divendres, 26 d’octubre de 2007

MAS votaria si a l’autodeterminació de Catalunya.


Tots els diaris digitals que he llegit avui es fan ressò d’unes declaracions del líder de CIU que ha realitzat en una entrevista a Barcelona televisió, a una pregunta feta pel periodista de la vanguardia José Antich li va preguntar que votaria en un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya ,Artur Mas ha contestat “si aquesta proposta es pogués fer sense conflictes importants, d’una manera no només pacífica, sinó d’una manera positiva, amb una entesa amb l’Estat Espanyol, en el sentit d’anar a formar una gran confederació que fos compartint alguns elements de l’Estat però amb un grau molt, molt important de sobirania per Catalunya, jo diria que sí”.
Es evident que es una resposta a una pregunta. I com a tal respon .Si m’ho pregunten a mi, jo també votaria que sí.
Però a banda de la resposta d’en Mas a un possible referèndum per l’autodeterminació, el que li preocupa vertaderament a l’Artur es que el tribunal constitucional pugui retallar l’estatut. Si això es produeix, d’alguna manera seria una rectificació o una recusació a un estatut que va ser aprovat per referèndum popular, i per tant es violaria el dret dels ciutadans de Catalunya que van votar lliurement el seu estatut.
Davant d’aquesta hipotètica situació, posaria en crisi no sol les institucions de Catalunya, sinó la credibilitat de les institucions de l’estat, un tribunal constitucional darrerament convulsionat per les decisions polítiques d’ambdós partits PP i PSOE per fer-se amb el control del tribunal. Les lluites polítiques han polititzat tant aquest tribunal que ha perdut tota credibilitat d’impartir justícia i no preserva per tant la seva neutralitat.
El tribunal constitucional ha deixat d’ésser un referent creïble i cada cop crea més suspicàcies.
Si finalment com sembla el tribunal constitucional retalla l’estatut, Artur Mas ha dit que "caldria recuperar la proposta estatutària del 30 de setembre i crear un govern català que integrés tots els partits que estiguessin disposats a defensar-la. El líder nacionalista ha afegit que aquestes forces polítiques haurien de condicionar la seva actuació a Madrid a l’aprovació del text original sortit del Parlament de Catalunya. “La incògnita”, segons Mas, és si el PSC “apostaria per deslligar-se del PSOE o independitzar-se’n i formar part d’aquest esquema català”, alhora que també s’ha preguntat quin seria el posicionament d’ICV".
Es pot dir més alt però no més clar, si es retalla l’estatut, aquest ja no servirà. I per tant anem a per totes, recuperem l’estatut que va aprovar el parlament de Catalunya el 30 de Setembre , evidentment això serà un pols al govern central i no valdran mitges tintes, tothom s’haurà de retratar Nosaltres ho farem, estaran disposats els altres a fer-ho?

dimarts, 23 d’octubre de 2007

El Govern tripartit permet que a Catalunya hi hagi ciutadans de primera i de segona.




Arran del caos ocasionat per les obres de L’AVE i el moviment de terres en la linea de Tarragona a Barcelona, els passatgers tenen de fer transbord en autobús a Sant Vicens de Calders, i a l’arribar en allà ningú sap que s’ha de fer. A més ,RENFE ha decidit que els viatgers provenint de les comarques Barcelonines no paguin el bitllet, i en canvi no dona el mateix tracte als viatgers provenint de Tarragona direcció Barcelona. El govern tripartit Català ha permés aquest tracte desigual, evidenciant que a Catalunya hi ha ciutadans de primera( Barcelona) i ciutadans de segona, en aquest cas les comarques Tarragonines.

No entenc a que espera el Govern català en possessionar-se davant d’aquesta discriminació, no entenc perquè després de tanta incompetència en les obres publiques d’aquest país i en les infrastructures, encara es manté en Joaquim Nadal com a conseller i no dimiteix d’una vegada encara que sigui per dignitat, o que el president Montilla el cessi d’una vegada per incompetent ( projecte que toca, projecte que espatlla).

No entenc a que espera l’alcalde Ballesteros a sortir i defensar els interessos del tarragonins que es mereixen el mateix tracte que els altres, i que a sobre de trigar més de 4 hores en arribar de Tarragona a Barcelona, a més del caos que es produeix des de fa uns dies a Sant Vicenç i Tarragona, els nostres conciutadans han de pagar el Bitllet, i en canvi els de Barcelona no.
S’enfrontarà el nostre alcalde amb els seus a Madrid per demanar a Foment i RENFE un tracte igualitari?, demanarà als seus companys de partit que formen part del govern Català que s’acabi amb aquesta disbauxa?, quines mesures pensa prendre el govern de la ciutat respecta a aquest tema?.
Demanarà el nostre alcalde responsabilitats a qui pertoqui?.
En tot cas ha quedat demostrat que el govern tripartit català permet que a Catalunya hi hagi ciutadans de primera i ciutadans de segona, i davant d’això el nostre ajuntament i el seu alcalde Josep F.Ballesteros es mostren impassibles.

dissabte, 20 d’octubre de 2007

PSOE_PSC o la tàctica del Bo el dolent i el Lleig


Se’n recordeu del títol d’aquella pel·lícula d’en Sergio Leone que es deia El bueno, el feo y el malo? , en català seria el Bó el lleig i el dolent.
Doncs això ve a tall perquè des de sempre, dins del PSOE-PSC han aplicat aquesta tàctica com operació de Marketing molt ben estudiada, i que quasi sempre que han pogut l’han posat en pràctica. Es tracta de salvaguardar la imatge del president de torn, per evitar el seu desgast polític.

Així a nivell de l’estat espanyol quan Felipe González fou president espanyol ( el Bó), el preservaven dintre d’una crisàlide per impedir que sortís al drap de tot i estudiaven milimètricament tot el que havia de dir, sempre en to conciliador i amb un somriure als llavis, donant sensació de tranquil·litat i d’estil. Per contra tenien la figura del dolent , Alfonso Guerra, que sempre sortia al drap, amb un estil agressiu i que li feia d’alguna manera la feina bruta, i que en tot cas sabia que tard o d’hora seria ell qui pagaria els plats trencats. I el lleig l’encarnava el diputat, ministre i portaveu del PSOE Javier Sáez de Coscuella.
Ara amb el presidente Zapatero es repeteix l’historia ell és el bo, sempre dient que si, lo bonic que es tot, s’estudia minuciosament tot el que ha de dir i amb el to de talante amb que ho diu. E n resum, es tracta de que no es cremi. El dolent es el Pepe Blanco que s’encarrega de destripar el que faci falta sense cap tipus de miraments, i el lleig, en aquest cas la lletja es la vice-presidenta Mº Teresa Fernández de la Vega.

A Catalunya també ho han intentat aplicar amb més o menys fortuna, primer amb Maragall ( el Bo), però no se’n van sortir perquè ell mateix es sortia del guió establert i no el podien frenar, Maragall va fer els tres papers junts., Ara amb Montilla (el bo i mut,) ho tornen a intentar, perquè pràcticament no li deixen parlar pel seu nul carisma . El paper de dolent l’exerceix en Zaragoza sempre preocupat dels altres partits polítics, i que es qui té la missió de destripar, i el lleig que en aquest cas recau en Iceta.

I que pasa a Tarragona ? doncs aquí apliquen aquesta tàctica a la seva màxima expressió
Evidentment el bo es en Ballesteros, amb el seu somriure profident, el que diu que si a tot, i amb la seva simpatia.
El dolent, en aquest cas dolenta es la Floria, que es la que amb la seva experiència de cap de gabinet de la delegació del Govern fa i desfà amb la premsa el que vol.
I el lleig evidentment es en Xavier Sabaté.

divendres, 19 d’octubre de 2007

Pasqual Maragall es dóna de baixa del PSC

He llegit avui a e-noticies aquest article:
"L'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, ja no milita al PSC. Maragall ho ha explicat en el decurs d'una entrevista al programa Problemes domèstics, a Catalunya Ràdio. El també expresident del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), càrrec que va abandonar l'11 de juny passat, ha dit que ja no milita al partit perquè no en paga "la quota corresponent". A banda, Maragall ha anunciat també que "no serà candidat del Partit Demòcrata que promou, però que diferents alcaldes i alcaldesses, de qui no pot revelar el nom, s'han apuntat al seu projecte". Finalment, Maragall ha revelat que José Montilla apostava per José Bono com a líder del PSOE en el Congrés de l'any 2000 que va guanyar Rodríguez Zapatero."

Si no fos per qui és, es podria considerar com una baixa més de les que es produeixen habitualment a tots els partits polítics, però home, el que ha estat president del PSC, Alcalde de Barcelona i President de la Generalitat, que es doni de baixa del partit, indica les divisions i lluites internes que hi ha dins del PSC, I a més deixa anar una perla com la de que Montilla apostava per Bono com a líder del PSOE, ja sabem com les gasta en Bono respecte a Catalunya. I en Montilla suposadament pensa com ell.
Després sortirà en Zaragoza i en Iceta treien importància, i parlant de la crisi de CIU, i la mala maror dintre de la nostra coalició.
Es ben curiós tots els partits polítics han parlat de la crisis a CIU, peró jo no veig que hagi hagut cap trencadissa a CIU en trenta anys, i si no fem un repàs als altres partits veiem : primer les crisis d’ERC amb l’escissió del Colom i la Rahola, i ara un altra corrent critica amb Carretero,, la dimissió i marxa d’en Piqué del PP i de la vida política, i ara la marxa de Maragall del PSC.
I en canvi a CIU, tanta crisi, tanta crisis i es manté ferma durant seus trenta anys de coalició.

Que passarà ara amb el sector més catalanista del PSC ? seguiran els passos d’en Maragall i marxaran al partit demòcrata?. Encapçalarà la llista a les generals?.
Seguirà donant suport ERC a un PSC cada cop més PSOE i menys PSC ?
Els propers dies prometen ser interessants per el panorama polític català

dimecres, 17 d’octubre de 2007

EL PSC vota en contra de la tornada dels papers de Salamanca



Un cop més, per si quedava algun dubte el PSC es desmarca del que ha defensat a Catalunya i vota tot el contrari al parlamento espanyol.
El PSC-PSOE ha rebutjat en el Congrés dels Diputats la moció del Grup Parlamentari Català CIU, ERC i IU-ICV, que, recollint la proposta de la Comissió de la Dignitat, reclama que es restitueixi de forma efectiva, i abans que finalitzi aquest any 2007, els documents de l'Arxiu de Salamanca que encara estan pendents de devolució a persones físiques, associacions, sindicats i partits polítics de Catalunya.

En la seva intervenció en el Ple del Congrés, el portaveu de Cultura de CiU, Jordi Vilajoana, ha lamentat que hagi estat rebutjada aquesta moció i ha posat en relleu la “incoherència del PSC” al no donar-li suport quan sí que ho va fer en el Parlament de Catalunya i, no obstant això, “avui en la Cambra baixa vota en contra per submissió al PSOE
En aquest context, Vilajoana s'ha preguntat “quin sentit té intentar aprovar una Llei de Memòria Històrica quan una Llei aprovada fa dos anys i mig per a recuperar la memòria de persones físiques, associacions, sindicats i partits no es compleix i encara està pendent de devolució dos milions de documents”, el que li sembla d'una “gran incongruència”.
“L'Executiu i la formació política que el sustenta no compleix la Llei relativa a l'Arxiu de Salamanca per dos motius, per incompetència i perquè creuen o temen que complir aquesta Llei té un cost electoral que no volen assumir”, ha asseverat, i ha afegit que des de CIU “s'actua amb coherència” i ha reclamat la “immediata” devolució dels documents de l'Arxiu de Salamanca pendents de devolució i que es fixi “ja una data” per a això.

Però mireu fins on arriba el cinisme del PSC que no fa ni una setmana la sra Manuela de Madre, presidenta del grup parlamentari del PSC, en roda de premsa llegia un comunicat on entre d’altres coses deia: "el PSC reitera l´exigència que la llei es compleixi i que el procés de devolució dels documents es produeixi amb celeritat". I "demanem al ministre de Cultura que es demostri amb fets la voluntat inequívoca de complir la llei i es procedeixi a convocar la comissió mixta Govern-Generalitat per impulsar aquest procés".
Tanmateix el President Montilla també fa una setmana va dir i així ho reflexa la premsa “encara hi ha més papers que han de tornar, que són, bàsicament, els de particulars”. No es tracta de que hi hagi un compromís” per part del Govern de l’estat, “sinó que s’ha de complir la llei”, ha destacat el president Montilla. Així, ha dit que “al marge del que passi a les eleccions del mes de març, els papers de Salamanca hauran de tornar”, l’Executiu ha assenyalat que “s’ha de complir la llei. Ho hem dit al Parlament i al Govern espanyol, per fer possible la continuació de la devolució”.

Però totes aquestes declaracions han estat només paper mullat, ja que una vegada més el partit socialista diu una cosa a Catalunya i després fa tot el contrari a Madrid. I un cop més han votat juntament amb el PP en contra de la moció presentada per CIU-ERC i ICV.
Aquesta es la coherència a que ens té acostumats el PSC-PSOE. No compliran amb la llei, que diu de retornar els papers de Salamanca que encara resten, perque tenen por que els pugui afectar electoralment en les eleccions del proper més de març.

divendres, 12 d’octubre de 2007

PP, PSC i la suposada radicalització de CIU,


Arran dels actes del 12 d’octubre, amb la presència del espanyolista José Montilla als actes commemoratius, i a la desfilada militar, que a comptat amb el beneplàcit dels seus socis de Govern ICV, i ERC, que ho consideren del tot normal . ( anys enrera ERC va criticar que Pasqual Maragall hi assistís). Tant el PP com el PSC-PSOE han criticat durament les declaracions d’en Artur Mas, en referència a la presència de President de Catalunya a la desfilada militar, on deia a més que si ell fos president no hi hagués anat.. Ràpidament han sortit les veus del Iceta (PSC) i del Sirera (pp) i tots dos han coincidit en dir, que CDC ha radicalitzat el seu missatge, i ha perdut la centralitat.
Ves per on, els dos suposats partits antagònics, coincideixen en la mateixa crítica a CIU ens diuen que hem radicalitzat el nostre missatge.
Sembla ser que tant PP com PSC encara no se’n adonat que CIU es una federació Nacionalista, i un partit nacionalista es aquell que defensa que el seu país es una nació, i la nostra nació es Catalunya. Això ho defensem des de que es va fundar CDC a l’any 1975 i ho seguim defensant ara.
Durant els 23 anys de govern de CIU, mai l’honorable President Jordi Pujol va assistir a cap desfilada militar del 12 d’octubre, talment dita la festa nacional de Espanya.
Per tant es normal que Mas defensi la no assistència del president de Catalunya a la desfilada, perquè durant 23 anys nosaltres no vam assistir-hi i ningú ens va dir llavors que radicalitzàvem el missatge. CIU no ha radicalitzat rés, estem justament on érem. Però ens trobem davant d’un govern tripartit a Catalunya que està fent aigües i esquerdes per tot arreu, que veu com la imatge del president de Catalunya no aixeca cap tipus de passió ni adhesions, .I que necessita un bon resultat a Catalunya el proper més de març, per poder mantenir a Zapatero com a president de l’estat. ERC per altra banda immers en una crisis d’identitat donant un suport incondicional al PSC, que li fa perdre suport popular dia si i dia també i que està més preocupada per acallar la corrent interna del partit que vol un canvi de rumb i de objectius, que no pas de la tasca de govern. Per aquest motiu aquest cop a ERC li sembla bé que Montilla hagi anat a la desfilada popular.
I el PP, ja fa temps que el PP a Catalunya, per tal de guanyar vots moderats, cada cop que té l’oportunitat treu la cançoneta de que CIU ha radicalitzat el seu missatge, i ens recorden dia si i dia també el famós tema del notari.
N’estem acostumats que en segons quines coses PP i PSC_PSOE coincideixin, i sempre ho fan en contra de CIU, o quan afecta als interessos de Catalunya.
Mireu CIU, no ha radicalitzat el seu missatge, CIU està on estava sempre a favor de Catalunya, I fent una aposta ferma i un pas endavant per la sobirania de Catalunya.

dijous, 11 d’octubre de 2007

El nou estil de fer política


Durant tota la passada campanya electoral, els socialistes van prometre moltes coses, Han passat 100 dies de govern i ja es pot fer una mica de balanç, en Ballesteros va fer una conferencia de premsa per explicar els 100 dies de govern i ens adonem que el nostre alcalde encara està en campanya electoral, perquè segueix amb la tàctica de prometre, prometre i prometre, perquè el que està clar es que el prometre no fa pobre, i d’això els socialistes en saben molt. i de nou,va donar la culpa de tot a CIU, com sempre.
Anem per pams en Ballesteros va dir durant la campanya electoral que si era alcalde implantaria un nou estil de fer política i va fer unes quantes promeses electorals de immediata execució:
- eliminació de 500 zones blaves aquesta promesa sí la ha complert, però ara se’n adona que hi ha més problemes de circulació i menys rotació de vehicles que abans, amb el cost econòmic que representa.
- En 6 mesos desencallaria el tema de la façana marítima, Aquí no ha tardat ni tres mesos en desencallar-la del tot, ja que s’ha passat pel folro el compromís adquirit per la Generalitat de Catalunya i L’Ajuntament, amb el document signat per el llavors conseller en cap Bargalló i el llavors alcalde Nadal, hi ara ja no es farà i anuncia un tren soterrat pel mig de Tarragona ( que evidentment tampoc es farà.
- Retirada del POUM, ara diuen que mai ho havien promès, però crec recordar que estaven completament en contra i que hi hauria un POUM nou. Que vol dir un POUM nou?. Per aconseguir un POUM nou, s’ha de retirar l’anterior no? Sinó serà un POUM modificat, però no nou. Per tant menteix.
- Logo de L’ajuntament, fan retirar el aprovat i pagat per l’anterior equip de govern, per suposat plagio ( que no reclamen judicialment els diners pagats), i n’aproven un altre que sortirà més car encara i que es una còpia d’un altre que ja existia.
- Però on es van omplir la boca, i anunciaven amb un somriure d’orella a orella, es que si guanyaven els socialistes s’implantaria un nou estil de fer política, l’estil obert, de la mà tendida a tothom, del diàleg, etc etc.
I està clar que han aplicat un nou estil de fer política, el de arraconar a l’oposició, el de la crispació, el de la contradicció,quan la Floria diu a l’oposició que no s’ha de judicialitzar la política pel tema dels fets ocorreguts al forti de la reina la setmana passada, i al cap d’unes hores anuncia que pot portar als tribunals en Aregio per dir que l’alcalde havia mentit i l’acusava d’obrir una carta privada.
Si els socialistes es pensen ,que amenaçant amb els tribunals faran callar a l’oposició, Estant molt equivocats, l’oposició està per denunciar tot allò que no es fa correctament, o .. es que quant estaven ells a l’oposició estaven calladets?
Algú podrà pensar que es una tonteria i que no hi havia per a tant, però Ballesteros va mentir quant va dir que els càrrecs de confiança no gaudien de Targes de crèdit a compta de l’ajuntament. I es va veure que en Aregio tenia raó, i un Alcalde que es permet el luxe de mentir en un plenari, demostra que no es una persona de fiar, perquè mai sabràs quant diu la veritat.
Portem 100 dies de govern socialista a l’ajuntament, 100 dies que han servit per apujar els impostos, això sí que ho han sabut fer i no han dubtat gens, com tampoc han dubtat en donar les culpes de tot a CIU, com sempre.

I a tot això algú sap quin paper pinta ERC a l’ajuntament? Fan alguna cosa?, a part de dir si a tot el que diu el PSC que més fan?. ( Dona la sensació que fan el mateix paper que el Saura a la Generalitat, es a dir no fer rés però sortir a totes les fotos.).

diumenge, 7 d’octubre de 2007

Senzillament Deplorable i intolerable.




Avui al fortí de la Reina ,CDC cel.lebraba el sopar del dia del militant i es feia un homenatge a Joan Miquel Nadal pels seus 18 anys al front de L’alcaldia de Tarragona.
Paral·lelament s’havia convocat una cassolada i xiulada per la suposada plataforma de afectats pel POUM, on es tractava de fer palès el seu malestar Xiulant a tothom que entrés al sopar i evidentment a l’entrada d’en Nadal.
Però aquesta convocatòria, de la que han estat testimonis varis periodistes presents, ha estat un acte senzillament deplorable. Del que se suposa que es un acte de manifestació s’ha convertit en una intimidació a totes les persones que entraven al restaurant, a part de ser insultades, inclòs algunes han estat sacsades, colpejades i han rebut fins i tot petades.
Es lamentable que persones algunes d’edat avançada que s’ajuden d’un bastó per caminar, i d’altres que anaven amb cadires de rodes, hagin tingut que passar per entremig d’un tumult de gent amb un ambient molt hostil i que havien d’obrir-se pas sense saber si la seva integritat física perillava .
No contents amb tot això s’han dedicat després a realitzar actes al mes pur estil de vandalisme, ratllant i abollant gran part dels cotxes que estaven aparcats al recinte i als voltants, n’hem contat més de vint ,inclòs s’han afectat cotxes dels convidats a una boda que es trobaven dintre del restaurant, i que rés tenien a veure amb aquest sarau.
Aquests energúmens, perquè no s’els pot considerar d’una altra manera, han estat prèviament incitats per varies persones a les quals hem identificat, perquè s’han deixat veure clarament i es jactaven davant nostre incitant als demés a cridar. Aquestes persones tenen noms i cognoms i son:
Elena Regidor presidenta de la federació de Veïns de Tarragona i membre de la llista del PSC a les municipals.
Santiago Blanco convocant de la manifestació i portant d'un megàfon on anava donant les instruccions pertinents
Josep Albert Castellví persona prou coneguda per la gent de CDC, i que es mostrava molt satisfet pel efecte produït.
Aquests agitadors professionals per tant, son els responsables dels danys materials ocasionats als vehicles aparcats, del que s’han presentat les pertinents denuncies a la comissaria de policia.
També vull remarcar, que la guàrdia urbana assabentada que podria haver algun problema va situar un cotxe aparcat prop del parc infantil del passeig, però veient el que passava, en tot moment van mostrar una actitud impassible, ni tants sols van acostar-se al restaurant.
Vull creure que el partit socialista no té rés a veure amb aquest acte d’agitació i vandalisme, i espero que faci un comunicat contundent contra els actes realitzats. I que prengui mesures contra aquestes persones, que son destacats militants socialistes.
Tothom té dret a manifestar-se, però no et pot intimidar i colpejar a ningú. Fem palès la nostra mes enèrgica protesta davant d’aquests greus fets.
I recordo als manifestants que la responsabilitat del POUM està ara en mans del PSC, i del seu alcalde Ballesteros, que va dir que si sortia alcalde el retiraria i no ho ha fet, I vull recordar també, que si com sembla s'aprovaran totes les al·legacions presentades, per tant el problema ja no existeix, a que venien aquests crits ,insults i intimidacions perfectament orquestrades.?

Com he dit abans esperem un comunicat contundent per part del partit socialista d’uns fets que considerem totalment deplorables i intolerables.


Vull felicitar a les 200 persones totes membres de CDC que han assistit a aquest sopar que han entrat amb el cap ben alt , amb dignitat, educació i sense respondre a les provocacions, i amb l’orgull que representa ser membres de CDC, Aquesta nit ens ha servit per conèixer la manera de fer d’uns i dels altres, i si aquest es l’estil dels que governen a Tarragona, pobra Tarragona,

dimecres, 3 d’octubre de 2007

L’Ajuntament de Tarragona som tots:


Ja sé que quant acabi de publicar aquest post algú dirà, que pesats aquests de CIU, Sempre criticant, no fa encara tres mesos de les eleccions i ja estant criticant, que respectin els resultats.
I efectivament, no fa ni tres mesos de les eleccions, i respectem els resultats, a Tarragona estem a l’oposició i com a tal hem de denunciar tot allò que l’equip de govern no fa bé o tot allò que ha promès i que quedarà en paper mullat.
No han passat ni tres mesos de les eleccions , però ja ens han deixat moltes mostres del que serà un govern ineficaç, moltes promeses no complides, però molta propaganda mediàtica.

Això be a tall, perquè un missatge que els socialistes en van fer bandera la darrera campanya electoral, era que instaurarien un nou estil de fer política, un estil participatiu, dialogant, estenen la ma a l’oposició. ( bé unes promeses que ells ni es creien, perquè mai han portat en pràctica, però que quedava molt bé davant de la galeria).
En que es basa aquest nou estil més participatiu i dialogant? Mireu
en Joan Aregio portaveu de l’Ajuntament de CIU, escriu al més Tarragona que al contrari del que succeïa abans, on en els actes institucionals, es convidava a l’oposició a participar, així com a les recepcions i delegacions al estranger, ara en canvi” el nou equip de govern ha decidit, en un acte de prepotència inusual, que l’ajuntament només son els que manen”.
“Els socialistes son els que diuen : a l’oposició ni aigua. Ho diuen i ho practiquen. Mentre nosaltres a CIU, enteníem que l’Ajuntament érem tots.
Si aquestes son les noves formes d’en Josep Fèlix Ballesteros, hem anat a molt pitjor.”
Aquest es l’estil socialista pur i dur, negar qualsevol protagonisme a l’oposició, i si li poden apagar la veu millor.
Però a Tarragona els socialistes han picat pedra, perquè malgrat tots els intents que facin, no aconseguiran apagar la nostra veu, i seguirem denunciant de manera contundent allò que creiem que sigui un engany pels ciutadans, o una promesa incomplida, perquè d’exemples n’hi ha una pila, i ja els aniré enumerant als diferents posts, que vagi publicant.