dissabte, 20 d’octubre de 2007

PSOE_PSC o la tàctica del Bo el dolent i el Lleig


Se’n recordeu del títol d’aquella pel·lícula d’en Sergio Leone que es deia El bueno, el feo y el malo? , en català seria el Bó el lleig i el dolent.
Doncs això ve a tall perquè des de sempre, dins del PSOE-PSC han aplicat aquesta tàctica com operació de Marketing molt ben estudiada, i que quasi sempre que han pogut l’han posat en pràctica. Es tracta de salvaguardar la imatge del president de torn, per evitar el seu desgast polític.

Així a nivell de l’estat espanyol quan Felipe González fou president espanyol ( el Bó), el preservaven dintre d’una crisàlide per impedir que sortís al drap de tot i estudiaven milimètricament tot el que havia de dir, sempre en to conciliador i amb un somriure als llavis, donant sensació de tranquil·litat i d’estil. Per contra tenien la figura del dolent , Alfonso Guerra, que sempre sortia al drap, amb un estil agressiu i que li feia d’alguna manera la feina bruta, i que en tot cas sabia que tard o d’hora seria ell qui pagaria els plats trencats. I el lleig l’encarnava el diputat, ministre i portaveu del PSOE Javier Sáez de Coscuella.
Ara amb el presidente Zapatero es repeteix l’historia ell és el bo, sempre dient que si, lo bonic que es tot, s’estudia minuciosament tot el que ha de dir i amb el to de talante amb que ho diu. E n resum, es tracta de que no es cremi. El dolent es el Pepe Blanco que s’encarrega de destripar el que faci falta sense cap tipus de miraments, i el lleig, en aquest cas la lletja es la vice-presidenta Mº Teresa Fernández de la Vega.

A Catalunya també ho han intentat aplicar amb més o menys fortuna, primer amb Maragall ( el Bo), però no se’n van sortir perquè ell mateix es sortia del guió establert i no el podien frenar, Maragall va fer els tres papers junts., Ara amb Montilla (el bo i mut,) ho tornen a intentar, perquè pràcticament no li deixen parlar pel seu nul carisma . El paper de dolent l’exerceix en Zaragoza sempre preocupat dels altres partits polítics, i que es qui té la missió de destripar, i el lleig que en aquest cas recau en Iceta.

I que pasa a Tarragona ? doncs aquí apliquen aquesta tàctica a la seva màxima expressió
Evidentment el bo es en Ballesteros, amb el seu somriure profident, el que diu que si a tot, i amb la seva simpatia.
El dolent, en aquest cas dolenta es la Floria, que es la que amb la seva experiència de cap de gabinet de la delegació del Govern fa i desfà amb la premsa el que vol.
I el lleig evidentment es en Xavier Sabaté.

6 comentaris:

Cesc ha dit...

Jejeje, m'ha encantat aquest post Quim, de veritat, i es que tens tota la raó. M'he quedat sobretot amb el paper de De la Vega com a lletja (qui ho pot negar?) i Zaragoza com a dolent, i és que Zaragoza és el polític més carregat de mala llet que té la política catalana.

Tot molt encertat!

Anònim ha dit...

I tant que és lleig el Sabaté.. I la Floria, quin mal gust si s´enten amb ell....

Hurtis ha dit...

Quim,

A "de la Vogue" un a una conferència li va titllar de "cyborg". Bona definició. No diré qui és, jeje.

El PSC/PSoe és: o estás amb mi o contra mi. Visca la llibertat!

Mireu el pobre Pla a València; purga stalinista de les bones. Això li passa per estar al PS.

Anònim ha dit...

Hombre, tiene sentido. La Floría no es ningún bellezón... está castigadilla y le está pegando a la comilona política, porque madre mía cómo se está poniendo.

Quim cuidado con llamar feo a Sabaté, que sabemos que le cabrea mucho, porque realmente se cree un adonis...a ver si te va a mandar a alguien a buscarte al Hospital!!!

Yo voto al PP ha dit...

El malo es ZP.

Saludos cordiales

Anònim ha dit...

patacot de dona...!