dimarts, 11 de setembre de 2007

11 de Setembre: Desperta Catalunya!!!


El passat 25 d’abril es van complir 300 anys de la derrota en la batalla d’Almansa (Albacete). La història ens explica que un poderós exèrcit borbònic hispano-francès, amb 26.000 homes partidaris de Felip V sota el comandament del bastard duc de Berwick, va vèncer en la guerra de Successió als seguidors austriacistes de Carles III d’Àustria. Així, doncs, el 25 d’abril va significar el principi de la fi del Regne que va fundar Jaume I al segle XIII i, alhora, la desfeta dels Països Catalans com a nació lliure i sobirana.
Per un altre costat, aquest 11 de setembre es compleixen 293 anys de la derrota de l’11 de setembre del 1714. Aquestes dues commemoracions ens haurien de servir als catalans per començar a deslliurar-nos dels lligams amb la metròpoli, donat que estem farts de ser una de les darreres colònies d’Europa. Cal segar les cadenes que ens uneixen amb un Estat espanyol, cada cop més opressor i prepotent.
En el terreny de l’actualitat, no hem d’oblidar l’estiu que hem patit els catalans amb el caos i els desgavells de les infrastructures aèries, viàries, marítimes, ferroviàries, ..., degut a la manca històrica d’inversions dels partits estatals, sigui el PP o el PSOE. Diguin el que diguin, sabem perfectament que no importa qui governi a Madrid i que els dos han anat, van i aniran contra Catalunya.
Però la nostra dissortada Catalunya té mala peça al teler. Tenim un president de la Generalitat que és membre de l’executiva del PSOE i que, a banda d’haver perdut les eleccions, l’ha posat un partit que es declara independentista. Com pot avantposar els interessos de Catalunya als d’Espanya si fa les funcions de José Patiño, que va ser el representant de Felip V a Catalunya?
Potser caldrà dir clar i alt, tal com ho fa Lluís Llach en una de les seves cançons, que la gallina ha dit que prou, que ja n’està farta d’aquest sou que fa tants anys que ens esclavitza, i que no tindrà cap més ou calent qui de mi se n’aprofita.
Com diuen els catalans del sud “Quan el mal ve d’Almansa, a tots ens alcança”. Per això, cal que aquesta diada nacional de l’11 de setembre sigui més reivindicativa i identitària que mai. Cal deslliurar-nos d’aquest malson que ja dura 300 anys.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

http://tarragona.e-noticies.com/el-pp-pacta-amb-el-psc-contra-ciu-a-roda-de-bar%e0-28179.html

http://www.confidencialpuntcat.blogspot.com/

Gerard Castells ha dit...

Hola quim, vinc a rescatar els comentaris del teu bloc. A mi no me sembla bé que Montilla sigui membre de l'executiva del PSOE i sigui president de la Generalitat, hauria de deixar un dels dos càrrecs. Catalunya requereix un president amb una lluita especial que no pot fer essent membre d'un partit espanyol. Una pregunta, creus que es pot ser membre de l'executiva de CiU i ministre de l'interior a espanya, com podria ser Duran? ja sé que me diràs que sí, però reflexione-m'hi. Es pot ser membre de CiU i ministre a Madrid en un govern del PSOE o PP. Si ets ministre has de defensar els interessos col.lectius d'Espanya i no només de Catalunya, llavors series o un mal ministre o un mal membre de l'executiva de CiU.


A mi la figura de Rafael Casanovas no m'entusiasme, personalment m'agrada més el general Moragues. Sobre le que diu hurtis del 1714, evidentment que no va ser una guerra en origen independentista, però sí que es lluitava per un model que respectés els furs i les institucions catalanes...però estem parlant de 1714m época moderna i no contemporània...però sí que és un símbol important.

Quim Amorós ha dit...

Gerard, per lo que dius de si es pot ésser ministre a un govern espanyol i pertànyer a l’executiva d’un partit, et diré: primer: encara no s’ha donat el cas de que així sigui, i per tant no està tant clar que en Duran sigui ministre a Madrid, quedarà per veure com queda el nou mapa polític després de les eleccions del Març.
A mi particularment no m’entusiasma massa tenir ministres a Madrid, m’interessa més avançar a Catalunya i recuperar el temps perdut amb aquest momio de President que tenim, i poder substituir-ho el més aviat possible amb l’ajut D’ERC o sense el vostre ajut.
I mira lo de ministres a Madrid es completament secundari, però està clar que si entrem a formar govern a l’estat espanyol, t’asseguro que la presencia de ministres catalans aquest cop si que es farà notar. I si formen part o no de l’executiva de CIU, doncs dependrà de quines persones siguin i quins càrrecs tinguin al partit, i veurem llavors si per desenvolupar la seva tasca amb llibertat haurien o no de dimitir dels seus càrrecs a l’executiva no creus?.

Oriol ha dit...

Quim, ja van sent hora de que cm dius al títol del post Catalunya desperti, ens fa molta falta actualment canviar l'estratègia política del páís, començant per fer fora un espanyol de la presidència de la Generalitat.

Gerard, a mi tampoc m'entusiasma que en Duran vulgui ser Ministre, en primer lloc perquè no tenim li el govern de la Generalitat, i en segon lloc, perquè encara que el tinguessim, crec que a espanya no hi hem d'anar a fer res.

dit això, espero que esquerra republicana i convergència es replantejin la situació i algún dia poguem avançar junts cap al que tots nosaltres esperem, la independència del nostre país.

Visca Catalunya lliure!

Hurtis ha dit...

Quim,

El PP va oferir entrar al Govern espanyol a CiU i no vau voler; és normal que us dediqueu a Catalunya i poc més. Per què penseu que CiU i ERC no van pactar? La vostra opinió, please.

Gerard,

Si no fou una guerra entre independentistes i "absolutistes"... per què els nacionalistes ho reivindiquen així? Allò que parteix d´errors i manipulacions històriques... no crec pugui acabar molt bé.

Quim Amorós ha dit...

Hurtis:
UCD va proposar govern a CIU, el PSOE de Felipe Gonzalez va proposar govern a CIU, i el PP va proposar govern a CIU. Nosaltres sempre que hem sigut decisius hem donat suport al partit guanyador a Madrid, però mai hem volgut entrar al govern. Això potser políticament no es va entendre i en el darrer govern de PP encara es va entendre menys.
Per tant CIU s’està replantejant que si torna a ésser decisiva a Madrid, potser aquest cop demanarem entrar al govern, encara que no hi ha rés decidit i encara hem de veure com queda la situació política després de les eleccions del març.
Em preguntes perquè ERC i CIU no van pactar?. La resposta es senzilla, perquè ERC no va voler, les raons? Ells diuen que perquè van apostar per un govern d’esquerres i ens situaven a nosaltres a la dreta. Però la veritat es que ERC es creia que pactant amb el PSC guanyarien espai polític es menjarien al PSC i que nosaltres desapareixeríem si ens deixaven a l’oposició, però no comptaven que fent president al momio del Montilla, anirien perdent vots a carretades ( que no Carretero).

Gerard Castells ha dit...

Home Hurtis,

tampoc la "batalla de Covadonga" o las Navas de tolosa, o les Termòplies o Salamina van ser una lluita entre l'Occident i Al-qaeda i molta gent de la cotra corda ho reclama com a una lluita entre valors democràtics i l'islamisme. No és extrapolable, però sí que és cert que es defensava un model de Catalunya i d'Hispània que respectés els furs i les institucions medievals catalanes. Es té una mania enorme a desprestigiar els símbols dels advetasris i exaltar els propis snese adonar-se que els dos són iguals de dèbils i discutibles. El PP discuteix la Diada de l'11 de setembre, però en canvi no discuteix el 12 d'octubre. Ja t'assegura que no és un símbol "espanyols" perquè que jo recordi (no perquè ho visqués) la conquesta la fa fer Castella.

Tots els símbols són discutibles, espero que algun dia dedicqueu tan d'esforç a discutir i qüestionar els vostres tan aferrisadament com feu amb els nostres

Cesc ha dit...

"començant per fer fora un espanyol de la presidència de la Generalitat"
"crec que a espanya no hi hem d'anar a fer res."

Oriol, aquesta retòrica amb por "al soplo extranjero, al odio de lo de fuera" no et porta enlloc. Ho vulguis o no ets espanyol (no em saltis ara amb lo que tots sabem, que si espanyol per obligació, perquè ho posa el DNI, etc, ho ets i prou).
La meva opinió és que un president d'una comunitat (país, regió, digali com et doni la gana) ha de ser de la mateixa comunitat, però aquesta manera teva de parlar és força desconcertant. En Duran i Lleida va naixer a Osca, llavors ell no pot ser president de la Generalitat perquè és espanyol? o com funciona això? Explica-m'ho siusplau.

A mi particularment m'agradaria un govern PP+CiU a l'Estat doncs com a liberal-conservador que sóc vull un partit de dretes i com a català que sóc i amb lo molt que m'estimo la meva terra un partit catalanista no em molestaria, francament. Catalunya se la millora així. Pensava que CiU era un partit més seriós, la teva manera de parlar em recorda a membres de partits extraparlamentaris com els d'Unitat Nacional Catalana o per l'estil.

Hola Quim! Caram, amb aquest post t'ha sortit la vena ultranacionalista (en el bon sentit de la paraula) eh? jeje. Al final tens comentaris, però t'estic fent la competència i surto guanyant jaja. Venga amic! Adeu!

Quim Amorós ha dit...

Cesc: no t'ha agradat el post?
a banda de la vena ultranacionalista, no està malament del tot no?

Cesc ha dit...

En el terreny de l’actualitat, no hem d’oblidar l’estiu que hem patit els catalans amb el caos i els desgavells de les "infrastructures aèries, viàries, marítimes, ferroviàries, ..., degut a la manca històrica d’inversions dels partits estatals, sigui el PP o el PSOE. Diguin el que diguin, sabem perfectament que no importa qui governi a Madrid i que els dos han anat, van i aniran contra Catalunya." Sóc del PP i anar contra Catalunya jo no hi aniré mai! I això de la manca d'inversions és ben trist. A Catalunya l'Estat no hi ha d'invertir, Catalunya s'ha d'autogestionar i punto!

I això de ser un malson que dura 300 anys... home, per mi ser espanyol no és cap malson... Per tant aquest post.. una mica generalista i nacionalista pel meu gust, però és clar, per alguna cosa som de cases diferents jeje. El meu proper post t'atany a tu, a tots els convergents i a tots els republicans

L'home del sac ha dit...

Quim, m'ha agradat tot el que has escrit aquest 11 de setembre i estic molt d'acord amb tu.
Espero que tot aquest nacionalisme no s'acabi quan ens allunyem d'aquesta data i sobretot quan des del teu partit es pensi en fer ministre al Duran i oblidar durant un bon temps qualsevol reivindicació.
Tens tota la raó que ens hem de despertar. S'està parlant moltíssim, més que mai diria jo, de sobirania. Estan sorgint plataformes tant a ERC, com a CDC, com altres properes als dos partits. No sé on ens portarà, però està clar que el moment és clau i el que faci el vostre partit serà decisiu.
No oblideu que tot depèn de nosaltres. Ens ho hem de creure.

Quim Amorós ha dit...

Home del Sac, des de el nostre partit no s’està parlant de fer ministre a Duran, es Duran (unió) qui planteja la necessitat de tenir ministres a Madrid, i un podria ésser ell.
Nosaltres no ho tenim tant clar, haurem d’esperar com queda el mapa electoral després de les eleccions i ja veurem.
Si em preguntes la meva opinió, jo no entraria al govern espanyol.
Hem d’aconseguir el Govern de Catalunya i avançar en els nostres plantejaments nacionals.