dilluns, 30 de juliol de 2007

A propòsit del POUM

Darrerament he pogut llegir a la premsa tot l'enrenou que s'ha generat en referència a les futures expropiacions que hi haurien amb l’aprovació del POUM . Molts veïns han sortit al carrer i han fet palès el seu malestar i reclamen la retirada del citat POUM.Un Pla d'aquestes característiques determina les pinzellades del que serà la ciutat en un futur, es tracta de determinar com es vol que sigui la ciutat els propers 30 anys, però no necessàriament s’ha de fer tot, ni tot el que es faci s’ha de fer de manera immediata, podrien passar ben bé 25-30 anys a fer-se realitat.
Recordo també que simplement s’ha fet l’aprovació inicial, i que un cop finalitzat el període d’al·legacions, es podran fer totes les modificacions i acceptació d’al·legacions que es creguin convenients.
Comprenc perfectament l’inquietut que puguin tenir els veïns afectats, si no han rebut l’informació necessària ,com sembla que ha sigut el cas, i davant l’alarma de que li tirarien la casa a terra. Però es evident que abans d’arribar a tirar una casa ha d’haver una negociació amb els veïns i arribar a un acord satisfactori per tothom.
El PSC i Esquerra van dir que aquest fet era una prova més de que el Pla d'Ordenació Urbana Municipal s'havia fet a corre-cuita i van votar en contra del POUM, però no expliquen que no se l’havien mirat i que ni es van preocupar per conèixer, simplement van votar en contra perquè el presentava l’anterior equip de govern de CIU-PP,no perquè sigués bó o dolent el pla ,i això es una prova més de la seva irresponsabilitat.Perquè el PSC llavors no compleix amb una altra promesa electoral i retira el pla si tant dolent es?.
El mateix Ballesteros abans de les eleccions deia que aturaria el POUM i ara, un cop guanyades, diu que és un element indispensable per al futur de la ciutat. Per tant a banda de polèmiques aquest POUM tant dolent no deu ésser.

En tot cas el que toca ara es estudiar totes les al·legacions presentades i aceptar les màximes possibles i tranquil·litzar a la població, perquè estic segur que ningú en sortirà perjudicat.

diumenge, 29 de juliol de 2007

He rebut un Meme


He rebut un meme d’en Jordi molinera, així que no em queda més remei que contestar, i ho faig ara, així compleixo amb els deures dels blocaires. Algunes qüestions m’han costat però crec que compleixo amb lo encomanat.

Recomana’m un bloc en català:

http://tripartit-watch.blogspot.com/


es un blog de marcatge i seguiment del tripartit2 i L’entesa nacional pel poder. Jo el trobo molt interessant!!!. I entro molt sovint a llegir-ho.

Recomana’m un bloc en un altra idioma:
Aquí he trobat dificultat, perquè revisant tots els meus favorits, el que tinc son webs, no blocs en altres idiomes. Així que he seleccionat una web en castellà que sempre consulto quan vaig de viatge amb la família:


http://www.viamichelin.es/viamichelin/esp/dyn/controller/Mapas
es la via Michelin, i m’ajuda molt a dissenyar la ruta. mentre no tingui un tom-tom

Recomana’m un post d’especial interès:

Us recomano que llegiu aquest post d’en RogerT

http://magradaparlar.blogspot.com/2007/07/decleg-del-catalanista-del-segle-xxi.html

que es el decàleg del catalanista del segle XXI, i que serveix per saber quants dels punts del decàleg acomplim.

Recomana’m una web:

http://www.xtec.es/centres/e3003525/

que es la web del col·legi Sant Domènec de Guzman (Dominiques) que es el cole dels meus fills, i que m’agrada estar informat del que fan, a part de formar part de la junta de l’Ampa.

Recomana’m una eina d’internet:
Aqui ho tinc molt clar:

http://www.softcatala.com/
per traduir al català tots els programes informàtics, i com a traductor i corrector de textos al català.

Recomana’m un vídeo:
Aquest m’ha costat però l’altre dia vaig veure al canal Historia de Imagenio, però a canal satèlite també hi es, un reportatge sobre:

"La mort de John F. Kennedy, obre d’un il·luminat o la teoria de la conspiració." I em va agradar molt, perquè aquest assassinat va marcar bastant la meva infantesa.

Recomana’m un àudio:
Aquest també he tingut que pensar, perquè no sento gaire la ràdio, però al final vai adonar-me que hi ha dos coses que sempre escolto per la ràdio:

Carles Cortés a la Ser Tarragona retransmetin els partits del Nàstic ( sempre l’escolto), no sé posar el seu link.

Joaquim Mº Puyal a Catalunya Radio i els partits del Barça.

Ja està ja he complert, ara li passo la feina en 5 Blocaires més:
Oriol Vazquez (JNC)http://oriolvazquez.blogspot.com/ , Marc martinez(JNC)http://poudidees.blogspot.com/, Joel Bonet (JNC)http://www.petitliberal.blogspot.com/, Cesc Bonet (NNGG)http://bonetliberal.blogspot.com/, Quique de la Torre (NNGG)http://delatorreliberal.blogspot.com/

dijous, 26 de juliol de 2007

La decisió més important

Avui, potser sorprendré a tothom, però vull dedicar aquest article a la meva família. Avui fa 16 anys que vaig prendre la decisió més important de la meva vida, em vaig casar amb la Loreto, i això ha estat sens dubta la millor decisió .
Cert que quant ella em va conèixer ara fa 19 anys ja estava ficat en política, era el president de la JNC de Tarragona i era regidor a L’Ajuntament de Tarragona, que compaginava amb guàrdies a Urgències de Sta Tecla, Cert per tant que sabia que havia de compartir el meu amor per ella amb la meva passió per la medicina i per la política, I la Loreto va estar disposada a compartir-ho. Així un 27 de Juliol de 1991 ens vam casar a L’Ermita del Loreto de Bràfim, essent un dels meus testimonis en Joan Miquel Nadal llavors alcalde de Tarragona.
Durant el temps que vaig estar a L’Ajuntament em va fer sempre costat i va tenir que suportar els bons i mals moments que la política ens de parava, retards a l’hora d’arribar a casa, poca vida familiar donat els innumerables actes als que hi havia d’anar, etc. etc. Això es va agreujar amb l’arribada del nostre fill gran Jordi l’any 1993, que pràcticament no vaig poder disfrutar durant els seus dos primers anys de vida, donat la feina que jo tenia a L’Hospital i a L’Ajuntament, això ens va crear més d’una situació difícil que vam poder superar amb el meu compromís que els hi dedicaria més temps.
Quant l’any 1995 En Nadal em va demanar dedicació exclusiva a L’Ajuntament va ser el moment de dir-li que no, el meu futur no podia estar supeditat a la política, jo havia de triar i vaig triar la família i la medicina.
L’any 1999 va néixer el nostre segon fill en Pol, i aquest sí que l’he pogut disfrutar des de el primer dia, us puc assegurar que estic entusiasmat amb la meva tasca de pare de família, que intento exercir de la millor manera que sé.
Evidentment he seguit vinculat amb el mon de la política perquè també us asseguro que això es porta dins i quant a l’any 2004 em van demanar que em presentés a president local de CDC, vaig consultar-ho amb la meva família i recordo al Pol que llavors tenia 4 anys que em va dir “si tu fas de president qui farà de papa”, i vaig prometre que la família seguiria estant per damunt de tot.
Com he dit al començament ,aquest post va dedicat a la meva família que son la meva gran passió i vull agrair a la Loreto que volgués formar part de la meva vida, i que m’hagi donat els dos meravellosos fills que m’ha donat el Jordi i el Pol. Tinc molt clar una cosa, podria prescindir de la política, però no puc ni vull prescindir de la meva família.

dilluns, 23 de juliol de 2007

La suposada eterna crisi de CIU

Des de que Jordi Pujol va anunciar no presentar-se a les eleccions autonòmiques del 2003, hem sentit infinitat de vegades que CIU sense Pujol desapareixeria ràpid. I ves per on sense Pujol, CIU ha seguit guanyant les eleccions al Parlament de Catalunya l’any 2003 i al 2006. Després amb la formació del tripartit es va dir “com que CIU no té el poder desapareixerà”, i ves per on a les eleccions municipals del 2007, CIU torna a ser la primera força política a Catalunya en nombre de vots, Alcaldies i Regidors.

Ara que s’acosten eleccions generals a l’estat espanyol tornen a sortir veus dient que CIU està de nou en crisi per l’ànsia de ésser ministre d’en Duran Lleida i que la coalició està apunt de trencar-se de nou.
I mira per on resulta que en els quasi trenta anys que portem de democràcia hem vist com han desaparegut partits com UCD i CDS. Han hagut trencadisses importants per dos cops a ERC amb L’Angel Colom, primer per fer-se amb el poder a ERC, I després al marxar i fundar el PI, partit polític també desaparegut.
En Pasqual Maragall ex-president de Catalunya, ha sortit del PSC en globus, i ja veurem que passarà amb el seu grup de Ciutadans Pel Canvi, que tenen un cert nombre de diputats podrien fer perdre la majoria al Govern
I darrerament la sortida d’en Piqué del PP, que ha estat el boom d’aquestes dates estiuenques.

Vist tot l’enrenou que està passant als partits polítics, vull fer menció, que la suposada eterna crisi a CIU, no es tal, des de fa més de 25 anys ha funcionat com a coalició i després com a federació de 2 partits i que en cap moment ha existit cap trencadissa, ni fugides dels seus líders com ha succeït amb els altres partits polítics, per tant la crisi no està al si de CIU, que no deixa d’ésser dos partits amb identitat pròpia i que defensen les seves idees en el si de la federació, i per tant pot comportar alguna discrepància, que sempre arriba a tenir solució.
Per tant intentar fer veure problemes al nostre partit, des de els altres partits i no ésser capaços de veure els seus propis problemes. als seus partits, no respon a la realitat.
Tot plegat això no fa més que desorientar al ciutadà i es una més de les causes de l’abstenció, per l’imatge donada de que no hi ha ordre dintre dels propis partits polítics i que els personalismes, es posen per endavant de les necessitats de la ciutadania.

dimecres, 18 de juliol de 2007

Arriba Mr. Marshall

Es curiós, sembla que a Tarragona ha arribat Mr Marshall, tots els temes que semblaven encallats, ara amb el nou govern municipal socialista que dona la casualitat que es del mateix color polític que el govern de la Generalitat, i que del Govern central, ara, resulta que tot son facilitats per l’ alcalde electe Ballesteros, i ens anuncien des de el govern català que es desencalla el tema de la façana marítima ( En Ballesteros ja ens va dir que en 6 mesos desencallaria el tema), i també des de el govern central tot son facilitats per la cessió del edifici del banc d’Espanya

Bé, aquestes dues noticies es evident que son molt positives per la ciutat de Tarragona, però al mateix temps tant la Generalitat com el Govern central ens han prés el pel a tots els ciutadans de Tarragona, doncs això demostra que ambdós projectes estaven paralitzats per qüestió partidista, i evidentment han primat més els interessos partidistes que els interessos de la ciutadania. . Per tant ja sabem qui posava els pals a les rodes, no era l’alcalde Nadal, eren ells mateixos perquè no volien que CIU tingués el més mínim protagonisme.
Que ambdós projectes hagin estat aturats perquè a Tarragona hagués un govern de diferent color als seus, i tot just un canvi de govern fa que de cop tot s’arregli, es d’un cinisme impressionant i demostra que l’acció política desenvolupada pels socialistes es molt sectària, es a dir o sou dels meus o a vosaltres ni aigua. Al llarg d’aquests anys hem tingut infinitat d’exemples que hem denunciat, i sempre se’ns deia que era per culpa de l’ intransigència de l’anterior alcalde Joan Miquel Nadal que no era capaç de posar-se d’acord, i encara no té temps el nou alcalde de seure a la seva cadira que ja té solucionat dos dels temes que consideràvem importants per la ciutat de Tarragona. I es una llàstima perquè aquests dos temes en concret ja podrien haver estat resolts fa temps i no ha estat així.
També vam denunciar en el seu dia que va costar molt introduir el barri de camp–clar a la llei de Barris, en la primera convocatòria totes les ciutats beneficiades tenien color socialista. I no va entrar-hi. Com que es van adonar que havien ficat la pota fins el coll, en segona convocatòria sí que va entrar-hi essent l’única ciutat no socialista , totes les demés amb govern socialista de nou.
Ara la part alta també ha entrat a la llei de barris (cosa que me’n alegro molt), però clar ara a Tarragona també manen els mateixos que ells.
Amb aquesta critica no vull dir que no estigui d’acord en que les institucions s’impliquin amb els projectes de ciutat, que ho han de fer, però aquests projectes estaven fets per l’anterior govern de CIU, i va obtenir la callada per resposta o portalada als nassos i ara en canvi tot son facilitats.
Aquesta es la manera d’actuar dels governs socialistes “quien se mueva no sale en la foto”,” o estàs amb mi o rés”. I sincerament això es pot convertir en una “merienda de negros”,
De moment a l’alcalde Ballesteros li han facilitat tot, però arribarà un moment que enlloc de Tarragona per ells serà prioritari un altre ciutat de les seves, s’enfrontarà llavors amb ells per defensar els interessos de la ciutat?.
De totes maneres esperem que no passi com a la pel·lícula Mr Marshall i que tot siguin paraules i després passi tot de llarg, que d’això els socialistes també ens tenen molt acostumats

dimarts, 17 de juliol de 2007

La trobada de Blocaires

No es per rés, però arran de l’incorpaoració dels nous blogs de joves i no tan joves militants polítics dins del mon de la blogosfera Tarragonina , sembla que s’ha obert un debat amb to cordial i amigable, on la gent va saltant d’un blog al altre exposant les seves idees i pensaments.

No sé si a part dels propis membres dels blogs dels diferents partits polítics ens llegeix algú més , de fet tots militem o tenim responsabilitats en algun partit polític o la seva branca juvenil, per tant podrem debatre les idees però no aconseguirem convèncer als altres, ja que tots tenim molt clar quin es el nostre espai polític.
Això no treu que puguem expressar lliurement el que moltes vegades per raó de càrrec o perquè políticament no sigui correcte o perquè les directius del partit recomanen un altra cosa. , no ho podem fer.I un espai per dir-les son els blogs personals.
Així membres del PP expressen que estan a favor de que si la societat ho demana es pogués fer un referèndum per l’autodeterminació, o a favor de la creació de una Agència tributària ( cosa insòlita provenint de gent del PP).
O llegir comentaris provenint de les files socialistes que no està d’acord amb la mesura populista del govern socialista de l’ajut de 2500 € per fill per tothom tinguin el poder adquisitiu que tinguin .
O la gent D’ERC que amb la boca petita defensen el pacte D’esquerres i reconeixen que això els hi està fent perdre vots per tot arreu
I pel que fa a nosaltres on plantegem la conveniència o no de mantenir la federació tal qual està, ó arribar a la fusió de unió d’una vegada ó la trencadissa.

Al blog del saló dels penjats n’han parlat molt d’aquest debat sa i coherent de tots els blocaires de la bogosfera, i per lo que a mi respecta us puc dir que estic molt satisfet de la situació que s’ha creat, i que fa que cada dia estigui pegat al ordinador per veure si algú ha deixat algun comentari o si algun altre n’ha fet un escrit nou.o contestar jo a altres blogs també.

Tota aquesta activitat que s’ha despertat de manera sobtada a la blogosfera Tarragonina, tindrà un punt de trobada el proper dia 25 d’agost al Bar Tòful, que al moment d’escriure aquest post encara no m’ha quedat clar quin dels bar tòful es, si el de la part alta, si el de Joan XXIII o el de la platja llarga, però suposo que ja ho esbrinarem. En tot cas estic molt il·lusionat perquè a part dels meus companys de CDC ( JNC) que els conec a tots, coneixeré al altres blocaires amb els que tinc el gust de debatre i discutir de política i que sembla que ja els conegui de tota la vida, ara es tracta de posar-li cara i veu a les persones que he conegut a traves dels blogs i que estic desitjant conèixer personalment, perquè tots han demostrat amb els seus comentaris que a banda de les idees polítiques, tenim punts en comú i es que som tolerants, oberts, i ens uneix l’estima per Tarragona i les seves comarques.

Aviso per navegants, porto varis posts sense criticar l’actuació del equip del Govern de L’Ajuntament ni del Govern tripartit de la Generalitat, així que al proper ja toca!!!.

diumenge, 15 de juliol de 2007

Parlem avui de Futbol

Després del molt interès que va suscitar el darrer article, tinc difícil mantenir el nivell així que com que estem en plena canícula, m’arriscaré, i l'article d’avui té de veure amb el Nàstic i el Barça, els dos equips que de ben petit porto a dintre del cor, el Nàstic perquè de sempre m’he estimat al club de la meva ciutat, essent soci durant molts anys, i el Barça per ésser el club que considero representa a tot un país, i que es més que un club.

Aquest any hem viscut una aventura que feia 60 anys que no es produïa i ha estat el somni de la primera divisió. Ha durat només un any si, però estic segur que amb l’experiència d’enguany i si es treballa seriosament aviat es pot tornar a tenir l’equip de nou a l’élite del futbol estatal.
El millor de tot evidentment ha estat i seguirà essent l’afecció del Nàstic gaire bé tothom sabia al començar la temporada i veient els fitxatges i el pressupost destinat que anàvem directes a segona, malgrat tot, el suport de l’afecció ha estat constant omplint l’estadi cada diumenge i animant a l’equip com si anés per dalt de la clasificació.
Aquest pressupost tant baix, per lo menys ha servit per no endeutar al club i per tant ara es pot formar un equip potent per la segona divisió, per afrontar la propera lliga amb garanties, i sabent el difícil que es aconseguir l’ascens, per lo menys posar-se com a fita poder tornar a primera en un parell d’anys. Per això,fa falta que els professionals del cos tècnic i secretaria tècnica treballin junts per aconseguir un planter equilibrat i potent, i una junta directiva que deixi treballar als tècnics i els hi aportin el que els tècnics els hi demanin. Potser al tenir que canviar la totalitat del equip respecte l’any passat, costarà una mica la seva adaptació, però segur que donarà els seus fruits i serem un equip punter a segona divisió.
Tots estem a l’expectativa de quins fitxatges s’estan fent i esperem tenir una defensa compensada i una davantera demolidora perquè ens donin moltes alegries la propera temporada.

Un altre apunt es el Barça, després d’haver perdut per mèrits propis la lliga, regalada al Madrid, aquest any doncs tocava reforçar-se, ja que sembla que el projecte estava un pel desfasat, Henry que ningú discuteix la seva qualitat serà la guinda d’un pastís format per Ronaldinho, Mesy, Henry Deco i Etò. Només tinc un dubte, suportarà Etò la suplència davant l’arribada D’Henry? O el vestidor serà una bomba de rellotgeria?, no fora millor vendre a Etò ja que tenint un bon recanvi, podrien pagar bé per ell?.
Malgrat tot amb la resta de fitxatges que ha fet el Barça amb Milito, i Touré, es pot formar un bon equip que pot aspirar als tres títols i que donarà grans alegries a l’afecció de nou.

dilluns, 9 de juliol de 2007

Que preocupa a la societat?

Molts cops, els polítics s’entestem en discutir durant molt de temps sobre temes que creiem molt importants, i després resulta que per la ciutadania allò no tenia tanta importància, de vegades dona la sensació que el que vertaderament preocupa a la població no es precisament el que els polítics tractem, i si a més sumem el fet que quan es fan eleccions no sempre qui guanya governa, potser trobarem l’explicació de perquè de tanta abstenció quan es convoquen eleccions.

Hem estat tot plegat tres anys discutint un nou estatut, aprovant-se un al parlament de Catalunya, després el congrés de diputats va aprovar un altre, que es el que es va sotmetre a referèndum i va aprovar el poble de Catalunya amb un índex de participació molt baix. Però aquest estatut està denunciat al tribunal constitucional, que encara pot retallar-ho encara més del que ho va fer el congrés, Clar al final la gent es pregunta si potser tot plegat no valia la pena i potser hagués sigut millor deixar-ho com estava, i dedicar els esforços a veure com es resolen els problemes de l’inmigració, seguretat ciutadana, ensenyament , trobar escola per els fills, l’habitatge, els ajuts als joves per la seva primera vivenda, la llista d’espera en la sanitat, les noves tecnologies, rodalies de RENFE, política social, societat del benestar i un llarg etc etc.

Quins han estat els logros dels dos darrers governs tripartit?, a part de L’estatut, la llei de Barris i la llei de la dependència que més han fet?

No s’adonem però a la gent els preocupa molt arribar a final de més i poder fer front a tots els pagaments pendents que depenen de que arribi la nòmina, i en poder tirar tot el mes.
Els més afortunats han pogut arreplegar una miqueta durant l’any i podran marxar uns dies de vacances amb la família, tot i que això farà que es dispari el pressupost i tot l’any aniran de crani per pagar les despeses .de l’estiu.
Altres et diuen que no senten mai als polítics que t’expliquin com afrontar els temes de seguretat (jo vull diuen passejar tranquil o que els meus fill puguin anar tranquils pel carrer), o com afrontar el problema de l’atur, o la pujada del preu de les coses.
Molts cops sembla que els polítics no hem sabut connectar amb les inquietuds de la ciutadania i això es tradueix en que la gent passa de la política i dels polítics.

dimecres, 4 de juliol de 2007

Que trist tot plegat:

Llegint als mitjans de comunicació les valoracions que fa en Carod Rovira del descens de vots que ha sofert el seu partit.Per tal de conservar la cadira, diu que la culpa es per defensar el vot no al estatut quant ell volia votar que si.
O sigui que tots els qualificatius de traïdor, venut, botifler, etc etc que li va dedicar a l' Artur Mas per defensar el estatut amb Zapatero, era pur teatre, perquè ell volia votar que si, però per culpa de Carretero i la seva gent, va tenir que defensar el No, i això va obligar a sortir a ERC del Govern, per això diu que han perduts vots, per votar que no a l’estatut!!!.
Veure per creure, resulta que fer president de Catalunya primer a Maragall i després a Montilla, tots dos perdedors davant d’Artur Mas, la segona vegada encara per més diferencia de vots i escons,, fer una política de seguidisme del PSC_PSOE, el arraconar a CIU, el renunciar a defensar els interessos de Catalunya, el canviar el lema de l’independència per la pluja fina, i totes i cadascuna de les contradiccions en que ha entrat ERC en els darrers temps, que inclòs l’han portat a votar en contra de les seves pròpies esmenes a la llei de la dependència ( consensuades amb CIU, per millorar la financiació a Catalunya) al congrés de diputats de Madrid, per evitar que perdés la votació el PSOE. Bé doncs, tot això no té més importància, la raó per la qual perden vots a manta es per culpa del No a l’estatut.
I va i pretén que nosaltres ens ho creguem.
Potser Carod hauria d’escoltar més a les bases del seu partit, i deixar-se d’excuses de mal pagador.
Suposo que algú dins d’ERC algun dia li demanarà comptes, i també potser que miri que es el que vol la gent, perquè em sembla que està una mica desorientat o desconnectat de la realitat. Tot plegat es ben trist

diumenge, 1 de juliol de 2007

CIU i la Governabilitat del Estat:

Des que van haver les primeres eleccions democràtiques a l’estat espanyol, CIU ha intentat sempre facilitar la governabilitat de l’estat, donant suport al partit guanyador a Espanya, al mateix temps que aconseguia millorar les transferències de competències autonòmiques o millorava la financiació.
Així successivament i sempre que a l’estat no hi havia majories absolutes, CIU a donat suport a UCD primer, PSOE després i PP en darrer terme.
(Tot i que sembla que només se’ns recorda per suport al PP). Aquest suport sempre ha estat suport de legislatura, però sense entrar al govern, això ens ha provocat un desgast polític perquè no sempre ha estat ben entès aquest suport, sobre tot arran del nostre darrer al PP la seva primera legislatura.

Properament, (si no s’avancen les eleccions), el proper mes de Març hi hauran eleccions legislatives a l’estat espanyol, i tot indica que ningú tindrà la majoria absoluta i per tant la nostra aportació tornarà a ésser decisiva.
Aquest cop, però els condicionants son diferents, no estem al govern de Catalunya, i seguir donant suport des de fora sense implicació no sembla la tàctica més adequada, per tant s’ha parlat de una suposada entrada al govern del estat de CIU. Això ha donat peu a que algunes veus es proclamen partidàries d’entrar i inclòs han sortit noms dels que serien ministres de CIU, cosa que d’altres han aprofitat per dir que a CIU i han divisions i que estem al borda de la trencadissa.
CIU es una federació de dos partits que porten més de 30 anys junts i que les decisions es prenen consensuades, per tant un cop es celebrin les eleccions, es decidirà en base al resultat electoral, primer ,si som necessaris per la governabilitat del estat, i segon en quines condicions entrem al govern si decidim entrar-hi i com.

Tot el demés es veure fantasmes a on no hi ha, i per tapar altres problemes d’altres partits que estan donant suport a un govern en el que no hi creuen, volen buscar problemes al nostre partit, i aquí si que no ens hi trobaran.