diumenge, 16 de setembre de 2007

La casa gran del Nacionalisme


Sembla que l’anunci fet per Artur Mas, lider de CIU, respecte a una futura refundació de CDC, per transformar i liderar el projecte de la casa gran del nacionalisme, ha posat nerviós a més d’un, i els ha posat nerviosos per dos motius:
El primer: perquè veuen que el projecte vol donar un pas endavant cap l'objetiu de la sobirania nacional de Catalunya. I que CIU sigui l’ eix aglutinador i vertebrador d’aquest nou projecte seriós i ambiciós.

El segon: Perquè aquest projecte s’obre a les bases catalanistes que encara queden al PSC i a les bases descontentes amb els dirigents d’ERC pel seu suport a un president espanyolista com Montilla.
És evident que aquest projecte de casa comuna del nacionalisme no ha sentat gens bé dintre dels dirigents d’ERC que estant passant per un mal moment polític i veuen com poden marxar encara més vots dels que ja tenien calculat que marxarien ( les enquestes que tenen ja demostren una nova davallada d’ERC). Ni tampoc ha sentat bé als dirigents del PSC, que veuen atònits com en Maragall primer es mostrava d’acord i donava recolzament, per després fer una marxa enrera obligat per els encara seus companys ( per poc temps) de partit .

Per tant no han faltat les declaracions de rigor d’en Zaragoza secretari d’organització del PSC-PSOE, destripant l’anunci d’en Mas quant encara no ha fet públic el seu projecte, sinó que el farà el proper 20 de Novembre.
Tampoc han faltat les declaracions d’en Joan Ridao portaveu d’ERC que com ens té acostumat, sempre crítiques amb qualsevol de les coses que faci o anunciï CDC i en Mas.

Però si voleu hi ha hagut un anunci que a mi personalment em deixa indiferent, però que segur serà motiu de critica per part dels altres partits que li voldran treure tot el suc que podran. Es l’anunci d’en Duran Lleida de ajornar la seva designació com a candidat de CIU a les eleccions generals del mes de març fins conèixer exactament el projecte polític. Al mateix temps que diu que en política es molt important saber amb qui es va i com es va. Tot i que ha insistit a assegurar que "no passa res" i a remarcat la voluntat de "ser candidat",

Un cop més sembla que en Duran i Unió vulguin tensar la corda davant de CDC, ja sabem que tant CDC com UNIÓ son dos partits diferents cadascú amb autonomia pròpia, però cada cop que s’acosten eleccions UNIÓ sempre es despenja amb alguna qüestió que fa trontollar els ciments de la federació. Jo li voldria contestar al Sr Duran que si després de quasi trenta anys de coalició i ara federació, no coneix encara amb qui va, potser que no s’ho pensi tant i que no vingui, segur que sabrem trobar al candidat idoni que pugui encapçalar el nostre projecte les properes eleccions.
Que vagi amb cura amb el que fa i diu, ja que algú li podria prendre la paraula i podria realment no ser el candidat.

26 comentaris:

Cesc ha dit...

Doncs a mi em dóna la impressió que en Duran i Lleida és el mateix de sempre. Que ell no ha variat la seva postura de nacionalisme moderat i que qui aposta cada vegada més cap a l'independentisme és en Mas. No faig cap mena de crítica Quim, vosaltres sabreu el que feu, però és la meva impressió, que mentre Duran i Lleida és el de sempre, qui tensa la corda és en Mas.

Quim Amorós ha dit...

Cesc, sembla que no ho vulguis entendre, la nostra essència d’ésser es el nacionalisme, per tant hem de apostar fort per la nostra raó de ésser, sinó ja estaríem o al PP o al PSOE, perquè llavors no tindria cap raó d’ésser els partits nacionalistes. I justament això ens el que ens diferència dels altres.

El Capità Tarragona ha dit...

A mi la idea del projecte m'agrada, però m'estimo més esperar al dia 20-N per saber-ne més, per saber com d'ambiciosos volem ser, per saber a qui i cap a on ens dirigim.

Aquest projecte és molt important i per això tinc moltes ganes que arribi el dia 20 de novembre.

Jaume ha dit...

Per aconseguir la sobirania el primer que heu de fer és una declaració on renuncieu definitivament a la Constitució espanyola. Com el PNV, ERC, BNG van fer en el seu moment.

Sino tot el demés són paraules.

Maria Teresa ha dit...

Quim,
respecte al tema d'Unió, jo crec que l'anunci del dia 20 de novembre ha obligat a tothom a posicionar-se, inclòs el company de federació, i que CDC ha de tenir clar que el que faci i decideixi és bàsic per al futur del país. A la vegada penso que tots els personalismes i ambicions personals i col·lectives han de ser secundàries a la idea de decidir cap a on dirigim el nostre futur.

Cesc ha dit...

Quim, la vostra essència d'ésser és el nacionalisme, això ja ho sé. Ara bé, Duran no és nacionalista?

Oriol ha dit...

Hola Quim,

coincideixo amb tu amb els dos motius que has exposat els quals dius, posen nerviosos a més d'un. Si de veritat es vol anar cap a la independència, perquè ens hem d'esperar al 2014 si podem començar avui mateix?

Pel que fa a Unió, estan convidats a formar part de la casa gran del catalanisme, però si no hi volen formar part, que no en formin i prou discusions.

feliu ha dit...

El tema d'Unió per a mí es molt senzill, o fusió o separació. En Duran pot ser un bon politic. peró en general els de Unió sempre han tocat el voraviu a CDC i perjudicant a CiU. El catalanisme aspira a que continuem existint com a nació diferenciada fent barrera als intents d'aigualir-nos dins espanya que a més no ens vol ni ens enten com som.

Anònim ha dit...

Hola Quim, sóc en David Morgades, un convergent de Mataró. Voldria saber si voldries enllaçar els nostres blocs convergents.
El meu bloc és http://elracodemataro.blogspot.com/

Ja em diras alguna cosa.

Una abraçada.

David Morgades (CiU)

Marc ha dit...

Parlar d’Unió vers CDC és parlar de pals a les rodes, de discussions de pati de col•legi, i de fer-nos sang inútilment.

Si ara en Duran s’ho ha de pensar, doncs que s’ho pensi i si la conclusió a la que ha d’arribar és la no anar a Madrid, doncs que no hi vagi.

Hem arribat a un punt en el que s’han de deixar els personalismes i les ganes d’esdevenir quelcom protagonista en pro d’afavorir un projecte comú, ampli i integrador que pot ser la salvació per a un nacionalisme que cada cop està més castigat des de la Generalitat.

Heu sentit el discurs que va fer en Montilla ahir durant la “Festa de la Rosa”?
En ell va dir algo semblant a això: “Desarrollando i aplicando el estatuto se reforzaran los cimientos de la España del siglo XXI”

Realment l’estatut es va crear per a reforçar l’Espanya del segle XXI o es va editar per a desenvolupar el nostre pais?

Vist des de l’òptica d’un nacionalista això és realment vergonyós!

Salut!!

Marc ha dit...

Perdó per deixar-me l’accent a “país”

Salut!!

Quim Amorós ha dit...

Cesc, està clar que en Duran es nacionalista igual que ho es unió per això aquesta coalició-federació dura ja trenta anys. El que passa es que potser ell no veu massa clar el nostre horitzó, i a CDC tenim molt clar quin és.
Per tant ell té tot el dret del mon a dubtar i esperar a veure que passa, Però si veritablement no es troba a gust, i no vol venir, doncs que no vingui.
Es evident que la casa gran del nacionalisme estarà oberta a tothom que vulgui entrar.

David, es clar que estic encantat d’enllaçar-te, ja està fet, així que t’aniré seguint periòdicament i tindré també la visió teva des de Mataró.

Oriol, Capità , Marc... Perquè serà que coincidim tant...

Mª Teresa coincideixo en el que dius. Tothom s’haurà de posicionar i evidentment Unió també, igual definitivament tal com diu en Feliu pot acabar amb la refundació de CIU i amb la fusió d’ambdós partits d’una vegada, o no..!!

Jaume, la solució passa per aconseguir la majoria suficient per poder canviar-la i poder contemplar el dret a decidir i poder convocar un referèndum per l’autodeterminació.

feliu ha dit...

Quim, no tinc clar que en Duran sigui un nacionalista (català) ell està boig per ser ministre a Madrid, es com en Piquè, i després agafar volada, si posés a Catalunya per damunt de les seves aspiracions (legítimes) personals i busqués el millor pel catalanisme polític potser ell i els d'Unió no farien tan la punyeta a CDC, recorda el cas Vallvé-Aregio, aquí vareu començar a perdre les eleccions municipals. Aquí es va veura el miopisme d'Unió i les ganes de protagonisme personal que tenen tots els d'Unió, si hi ha càrrec ja estan contents, si no a tocar el que no sona !.

Eduard ha dit...

Quina diferència entre l'Imaz i el Duran!

Quim Amorós ha dit...

Després de les declaracions d'avui d'en Duran contra CDC, no entenc que fa encara a CIU.
La paciència té un limit, i aquest ja s'acabat.

BeRt ha dit...

Hola Quim, crec que ja t'ho vaig comentar... A CDC li toca prendre una decisio... perdran vots, cert, pero guanyaran en solidesa de projecte i en estima catalanista. El famos projecte d'autodeterminacio no el vec posible si CIU tremola com ho fa actualment...

Duran cap a Madrid... Fi de la coalicio ja!

Cesc ha dit...

Aiaiai que ja veig la desfeta entre CDC i Unió. A veure com acaba això! N'ets partidari Quim? (per curiositat)

Quim Amorós ha dit...

Cesc: Jo soc del parer que les divisions internes dels partits i les trencadisses, es paguen electoralment, ja que la gent del carrer no entén que els del propi partit es tirin els trastos pel cap cada dos per tres.
Ja fa massa temps que dura aquesta historia d’amor i odi entre CDC i UCD i cada cop que venen eleccions passa el mateix. I a Tarragona ho hem viscut en primera persona i ens ha costat l’alcaldia.
Per tant i per contestar la teva pregunta que dius que em fas per curiositat, jo personalment crec que ja n’hi ha prou!!!!. El millor es o la fusió o cadascú pel seu camí, es trist, però crec que ara serà el moment idoni,
La gent ja comença a dir que “ com volen governar el país aquestos, si no son capaços de posar-s’hi d’acord entre ells?, primer que arreglin casa seva, dons bé crec que ja toca fer-ho. I el 20 de novembre en Mas explicarà el projecte de la casa comuna del nacionalisme, on Duran i unió haurà de moure fitxa en un sentit u altre, o dins o fora, per tant si no accepta, moltes gràcies per aquests trenta anys de viatge junts, però bon vent i barca nova.
i sincerament crec que al final es sumarà al projecte,que li queda sinó?

Oscar Ramírez ha dit...

Hola Quim

M'ha sobtat gratament veure el teu blog perquè aquests dies he fet un recull de les meves vivencies a la ràdio (m'ho demanava una periodista que va entrar al Saló dels Penjats) i mentre feia l'escrit vaig pensar en tu per un motiu. La primera entrevista que vaig fer quan vaig arribar a treballar a la ciutat de Tarragona, te la vaig fer a tu com a Regidor de Cultura. Va ser a peu de carrer, a la Rambla Nova. Ara, coses que passen, he descobert el teu blog. Suposo que havia de passar, coses del destí. Res més, que volia explicar-ho.

Quim Amorós ha dit...

Oscar. De debò la primera entrevista que vas fer quan vas arribar a Tarragona va ésser a mi?. No m’ho devies dir aleshores, perquè no ho recordo, i va ser a peu de carrer?. Coi deu de fer molt de temps d’això, i que vaig dir-te?.
Vinga endavant, i es normal que rebis critiques, si les critiques son de les dues bandes, vol dir que ets neutral, i intentes fer les coses de manera equànime i justa
Si només rebessis critiques d’una banda, vol dir que estàs compromès amb l’altra i llavors perdries qualsevol tipus d’equanimitat i llavors ja no seies just.
PD m’he premés la llibertat de linkar-te al meu bloc. T’aniré seguint.

Artur ha dit...

La refundació del catalanisme no va lligada, crec, al sobiranisme. El sobiranisme és un parany que planta ERC quan hi ha eleccions i que CDC sempre hi cau. El sobiranisme, amb aquest estat, amb aquesta constitució i amb els ciutadans espanyols amb qui compartim DNI, és totalment impossible. És realment una utopia.

Per tant, el catalanisme és un ampli ventall que va des de les posicions més "unionistes" fins les més sobiranistes.

Mentre els titulars de diaris escampen les baralles de la federació, el tripartit instal.lat en el poder segueix repartint càrrecs amb una acció de govern veritablement buida.

El nacionalisme es dóna en nacions sense estat, tal com la nostra. Probablement si un dia Catalunya és nació i a la vegada estat, Convergència haurà de canviar de xip ideològic, abandonant el nacionalisme i centrant-se en la ideologia política. Fins que això no passi, i és probable que no arribi mai a passar perquè a banda de la constitució tenim els ciutadans espanyols i un exèrcit disposat a aplastar qualsevol situació "inconstitucional", cal que CiU comparteixin el seu ampli nacionalisme.

Ara per ara estem regalant munició als nostres enemics. I no val fer comunicats conjunts. O s'atura aquesta sangonera o el creixement que va tenint CiU elecció darrera elecció s'aturarà i precisament és això el que volen tots els altres partits.

Artur ha dit...

Convergència i Unió són partits que apleguen diferents visions del catalanisme i també tenen entre els seus votants, diferències ideològiques: liberals, socialdemòcrates, demòcrata-cristians, etc... És un partit de centralitat, d'aplec, d'unir voluntats.

El debat sobre si s'ha de refundar o no el catalanisme és realment estèril. Que Convergència és la refundació del catalanisme és clar i tangible: ERC s'ha lliurat al poder i només li queda de sobiranista la paraula. El catalanisme, que inclouria des de l'unionisme diferenciador, al federalisme asimètric fins l'independentisme, és una visió de Catalunya i aquesta visió pertany als catalans.

El PSC tenia inicialment una idea de Catalunya però el sector espanyolista ha triomfat i ara Catalunya és una regió en la que la sardana és provinciana i el flamenco metropolità i modern. Això és fi i acurat borbonisme centralista.

Mentre la conquesta de l'espanyolisme avança inexorablement, l'armada catalanista s'enfonsa amb discusions i debats estèrils. Els grups d'intervenció ràpida de l'espanyolisme reaccionari, tals com Ciutadans o Basta Ya, continuen la guerra de guerriles.

Ens estem enfonsant i no ens adonem. Carod creu que amb el nostre ensorrament ell hi guanyarà vots, tal com pensa l'Iceta i el Zaragoza. El PP ja sap que ha perdut per sempre el feu català, però tant li fa: sap que ha guanyat el vot reaccionari espanyol que és ben bé el de la majoria (recordeu l'operació Roca?)

Quim Amorós ha dit...

Artur, m’ha agradat el teu escrit, i la veritat estic molt d’acord amb el que dius. El que es tracta es que d’una vegada per totes, tant CDC com UNIO se’n adonem que els nostres adversaris polítics no som nosaltres, sinó el PSC i PP, perquè ells( PSC i PP) si que ho saben que nosaltres som els seus adversaris polítics, els que hem guanyat consecutivament totes les eleccions al parlament de Catalunya, i que ens volen ensorrar.( per tant estan molt contents que es discutim entre nosaltres dos)
Per tant CIU ha d’obrir els ulls i d’una vegada per totes prendre la decisió de no fer publiques les diferències que puguem tenir, i discutir-les al sí de la federació, i si llavors tampoc som capaços d’arribar a un acord plantejar-se d’una vegada per totes si convé o no seguir junts.
Però aquests estires i arronses, aquests actes d’amor i desamor públics, que ens estan fent molt de mal de cara a la imatge de la nostra federació, ja no es poden tornar a repetir més.
Entre altres coses, perquè la gent ja comença a estar cansada de tantes baralles internes, i parlo tant dels votants, com dels militants de ambdós partits.

Artur ha dit...

Hola Quim,

Un parell d'articles de la Fundació Oberta de Catalunya referents a la crisi de CiU:

http://www.fco.cat/butlleti_125.html#c2

Anònim ha dit...

Jo ho trobo un exageració. Ni es tan greu ni tan infreqüènt que Unió i Convergència discuteixin. Són un matrimoni de 30 anys i en aquests anys es normal que hi hagin friccions.
En una coal·lició de 2 partits que agrupen tendències tan diverses des de la socialdemocràcia als conservadors i de autonomistes a independentistes amb el catalanisme com a nexé d'Unió.
Crec què us heu agafat el "sotrac" per desgastar des de el PSC i altres mitjans afins al PP, com a desgast a l'Artur Mas per el risc que suposava d'atreure margallistes i descontents republicans cap a CiU.
Per això heu possat a Duran i Lleida de Bo de la mateixa manera que feieu bo a Tarradelles per contrapossar lo al Dolent Pujol i ,etc.

Crec què ni PSC, ni PP i tampoc ERC estan en condicions de aprofitar el desgast que pugui haver a CiU. Perquè mai hi havia hagut als 2 partits una cupula tan radicalitzada cap l'espanyolisme, exceptuant el PP D'aleix Vidal Quadres.
I ERc esta en una situació igual de friccions internes i de perdua de l'electorat més nacionalista que es fuga cap a la CUP, pe.

Josep (Salou)

Cesc ha dit...

De moment no cal que patiu. Crisi aplaçada. Ara toca a veure quin és el vostre resultat a les generals i després que tornin les pica baralles. S'ha dit que CiU aglutina fins i tot a conservadors i autonomistes (que no pas sobiranistes), francament crec que a aquests se'ls ha oblidat.