquè els problemes que afecten als ciutadans com son el dia a dia, la crisi econòmica que ens ofega , el no arribar a final de mes, el de poder tenir una feina estable, el poder pagar la hipoteca, el poder tenir un habitatge digne, la seguretat ciutadana, una pensió digna per poder viure, una sanitat de qualitat sense tenir que esperar molts mesos per ésser visitat per l’especialista, tot això que son temes que vertaderament preocupen als ciutadans a Catalunya, no s’acaben de resoldre mai. i ara resulta que el que preocupa a certa classe política mediàtica es preservar el castellà, perquè ara diuen que la llengua de l’estat està en perill d’extinció.
Amb el manifest per la” lengua comun” que s’està signant a l’estat amb el recolzament mediàtic de dos cadenes de televisió i no sé quantes emissores de ràdio, el que es vol aconseguir es que tots els ciutadans a Catalunya sàpiguen castellà, lengua común del estado ( cosa que ja succeeix), però no cal que sàpiguen el català, que es la llengua oficial de Catalunya, per tant l’únic que es vol es, que el castellà que ja es la llengua dominant a l’estat i a Catalunya, segueixi amb la seva expansió i domini.
Els creadors d’aquest manifest, està clar que no han passejat pels carrers de les ciutats catalanes, perquè si ho fessin se’n adonarien que la llengua que domina al carrer, al mercat, a les parades de bus, als cinemes, als mitjans de comunicació, a les botigues, es el Castellà, seguit del romanès i del àrab. Poc se sent el català actualment al carrer, per tant, bé farà en Colom en reorganitzar una altra crida per la llengua, perquè veritablement si alguna llengua està en perill d’extinció no es el castellà, precisament.

dissabte, 28 de juny de 2008

LA CROSTA NACIONALISTA I LA CUIRASSA SOCIALISTA


Quant el diputat pel psc-PSOE sr Joan Ferran va dir allò de hem de fer fora la crosta nacionalista de la corporació, tot i que van ser unes declaracions impresentables i sectàries, ningú dels socis del govern tripartit va fer rés, com a molt li van donar un copet al clatell, més que rés de cara a la galeria, i prou.
Amb el pas del temps, es demostra que allò de la crosta, era alguna cosa més que unes declaracions més o menys desafortunades. Eren tota una declaració d’intencions del govern socialista i aquí tant ERC com ICV demostren una vegada més, que no pinten rés al govern.
Els socialistes estant fent fora a tots els periodistes independents que no segueixen fil per randa les seves instruccions sectàries i partidistes, i els van substituint per periodistes al dictat del psc-PSOE. I que fa ERC ?, ERC com sempre ho permet i calla.
El que està fent el psc-PSOE es arrancar( si es que algun cop va existir) la crosta nacionalista i posar una cuirassa socialista, dominant de manera asfixiant tots els mitjans de comunicació públics.
La darrera prova la marxa d’Antoni Bassas dels matins de Catalunya Ràdio, després de més de 14 anys de liderar audiències, explica que han estat els diferents punts de vista de com ha de ésser el programa, el que han motivat la manca d’acord. No cal que digui rés més, s’entén tot, o fa i diu el que volen que digui, o ja cal que agafi la porta, i això es el que ha fet en Bassas, marxar abans de que el facin fora.
Ara, el seu relleu segur que serà un periodista que tingui el perfil que ells volen, amb el carnet del PSOE penjat al front.

En Montilla ha entés el missatge de les tres línies vermelles d'en Puigcercós fen fora en Bassas. Es un exemple d’aprenentatge i de que progressa adequadament. Millor que si en Puigcercós te necessitat de mostrar altre cop les tres línies que les dibuixi en una llibreta a casa seva.
Ara en Montilla i els seus amics inquisidors, ja poden estar tranquils, perquè gairebé ja han arrancat tota la crosta, i ara ja tenen la corporació pràcticament cuirassada.